|
1. La formació i evolució del dret al medi ambient. 2. Fórmules d'intervenció administrativa en el medi ambient. 3. Sectors objecte de regulació pel Dret al medi ambient: la protecció de la naturalesa i els seus recursos. 4. Sectors objecte de regulació pel Dret al medi ambient: la lluita contra la contaminació.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Concepte, objectius i metodologia del Dret comparat. Sistemes jurídics. Sistemes de "Civil law" i sistemes de "Common Law". Altres tradicions jurídiques en el món globalitzat. El Dret Privat Europeu.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
La ciutadania i la lliure circulació de persones. Les excepcions a la lliure circulació de persones i la jurisprudència del TJUE. Les vies d'accès dels nacionals de tercers països a la Unió Europea. L'estatut jurídic dels nacionals de tercers països residents legals. El creuament de les fronteres.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Els mètodes de resolució de conflictes alternatius a la jurisdicció (ADR) en general.L’arbitratge. La conciliació civil. La Transacció civil. La mediació en matèria civil i mercantil. La conformitat penal. La mediació penal.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
Llenguatge i argumentació. Argumentació i lògica. Les fal•làcies. La interpretació jurídica i l'argumentació. Els casos difícils. Els arguments jurídics.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
El Dret Penal en acció. Una visió pràctica i concreta del nostre sistema de justícia criminal. Entendre com és el sistema i quins són els agents implicats. Conèixer els diferents subsistemes que el composen:el judicial, el policial i el penitenciari; i quin és el paper de tots els actors que hi participen.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
Tipus de fets. La noció general de prova. La prova jurídica. Prova com a mitjà, com activitat i com a resultat. El fet rellevant jurídicament. La noció de fet provat. Prova: creença, convicció, coneixement. La justificació de les decisions judicials. Motivació de les decisions judicials.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Justícia en la globalització. Drets fonamentals i garanties judicials. Normes internacionals relatives a la justícia. Sistemes processals: interinfluència i relacions de poder. Garanties processals en els processos civils i en els processos penals. Harmonització de la justícia europea i internacional.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
I. La immigració en l'àmbit internacional, europeu i espanyol: anàlisi del marc jurídic internacional i espanyol en matèria d'immigració. II. Migració legal i migracions econòmiques; III. La regulació de la immigració i de la política d'ocupació a Espanya: la vinculació de la immigració amb l'ocupació a Espanya; IV. Treballadors migrants.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
'Due process of law', procés equitatiu i dret a la prova. Prova i noves tecnologies. Il•licitud de la prova. Risc i càrrega de la prova. Tendències modernes del dret provatorio.Tècniques de facilitació provatòria.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
Anàlisi dels articles 1 i 2 de la Carta de les Nacions Unides. Resolució 2625 de l'Assemblea General. Capítols VI, VII i VIII de la Carta de les Nacions Unides. Articles 33 a 53 de la Carta de les Nacions Unides.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
La UE i la seva acció exterior. La subjectivitat internacional de la UE. L'evolució de les competències externes. El marc institucional de l'acció exterior de la UE. Els acords externs. La política exterior i de seguretat comuna (PESC) i la política comuna de seguretat i defensa (PCSD). La política comercial. I algunes de les polítiques de la UE amb projecció exterior, com la relativa al Medi Ambient. Altres vessants
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
L'adolescència: característiques psicosocials, menors i relacions grupals, adolescència, marginalitat i delinqüència; teories criminològiques: revisió de la literatura i les investigacions; la delinqüència juvenil a Espanya: anàlisi de dades i investigacions; Bandes juvenils; Bandes juvenils a Catalunya
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Models de política criminal relacionats amb el consum de les drogues il•legals (prohibicionisme vs. Reducció de danys). Dret Penal i drogues il•lícites: delictes relacionats amb les drogues il•legals, drogues i responsabilitat penal. Drogues i Execució penal. Salut i drogues. Les drogues i la seva problemàtica de salut. La problemàtica de la psicopatía dual. El consum i la drogodependència. Aspectes criminològics de les drogues.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
I. Principals indicadors de la sinistralitat en el treball i la seva repercussió social i laboral; II. Causes socials, laborals i culturals en l'accidentalitat laboral a Espanya i a Europa; III. Les conductes atemptatòries a la vida i a la integritat física dels treballadors; IV. Els mecanismes de prevenció dels accidents de treball i les malalties professionals; IV. El sistema de repressió als atacs a la salut i seguretat dels treballadors.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
1. El marc constitucional i legal de les sancions administratives. 2. Els principis de la potestat sancionadora. 3. Presumpcions i prova en Dret administratiu sancionador. 4. Els principis del procediment sancionador. 5. Sancions administratives i prevenció.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
La dimensió jurídica i política de la diversitat i la seva relació amb la no discriminació. L'assignatura proposa una comprensió diversa de la igualtat i de les mesures d'acció positiva front les situacions d'exclusió i de desigualtat. Es planteja una lectura feminista del Dret i de les polítiques públiques i s'aborda l'estudi dels drets col·lectius dels pobles indígenes i els drets a la diversitat cultural, funcional, religiosa o sexual (LGTBI+Q), entre d'altres.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
El curs està dissenyat per a encoratjar els estudiants a debatre, de manera informada y sistemàtica, els temes més controvertits en la teoria i pràctica dels drets humans. En particular, discutirem i estudiarem el concepte de drets humans, la seva gènesi i reconeixement institucional, els fonaments ètics dels drets humans i la seva rellevància i límits en el discurs polític.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
1.- Teoria i evolució del servei públic i la Directiva de serveis en el mercat interior.
2.- Les formes de gestió dels serveis públics.
3.- La gestió dels serveis públics de forma indirecta.
4.- Els serveis públics locals. Fòrmules de cooperació i associatives per a la prestació dels serveis públics
5.- La participació dels usuaris i els indicadors de la gestió.
6.- La municipalització dels serveis.
7.- La contraprestació econòmica en els serveis públics.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
En aquesta assignatura s’intentarà fer una aproximació als principals eixos de desigualtats socials avui dia a Catalunya com són les desigualtats de gènere, l’estratificació per edat, les desigualtats de classes socials, l’etnicitat o els processos de segregació social urbana.
Es procurarà veure com s’han construït aquestes situacions de desigualtat i quina relació tenen amb les diferents polítiques que s’han implementat per tal potenciar la creació d’aquestes situacions, reproduir-les, mantenir-les i/o transformar-les.
En aquest sentit s’aportarà una visió sociològica i comparada des d’una perspectiva internacional i històrica, però es focalitzarà l'anàlisi en els processos que afecten actualment Catalunya i Espanya, i com el context de crisis socioeconòmica i les diferents polítiques emprades pels governs nacionals esdevenen un bon objecte d'estudi per a fer conjuntament un exercici de comprensió.
En el cas que hi hagi estudiants internacionals, se cercarà alguns elements comparatius o algun exercici pràctic per a poder disposar d'elements comparatius i internacionals.
Tanmateix es pararà l’atenció en els diferents règims de Benestar, per apreciar si tenen un efecte de moderació en la relació entre polítiques globals de benestar i normes socials d’ocupació amb les desigualtats socials.
Marc conceptual d'anàlisi de desigualtats socials i polítiques públiques. Perspectives teòriques. Evolució de l'Estat Modern cap a l'Estat Social de Dret. Polítiques públiques i Estat de Benestar des d'una anàlisi internacional comparativa. Principals eixos de desigualtats socials a Espanya i Catalunya. La despesa social. L'Estat del Benestar espanyol i polítiques públiques
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Instroducció històrica a l'autonomia de Catalunya. L'Estatut d'Autonomia i les fonts del dret a Catalunya. El president i govern de la Generalitat. Organització i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat. El control de l'activitat dels òrgans de la Generalitat. El govern local de Catalunya. Les competències de la Generalitat. Les relacions institucionals de la Generalitat.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
Dret internacional dels Drets Humans i els mecanismes internacionals de protecció.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Laïcitat estatal, llibertat de consciència i pluralisme religiós. Els ens religiosos. Les minories religioses. Administració pública i diversitat religiosa. El control estatal del fet religiós. Relacions entre Estat i confessions religioses.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Concepte de crim internacional. Classes de crims internacionals.
Responsabilitat internacional penal individual.Tribunal Penal internacional per a l’ex - Iugoslavia.Tribunal Penal internacional per a Rwanda. Estatut de la Cort Penal internacional
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
La criminologia com a context d'articulació de models de prevenció. Definició de conceptes rellevants i elements clau per la prevenció comunitària. L'evolució de la prevenció comunitària i l'análisis de projectes implementats. La responsabilitat i la competència en prevenció comunitària del delicte. Aplicació de tècniques situacionals en la prevenció comunitària.Planificació, implementació i avaluació d'estratègies de prevenció comunitària. La justícia restaurativa com a eina per la prevenció i la resolució de conflictes comunitaris. Visió práctica mitjançant seminaris protagonitzats per professionals que treballen a l'àmbit de la prevenció comunitària.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Globalització econòmica i crisi de la sobirania fiscal del Estats. Fiscalitat directa i indirecta que grava les operacions internacionals de les empreses. Mecanismes per evitar l'evasió fiscal, la planificació fiscal agressiva i la doble imposició internacional. La incidència de la globalització en els aranzels duaners i en la tributació de l'economia digital, l'economia col.laborativa, les operacions financeres, el medi ambient i el joc.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
El Dret digital i la seva incidència sobre els drets i garanties constitucionals. Les noves tecnologies i els drets de la privacitat, la protecció de dades personals, la propietat intel·lectual, les llibertats d'expressió i d'informació i els drets de participació. El web 3.0, el big data i les xarxes socials.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Normes internacionals contra les discriminacions per raó de raça i altres motius. Àmbit europeu dels instruments de lluita contra les discriminacions racials, altres discriminacions i els delictes d'odi. Noció desenvolupada en el marc del Consell d'Europa i del TEDH. El dret europeu (UE) com instrument per imposar obligacions de lluita contra les discriminacions als Estats membres. Valoració dels instruments internacionals i europeus de vigilància, control i sanció. Valoració de la situació de racisme i xenofòbia existent a Espanya
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
El curs té per objectiu familiaritzar a l’alumnat amb l’estudi de la ciència política des d’una perspectiva de gènere, introduint alguns dels conceptes, crítiques i contribucions clau tant del pensament feminista com dels moviments feministes a aquest camp d’estudi. Al llarg del curs examinarem l’evolució del pensament i les lluites feministes, introduint les veus contra-hegemòniques dels feminismes des dels marges i del Sud global. Analitzarem alguns dels conceptes clau de la ciència política, com ciutadania i democràcia, des de la teoria política feminista. A continuació estudiarem la participació política de les dones, centrant-nos en els debats sobre representació i gènere, i en particular analitzant el paper de les quotes de gènere. Ens aturarem també a explorar les polítiques d’equitat de gènere, en especial l’anomenat gender mainstreaming i la recent incorporació de la interseccionalitat en les polítiques públiques. Per últim, identificarem alguns dels temes centrals de l’agenda política feminista en els nostre context més immediat i explorarem algunes de les controvèrsies i debats més rellevants dels feminismes contemporanis.
Aquesta assignatura s'imparteix en català.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Estudi dels enfocs teòrics que analitzen les elits polítiques, socials i econòmiques. Anàlisi de la configuració de les elits polítiques a Amèrica, Europa, Espanya i Catalunya.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
I. La ciència i el cientisme. II. Valors científics i valors jurídics. III. És ciència el dret? IV. Incorporació del llenguatge científic al dret. VI. Neurociències VII. Bioètica VIII. Intel·ligència artificial aplicada al dret IX. Prova científica en els processos judicials
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
(1) Què és "l’anàlisi econòmica del dret"? Anàlisi positiva i normativa. El concepte d’eficiència de les regles i la seva relació amb la moral. Una breu història de "Law & Economics" (d'Adam Smith i J. Bentham a Calabresi - Posner - Coase). (2) Dret privat. Contractes des del punt de vista de "Dret i Economia". El benefici social de l’intercanvi. Compliment dels acords jurídics entre economia i moral. (3) Dret de danys. Les funcions socials del dret de danys. Negligència i responsabilitat estricta. El nivell de dissuasió "òptim". (4) Resolució de conflictes: equilibri entre mitjans públics i privats de resolució de conflictes. (5) Dret penal. L'"economia" del crim. ¿Quins actes haurien de ser criminalitzats? La decisió de cometre un delicte i la determinació de la pena òptima. Diferents tipus de resposta penal. (6) Anàlisi econòmica de la política: teoria de la decisió pública. Eleccions, representació i legitimitat democràtica.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
La globalització és un fenomen en disputa al voltant del qual hi ha opinions dividides sobre si té conseqüències positives –en termes d’integració igualitària de les societats en els processos polítics, econòmics i culturals mundials– o negatives -sobretot pel que fa a la creixent i acccentuada desigualtat econòmica, així com a l’imperialisme cultural i/o colonialisme que l'acompanyen-. Aquest curs avalua el complex procés de globalització explorant majoritàriament la seva dimensió política des d’un enfocament interdisciplinari. Examinant críticament els impactes d'aquest fenomen en el desenvolupament econòmic, les relacions de gènere, el medi ambient, la ciutadania i el règim de drets humans, explorarem el paper dels individus, els estats, les organitzacions econòmiques internacionals i actors no estatals, així com els moviments de resistència contra la globalització -l'anomenada globalització contra-hegemònica o globalitazció des de baix.
Aquesta assignatura s'impartirà majoritàriament de forma presencial.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
Els diferents models de justícia juvenil; en particular, el model espanyol (LO 5/2000): el procediment per a exigir responsabilitat penal a menors d'edat, les mesures aplicables; intervencions i mesures educatives: contingut, objectius i execució; serveis socials i programes d'atenció a la infància i la joventut: principis generals, programes generals, programes específics; protocols d'assistència a menors.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Campanyes electorals i comunicació institucional
1. La comunicació en política
2. La construcció de l'opinió pública
3. L'escenari político-electoral i la pre-campanya electoral
4. El disseny de la campanya
4.1 El diagnòstic electoral
4.2 La construcció de l'estratègia
4.3 Relat i missatge de campanya
4.4 El candidat i els diferents actors
4.5 Organització de la campanya
4.6 Gestió mediàtica, debats i mítings
5. Els cent primers dies de govern
6. La configuració del gabinet polític
7. Disseny de la comunicació institucional
8. Moments claus de la comunicació institucional: comunicació interna, comunicació de crisi, xarxes socials, oratòria i discurs
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi dels temes més rellevants del pensament polític català des del segle XIX al XXI.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Aprenentatge de mètodes i tècniques de disseny i avaluació de polítiques públiques.
Es tracta d'una assignatura d'orientació pràctica amb l'objectiu de familiaritzar l'alumnat amb els principals mètodes i tècniques que usen les administracions i les persones professionals a l'hora de dissenyar i avaluar polítiques públiques. S'analitza el procés de disseny de polítiques, amb especial èmfasi en casos d'innovació i bones pràctiques. Es tracten els diferents usos, enfocaments i possibilitats de les avaluacions, destacant els resultats i els impactes de les polítiques en les condicions de vida i en els valors i actituds de la ciutadania. Al llarg del curs es presenten i treballen diversos casos pràctics simulant processos de consultoria per a administracions públiques.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
Estudi dels debats més rellevants de la nova geopolítica en els països de l'hemisferi sud.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
Davant de situacions de vulneració sistemàtica de drets fonamentals, cal saber identificar quines són les variables que influeixen per assolir una protecció efectiva. Aquesta assignatura parteix d'una comprensió crítica del Dret i pretén oferir eines específiques per avançar en l'activisme dels drets humans. En concret, ens endinsarem, a partir de casos concrets, en les estratègies jurídiques i polítiques que permeten fer dels drets humans instruments capaços de fer front a situacions de dominació i despossessió, ja sigui per part dels Estats o de poders privats.
D'aquesta manera, l'assignatura ofereix formació sobre mecanismes que s’han demostrat útils en aquesta protecció: litigis estratègics davant de tribunals/organismes estatals i internacionals, accions de defensa semi-jurisdiccional o política (Ombudsman, ús d’eines de debat parlamentari, disseny de polítiques públiques, mecanismes internacionals no jurisdiccionals, formes de justícia transicional després períodes dictatorials, etc.)
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
Criteris d'aplicació judicial de les mesures penals alternatives; la tècnica de l'entrevista (inicial i de seguiment); l'elaboració d'informes per al jutge; els recursos comunitaris per a l'execució de mesures penals alternatives i mesures de seguretat; la relació entre el penat i el supervisor en el procés de desistiment de la delinqüència.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
El curs analitza els elements que configuren l'estructura social en les societats contemporànies i l'impacte que suposa la globaització en el canvi polític i social.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
En el món de la recerca cada vegada es necessiten més eines operatives i de suport. L’objectiu d’aquesta assignatura és introduir a l’alumnat a treballar amb diferents tipus d’eines informàtiques de suport a la recerca. Com per exemple, el full de càlcul Excel, el llenguatge de programació R i altre software enfocat a l’anàlisi qualitatiu.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
La tributació de la titularitat de béns immobles i de les seves diferents formes de transmissió, així com la tributació de la renda procedent de béns immobles. S'estudien de forma integrada els diferents impostos estatals, autonòmics i locals que graven aquestes situacions.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Aquest curs introdueix l'alumnat als principals debats de la teoria política feminista i explora la relació entre la teoria i la pràctica feminista. Analitzarem el pensament feminista contemporani des d'una varietat de perspectives i enfocaments teòrics. Qui és/quins són els subjectes polítics del feminisme(s)? Què vol dir ser feminista? Quins tipus de temes són importants per les politòlogues feministes? Quina és la influència de la raça, classe, sexualitat o identitat de gènere en la perspectiva feminista? Aquest curs reflexiona al voltant dels debats centrals en la teoria política feminista, com per exemple la relació entre conceptes com el sexe, gènere i sexualitat, el rol del patriarcat, i la interseccionalitat.
Aquest curs s'imparteix íntegrament en ANGLÊS.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
L'assignatura tracta el sentit polític i econòmic que implica prioritzar un tipus d'ingressos sobre altres per finançar les diferents actuacions i serveis públics. Analitzar l'evolució i estat actual del finançament dels serveis públics fonamentals - sanitat, educació, serveis socials i seguretat social - també des d'una perspectiva comparada. Exposició de les tendències més recents de prioritzar les contribucions dels usuaris per finançar els serveis públics. Impacte de les exigències de l'estabilitat pressupostària sobre les decisions de prestació de serveis públics. S'analitzen també altres mesures polítiques a l'àmbit fiscal, tals com, per exemple, les amnisties fiscals o l'eficàcia de les mesures de lluita contra el frau fiscal.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
La criminologia com a ciència comparada. Desenvolupaments actuals de la criminologia. Globalització i criminologia.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
Psiquiatria Forense i la seva relació amb el Dret penal i civil
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Principals teories feministes; aportacions epistemològiques i metodològiques del feminisme a la criminologia; les dones delinqüents: teories criminològiques i dades empíriques; les dones penades: realitats i intervencions específiques; les dones professionals del sistema penal: policies, jutges i fiscals, advocades, funcionàries de presó; les dones com a víctimes dels delictes: especial atenció a la violència de gènere; la dona en l'imaginari jurídic; la seguretat de les dones des d'una perspectiva feminista.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Objectius de l’assignatura
- Conèixer el concepte de seguretat.
- Entendre les diferents visions sobre el govern de la seguretat
- Reflexionar sobre la seguretat i les seves politiques des de la perspectiva de l'espai públic i dels actuals reptes per a la seguretat.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
La criminologia de la delinqüència de coll blanc i organitzativa. Les organitzacions com a víctima i autor de delictes. Antifrau i anticorrupció al sector públic i privat: mesura, prevenció, detecció i reacció. Els programes de compliment i el paper de l'oficial de compliment a Espanya i en l'ámbit internacional.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
Introducció a la cibercriminalitat. Cibercriminalitat sexual i social: cyberbullying, stalking i grooming. Cibercriminalitat econòmica: Ciberfraus i altres delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic. Cibercriminalitat política: Ciberterrorisme, Ciberguerra i Ciberhacktivisme. Anàlisi, prevenció, detecció i investigació de la cibercriminalitat. Cibercrim i les víctimes.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Penes i mesures comunitàries a Europa; Penologia Europea; càstig a la comunitat; avaluació del risc i supervisió de penats; probation; llibertat condicional i formes anticipades d'alliberament de la presó; treball en benefici de la comunitat; control electrònic; privatització del sistema penal; càstig i diversitat.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
La asignatura cubre un campo de estudio de reciente consolidación, en el que se analizan los fundamentos sociales de la forma y extensión que toma el castigo. Se presta especial atención a la época moderna y a una de las formas preponderantes de castigo: la cárcel.Por ello se explican las teorías clásicas de la sociología y su aplicación más reciente al estado actual de los sistemas punitivos.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
El model de la Justícia Restaurativa. Origen i evolució. Fonaments. Mecanismes: la mediació, les conferències familiars, socials. Què és la Justícia Restaurativa? Quins són els seus Valors? Quins programes desenvolupa? Quins són els seus problemes conceptuals?, quins els seus problemes d'implementació? Quins beneficis reporta?
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
Les dades son una part important de la investigació criminològica. Ja siguin dades sobre criminalitat o el control d’aquesta, els i les criminòlogues han de treballar contínuament amb dades de tot tipus. L’objectiu d’aquesta assignatura és doble. En primer lloc, familiaritzar l’alumnat amb les principals fonts de dades i informació sobre temes criminològics. En segon lloc, aprendre a extreure aquestes dades, gestionar-les i fer anàlisis estadístics bàsics amb elles.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |
|
Intervenció amb infractors. Tècniques d'entrevista, l'entrevista motivacional. Els models i programes d'intervenció en determinats contextos (centres de menors, centres penitenciaris...). Les diferències en les intervencions en un centre penitenciari ordinari i un centre obert. La intervenció post penitenciària (programes, models, entitats...). La rehabilitació i re-socialització del delinqüent. Serveis d'intervenció amb les víctimes de delictes.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Anàlisi polític a través de la literatura en diferents contextos. Anàlisi dels valors literaris en els discursos polítics.
|
OPoptativa |
3 |
A |
2segon semestre |
|
Independència judicial i les seves garanties. Govern del poder judicial i de les interferències entre poder polític i justícia. Atribució del poder d'acusar. La figura del Ministeri Fiscal i l'acció popular. Els aforaments. Anàlisi de la imputació penal i garanties que l'envolten. Interrelació entre el funcionament de la justícia i els mitjans de comunicació.
|
OPoptativa |
3 |
A |
1primer semestre |