El seminari s'estructura en dues parts. La primera, de caràcter eminentment pràctic, aspira a presentar un panorama general del treball al món editorial actual, per la qual cosa s'introduirà els alumnes en algunes de les feines fonamentals d'aquesta activitat, com la correcció, la revisió o la maquetació de textos. La segona part se centra en els problemes de transmissió i edició dels textos literaris a través dels mètodes de la crítica textual, i inclou nocions elementals de paleografia, codicologia y bibliografia material.
|
OPoptativa |
12 |
A |
2segon semestre |
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
E1 |
1primer semestre |
EA |
Aanual |
PR |
1primer semestre |
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició del llibre, a cura de Lara Vilà i David Serra)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. Amb l’objectiu de familiaritzar l’alumnat amb els procediments professionals de l’edició, l’atenció es focalitzarà en tres dels àmbits principals del procés d’edició impresa: una introducció sintètica a la història i l’evolució en l’edició de textos; una exposició dels components de l’edició impresa; i una anàlisi de la difusió i recepció dels materials de la cultura escrita. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital.
(Documental Creatiu, a cura d'Ingrid Guardiola)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids.
Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu":
• Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”.
• Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”.
• Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals.
• Conèixer les diferents tècniques d’edició documental.
• Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals.
• Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
E1 |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
E1 |
1primer semestre |
PR |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
E1 |
1primer semestre |
E2 |
Aanual |
EA |
Aanual |
L'objectiu de l'assignatura és l'estudi dels principis teòrics i metodològics que permeten la interpretació i l'anàlisi de la distribució geogràfica dels éssers vius. Aquesta perspectiva més clàssica es complementarà amb l'estudi dels problemes derivats de l'anomenat canvi ambiental des d'una perspectiva multiescalar. Finalment es tractara dels reptes de futur que té plantejats la biogeografia com a disciplina científica en el marc socioambiental contemporani. . La influència dels factors abiòtics en la distribució de la vida. La influència dels factors biòtics en la distribució de la vida. Canvis en la distribució dels continents i en el clima. Les comunitats, els ecosistemes i els biomes. Les pertorbacions. Dispersió, colonització i invasió. Evolució, especiació i extinció. Biogeografia i canvi ambiental: una síntesi. Biogeografia i els nous reptes ambientals: la biogeografia de la conservació.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
La Geopolítica no és només una disciplina acadèmica sinó també un dels temes de major actualitat en la reconfiguració política, econòmica i cultural del món contemporani: la globalització, les relacions benestar/pobresa, els conflictes inter i intraestatals, la 'crisi' de l'estat, els conflictes de base identitària, les trames internacionals,... en són els arguments. L'assignatura té com a objectiu fonamental donar instruments per llegir aquesta contemporaneïtat amb un cert mètode i distància, de manera que el que pot semblar caos, desordre o ruptura es pugui matisar i interpretar dins de processos més profunds i coherents. CONTINGUTS: Exposició de conceptes de partida, instruments i evolució de la geopolítica. Poder, estat i territori. Les relacions internacionals com a marc de la geopolítica. Els sistema mundial. Les escales geogràfiques de la geopolítica: anàlisi d'un cas.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Anàlisi de les politiques públiques, a partir d’instruments d’intervenció espacial, que possibiliten la planificació i la gestió de les diferents temàtiques ambientals. Fer conèixer a l’alumnat documents de característica i procedència diversa: lleis, ordres, decrets, ordenances, plans, cartes, informes vinculants o no vinculats, etc.., a partir de l’anàlisi de temàtiques i casos d’estudi concrets per conèixer l’aplicació de les politiques mediambientals de les institucions, a nivell internacional o local, que en tenen competència. Saber interpretar adequadament tots aquest documents amb esperit crític i saber la responsabilitat i bondat de cada institució alhora de transposar determinats protocols internacionals o nacionals a les lleis, ordres, decrets, ordenances o normativa concreta en relació a la diversitat que engloba la temàtica ambiental i territorial.