- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
L'objectiu de l'assignatura és l'estudi dels principis teòrics i metodològics que permeten la interpretació i l'anàlisi de la distribució geogràfica dels éssers vius. Aquesta perspectiva més clàssica es complementarà amb l'estudi dels problemes derivats de l'anomenat canvi ambiental des d'una perspectiva multiescalar. Finalment es tractara dels reptes de futur que té plantejats la biogeografia com a disciplina científica en el marc socioambiental contemporani. . La influència dels factors abiòtics en la distribució de la vida. La influència dels factors biòtics en la distribució de la vida. Canvis en la distribució dels continents i en el clima. Les comunitats, els ecosistemes i els biomes. Les pertorbacions. Dispersió, colonització i invasió. Evolució, especiació i extinció. Biogeografia i canvi ambiental: una síntesi. Biogeografia i els nous reptes ambientals: la biogeografia de la conservació.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
La Geopolítica no és només una disciplina acadèmica sinó també un dels temes de major actualitat en la reconfiguració política, econòmica i cultural del món contemporani: la globalització, les relacions benestar/pobresa, els conflictes inter i intraestatals, la 'crisi' de l'estat, els conflictes de base identitària, les trames internacionals,... en són els arguments. L'assignatura té com a objectiu fonamental donar instruments per llegir aquesta contemporaneïtat amb un cert mètode i distància, de manera que el que pot semblar caos, desordre o ruptura es pugui matisar i interpretar dins de processos més profunds i coherents. CONTINGUTS: Exposició de conceptes de partida, instruments i evolució de la geopolítica. Poder, estat i territori. Les relacions internacionals com a marc de la geopolítica. Els sistema mundial. Les escales geogràfiques de la geopolítica: anàlisi d'un cas.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
Anàlisi de les politiques públiques, a partir d’instruments d’intervenció espacial, que possibiliten la planificació i la gestió de les diferents temàtiques ambientals. Continguts formatius: Fer conèixer a l’alumnat documents de característica i procedència diversa: lleis, ordres, decrets, ordenances, plans, cartes, informes vinculants o no vinculats, etc.., a partir de l’anàlisi de temàtiques i casos d’estudi concrets per conèixer l’aplicació de les politiques mediambientals de les institucions, a nivell internacional o local, que en tenen competència. Saber interpretar adequadament tots aquest documents amb esperit crític i saber la responsabilitat i bondat de cada institució alhora de transposar determinats protocols internacionals o nacionals a les lleis, ordres, decrets, ordenances o normativa concreta en relació a la diversitat que engloba la temàtica ambiental i territorial.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Els continguts de l’assignatura tracten visions geogràfiques,històriques, filosòfiques, antropologiques, sociològiques i epistemològiques sobre el desenvolupament de la crítica de gènere, i sobre la construcció socio-cultural i la plasmació territorial de les relacions de gènere. Aquests continguts s’elaboraran a partir de la reflexió, el comentari de textos, el debat i el treball dins de l’aula.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi i pràctica avançada de les tècniques i aplicacions dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Aprenentatge dels principals processos en per implementar un SIG en una organització: anàlisi de l'estructura i necessitats de l'organització, processos d'adquisició de dades, disseny i creació d'una base de dades, resolució de problemes mitjançant l'anàlisi espacial i publicació de resultats per Internet. La majoria de programari utilitzat serà de codi lliure.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
