Una de les característiques que millor descriuen a les societats occidentals és, sens dubte, l’envelliment de la població. En el nostre país, això no ha significat que la societat, en el seu conjunt, hagi reaccionat adequadament davant les demandes que l’envelliment planteja. Les persones grans d’avui en dia conviuen, per una banda, amb una història marcada per la guerra, la postguerra, el model familiar conservador, les característiques del mon del treball especialment dures, la desprotecció social i un context polític determinat que negava la participació social, etc.. Per altre banda, conviuen amb generacions de joves que presenten característiques pròpies d’un disseny vital que porta a la “modernitat” del mon desenvolupat i democràtic, d’un altre tipus de societat i d’un altre tipus de forma de viure. El progressiu envelliment de la població, conjuntament amb un descens important de la natalitat, fa que una de les principals preocupacions de les famílies, de les entitats cíviques i de les autoritats públiques, estiguin relacionades amb les condicions de vida de la gent gran. Aquesta preocupació es justifica, a més, per la necessitat de reconèixer el molt i bon treball fet, per una generació que ha viscut temps difícils i que ha lluitat per garantir la nostre cultura, i per millorar les condicions econòmiques i socials del país. Considerem l'ésser humà como a ésser històric, producte i productor d'una societat i d'una cultura. En la nostre recerca les persones son considerades dins del seu context històric, cultural i social, com a una unitat bio-psico-social, que està influenciada i en certs aspectes determinada, per les estructures i les conjuntures macrosocials. La persona és un ésser social, que es forma en el procés d'interacció amb els altres, construint i construint-se en una xarxa de significacions. Els conceptes es formen en la pràctica social, interioritzant el món dels significats, com a forma de apropiar-se d'una realitat construïda històricament i socialment compartida, i que aquest procés transcorre en l'activitat i en la comunicació amb “d'altres significants” (Berger y Luckmann 91). Així doncs, a partir d'un context d'interacció amb d'altres subjectes, on es comparteixen rols, normes i valors, es defineix la subjectivitat, que