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi i pràctica avançada de les tècniques i aplicacions dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Aprenentatge dels principals processos en per implementar un SIG en una organització: anàlisi de l'estructura i necessitats de l'organització, processos d'adquisició de dades, disseny i creació d'una base de dades, resolució de problemes mitjançant l'anàlisi espacial i publicació de resultats per Internet. La majoria de programari utilitzat serà de codi lliure.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura aquest curs acadèmic es basa en un viatge d'estudi al Marroc que busca posar en contacte als estudiants amb els seus paisatges a partir d'un recorregut i unes activitats que permetin copsar l'extremada complexitat geogràfica, històrica i política d'aquest país.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Lectures de textos de filosofia política
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
TEMES DE BIOÈTICA. L'objectiu d'aquesta assignatura és reflexionar sobre alguns dels problemes bioètics que es generen en la nostra societat. Es tracta de posar de manifest quin és el paradigma predominant en l'actual gestió mèdica de la vida i la mort, de la salut i la malaltia, sense oblidar el rerefons biopolític en què aquest s'ha gestat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
MENT I MATÈRIA: INTRODUCCIÓ A LA FILOSOFIA DE LA MENT
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Comentari crític de textos rellevants de l'obra de Martha C. Nussbaum
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Lectura de l'Ètica de Spinoza
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció als principals corrents historiogràfics, actuals i històrics, que han conformat el saber històric. Es posarà especial èmfasi en els corrents historiogràfics sorgits a partir del segle XIX, coincidint amb la professionalització de la història. La segona part de l'assignatura estarà dedicada als corrents de pensament arqueològic.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SA |
Aanual |
Analitzar les formes d’organització i de funcionament de les organitzacions dedicades a la gestió del Patrimoni Cultural.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
EA |
2segon semestre |
SA |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es preten que l'alumnat conegui que hi ha una altra forma de mirar la història que no és aquella "neutra" a la que majoritàriament estem acostumats. La història es pot estudiar i llegir des de la diferència sexual, perquè al món -que és un- existeixen dos sexes: homes i dones, iguals en valors però diferents.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
EA |
2segon semestre |
SA |
2segon semestre |
Estudi de les dimensions simbòliques de les manifestacions socials i culturals de la humanitat
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
AS |
2segon semestre |
E1 |
1primer semestre |
SA |
2segon semestre |
L'objectiu de l'assignatura és estudiar la història econòmica mundial del segle XX i, molt especialment, el procés de desenvolupament experimentat per les economies europees durant el segle passat. Es pretén estimular la reflexió i l'anàlisi crítica sobre alguns dels problemes més rellevants de les transformacions econòmiques del món contemporani.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura té per objectiu descriure l'evolució humana, contextualitzant-la dins l'ordre dels primats i paral·lelitzar-la amb els estadis culturals de la prehistòria.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
EA |
2segon semestre |
SA |
2segon semestre |
Història d'Amèrica Llatina Contemporània, amb una especial atenció a les causes de l'inequitat social i étnica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
EA |
2segon semestre |
L'assignatura se centra en la producció artística dels quatre grans pintors del segle XVII als Països Baixos. És una primera aproximació a l'art de quatre grans mestres de la pintura siscentista a Flandes i Holanda: Rubens, van Dyck, Rembrandt i Vermeer. Ara, tenint en compte el pla d'estudis de la nostra titulació, el programa alternarà les visions monogràfiques amb explicacions de caràcter contextualitzador: sobre la història, la teoria de l'art i els autors contemporanis dels protagonistes. El programa culminarà amb la presentació d'autors que durant els segles XIX i XX han mirat d'una manera "vermeeriana": Vilhelm Hammershoi i Edward Hopper.
El programa parteix d'un enfocament característic de la història de l'art: pel seu format interdisciplinar, per la seva voluntat de conciliar el rigor històric amb la llibertat crítica, l'aprofundiment i la comprensió històrica amb l'apreciació sensible des de la mentalitat contemporània.