L'objectiu de l'assignatura és aprofundir el coneixement teòric i aplicat a l'entorn del concepte de paisatge. Durant l'assignatura es presenten i s'utilitzen tant mètodes de caràcter físic com cultural per l'anàlisi del paisatge en dos contextos geogràfics ben diferenciats. Després del curs els estudiants han de disposar d'un millor coneixement de la complexitat inherent al concepte de paisatge i una millor capacitació per interpretar els paisatges. Així mateix aquesta assignatura permet als estudiants apendre a treballar en grups d'estudi de caràcter multinacional. Aquesta assignatura és desenvolupa de forma intensiva al llarg de dues setmanes que repeteixen un model similar de continguts i activitats. CONTINGUTS: Presentació de les caracterísitques i dinàmiques dels paisatges en l'àrea d'estudi. Bases metodològiques per l'anàlisi i estudi del paisatge des de l'ecologia del paisatge i la geografia cultural. Sessions de treball de camp: reconeixement sobre el terreny de les característiques i dinàmiques del paisatge. Treball tutoritzat en grups multinacionals d'un cas concret. Presentació i discussió dels resultats.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Lectura de l'Ètica de Spinoza
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SE |
1primer semestre |
Els continguts específics del curs variaran d'acord amb el contingut de la resta d'optatives que s'ofereixin cada any. En qualsevol cas el temari proposarà la lectura i el comentari d'una selecció de texts filosòfics. Els criteris que guiaran tal selecció podran ser històrics -els texts seleccionats pertanyeran a un corrent específic de la tradició filosòfica- o sistemàtics -en el cas del qual, els texts seleccionats tindran en comú el tractar d'un mateix conjunt de problemes.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
Els continguts específics del curs variaran d'acord amb el contingut de la resta d'optatives que s'ofereixin cada any. En qualsevol cas el temari versarà sobre un dels problemes fonamentals en la tradició filosòfica occidental (per exemple, Universals. Causalitat, Valors, Virtut, El Raonament moral, La Realitat del Món Extern, El Jo, La Justícia, etc.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
Els continguts específics del curs variaran d'acord amb el contingut de la resta d'optatives que s'ofereixin cada any. En qualsevol cas, el temari s'articularà entorn d'un dels filòsofs o un dels corrents fonamentals de la tradició filosòfica occidental (Plató, Aristòtil, Racionalisme, Empirisme, Idealisme Alemany, Fenomenologia, Filosofia Analítica del segle XX, Existencialisme).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SE |
1primer semestre |
Aprofundir en els conceptes filosòfics bàsics que intervenen en el desenvolupament del pensament.
Presentar un currículum filosoficoeducatiu sistemàtic i complet que reforça les habilitats de pensament i que permet el seu progrés a través de la discussió de temes filosòfics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
SO |
Aanual |
IDENTITAT I AUTENTICITAT: Anàlisi del conceptes d'identitat i autenticitat en la filosofia del segle XX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SE |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
En aquesta assignatura es preten que l'alumnat conegui que hi ha una altra forma de mirar la història que no és aquella "neutra" a la que majoritàriament estem acostumats. La història es pot estudiar i llegir des de la diferència sexual, perquè al món -que és un- existeixen dos sexes: homes i dones, iguals en valors però diferents.
|
OPoptativa |
6 |
B |
1primer semestre |
SO |
2segon semestre |
Estudi de la diversitat i la convergència de les manifestacions socials i culturals de la humanitat
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SE |
1primer semestre |
SO |
2segon semestre |
L'objectiu d'aquesta assignatura és iniciar els estudiants en l'anàlisi històrica dels fenomens socials i econòmics a l'època contemporània. Es combinarà la presentació de cinc grans temes de caràcter general amb la seva aplicació concreta en alguns fets històrics concrets o en alguns estudis de casos específics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SE |
1primer semestre |
L'assignatura té per objectiu descriure l'evolució humana, contextualitzant-la dins l'ordre dels primats i paral·lelitzar-la amb els estadis culturals de la prehistòria.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Història d'Amèrica Llatina Contemporània, amb una especial atenció a les causes de l'inequitat social i étnica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Analitzar l'origen històric, les formes d’organització i el funcionament de les institucions dedicades a la gestió del Patrimoni Cultural.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
SO |
2segon semestre |
Com parlar dels colors? es preguntava Paul Valéry, tot parlant de Manet...
