Universitat de Girona > Biomarcadors diagnòstics de disfunció Miocàrdica
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Biomarcadors diagnòstics de disfunció Miocàrdica

Tesi doctoral de Cristina Murcia Gubianas: "Biomarcadors diagnòstics de disfunció Miocàrdica associada a xoc". Direcció: Dra. Elisabeth Pinart Nadal. Departament de Biologia i Juan Carlos Yébenes Reyes. Hospital de Mataró

La resposta inflamatòria d'un hoste pot ser excessiva o desregulada amb relació a la intensitat o la durada d'una agressió. Quan aquesta resposta és secundària a una infecció es coneix com a sèpsia i pot acabar lesionant altres òrgans allunyats del focus de l'agressió, generant fracàs multiorgànic en forma d'insuficiències orgàniques. Conèixer i optimitzar el diagnòstic d'aquestes disfuncions són la base del tractament i pronòstic del pacient crític sèptic. En pacients sèptics, la disfunció miocardíaca presenta un patró hipodinàmic, per bé que la seva definició, etiopatogènia, incidència i diagnòstic no estan del tot aclarits. A més, aquesta disfunció pot afectar la funció sistòlica i/o diastòlica del ventricle esquerre, així com la funció del ventricle dret.
D'acord amb això, la present Tesi Doctoral se centra en la identificació de biomarcadors moleculars com a eines complementàries al diagnòstic ecocardiogràfic per a millorar tant el diagnòstic com el pronòstic dels pacients amb xoc sèptic i disfunció miocàrdica. L'estudi es va realitzar a la Unitat de Medicina Intensiva (UMI) de l'Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona i va incloure dos estudis paral·lels realitzats en pacients diagnosticats de xoc sèptic: Estudi 1. Cinètica de l'alliberament de troponina T ultrasensible en les primeres 72 hores d'ingrés a la UMI en pacients amb disfunció miocàrdia associada a xoc sèptic i Estudi 2. Relació entre l'osmolalitat plasmàtica i la disfunció miocardica en pacients amb xoc sèptic.
Per a tots els pacients inclosos en aquests estudis es van recollir dades epidemiològiques (incloent comorbiditats), de severitat, d'estada a la UMI i a l'hospital, i el seu resultat (supervivència o èxitus). A més, en tots els pacients es van realitzar dos controls ecocardiogràfics; un primer control en les primeres 12 h d'ingrés, i el segon a les 72 h d'evolució. En cada control ecocardiogràfic, els paràmetres valorats van ser la fracció d'ejecció i/o ona S' mitral per a la funció sistòlica del ventricle esquerre, l'ona E' mitral per a la funció diastòlica del ventricle esquerre, i el TAPSE i/o ona S' tricúspide i/o dilatació de cavitats dretes per a la valoració del ventricle dret. També es van recollir diferents variables hemodinàmiques com la pressió arterial sistòlica, diastòlica i mitja, la freqüència cardíaca i el Shock Index i el Modified Shock Index o bé la presència d'arrítmies. Les dades analítiques mesurades van ser els nivells de lactat i la saturació venosa central d'oxigen (SatvcO2), juntament amb el seu aclariment a les 6 h, i els valors de creatinina, proteïna C reactiva (PCR) i procalcitonina. Abans del primer examen es va assegurar prèviament una correcta ressuscitació tant amb dades analítiques com ecocardiogràfiques (aclariment de lactat i de SatvcO2 i col·lapsabilitat de la vena cava inferior avaluada per ecocardiografia). La dosi dels fàrmacs vasopressors administrats, fonamentalment noradrenalina, també van ser registrats.
En l'Estudi 1 (n= 103), a més de totes aquestes variables, es van mesurar els nivells troponina T ultrasensible (TnT US) a les 0 h, 24 h i 72 h de l'ingrés a la UMI. En l'Estudi 2 (n=133), en canvi, es van calcular de forma seriada també a les 0 h, 24 h i 72 h, els valors d'osmolalitat plasmàtica a partir dels nivells dels osmolits glucosa, urea i sodi. Es va establir aquest interval de temps de 72 h atès que s'ha demostrat que és el període en el que pot aparèixer la disfunció miocàrdica en pacients amb xoc sèptic.