Finalment, tenint presents els horitzons infinits de la xarxa global i les opcions professionalitzadores dels historiadors de l'art del futur --gestió de continguts en la xarxa i els mitjans de comunicació--, l'assignatura combinarà les reflexions indicades amb la presentació crítica de materials audiovisuals connectats als temes del programa.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
E |
2segon semestre |
SA |
2segon semestre |
Aquesta assignatura estarà dedicada a donar als estudiants una formació que els permeti entendre els processos de restauració i que els capaciti per plantejar i opinar sobre aquests processos. Per aquest motiu l'assignatura se centrarà en conèixer les causes i els factors de degradació dels elements que constitueixen el patrimoni històric-artístic, plantejar actuacions de conservació preventiva i tenir un coneixement sobre la restauració, a partir de l'anàlisi dels criteris i conceptes aplicats i del procés tècnic d'intervenció.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
E |
2segon semestre |
EF |
2segon semestre |
SA |
2segon semestre |
Estudi dels moviments, tendències i artistes de l'art contemporani universal des dels anys 50 fins a l'actualitat, en totes les seves manifestacions artístiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SA |
1primer semestre |
La imatge fotogràfica ha arribat a tenir una importància extraordinària en la nostra vida quotidiana. Com a imatge d'identificació (en els carnets d'identitat i passaports) i com a forma de presentar-nos davant dels altres (perfils de facebook), però també com a testimoni dels llocs en els que hem estat, de la gent amb la que hem compartit part de la nostra història i d'algunes de les coses que hem fet. Col.lectivament, les imatges fotogràfiques ens presenten els esdeveniments del passat i ens descobreixen els espais i la gent de les nostres ciutats i del món. La revolució digital, d'altra banda, no ha fet sinó augmentar la seva importància. Des d'una altra perspectiva, és impossible accedir a una visió panoràmica de l'art del darrer segle i mig sense tenir en compte les aportacions de la fotografia.
Aquest curs planteja una Història de la fotografia (per força incomplerta i fragmentària) a través d'algunes problemàtiques estètiques concretes, com la reinvenció fotogràfica del retrat, els reptes de la fotografia urbana i de la imatge fotogràfica de la ciutat, les possibilitats i els límits de la fotografia instantània, l'aparició i apogeu del fotoperiodisme o les paradoxes del gènere documental, així com algunes tendències de la fotografia actual. Des d'aquesta perspectiva, el curs analitzarà les obres d'alguns dels fotògrafs cabdals de la Història de la fotografia, com Nadar, Sander, Atget, Brassaï, Ray, Kertész, Stieglitz, Riis, Hine, Cartier-Bresson, Capa, Evans, Lange, Frank o Klein. I prestarà especial atenció als noms imprescindibles de la fotografia catalana com Català-Roca, Colom o Miserachs, així com alguns dels referents de la fotografia contemporània recent, com Sherman, Avedon, Arbus, Goldin, Spence, Goldblatt o Sekula.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
E |
1primer semestre |
EF |
2segon semestre |
En els grans conjunts monumentals de l'Edat Mitja es van consumar les primeres experiències d'integració artístiques del món occidental. Les grans fàbriques tants religioses com civils, urbanes o rurals, expressen a través de la seva arquitectura la significació de les institucions que acullen. Els programes visuals desplegats en l'interior dels seus diferents àmbits posen de manifest els interessos, aspiracions, espiritualitat i ideologia de comunitats religioses, reis o nobles.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
E |
1primer semestre |
Cultures artístiques del món: De Giotto a Bill Viola. L'assignatura planteja un reflexió sobre les formes d'expressió visual dels sentiments, el temps i la narració. Primer a partir dels mestres del Trecento italià, i de manera particular d'un dels seus màxims exponents, Giotto di Bondone. Després mitjançant la particular reinterprtació que en va fer Bill Viola en la seva sèrie de les Passions.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
AS |
2segon semestre |
E |
2segon semestre |
EF |
2segon semestre |
SA |
2segon semestre |
El seminari abordarà diversos aspectes de la llengua catalana relatius a la seva formació, a les formalitzacions històriques que en podem documentar, a les formes lèxiques i gramaticals que n'han perviscut en els documents escrits antics i en les diverses varietats dialectals que existeixen.
Aquest tipus de coneixements de caràcter gramatical i filològic, que abasten la gramàtica històrica, l'etimologia i l'onomàstica, la dialectologia i el comentari filològic, amb prou feines tenen cabuda dins les assignatures obligatòries d'història de la llengua catalana que es cursen en la titulació.
La intenció és, per tant, que aquest seminari optatiu, que s'impartirà biennalment, sigui el marc on es puguin treballar d'una manera teòrica però també, i sobretot, pràctica aquestes qüestions, amb la finalitat d'obtenir-ne una visió de conjunt i de copsar-ne la utilitat per a un especialista de la llengua i de la literatura catalanes.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Lectura i comentari de textos de viatges de l'Edat Mitjana als nostres dies.
Prosa medieval: 28 set - 25 nov 2015
Prosa moderna: 2 des 2015 - 4 abril 2016
Prosa contemporània: 6 abril - 25 maig 2016
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi diacrònic de la llengua espanyola: morfologia i sintaxi històriques
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
SA |
Aanual |
El curs proposa un recorregut històric per l'escriptura en prosa i la novel·la a la literatura espanyola.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |