Universitat de Girona > Alteració drològica, velocitat crítica de natació i història de vida en peixos d'interior
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Alteració drològica, velocitat crítica de natació i història de vida en peixos d'interior

Tesi doctoral de Carlos Cano Barbacil "Hydrological alteration, critical swimming speed and life history in inland fish". Direcció: Dr. Emili García Berthou i Dr. Johannes Radinger. Institut d'Ecologia Aquàtica

Les aigües continentals són dels ecosistemes amb major biodiversitat, però al mateix temps estan molt amenaçades per l'alteració de l'hàbitat, les espècies invasores i el canvi climàtic. En concret, un dels millors indicadors de l'impacte humà sobre els rius és l'alteració hidrològica causada pels embassaments i les barreres artificials. De fet, se sap que la construcció de preses i la consegüent alteració hidrològica provoca la pèrdua de biodiversitat i l'homogeneïtzació de les comunitats biològiques. A més a més, afavoreixen l'establiment d'espècies invasores, millor adaptades que les autòctones a les noves característiques del medi. Per tant, l'estudi conjunt dels patrons de distribució, dels trets i de la història evolutiva dels peixos és fonamental per entendre millor les possibles respostes d’aquestes espècies a eventuals canvis ambientals i invasions biològiques, i al mateix temps, per planificar mesures de gestió eficaces. Així, l'objectiu principal d'aquesta tesi és avaluar les relacions entre els patrons de distribució i els trets de les espècies, així com estudiar el filtratge ecològic produït per l'alteració hidrològica fent servir els peixos ibèrics com cas d'estudi.

Els resultats mostren que els factors històrics i climàtics són, en general, més importants que els factors antropogènics a l'hora d'explicar la distribució dels peixos continentals. En concret, la distribució de la majoria d'espècies autòctones estrictament d'aigua dolça està principalment condicionada per les conques hidrogràfiques i són més abundants en els trams alts i mitjans dels rius. Al contrari, les espècies introduïdes són més abundants en hàbitats modificats amb major alteració hidrològica, amb una temperatura mitjana anual més elevada, i en trams baixos dels rius principals. De fet, els resultats mostren que la construcció d'embassaments facilita l'ocurrència d'espècies introduïdes de gran mida amb elevada tolerància ambiental, mentre que desplaça les espècies autòctones insectívores que viuen en hàbitats lòtics. Però, a pesar que les espècies autòctones i introduïdes semblen seleccionar l'hàbitat de manera diferent, mostren una capacitat de natació semblant. Finalment, hem trobat que les espècies de peixos introduïdes a la península Ibèrica tenen una major tolerància ambiental que les espècies autòctones, tot i que la seva distribució està molt limitada també per les barreres geogràfiques naturals i, per tant, el seu nínxol ecològic no està en equilibri. Com a conseqüència, aquestes espècies introduïdes podrien colonitzar en el futur noves regions dins de la península Ibèrica.

Lectura de la tesi: 18/11/22, Sala de Graus de la Facultat de Dret (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)

 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.