Com ensenyar l'ús dels colors en pintura? Com relacionar la disciplina del dibuix amb l'encant i la cuina dels colors? Com fer correspondre les paraules a les sensacions de colors? Els colors són signes "naturals" o "convencionals"? Aquestes i altres preguntes seràn el fil conductor d'aquest curs dedicat al color i més específicament al problema d'acostar-s'hi des del pensament i la paraula...un "problema" que potser no té solució, però que deu ser tan antic i actual com la pràctica de la pintura.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
SO |
2segon semestre |
El curs proposa una reflexió sobre les transformacions de l’àmbit musical contemporani tot destacant els seus nexes amb la resta de les arts; les tecnologies emprades i el seu context econòmic i polític, així com l’atenció creixent cap a l’ecologia sonora.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
SO |
2segon semestre |
La imatge fotogràfica ha arribat a tenir una importància extraordinària en la nostra vida quotidiana. Com a imatge d'identificació (en els carnets d'identitat i passaports) i com a forma de presentar-nos davant dels altres (perfils de facebook), però també com a testimoni dels llocs en els que hem estat, de la gent amb la que hem compartit part de la nostra història i d'algunes de les coses que hem fet. Col.lectivament, les imatges fotogràfiques ens presenten els esdeveniments del passat i ens descobreixen els espais i la gent de les nostres ciutats i del món. La revolució digital, d'altra banda, no ha fet sinó augmentar la seva importància. Des d'una altra perspectiva, és impossible accedir a una visió panoràmica de l'art del darrer segle i mig sense tenir en compte les aportacions de la fotografia.
Aquest curs planteja una Història de la fotografia (per força incomplerta i fragmentària) a través d'algunes problemàtiques estètiques concretes, com la reinvenció fotogràfica del retrat, els reptes de la fotografia urbana i de la imatge fotogràfica de la ciutat, les possibilitats i els límits de la fotografia instantània, l'aparició i apogeu del fotoperiodisme o les paradoxes del gènere documental, així com algunes tendències de la fotografia actual. Des d'aquesta perspectiva, el curs analitzarà les obres d'alguns dels fotògrafs cabdals de la Història de la fotografia, com Nadar, Sander, Atget, Brassaï, Ray, Kertész, Stieglitz, Riis, Hine, Cartier-Bresson, Capa, Evans, Lange, Frank o Klein. I prestarà especial atenció als noms imprescindibles de la fotografia catalana com Català-Roca, Colom o Miserachs, així com alguns dels referents de la fotografia contemporània recent, com Sherman, Avedon, Arbus, Goldin, Spence, Goldblatt o Sekula.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
SO |
2segon semestre |
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
SO |
2segon semestre |
Amb motiu del centenari de la creació de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el professorat de llengua catalana vam proposar que de cara al curs 2011-2012 s’oferís un seminari optatiu de 12 crèdits dedicat a presentar la llengua des de diferents perspectives: aspectes teòrics de la codificació, qüestions lingüístiques a la frontera entre la norma i l’ús, així com els models de llengua divulgats des del món dels mitjans i l’ensenyament, sense perdre de vista la importància dels escriptors en el procés de creació de la llengua actual.
Aquest seminari té la voluntat de combinar les classes presencials (expositives o pràctiques) amb conferències o seminaris monogràfics impartits per diferents professionals de la llengua (assessors lingüístics, professors, periodistes, escriptors).
Pel que fa a les classes presencials, hi haurà dues aproximacions bàsiques: el professor Xavier Lamuela presentarà el marc general de l’assignatura i els aspectes teòrics més importants de la codificació, mentre que el professor Joan Ferrer tractarà diferents qüestions de sintaxi que la norma actual es planteja.
Aquestes sessions es complementaran amb un cicle de conferències, organitzades en tres blocs temàtics: 1) l’IEC i les eines normatives actuals (3 conferències); 2) el món de l’ensenyament i el món dels mitjans de comunicació (5 conferències); 3) els escriptors (7 conferències).
En aquest cicle, coordinat per Narcís Iglésias, hi intervindran professionals de la llengua de primer nivell, representatius de sectors diferents, com ara: Isidor Marí, Gemma Rigau, Joaquim Rafel, Joaquim M. Puyal, Quim Monzó o Jaume Cabré.
Aquest cicle serà possible gràcies a la col•laboració de diferents òrgans de la UdG (Departament de Filologia i Comunicació, Facultat de Lletres, Estudi de Filologia Catalana).
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Panorama de l'ús literari de la sàtira i la paròdia al llarg de la història de la literatura catalana
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi general dels autors i obres de la novel·lística medieval en el seu context romànic i de la prosa dels segles XVI i XVII.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |