Perspectiva diacrònica de la prefixació locativa intermèdia de l'espanyol

Aquesta investigació descriu l'evolució que ha sofert el prefix inter- des del llatí fins a l'espanyol actual i se centra en els models formatius dels derivats que genera el prefix i en el seu significat. Així, s'afirma que el prefix inter- experimenta un canvi semàntic en la seva evolució, des del significat locatiu (llatí inter-eo 'anar al mig') a un valor més abstracte de participació (esp. interdepartamental) o reciprocitat (esp. intercomunicar).
En llatí, els derivats en inter- responen a una estructura composicional , dels que hem heretat, per exemple, interceder ('intercedir'), interponer ('interposar'), intervenir ('intervenir').
En la diacronia del prefix, és molt significatiu el fet que en els segles XVIII i XIX emergeixen formacions prefixades a partir de bases nominals: . La productivitat d'aquests nous derivats en romanç és més notòria en formacions de categoria adjetival amb base nominal intercultural ('intercultural'), intercelular ('intercel·lular'), intermuscular ('intermuscular'), interactivo ('interactiu'), interbancario ('interbancari'), les quals pertanyen, majoritàriament, a l'àmbit tècnic o científic.
L'anàlisi dels textos documentats en els segles XV, XVIII i XIX, etapes clau en el procés de prefixació, han permès de classificar les formacions a partir de dos patrons morfològics: el patró llatí, on els derivats tenen base verbal i el patró romànic, on les formacions són de base nominal. Finalment, s'ha establert una nova classificació on s'inclouen les noves formacions verbals creades en espanyol en les quals el prefix aporta un valor abstracte (de participació o reciprocitat), el patró posromànic.
Per al desenvolupament de l'anàlisi d'aquests derivats, s'han utilitzat diferents corpus textuals (CREA, CORDE, CE) de la llengua espanyola i diversos diccionaris de referència tant de l'espanyol (DLE, NTLLE, CLAVE) com del llatí (OLD, NIERMEYER).