L'impacte i les característiques de la vulnerabilitat energètica a la població espanyola

La investigació parteix de la idea de la precarietat energètica com a concepte "paraigües" en què es poden incloure diverses manifestacions vinculades a les dificultats d'accés a l'energia. Aquesta tesi analitza dues d'aquestes manifestacions: la pobresa i vulnerabilitat energètica i el fenomen, menys conegut, de l'exclusió energètica. La metodologia d'aquest treball és multimètode. Es diferencia un mòdul quantitatiu que aborda el primer objectiu de recerca, aprofundir sobre el coneixement de la vulnerabilitat energètica, i un mòdul qualitatiu per al segon objectiu, explorar el fenomen de l'exclusió energètica. Tots dos mètodes es desenvolupen en paral·lel i contribueixen a aprofundir en el coneixement sobre la precarietat energètica en el context espanyol.
El mòdul quantitatiu de la tesi doctoral analitza l'impacte i les característiques de la vulnerabilitat energètica a la població espanyola, a través de la construcció d'un indicador multidimensional de vulnerabilitat energètica. Les dades analitzades són les més recents, i les úniques disponibles, sobre vulnerabilitat energètica a l'Estat espanyol en el període postpandèmic. Els resultats ens ajuden a aprofundir en el coneixement sobre la problemàtica, vinculant-la en especial amb els impactes en matèria de salut, qualitat de vida, relacions socials i sol·licitud d'ajuda a institucions.
El mòdul qualitatiu d'aquesta tesi doctoral es centra en l'anàlisi de l'exclusió energètica com a problema de política pública a través de tres casos d'estudi de barris perifèrics vulnerables afectats per aquest fenomen. Les fonts de dades utilitzades són múltiples, incloent-hi entrevistes qualitatives, participació observant, anàlisi de documents de polítiques públiques i notícies de mitjans de comunicació. El marc analític utilitzat es basa en l'anàlisi del procés de construcció de marcs de referència i de narratives de política pública. Els resultats ens permeten explorar, des de mirades i angles diferents, els marcs de referència i narratives de política pública amb relació a l'exclusió energètica. S'identifiquen tres narratives, a partir de les quals es construeixen tres discursos –els quals inclouen i relacionen marcs de referència específics–, sobre l'exclusió energètica. Cadascuna d'aquestes narratives parteix d'una lectura diagnòstica, identificació de causes o problemes sistèmics. En funció de la narrativa predominant no només es proposaran solucions potencials -polítiques públiques- diferents, sinó que, fins i tot, podran ser excloents entre elles.
Es conclou que la definició actual de pobresa i vulnerabilitat energètica a l'Estat espanyol es limita al fenomen de la pobresa energètica per causes econòmiques, excloent-ne altres situacions de precarietat energètica. Això resulta, d'una banda, en la invisibilització de la població afectada per altres fenòmens, com el de l'exclusió energètica. D'altra banda, implica la manca de polítiques públiques per abordar la precarietat energètica en un sentit ampli, incloent-hi l'exclusió energètica. Els resultats són rellevants, ja que, a través de la recerca, s'exploren les múltiples dimensions del fenomen d'exclusió energètica, destacant la seva dimensió espacial. La identificació de l'element espacial és important per al plantejament i el disseny de polítiques públiques que conceben el fenomen des d'una perspectiva àmplia i interseccional.