Estudi de l'activitat anticancerígena nuclear

El càncer és la principal causa de mort per malalties no transmissibles a nivell mundial. Malgrat els avenços en el desenvolupament de nous fàrmacs contra el càncer, continuen presentant-se problemes com la seva resistència a aquests, així com els greus efectes secundaris observats després de la seva aplicació. A causa d'això, en aquesta tesi s'han estudiat tres noves famílies de compostos com a possibles fàrmacs antitumorals. En el primer cas, una ribonucleasa anomenada NLSPE5 que ha estat modificada mitjançant enginyeria de proteïnes i, d’altra banda, compostos metàl·lics basats en manganès (Mn) i ferro (Fe).

Els resultats obtinguts indiquen que NLSPE5 a més d'alterar el patró epigenètic de les línies tumorals, interfereix en la capacitat que tenen aquestes per a migrar i envair teixits pròxims. D'altra banda, els resultats de la recerca dels nous compostos basats en Mn mostren que, de tots ells, el Mn8 té un gran efecte antitumoral sobre línies tumorals de pulmó i d'ovari, i que aquest efecte és similar al que s'observa amb antitumorals comercials com el Cis-platí. Els resultats indiquen a més que el Mn8 trenca el DNA de les cèl·lules tumorals en presència d’espècies reactives d’oxigen. Es va observar també que aquest compost provoca mort cel·lular per apoptosi.

 Finalment, els resultats de l'estudi dels compostos basats en Fe mostren que tots ells són molt citotòxics enfront de les línies tumorals de pulmó i ovari, i, igual que el Mn8, trenquen el DNA en presència d’espècies reactives d’oxigen. De tot el grup de compostos basats en Fe, el compost 10 va mostrar la major selectivitat per les cèl·lules tumorals. A més es va veure que aquest compost provoca apoptosi i redueix la capacitat de migració de cèl·lules de càncer. En conclusió i sobre la base dels resultats obtinguts podem esmentar que tots els compostos investigats són molt prometedors com a agents antitumorals.