Un resultat rellevant d'aquesta Tesi Doctoral és que el diagnòstic ecocardiogràfic va demostrar una incidència elevada de disfunció miocàrdica, amb una freqüència del 45,5% de disfunció sistòlica de ventricle esquerre, del 32,7% de disfunció diastòlica de ventricle esquerre, i d'un 20,8% de disfunció de ventricle dret. A més, entre un 3 i un 32% dels pacients de la cohort estudiada van presentar dues o fins i tot les tres disfuncions de forma simultània. La relació entre la disfunció miocàrdica i la mortalitat dels pacients amb xoc sèptic no és del tot clara, de manera que en el nostre treball només la disfunció diastòlica de ventricle esquerre va resultar estretament relacionada amb una major mortalitat a la UMI (P= 0,008).
L'Estudi 1 es va centrar en el paper de biomarcador diagnòstic i pronòstic de la TnT US al llarg de les primeres 72 h d'ingrés a la UMI en la cardiomiopatia sèptica. Els valors de TnT US a les 0, 24 i 72 h van ser estadísticament superiors en pacients amb disfunció miocàrdica respecte els pacients sense disfunció (P= 0,039 per disfunció sistòlica de ventricle esquerre, P= 0,048 per disfunció diastòlica de ventricle esquerre i P= 0,023 per disfunció de ventricle dret). La corba d'alliberament de la TnT US al llarg de les primeres 72 h des de l'ingrés van mostrar un pic ascendent a les 24 h (P = 0,020) que es va mantenir sense canvis significatius a les 72 h (P = 0,167 ). En els pacients sèptics amb disfunció miocàrdica, a més, es va observar que els nivells de TnT US variaven de forma significativa en funció del temps (P = 0,038). Aquests resultats van indicar que l'aclariment de la TnT US al llarg de les primeres 24 h podria ser un instrument diagnòstic i pronòstic en els pacients amb disfunció miocàrdica en sèpsia. Pel que fa al paper de la TnT US com a factor independent de mortalitat en el xoc sèptic, s'ha obtingut que, tot i que de forma aïllada no té valor predictiu, en combinació amb l'índex de gravetat SAPS II és una eina pronòstica eficient i fàcilment reproduïble.
Els resultats de l'Estudi 2 van indicar que el plasma sanguini dels pacients amb xoc sèptic és altament hiperosmolar tant a l'ingrés (299,6 mOsm/Kg ) com a les 24 h (306,6 mOsm/Kg ) i 72 h d'evolució (307,6 mOsm/Kg ), com a conseqüència dels elevats nivells de glucosa (143,0 ) i urea (66,0 ). Contràriament, els nivells de sodi es van mantenir dins del rang de normalitat (138,0 ). Malgrat que en aquest estudi la hiperosmolalitat plasmàtica no es va relacionar amb una major mortalitat, cal tenir en compte que els pacients inclosos eren de per pacients en un estat molt greu, i per tant, presenten una taxa de mortalitat molt elevada (27,8%). El resultat més destacable d'aquest estudi és que la hiperosmolalitat va tenir una clara relació amb la presència de disfunció diastòlica de ventricle esquerre, que es la disfunció associada a una major mortalitat a la UMI, tot i que no va ser així amb la disfunció sistòlica de ventricle esquerre. El comportament cinètic d'aquest biomarcador va mostrar un increment significatiu en les primeres 24 h d'evolució a la UMI en pacients amb disfunció diastòlica de ventricle esquerre (P = 0,047), assolint un valor que es va mantenir estable a les 72 h (P >0,05). Tot i així, es tracta d'un treball preliminar, pel que són necessaris més estudis que incloguin un major nombre de pacients i de diferents centres, i comparant amb un grup control, i un major nombre de variables ecocardiogràfiques, per confirmar el paper de l'estrès hiperosmolar tant com a biomarcador pronòstic de sèpsia com a biomarcador diagnòstic de disfunció diastòlica de ventricle esquerre associada a sèpsia.
Les conclusions generals d'aquesta Tesi Doctoral són que la TnT US, un biomarcador de dany miocàrdic àmpliament utilitzat, és eficient però inespecífic com a diagnòstic de disfunció miocàrdica associada a la sèpsia, ja que no és capaç de discriminar els pacients en funció del subtipus de disfunció. No obstant, i per primera vegada, s'obté que la cinètica d'alliberament al llarg de les primeres 24 h podria alertar al clínic de la presència de dany miocàrdic precoçment i, fins i tot, indicar un pitjor pronòstic en combinació amb índex de severitat en pacients sèptics. Finalment, presentem un estudi preliminar sobre un possible i nou biomarcador específic de disfunció diastòlica de ventricle esquerre, amb un comportament cinètic similar a la TnT US i estretament relacionat amb la mortalitat dels pacients crítics.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.