Presentació d'un seguit d'eines (gramàtiques, diccionaris, atles, corpus lexicogràfics, corpus textuals, etc.) que resulten fonamentals a l'hora de fer una anàlisi de la llengua catalana i castellana, tant des del punt de vista sincrònic com diacrònic, i presentació d'un seguit d'aplicacions, basades en el coneixement lingüístic, a altres àmbits externs a la filologia.
|
OPoptativa |
12 |
A |
2segon semestre |
L’assignatura contempla l’estudi de la literatura contemporània (entesa historiogràficament com el període que abasta des del segle XIX fins als nostres dies) en diverses llengües i tradicions culturals, amb una especial atenció a aquelles literatures nacionals que, a diferència de la catalana i l’espanyola, no són un objecte d’estudi específic dels graus de llengua i literatura: literatura francesa, americana, anglesa, germànica, etc.
|
OPoptativa |
12 |
A |
2segon semestre |
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
SE |
Aanual |
SO |
Aanual |
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició del llibre, a cura de Lluís Muntada)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. Amb l’objectiu de familiaritzar l’alumnat amb els procediments professionals de l’edició, l’atenció es focalitzarà en tres dels àmbits principals del procés d’edició impresa: una introducció sintètica a la història i l’evolució en l’edició de textos; una exposició dels components de l’edició impresa; i una anàlisi de la difusió i recepció dels materials de la cultura escrita. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital.
(Documental Creatiu, a cura d'Ingrid Guardiola)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids.
Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu":
• Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”.
• Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”.
• Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals.
• Conèixer les diferents tècniques d’edició documental.
• Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals.
• Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
Redacció periodística (Lluís Muntada)
Aquesta assignatura ofereix un seguit d’estratègies formals per a la generació de textos periodístics atractius i de qualitat. Des d’un vessant teòric i pràctic es pretén familiaritzar l’alumnat amb l’escriptura periodística professional. Els materials de l’assignatura aborden l’escriptura periodística en diferents suports, per bé que amb una decantació primordial per la premsa escrita.
La part teòrica es focalitza en un conjunt de tècniques, anàlisis i conceptuacions d’aspectes relatius a la redacció periodística pròpia d’uns mitjans de comunicació de qualitat i amb funció democràtica. La part pràctica de la matèria vol consolidar les estratègies compositives del discurs periodístic. A partir de mostres i estudis de firmes de referència de la premsa catalana i espanyola actuals, i a partir de l’anàlisi discursiva i emulació d’alguns d’aquests models periodístics, es pretén que l’alumnat refermi les habilitats expressives en la pràctica de la redacció periodística.
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
L’assignatura té com objectiu principal descriure l’evolució, els fonaments teòrics i els instruments pràctics en que es fonamenta la gestió dels espais naturals. En primer lloc s'estudia l’evolució del marc legislatiu i conceptual que ha estat la base de la gestió dels espais naturals. En segon lloc es donen a conèixer els instruments que s’utilitzen per la seva gestió i s’exposen els distints planejaments sectorials (ús públic, fauna, boscos, agricultura i ramaderia…). Finalment en tercer lloc s’estudien les polítiques de connectivitat entre espais naturals i l’avaluació dels espais naturals, tant de forma individual com en el cas de les xarxes.
Algunes de les sessions aniran a càrrec de reconeguts professionals de l’àmbit de la planificació i la gestió dels espais naturals protegits.
També es contemplen dues sortides de camp: Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter (1 dia / OBLIGATÒRIA) i Parc Nacional d'Aigüestortes (2 dies / VOLUNTÀRIA).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SE |
Aanual |
Anàlisi dels factors humans i socials que expliquen l'exposició i vulnerabilitat humanes als riscos ambientals i les diferents formes de gestió desenvolupades per tal de fer-hi front.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SE |
Aanual |
L'objectiu de l'assignatura és aprofundir el coneixement teòric i aplicat a l'entorn del concepte de paisatge. Durant l'assignatura es presenten i s'utilitzen tant mètodes de caràcter físic com cultural per l'anàlisi del paisatge en dos contextos geogràfics ben diferenciats. Després del curs els estudiants han de disposar d'un millor coneixement de la complexitat inherent al concepte de paisatge i una millor capacitació per interpretar els paisatges. Així mateix aquesta assignatura permet als estudiants apendre a treballar en grups d'estudi de caràcter multinacional. Aquesta assignatura és desenvolupa de forma intensiva al llarg de dues setmanes que repeteixen un model similar de continguts i activitats. CONTINGUTS: Presentació de les caracterísitques i dinàmiques dels paisatges en l'àrea d'estudi. Bases metodològiques per l'anàlisi i estudi del paisatge des de l'ecologia del paisatge i la geografia cultural. Sessions de treball de camp: reconeixement sobre el terreny de les característiques i dinàmiques del paisatge. Treball tutoritzat en grups multinacionals d'un cas concret. Presentació i discussió dels resultats.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció dels aspectes espacials de les activitats turístiques, així com a la seva dinàmica històrica i actual
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
L'assignatura es planteja com una reflexió sobre el món actual, des de la perspectiva regional, basant-se fonamentalment en la descripció dels grans conjunts socioeconòmics i ambientals. Es donarà també una aproximació a la geopolítica, les relacions socials, a les diferents cultures i religions, tot això encaminat a una major comprensió del món actual.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi de l'obra dels principals filòsofs de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitja. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi d'algunes de les problemàtiques més actuals de la filosofia política.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Lectura de la Crítica de la raó pura de Kant
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es pretén introduir a l'alumne en una de les discusions centrals de la filosofia del llenguatge dels darrers trenta anys sobre dos modes de designació presents en el llenguatge: referència i descripció. Així mateix, es posarà de manifest l'impacte que tenen en l'àmbit de la metafísica les diverses posicions sobre els modes de designació, molt especialment en el domini de la filosofia de la modalitat (essencialisme, individualització, etc.)
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Qüestions de biopolítica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
DIDÀCTICA DE LA FILOSOFIA. L’objectiu d’un curs de Didàctica de la filosofia entesa com a disciplina filosòfica no ha de ser l’exposició o explicació del mètode per ensenyar filosofia, simplement perquè no hi ha un únic mètode. L’objectiu no és tampoc només l’exposició o explicació dels diferents recursos i estratègies per ensenyar filosofia, perquè no hi ha una única manera d’entendre’ls i aplicar-los. En realitat, la didàctica de la filosofia depèn dels nostres pressupòsits sobre l’educació i la filosofia. Així doncs, el nostre objetiu serà més aviat l’anàlisi filosòfica d’alguns procediments, recursos i estratègies que s’utilitzen en l’ensenyament de la filosofia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
WITTGENSTEIN I EL PROBLEMA DELS ORÍGENS DEL LLENGUATGE
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció a la historia comparada de les societats rurals europees, posant especial atenció en el cas català. Es combinen classes de reflexió teòrica, on es presenten i es debaten els conceptes i eines bàsics per a l'anàlisi històrica del món rural, de l'edat mitjana a la contemporània, amb classes pràctiques, que permeten iniciar l'estudiant la recerca.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
Història de les societats indígenes americanes
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de les dimensions simbòliques de les manifestacions socials i culturals de la humanitat
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
SO |
2segon semestre |
Estudi de les manifestacions artístiques i simbòliques de la prehistòria
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquest curs es desitja que l’alumnat conegui la importància del llibre com a objecte físic i suport de textos i imatges. L’aparició i desenvolupament de la forma còdex. Com es fa un llibre manuscrit? Els tipus de llibres més utilitzats a l’Europa occidental i els tipus de lectura al llarg de la història. El pes del llibre com a transmissor cultural i els canvis actuals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
Estudi de la memòria històrica i el patrimoni en el context d'una època convulsa, dominada per la violència i les guerres.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
Estudi de les principals aportacions en la reflexió i la praxi de l'art en relació amb el gènere des d'una perspectiva internacional. Aquesta assignatura ofereix una visió de l’art de les dones més representatives de l’art del segle XX: de Käthe Kollwitz a Louise Bourgeois. S’exploraran els diversos mètodes de creació (pintura, escultura, fotografia, instal•lacions, performances) i allò que les fa diferents en el món de la creació contemporània. En aquesta assignatura hi participaran també artistes que explicaran el seu treball a classe.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
L'assignatura és una primera aproximació a l'art de quatre grans mestres de la pintura siscentista a Flandes i Holanda: Rubens, van Dyck, Rembrandt i Vermeer. Ara, tenint en compte el pla d'estudis de la nostra titulació, el programa alternarà les visions monogràfiques amb explicacions de caràcter contextualitzador: sobre la història, la teoria de l'art i els autors contemporanis dels protagonistes. El programa culminarà amb la presentació d'autors que durant els segles XIX i XX han mirat d'una manera "vermeeriana": Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper.
El programa parteix d'un enfocament característic de la història de l'art: pel seu format interdisciplinar, per la seva voluntat de conciliar el rigor històric amb la llibertat crítica, l'aprofundiment i la comprensió històrica amb l'apreciació sensible des de la mentalitat contemporània.
Finalment, tenint presents els horitzons infinits de la xarxa global i les opcions professionalitzadores dels historiadors de l'art del futur --gestió de continguts en la xarxa i els mitjans de comunicació--, l'assignatura combinarà les reflexions indicades amb la presentació crítica de materials audiovisuals connectats als temes del programa.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
Aanual |
El curs presenta una de les línies principals que recorre el diàleg entre música i arts visuals a l’art contemporani. Aquesta és la línia que ens porta des del primer happening (1952) fins a l’art realitzat amb les tecnologies actuals (media art). A través del seu recorregut donarem compte des canvis que es produeixen en la noció de creació i presentació de l’obra artística. De John Cage a Ryoji Ikeda, passant per The Velvet Underground, Michael Jackson o Nam June Paik es convida a entrar en aquest paisatge fet per la mirada i l’escolta.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi de l’evolució de la imatge des del segle IX fins al període tardogòtic. S’analitza la imatge en el si d’un sistema de representacions visuals i en unes topografies canviants que modularen el significat de les obres, la seva capacitat d’influència en els espectadors i la interacció amb ells. Ens remuntem a l’època carolíngia per comprendre la formació dels codis iconogràfics medievals. La reforma eclesiàstica del s. XI determinà nous discursos teològics, amb un pes diferent de la figura humana.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
2segon semestre |
Història del col•leccionisme, des de l’Antiguitat a la Contemporaneïtat. S’estudiaran el pes dels diferents protagonistes: promotors, venedors, mercats, mecenes i artistes.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'ASSIGNATURA PORTA COM A SUBTÍTOL QUE DEFINEIX EL CONTINGUT:
Cartografies contemporànies per a les pràctiques artístiques recents (1977-2012)
Qui diu que no interessa l'art contemporani? Des de l'any 2007, la Tate Modern de Londres, amb una programació dedicada específicament a l'art contemporani, s'ha convertit, amb més de 5 milions de visitants l'any, en el tercer museu més visitat del món (darrere el Louvre i el British Museum). I el Reina Sofia de Madrid, l'any 2011, pràcticament va igualar els visitants de El Prado. Per fi s'estan trencant els tòpics i estereotips que feien de l'art contemporani un art banal, prescindible i frívol. Això es correspon amb la necessitat de conèixer millor l'art de la nostra època i la sensació creixent que ha canviat la nostra forma de veure i entendre el món.
Els darrers 35 anys han quedat marcats per profundes convulsions, a nivell internacional, en l'àmbit polític, econòmic, social i cultural. I les pràctiques artístiques, així com les institucions museístiques, no n'han estat al marge. Durant aquestes dècades s'ha modificat sustancialment la noció d' "artista", d' "obra d'art" i d' "espectador", i això ha forçat a qüestionar les metodologies historiogràfiques tradicionals per aproximar-se a l'art de la nostra època i els relats amb els quals aquest pot esdevenir legible i comprensible.
En aquesta assignatura es plantejaran diferents cartografies per acostar-se a la complexitat de les pràctiques artístiques recents, prenent com a punt d'inflexió 1977, l'any en què s'inaugura a París el Centre Georges Pompidou ("Beaubourg"), es mostra a Nova York l'exposició "Pictures", té lloc la Documenta 6 de Kassel i mor Blinky Palermo. La dècada anterior va viure l'emergència d'una generació d'artistes que havien començat a provocar canvis sustancials en el món de l'art. Però és a partir de finals dels setanta que comencen a generalitzar-se diversos fenomens que seran objecte d'anàlisi i estudi durant el curs: en primer lloc, la introducció de les problemàtiques postmodernes en l'àmbit de l'art, amb l'entrada de perspectives explícitament feministes, postcolonials i de crítica institucional o activisme polític; però també, noves narratives, nous escenaris, noves pràctiques, nous models teòrics.
Totes aquestes mutacions configuren un panorama realment complex i alhora fascinant, que desborda fins i tot l'immens interés que, per si mateixos, tenen alguns artistes en concret. Així, l'assignatura abordarà l'estudi singularitzat d'alguns artistes d'entre els més significatius dels que han marcat la nostra època, tenint en compte que aquesta està travessada per cronologies diverses. I, al mateix temps, es plantejarà, entre d'altres perspectives, la irrupció en l'escena artística del multiculturalisme, la teoria queer, l'estètica relacional, així com la generalització de nous llenguatges artístics sorgits a partir de la hibridació amb els universos de la fotografia, el cinema, la música o les arts escèniques.
La metodologia de les classes serà explícitament multidisciplinar, i abordarà el fenomen artístic dels darrers 35 anys a partir de l'estudi dels artistes i les tendències més rellevants, del context museístic i institucional, dels nous referents teòrics i d'alguns esdeveniments significatius d'ordre polític, economòmic o cultural.
Quins noms d'artistes seran convocats en el curs? Entre molts altres, Gerhard Richter, Olafur Eliasson, Doris Salcedo, Nan Goldin, William Kentridge, Jeff Wall, Shirin Neshat, Cildo Meireles, Nancy Spero, Hans Haacke, Martha Rosler, Hito Steyerl, Ai Weiwei.... però també Joseph Beuys, Sigmar Polke, Marcel Broodthaers, Krzysztof Wodiczko, Michelangelo Pistoletto, Alexandra Riera, Aernout Mik, Ursula Biemann, Ricardo Basbaum, Dias & Riedweg, Hans Peter Feldmann, Anish Kapoor, Öyvind Fahlström, Lothar Baumgarten, Alan Sekula, Ibon Aranberri, María Ruido...
De quins espais parlarem? De l'aparició del Beaubourg a París i de la Tate Modern a Londres, però també del Palais de Tokyo i de la Documenta de Kassel, o de la Bienal de Sao Paulo i de la de Sydney o Johannesburg. Però també de l'emergència de cultures artístiques abans silenciades pel colonialisme etnocèntric i pràctiques artístiques que han posat el cos, la identitat i el gènere en el centre d'una impugnació renovada...
Com van plantejar Deleuze i Guattari, és l'hora de fer mapes, i ja no calcs: "Si el mapa s'oposa al calc és precisament perquè està orientat a una experimentació que actua sobre la realitat. El mapa no reprodueix un inconscient tancat sobre si mateix, sinó que el construeix". Cal, doncs, "fer mapes, com ho fan l'orquídia i la vespa; és més acció que representació; la cartografia, abans que representar un món que ja està donat, suposa la identificació de nous components, la creació de noves relacions i territoris, de noves màquines". I què en pot restar, al capdavall, d'aquestes noves cartografies? Noves formes de replantejar la nostra mirada al món i, fins i tot, la nostra pròpia identitat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
SO |
2segon semestre |
L'objectiu de l'assignatura és proporcionar eines d'anàlisi per resoldre els processos més habituals del català parlat actual. Les sessions partiran de casos o problemes relacionats principalment amb la pronunciació i la morfologia, però també es tractaran les qüestions de lèxic, sintaxi i semàntica presents en els discursos orals. Es tindrà en compte el marc dialectal i el model estàndard i es discutiran les alternatives de correcció de les formes analitzades. S'estudiaran també produccions de parlants que han après el català com a segona o tercera llengua i les pronúncies de parlants catalans en altres llengües. Es tractaran les situacions més freqüents de la pronúncia patològica i es veuran casos de fonètica forense.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Lectura i comentari de textos lírics de l'Edat Mitjana als nostres dies.
Lírica medieval: 1/10-3/12/2012
Lírica moderna: 5/12/2012-27/02/2013
Lírica contemporània: 4/3-15/5/2013.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi de les variants lingüístiques que constitueixen l'espanyol d'Amèrica des dels orígens fins l'actualitat
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
L'assignatura vol aprofondir en l'estudi de diversos gèneres cabdals de la literatura espanyola del Segle d'Or, que seran els següents: poesía (lírica i èpica), prosa i teatre.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |