L'obrador d'Antoni Peitaví i la producció de retaules als comtats del Rosselló i la Cerdanya

La tesi és l’estudi de la figura d’Antoni Peitaví, un pintor de Tolosa de Llenguadoc que treballà als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya al segle XVI. La seva trajectòria es desenvolupà entre els anys 1560 i 1592, i els encàrrecs que rebé el conduïren a pintar retaules al Rosselló, Conflent, Vallespir, Cerdanya, Alt Urgell i Ripollès. Les circumstàncies històriques i socials el dugueren a desplegar la seva tasca a través d’associacions amb altres mestres. Primer, al costat de Nicolau Machon, Maurici Barber i Joan Perles. Poc després, amb aquest últim i Josep Brell. I, finalment, amb Miquel Verdaguer. La bona pràctica del mestre i els seus col·laboradors, ancorada a les inèrcies artesanals característiques de la tradició pictòrica a Catalunya, propicià el seu domini en el mercat de la retaulística a l’actual Catalunya del Nord, generant una producció que s’estengué arreu d’aquest territori.

De tots els pintors amb qui col·laborà Antoni Peitaví, el més rellevant fou Miquel Verdaguer, d’origen lleidatà. Ambdós artífexs treballarien conjuntament durant tres dècades, convertint-la en una de les associacions més fructíferes del període. La formació de Miquel Verdaguer al taller del Pere Nunyes, pintor portuguès que treballà a Catalunya durant el segon quart del segle XVI, i l’herència de la cultura artística d’aquest, són les claus per comprendre la major part de la producció pictòrica del binomi Peitaví-Verdaguer. El seu llenguatge artístic se situa en les coordenades del que s’ha denominat «romanisme català» o «rafaelisme d’estampa», però la seva evolució els condueix a protagonitzar un nou capítol en l’aplicació del llenguatge del “tardomanierisme” en terres catalanes a partir del gravat de Cornelis Cort. Antoni Peitaví va reunir les aptituds més valorades del seu temps, fet pel qual es va convertir en una peça molt important en el mercat de la pintura devocional de l’època.

Lectura de la tesi: 17/11/2022, Aula Josep M. Nadal de la Facultat de Lletres (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)