Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Oferta d’assignatures per al curs acadèmic 2020-2021

Grau en Filosofia

Crèdits bàsics comuns de facultat

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Comunicació oral i escrita (3102G00001)

Aquesta assignatura té com a objectiu donar competències en la lectura crítica dels textos, l'escriptura de textos acadèmics i creatius --tant en en format tradicional com electrònic-- i l'expressió oral.

Bbàsica 12 A Aanual
A2 Aanual

L’evolució de les societats humanes (3102G00002)

Introducció a l'evolució de les societats humanes des d'un punt de vista interdisciplinar. Es proposa d'introduir als estudiants en els continguts i conceptes que són essencials per analitzar una societat humana en qualsevol moment del temps i les implicacions territorials que tal evolució suposa. Això inclou l'anàlisi de les grans qüestions que tenen plantejades avui les societats contemporànies. Des d'aquest punt de vista espai i temps són vistos com dos vessants essencials i interrelacionades de la vida humana.

Bbàsica 12 A Aanual
A2 Aanual

Crèdits bàsics propis

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Antropologia filosòfica (3102G00010)

Estudi filosòfic de l'home i de les seves creacions culturals

Bbàsica 6 A 2segon semestre

Ètica (3102G00011)

Aquest curs vol ser una introducció a l’ètica com a disciplina filosòfica, és a dir, com a reflexió sobre la moral i sobre les condicions conceptuals que la fan possible. Es posarà un especial ènfasi en el vocabulari específic de la materia. Hi haurà també una presentación dels clàssics més significatius de la teoría moral de caire clàssic (Aristòtil, Epicur, Kant Bentham-Mill) i una mínima presentació de les ètiques aplicades.

Bbàsica 6 A 1primer semestre

Història de la filosofia antiga i medieval

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Història de la filosofia antiga I (3102G03018)

Introducció als principals textos i autors de la filosofia grega antiga, posant un èmfasi especial en els problemes de la transmissió textual i en el context en què apareixen els primers textos filosòfics.

OBobligatòria 6 A 1primer semestre

Història de la filosofia antiga II (3102G03019)

Introducció històrica als principals autors de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de la contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i les doctrines d'aquest període. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia antiga. 3. Introducció a l'obra dels principals autors.

OBobligatòria 6 A 2segon semestre

Filosofia moral i política

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Filosofia moral (3102G03033)

JUSTIFICACIÓ DEL CURS: El curs pretén analitzar l’estatut epistemològic, la fonamentació i el valor de veritat que té la moralitat. La filosofia moral, entesa aquí com a metaètica, procura de manera general comprendre què és el que fem quan enunciem judicis morals. Ens plantejarem qüestions com: ¿quin és el significat dels termes morals?, ¿quina naturalesa és pròpia dels judicis morals?, ¿podem parlar d'«objectivitat» o de «coneixement» moral?, ¿són susceptibles els judicis morals de ser considerats veritables o falsos? ¿hem de considerar la seva «raonabilitat» més que la seva «validesa»? En aquest sentit abordarem els debats entre cognitivistes i no-cognitivistes, realistes i constructivistes i contextualistes i universalistes.

OBobligatòria 6 A 2segon semestre

Estètica

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Estètica I (3102G03036)

Introducció a l'estètica com a disciplina filosòfica mitjançant un recorregut per la història de les principals idees estètiques.

OBobligatòria 6 A 1primer semestre

Crèdits bàsics comuns de facultat

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Història de la ciència i la cultura (3102G00015)

Introducció a la història cultural i científica occidental. Se n'assenyalaran les etapes i se n'estudiaran les fites fonamentals. Es prestarà particular atenció a les convergències i divergències majors entre els àmbits científic, tecnològic, literari, artístic i filosòfic.

Bbàsica 12 B Aanual

Crèdits bàsics complementaris

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Anàlisi dels mitjans de comunicació (3102G00003)

-Descripció i anàlisi dels principals mitjans de comunicació escrits, audiovisuals i digitals. -Anàlisi i interpretació de la funció dels mitjans de comunicació al món contemporani.-Descripció, anàlisi i interpretació de les representacions de l'actualitat que ofereixen els mitjans de comunicació.-Anàlisi de diferents models informatius i interpretatius, tant nacionals com internacionals -Gèneres de frontera: el reportatge literari, el fotoperiodisme, el documental audiovisual.-El llenguatge publicitari, internet i els blocs personals.

Bbàsica 6 B 2segon semestre

Teoria de la comunicació (3102G00004)

El curs es proposa oferir un panorama general dels principals corrents i teories sobre comunicació mediàtica, amb una especial insistència en aquelles aportacions que es poden encabir dins de la teoria social crítica (Escola de Frankfurt, Cultural Studies, Feminisme...). Igualment, es proposa introduir un seguit de temes i qüestions relacionades amb els nous mitjans i les xarxes socials.

Bbàsica 6 B 1primer semestre

Introducció a la imatge cinematogràfica (3102G00008)

L'assignatura forma part dels crèdits inicials i té per objectiu servir d'introducció al mitjà d'expressió cinematogràfica, centrant-se en els seus orígens i en el desenvolupament i evolució del model clàssic, especialment el cinema clàssic d'Hollywood.

Bbàsica 6 B 1primer semestre

Patrimoni cultural: conceptes i actuacions (3102G00009)

L'assignatura introdueix els estudiants en el complex concepte de Patrimoni Cultural. En un marc ampli de definició de la cultura, el Patrimoni estableix la relació amb la memòria i la identitat, al territori on es troba. Així s'estableix la relació amb el Patrimoni Natural. La ciutat i el Patrimoni històric-artístic serà el segon gran tema a desenvolupar. La legislació sobre Patrimoni Històric artístic constitueix el marc que han de regir les actuacions sobre Patrimoni, i la seva ordenació. Les polítiques culturals entorn del Patrimoni establiran els objectius i estratègies per a la intervenció sobre el Patrimoni Cultural.

Bbàsica 6 B 2segon semestre

Gramàtica normativa i ortografia catalanes (3102G00013)

La construcció i l'aplicació de la normativa gramatical del català.

Bbàsica 6 A 1primer semestre

Gramàtica normativa i ortografia de l'espanyol (3102G00014)

En aquesta assignatura es presentaran les qüestions més conflictives de la gramàtica normativa de l'espanyol tant pel que fa a l'ortografia, morfologia, sintaxi i estil. Així mateix s'explicaran les principals divergències entre norma i ús i s'oferiran recursos per reparar les possibles manques que en aquest camp puguin tenir els estudiants.

Bbàsica 6 A 2segon semestre

Història de la filosofia antiga i medieval

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Història de la filosofia medieval (3102G03020)

Introducció al pensament de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitjana. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.

OBobligatòria 6 A 1primer semestre

Història de la filosofia moderna

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Història de la filosofia moderna I (3102G03021)

Estudi de la filosofia de l'època moderna. Del Renaixement a Leibniz

OBobligatòria 6 A 1primer semestre

Història de la filosofia moderna II (3102G03022)

Estudi de la filosofia de l'època moderna. De Locke a Kant

OBobligatòria 6 A 2segon semestre

Teoria del coneixement i filosofia de la ciència

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Teoria del coneixement (3102G03027)

L’epistemologia o teoria del coneixement és la branca de la filosofia que s’ocupa principalment de les nocions de coneixement i creença justificada. En aquesta àrea de reflexió filosòfica es plantegen qüestions com les següents: Quines condicions s’han de complir per poder dir que un subjecte sap que París és la capital de França? Quines són les nostres fonts de coneixement? Què és el que podem conèixer? Què és el que està més enllà del nostre coneixement? És realment possible tenir coneixement sobre el món extern? Què ens permet dir que una creença està justificada? Quin tipus d’elements ens proporcionen justificació per creure? En aquest curs introductori presentarem totes aquestes qüestions i discutirem algunes de les propostes que s'han formulat per tal de donar-los-hi resposta.

OBobligatòria 6 A 2segon semestre

Lògica

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Lògica I (3102G03029)

1. Nocions bàsiques de la teoria de conjunts. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica proposicional. 3. Conceptes metalògics: conseqüència lògica i equivalència lògica per a la lògica proposicional.

OBobligatòria 6 A 1primer semestre

Lògica II (3102G03030)

1. Càlcul de lògica proposicional. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre. 3. Conseqüència i equivalència lògica. 4. Càlcul deductiu en primer ordre. 5. Formalització.

OBobligatòria 6 A 2segon semestre

Història de la filosofia contemporània / corrents actuals de la filosofia

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Història de la filosofia contemporània (3102G03023)

Introducció als principals corrents de la filosofia contemporània i als principals debats relacionats amb ells.

OBobligatòria 6 A 1primer semestre

Metafísica

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Metafísica I (3102G03025)

Anàlisi i discussió de temes centrals en la tradició filosòfica occidental

OBobligatòria 6 A 2segon semestre

Metafísica II (3102G03026)

Anàlisi i discussió de temes bàsics en la tradició metafísica occidental

OBobligatòria 6 A 1primer semestre

Filosofia del llenguatge

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Filosofia del llenguatge I (3102G03031)

1. Nocions bàsiques de la filosofia del llenguatge: distinció tipus / exemplar; distinció ús / esment de signes; oració, enunciat, proferència, proposició, valor de veritat, condicions de veritat; sintaxi, semàntica i pragmàtica. 2. La filosofia del llenguatge de Frege. 3. La filosofia del llenguatge de Rusell.

OBobligatòria 6 A 1primer semestre

Filosofia del llenguatge II (3102G03032)

El curs tracta de dues influents concepcions contemporànies de la qüestió del significat, que es poden trobar en l'obra de W.V. Quine i P. Grice.

OBobligatòria 6 A 2segon semestre

Filosofia moral i política

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Filosofia política I (3102G03034)

En aquest curs farem una introducció a la filosofia política a partir de la lectura d'algunes de les obres més importants del pensament polític occidental.

OBobligatòria 6 A 1primer semestre

Història de la filosofia contemporània / corrents actuals de la filosofia

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Corrents actuals de la filosofia (3102G03024)

Filosofia avui

OBobligatòria 6 A 1primer semestre

Teoria del coneixement i filosofia de la ciència

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Filosofia de la ciència (3102G03028)

1. Contrastació d'hipòtesis. 2. Causalitat. 3. Lleis naturals. 4. Explicació científica.

OBobligatòria 6 A 1primer semestre

Filosofia moral i política

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Filosofia política II (3102G03035)

En aquest curs ens proposem veure i examinar algunes de les controvèrsies més importants de la filosofia política actual. En concret, ens centrarem en els debats més importants al voltant de la qüestió de la nació i al voltant de la democràcia.

OBobligatòria 6 A 2segon semestre

Estètica

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Estètica II (3102G03037)

1. Estudi sistemàtic dels principals problemes de l'estètica en el context de la filosofia contemporània. 2. Introducció a l'obra d'autors clàssics de l'estètica contemporània.

OBobligatòria 6 A 2segon semestre

Seminaris optatius

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Comentaris de textos filosòfics I (3102G03038)

Introducció a la filosofia alemanya contemporània

OPoptativa 6 A Aanual

Comentaris de textos filosòfics III (3102G03040)

Lectura i comentari d'alguns textos fonamentals de la filosofia política contemporània

OPoptativa 6 A Aanual

Qüestions disputades I (3102G03041)

L'objectiu d'aquesta assignatura és presentar la filosofia del jove Wittgenstein a través de l'anàlisi del Tractatus logico-philosophicus

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Curs monogràfic III (3102G03046)

Determinisme, lliure albir i responsabilitat moral. Un dels debats que recorren la història de la filosofia és la qüestió de si el determinisme causal és compatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. En el curs ens centrarem en les diferents posicions contemporànies entorn d’aquest debat. ¿Per què aquest problema ha interessat tant a filòsofs de diverses tradicions i d’èpoques diferents? Per un costat, sembla inqüestionable que les persones tenim, en general, un grau important de llibertat en les nostres accions, malgrat la presència de factors que condicionen les nostres accions. A més, no sembla possible donar sentit a la manera que tenim les persones de relacionar-nos entre nosaltres, de viure en societat, sense el supòsit que, normalment, som responsables moralment de les nostres accions, i que, per tant, mereixem culpa i càstig per algunes accions nostres. Per un altre costat, el determinisme és una hipòtesi empírica sobre el món, de manera que la seva plausibilitat ha de ser confirmada o refutada per la ciència amb els seus procediments inductius. No podem saber a priori si la hipòtesi determinista és vertadera o si és falsa. Ara, suposem que el determinisme és incompatible amb el lliure albir i, en conseqüència, amb la responsabilitat moral. Si la hipòtesi determinista fos avalada pels resultats de la ciència, aleshores la nostra manera de concebre’ns a nosaltres mateixos com a éssers lliures i de relacionar-nos entre nosaltres sota el supòsit fonamental que normalment som moralment responsables de les nostres accions no tindria cap sentit. I la qüestió no és només com d’inquietant seria que, efectivament, la hipòtesi determinista fos, de fet, avalada per la ciència, sinó que el mer fet que el sentit d’un aspecte tan fonamental de les nostres pràctiques i de les nostres vides pugui dependre de la veritat o falsedat d’una hipòtesi empírica ja genera per si sol una enorme perplexitat filosòfica. Una condició perquè un agent sigui moralment responsable d’una acció seva és que l'acció ha de ser realitzada lliurement. Aquesta condició recull, si més no, alguns dels casos en els quals evitem culpar algú per determinada acció seva perquè ha estat realitzada compulsivament, sota coacció, o sota manipulació. Com que tots aquests casos tenen en comú que l’agent no podia fer altra cosa que el que va fer, una manera general d’expressar la condició de llibertat per la responsabilitat moral és la següent: una acció només pot ser lliure si l’agent té la possibilitat alternativa de fer alguna cosa diferent de la que de fet va fer. Però acceptar aquesta condició permet elaborar un argument contra la compatibilitat del determinisme amb el lliure albir i, consegüentment, amb la responsabilitat moral: si el determinisme causal és vertader, aleshores cap agent té mai la capacitat de fer alguna cosa diferent de la que de fet fa, i, per tant, cap agent és mai lliure en el sentit rellevant perquè pugui ser moralment responsable. Tant les diferents versions d’aquest argument incompatibilista, com la condició de les possibilitats alternatives que assumeix, han estat objecte d’abundant discussió a la literatura contemporània, i l’objectiu del curs és introduir la discussió i analitzar-ne diferents desenvolupaments. Alguns autors han posat en qüestió la condició de les possibilitats alternatives a partir dels coneguts exemples proposats per Frankfurt (1969) per tal de defensar el compatibilisme, i han apuntat una condició alternativa per la llibertat basada en cert tipus de control per part de l’agent de la seva acció. Altres autors han defensat posicions incompatibilistes a partir d’objeccions a la tesi que els casos de Frankfurt mostren la falsedat de la condició de les possibilitats alternatives, o bé especificant condicions alternatives per la llibertat basades en l’origen de l’acció les quals, argumenten, són incompatibles amb el determinisme causal.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Temes d'història de la filosofia III (3102G03049)

Nietzsche

OPoptativa 6 A Aanual

Pràctiques externes (3102G03050)

Les activitats formatives que es realitzaran a través d'aquests crèdits optatius dependran de les activitats pròpies de les institucions o empreses en què es portin a terme aquestes pràctiques.

OPoptativa 6 J Aanual
S Aanual

Treball final de grau

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Treball final de grau (3102G03051)

El Treball Final de Grau consisteix en la redacció, per part de l'estudiant, d'un treball en què s'hauran d'utilitzar els coneixements i les competències obtingudes durant els estudis.

OBobligatòria 12 F 1primer semestre
J 2segon semestre
S 2segon semestre

Seminaris optatius

Nom de l’assignatura i descripció Tipus Crèdits Grup Durada

Lingüística general I (3102G00019)

Disciplines lingüístiques. L'estudi del llenguatge i de la gramàtica.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Llatí (3102G00020)

Estudi de la llengua llatina.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Literatura romànica medieval (3102G00021)

Introducció històrica i literària bàsica als principals períodes, obres i temes de la literatura romànica medieval, estructurada entorn de la lectura d'una selecció d'obres.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Crítica literària (3102G00024)

IMPORTANT: Per fer aquesta assignatura, és imprescindible haver cursat i aprovat abans l'assignatura Teoria de la Literatura. Els continguts de Teoria de la Literatura es donen per sabuts per poder fer Crítica Literària. Estudi diacrònic del pensament literari occidental des de l'Antiguitat fins als nostres dies, amb especial atenció a les escoles de teoria literària del segle XX, i anàlisi, descripció i interpretació de textos literaris a partir dels instruments que la crítica literària contemporània ens facilita.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Literatura llatina (3102G00026)

Estudi dels autors més importants de la literatura llatina.

OPoptativa 6 A Aanual

Literatura comparada i estudis culturals (3102G00047)

Apropiacions i reescriptures de la literatura arturiana i shakespeariana Les apropiacions de la literatura arturiana i shakespeariana han adoptat formes molt variades al llarg de la història i encara són ben presents a la cultura contemporània, per exemple a les arts visuals, els jocs de vídeo i la filmografia. El cinema ha estat especialment ric en l’us de materials artúrics i shakespearians: l’apropiació en aquest camp es pot materialitzar en citacions o al·lusions de passada o en reformulacions més complexes de trames i personatges, o fins i tot en intents de beneficiar-se de l’autoritat cultural que s’associa amb el bard o amb el poderós simbolisme arturià.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Llengua i mitjans de comunicació II (3102G01019)

-Anàlisi de la variació i dels diferents registres lingüístics que incideixen a la llengua dels mitjans de comunicació. -Descripció i anàlisi dels agents que intervenen en la llengua dels mitjans de comunicació (acadèmies, gramàtiques, llibres d'estil, periodistes, etc.), i de l'argumentació implícita o explícita que postren. -Anàlisi dels processos de producció, transmissió i recepció de la informació. -Descripció, anàlisi i interpretació dels principals models textuals vinculats als diferents gèneres informatius, interpretatius i d'opinió.

OPoptativa 12 A Aanual

Cultura contemporània II (3102G01023)

ASSIGNATURA GÈNERE, SOCIETAT I CULTURA Reflexió sobre la contemporaneïtat i la seva implicació en la qüestió de gènere. Les classes d'aquesta assignatura seran fetes en castellà. ASSIGNATURA GESTIÓ CULTURAL Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani. Les classes d'aquesta assignatura seran en fetes en català.

OPoptativa 12 A Aanual

Transformacions del món global (3102G01028)

- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.

OPoptativa 12 A Aanual

Discurs i imatge (3102G01029)

Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals. (Edició digital, - David Serra) Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. Gestió i edició de continguts digitals, fent una aproximació pràctica dels recursos necessaris per a la producció real d'un producte-escrit. (Documental Creatiu, a cura d'Ingrid Guardiola) Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids. Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu": • Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”. • Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”. • Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals. • Conèixer les diferents tècniques d’edició documental. • Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals. • Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.

OPoptativa 12 A Aanual

Seminari de Lletres I (3102G01031)

Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.

OPoptativa 12 A 1primer semestre

Seminari de Lletres II (3102G01032)

Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.

OPoptativa 12 A Aanual

Anàlisi crítica del discurs (3102G01035)

Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs. Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs. Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius. Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació en el món contemporani.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Geografia dels espais litorals (3102G02018)

L'assignatura ofereix una anàlisi geogràfica de l'espai litoral centrada en la caracterització biofísica, socioeconòmica i paisatgística de les costes, la presentació dels principals problemes ambientals i els instruments d'ordenació i gestió específica d'aquest espai.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Geografia dels espais de muntanya (3102G02019)

Aquesta assignatura té com objectiu analitzar els espais de muntanya des d'una aproximació socio-ecològica, per a poder gestionar-los des d'una perspectiva integrada. Un sistema socio-ecològic fa referència a les interrelaciones entre una unitat biofísica (clima, relleu, vegetació, fauna...) i els actors socials que hi intervenen. També s'analitzaràn els factors de canvis ambientals, socio-econòmics, culturals i polítics a que estan sotmesos els sistemes socio-ecològics de muntanya i com aquests sistemes responen. Amb aquest objectiu es combinaran els coneixements de la Geografia Física (climatologia, geomorfologia, biogeografia...) amb els de la Geografia Humana (demografia, estudis econòmics, anàlisi d'actors socials...), així com altres àrees de coneixement integradores (serveis ecosistèmics, anàlisi del paisatge...). Al final de l'assignatura, s'espera que l'alumnat sigui capaç d'entendre un espai de muntanya concret i aportar-hi solucions de gestió per a millorar tant els ecosistemes que el formen com el benestar de la societat que hi viu.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Sistemes d'informació geogràfica (3102G02036)

Estudi dels conceptes fonamentals i aplicacions bàsiques dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Creació i manipulació d'informació geogràfica per a l'anàlisi territorial i ambiental.

OPoptativa 12 A Aanual

Geografia regional (3102G02037)

Presentació de l'enfocament regional en geografia. Estudi de les característiques geogràfiques generals de Catalunya, en particular, i d'Espanya, com a conjunt, tant des del punt de vista del medi físic com de les activitats humanes que es desenvolupen. En això s'atén tant la seva evolució com els seus trets actuals. Aspectes com l'estructura física i regional d'aquests territoris, la població i el poblament, les activitats econòmiques o l'organització polític-administrativa rebran una atenció especial. Aquest centre d'interès es concreta amb l'estudi específic d'un espai de Catalunya-Espanya mitjançant una sortida de camp i la realització de la corresponent memòria.

OPoptativa 12 A Aanual

Paisatge: visions i intervenció (3102G02040)

L'assignatura introdueix l'alumnat en aspectes bàsics sobre la interpretació, l'anàlisi, la gestió i la intervenció sobre el paisatge, entenent-ho com a síntesi del patrimoni territorial. Es tracta d'un enfocament transdisciplinar que permet atendre la complexitat del paisatge des de la seva multidimensionalitat històrica, artística, geogràfica i ecològica.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Tècniques d'ordenació del territori i gestió ambiental (3102G02041)

Desenvolupar els principals elements teòrics de l'ordenació del territori i el paper dels factors ambientals. Conèixer els diversos mètodes per planificar, ordenar i gestionar el territori a diverses escales. Conèixer els elements, els factors i el processos que expliquen la morfologia biofisica de les estructures territorials. Analitzar i conèixer els instruments urbanístics, d'ordenació del territori, d'estratègia de desenvolupament territorial i les tècniques d'anàlisi emprades en la caracterització i la gestió del sistema d'espais lliures i paisatge.

OPoptativa 12 A 1primer semestre

Pensament geogràfic (3102G02042)

Pensament geogràfic és una assignatura que no aspira, pròpiament, a oferir una detallada història de la geografia des dels seus orígens més llunyans (en temps de la Grècia clàssica) fins avui dia. Es tracta, contràriament, d'una reflexió sobre els enfocaments teòrics i metodològics més significatius d'aquest últim segle i mig, és a dir sobre aquells que han marcat i marquen les pautes fonamentals de la teoria i de la pràctica de la geografia dels nostres dies. Al llarg de la primera meitat del curs s'exploraran les arrels més immediates d'aquesta geografia moderna, analitzant el període comprès entre mitjans-finals del segle XIX i la dècada del 1950 del segle XX. És l'anomenada geografia tradicional. Durant la segona meitat, s'analitzarà el període comprès entre la dècada del 1950 i els nostres dies. Aquesta assignatura incidirà no només en l’evolució històrica de la disciplina, sinó sobretot en el seu bagatge conceptual i en la seva aportació al que podríem denominar la ‘cultura geogràfica contemporània’.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Tècniques i mètodes professionals en geografia (3102G02043)

Conèixer i dominar la diversitat de tècniques i mètodes propis de la pràctica professional de la Geografia (realització d’informes, ressenyes, articles per a enciclopèdia, elaboració d’avantprojectes, disseny d’entrevistes i enquestes, etc.) . Es tracta d’una assignatura de caràcter instrumental, que ha de permetre a l’estudiant dotar-se de les tècniques i els mètodes professionals i de recerca d’ús quotidià en Geografia.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Geografia econòmica (3102G02047)

Introducció a la geografia econòmica, fent especial atenció a les reconfiguracions territorials produïdes pel fenomen de la globalització i els seus efectes en l'escala local. Es realitza una intoducció als conceptes bàsics i als models clàssics, i es mostra l'evolució històrica dels sistemes econòmics. Es descriu els mecanismes de la globalització en diferents ámbits (producció, transports, finances) i es treballa en els processos de desenvolupament local. Finalment, es reflexiona sobre alternatives econòmiques basades en la sostenibilitat

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Geografia de la població i recursos (3102G02048)

L'assignatura planteja una aproximació múltiple a l’estudi de la població. Des d’una perspectiva instrumental forneix els coneixements bàsics de l’anàlisi demogràfica i el planejament socio-territorial. Aborda així mateix l’estudi de la distribució i la situació actual de la població a escala mundial, espanyola i catalana, la seva estructura i els processos de permanència i canvi, fent especial èmfasi en l’anàlisi de les causes i conseqüències de les desigualtats. Des de la perspectiva teòrica es fa un repàs a les principals teories sobre la població, mostrant els contextos als quals responen i les conseqüències que se’n deriven en les pràctiques culturals, econòmiques, socials i polítiques. A l'assignatura també es dedicarà un apartat a l’estudi de la mobilitat de la població i, més especificament, dels moviments migratoris, qüestions, totes elles, de gran actualitat dins i fora les nostres fronteres.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Dinàmiques i gestió dels espais urbans (3102G02049)

La naturalesa de la ciutat. Introducció a conceptes bàsics de la ciutat i del fet urbà. Els agents urbans i instruments per a la construcció de la ciutat. Els models urbans i les seves herències. Formes, funcions i organització Processos urbans contemporanis.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Dinàmiques i gestió dels espais rurals (3102G02050)

L’objecte de l’assignatura és facilitar la reflexió sobre qüestions específiques i alhora diferencials del món rural a nivell global i local. Posar en valor el món rural com element dinamitzadors de l’economia i del bé comú i com a eina imprescindible per l’equilibri territorial i la sostenibilitat a nivell local i global. L’objecte final és a trobar models de desenvolupament que reverteixin en la millora de les condicions de vida de les persones que viuen i treballen en l’àmbit rural.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Prehistòria (3102G04018)

Introducció al marc ambiental i cronològic de la prehistòria, així com també als aspectes socials, tècnics i econòmics de les comunitats prehistòriques i a les eines bàsiques per entendre llur evolució i distribució en el temps i l'espai. Tot plegat des dels primers homínids fins l'aparició de les civilitzacions antigues.

OPoptativa 12 A Aanual

Història de Catalunya (3102G04020)

Estudi i anàlisi de diferents conjuntures i problemàtiques rellevants de la història de Catalunya, des de l'època medieval a la contemporània, i amb una especial atenció a la historiografia, els debats històrics, les comparances, i les fonts documentals.

OPoptativa 12 A Aanual

Arqueologia-patrimoni, paleografia, antropologia (3102G04021)

Itinerari pensat per aquells que s’orienten cap a Història Antiga, Arqueologia, Antropologia, Paleografia, Diplomàtica i Història Medieval. El seu disseny combina l’apropament a les restes materials i l’ús de les fonts històriques escrites i de les fonts etnogràfiques a més de proporcionar el coneixement de les diferents metodologies de les disciplines esmentades. L’assignatura està estructurada en tres grans blocs. El primer està format pels tres primers temes del programa i es dedica a l’Arqueologia i a la Prehistòria, curant d’apropar i fer conèixer les bases metodològiques d’ambdues ciències d’estudi del passat humà. El segon bloc, format també per tres temes, es dedica a l’Etnografia com a disciplina per conèixer la diversitat i les semblances de les societats humanes tant des del punt de vista social com cultural. El tercer bloc, constituït pels darrers quatre temes, pretén proporcionar els coneixements per l’estudi de les fonts escrites i els mètodes d’anàlisi de les mateixes que permeten un coneixement científic del passat medieval.

OPoptativa 18 A Aanual

Historiografia (3102G04023)

Introducció als principals corrents historiogràfics, actuals i històrics, que han conformat el saber històric. Es posarà especial èmfasi en els corrents historiogràfics sorgits a partir del segle XIX, coincidint amb la professionalització de la història. La segona part de l'assignatura estarà dedicada als corrents de pensament arqueològic.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Història antiga (3102G04027)

Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes durant l’edat antiga, amb referència especial a la història antiga de la península Ibèrica .

OPoptativa 12 A Aanual

Història d'Espanya (3102G04030)

Història d'Espanya.

OPoptativa 12 A Aanual

Història agrària (3102G04032)

Introducció a la historia comparada de les societats rurals europees, posant especial atenció en el cas català. Es combinen classes de reflexió teòrica, on es presenten i es debaten els conceptes i eines bàsics per a l'anàlisi històrica del món rural, de l'edat mitjana a la contemporània, amb classes pràctiques, que permeten iniciar l'estudiant la recerca.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Etnohistòria d'Amèrica (3102G04035)

Història de les societats aborigens americanes

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Patrimoni cultural: desenvolupament i sostenibilitat (3102G04037)

lectures en català 40 %

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Història de les dones (3102G04038)

En aquesta assignatura es pretén que l'alumnat conegui que hi ha una altra forma de mirar la història que no és aquella "neutra" a la que majoritàriament estem acostumats. La història es pot estudiar i llegir des de la diferència sexual, perquè al món -que és un- existeixen dos sexes: homes i dones, iguals en valor però diferents.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Prehistòria recent de la Península Ibèrica (3102G04040)

Descripció i anàlisi de les societats prehistòriques de la península Ibèrica, des de l'epipaleolític fins l'inici de l'edat del ferro.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Patrimoni històric, mètodes per a l'anàlisi històrica (3102G04042)

Itinerari del mòdul instrumental dissenyat bàsicament per als alumnes que s’orienten cap a la història moderna i contemporània. El seu contingut combina una aproximació a les fonts documentals –arxivístiques, bibliogràfiques i digitals- i a les fonts materials d’interès per a la investigació històrica, amb la presentació d’un ventall ampli de metodologies d’anàlisi tant quantitatives com qualitatives.

OPoptativa 18 A Aanual

Arqueologia (3102G04043)

Balanç comparatiu de l'arqueologia a la Mediterrània i a Amèrica, amb especial atenció a les societats prehistòriques i les formes originals d'assentaments humans nòmades i sedentàries, i a l'anàlisi de les ciutats antigues. L'assignatura consta de tres parts: - Les societats paleolítiques de la península Ibèrica, des del paleolític inferior fins el final del paleolític superior. - La reconstrucció de la ciutat romana a partir de l'arqueologia. - Estudi de l'evolució de les societats aborigens de l'Amèrica Prehispànica.

OPoptativa 18 A Aanual

Història social i econòmica (3102G04044)

Aquest mòdul pretén aprofundir en la història social i econòmica de Catalunya, de l’època medieval a la contemporània, amb un especial èmfasi en les qüestions metodològiques i d’història comparada. És a dir, en com vivien els homes i dones del passat, com obtenien recursos per viure o com es relacionaven entre si. En els diversos blocs es revisarà la principal bibliografia existent sobre el tema i es procurarà examinar algunes fonts o documents dipositats als arxius, per exemplificar les qüestions tractades a classe.

OPoptativa 18 A Aanual

Història política i cultural (3102G04045)

Estudi de la història política i cultural (de l'època medieval al segle XX) mitjançant l'anàlisi d'algunes conjuntures i temàtiques significatives.

OPoptativa 18 A Aanual

Antropologia econòmica (3102G04054)

Estudi de la dimensió econòmica de les manifestacions socials i culturals de la humanitat amb especial atenció a la comprensió dels problemes centrals de l'economia des del punt de vista de l'antropologia social.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Art del Renaixement (3102G05022)

Estudi general de la Història de l'Art de l'època del Renaixement, especialment centrada en Itàlia, el focus d'irradiació de la revolució renaixentista però atenta als efectes que provocà en altres centres de l'avantguarda artística europea.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Art Barroc (3102G05023)

Estudi general de la Història de l'Art a Europa, en els seus diversos aspectes, des de principis del segle XVII fins a finals del segle XVIII.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Art contemporani I (3102G05024)

Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XIX.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Teoria de l'art (3102G05026)

A través de l'exercici de la lectura atenta del Naixement de la tragèdia de Nietzsche i de L'origen de l'obra d'art de Heidegger, que permeten abraçar, des de Grècia fins a mitjans del segle XX, un arc molt ample de temps de la nostra tradició occidental, es pretén introduir als estudiants de història de l'art en el coneixement i la reflexió de tres qüestions teòriques fonamentals: 1.- què és l'art, com són els seus signes. 2.- qui és l'artista, quines són les condicions del seu fer. 3.- quina relació hi ha entre l'art i la veritat.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Estètica de la producció i de la recepció de l'obra d'art (3102G05028)

Estudi i anàlisi, des d'una perspectiva històrica, de les principals idees estètiques amb què s'ha reflexionat entorn de la figura de l'artista, des del pensament grec fins a l'actualitat, i entorn de les problemàtiques teòriques vinculades a la recepció de l'obra d'art, des de l'aparició de la problemàtica del gust durant el segle XVII fins a l'articulació de l'Estètica de la recepció en la segona meitat del segle XX, les estètiques relacionals a finals del XX i els fenòmens de la postproducció i el sampler a principis del segle XXI.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Història de la música (3102G05029)

Estudi general de la història de la música occidental des del Barroc, tot atenent als estils musicals i als seus contexts de producció i recepció.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

La construcció de la ciutat: arquitectura i urbanisme (3102G05031)

Temes i reflexions sobre arquitectura i urbanisme, especialment sobre la naturalesa i les idees de l'arquitectura i l'urbanisme presents en la història cultural fins a l'actualitat. L'assignatura posarà l'èmfasi en les qüestions relatives als conceptes de ciutat i d'espai urbà i, en el seu cas, a les fórmules per a materalizar-los al llarg del temps.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Art i conflictes en el món antic (3102G05036)

Art Romà

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Art medieval hispànic (3102G05037)

Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles VII al XV. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria de les obres de major significació històrica i cultural, els papers dels promotors i els artistes, així com els processos de gestació de significats i de transferència i reinterpretació de formes i estructures espacials d'ús eclesiàstic i civil.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Art i arquitectura a Espanya: les èpoques del Renaixement i del Barroc (3102G05038)

Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles XVI, XVII i XVIII. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria dels autors més avantguardistes, les obres de major vigor creatiu, però també els processos d'incorporació de la plàstica dels diversos territoris de la corona als canvis del codi de representació divulgat des de la Itàlia del Renaixement, o de seguiment i adaptació creativa o artesanal de les avantguardes europees.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Historiografia i metodologia (3102G05039)

Assignatura centrada en l’anàlisi i la producció dels discursos generats al voltant del fet artístic en la contemporaneïtat. A partir de la fonamentació teòrica i de la lectura i el comentari de textos, s’estableixen les principals perspectives sobre les quals s’ha escrit i s’escriu la Història de l’Art. Amb aquestes premisses, es plantegen i es practiquen els principals tipus de discursos i metodologies amb els quals s’intenta explicar l’art i la seva història.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Tècniques artístiques (3102G05040)

L'assignatura de tècniques artístiques pretén proporcionar als estudiants de història de l'art les eines bàsiques per identificar els procediments pràctics que impliquen les tècniques del dibuix, del gravat, de la pintura, de l'escultura i de la fotografia en les obres d'art dels segles XIX, XX i XXI.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Gestió del patrimoni cultural (3102G05041)

Introduir l'alumne en la gestió cultural. Aprofundir en la gestió del Patrimoni Cultural. Establir el marc referencial de les tendències internacionals en la gestió del Patrimoni Cultural. Models de gestió. Espanya i les comunitats autònomes. La gestió de les infraestructures culturals.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Usos del patrimoni històric-artístic (3102G05042)

Estudi de les diferents modalitats dels usos del patrimoni cultural. Prèvia introducció dels usos més històrics del patrimoni, es visionaran els seus sentits més estrictament actuals, social, pedagògic, científic,documental, identitari, simbòlic i paisatgístic. D'aquesta manera, l'assignatura busca casar i posar èmfasi en l'anàlisi fresca i actual dels usos més estesos del patrimoni cultural amb la preparació professional de l'alumne en aquest terreny.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Art i gènere (3102G05043)

Estudi de les principals aportacions en la reflexió i la praxi de l'art en relació amb el gènere des d'una perspectiva internacional. Aquesta assignatura ofereix una visió dels temes més rellevants en relació a les qüestions d'art i gènere, així com de l’art de les dones més representatives de l’art del segle XX. S’exploraran els diversos mitjans artístics (pintura, escultura, fotografia, instal•lacions, performance) i allò que singularitza les dones en el món de la creació contemporània.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Art i artistes a l'Europa Moderna (3102G05044)

Art i artistes a l'Europa Moderna. El món de Goya. Recorregut per les principals manifestacions artístiques i culturals de l'Europa del segle XVIII. Aproximació a l'obra i el temps de Francisco de Goya en el marc general de la Il·lustració.

OPoptativa 6 A Aanual

La imatge a l'Edat Mitjana (3102G05056)

Anàlisi de l'església medieval com imaginarium. Explorarem la seva imatgeria per fora (façanes, portades) i per dins (pintures en murs i voltes, mobiliari) i la interpretarem dins del seu context funcional, marcat per litúrgia i devoció, des del punt de vista de la mirada medieval.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Estudi monogràfic (3102G05060)

Paisatges sonors del neoliberalisme. L'assignatura té com a objectiu analitzar aquesta pràctica artística contemporània en la seva relació amb la pràctica social i política. A través de les obres d'artistes i pensadors contemporanis s'establiran els vincles entre el paisatge sonor, l'economia i l'ecologia.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Promoció i recepció (3102G05061)

El subtítol de l'assignatura en defineix el contingut per al curs 2018-19: INTRODUCCIÓ A LA LECTURA DE L'OBRA ARTÍSTICA D'ANTONI TÀPIES. Durant el curs s'abordaran les etapes més significatives de l'obra artística d'Antoni Tàpies, s'analitzaran alguns dels seus treballs més rellevants, es contextualitzarà la seva pràctica artística en el seu marc històric i cultural i es treballaran alguns dels seus textos publicats més importants. L'obra d'Antoni Tàpies es prendrà com a cas d'estudi per a una hermenèutica de l'obra d'art a partir de diverses metodologies historiogràfiques d'anàlisi. S'analitzarà, també, la recepció de la seva obra i les interpretacions codificades del seu significat a través dels models crítics de referència, i s'avaluarà també la importància de les exposicions de la seva obra a través dels exemples més influents i paradigmàtics.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Cultures artístiques del món (3102G05062)

Cultures artístiques del món. Iconografia i religions del món clàssic

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Literatura catalana: segles XIII i XIV (3102G06022)

Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana dels segles XIII i XIV

OPoptativa 6 A Aanual

Literatura catalana: segle XV (3102G06023)

Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana medieval

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Literatura catalana: Renaixement i Barroc (3102G06024)

Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'edat moderna (segles XVI i XVII)

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Literatura catalana: Il·lustració i Romanticisme (3102G06025)

Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la Il•lustració i del segle XIX.

OPoptativa 6 A Aanual

Literatura catalana: del Modernisme fins a la Guerra Civil (3102G06026)

Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva evolució des del final de segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Estudi històric i filològic dels principals moviments, autors i obres del període.

OPoptativa 6 A Aanual

Literatura catalana: de la postguerra a l'actualitat (3102G06027)

Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva problemàtica històrica, amb especial atenció a les conseqüències culturals de la guerra civil espanyola. Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la postguerra fins a la literatura produïda en l'actualitat.

OPoptativa 6 A Aanual

La llengua catalana: aspectes generals (3102G06028)

Es proporcionarà als estudiants una visió general de la realitat de la llengua catalana, la seva situació en relació amb el mapa lingüístic d'Europa, les seves varietats dialectals, els diferents estatus jurídics, polítics i socials existents als seus territoris històrics, els principals materials i recursos de referència per al seu estudi. Es posarà una atenció especial, així mateix, en els elements constitutius de l'idioma, a partir d'un resum de la història total del català, des dels orígens fins a l'actualitat.

OPoptativa 6 A Aanual

El català, dels inicis al segle XIX (3102G06029)

Es traçarà una panoràmica de la història del català en tant que llengua literària, començant per la seva aparició vacil•lant (segles X-XIII), recorrent la seva edat d'or (XIV-XV) i culminant el trajecte en l'època moderna i el segle XIX; d'aquesta manera s'abordaran els principals cicles històrics que precedeixen i condicionen la fixació contemporània de la llengua. Aquesta assignatura inclourà una descripció sumària de la llengua documentada en les diferents èpoques i també el comentari i anàlisi d'alguns texts amb valor representatiu.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Història del català contemporani (3102G06030)

En aquesta assignatura es presentaran les línies generals més rellevants de la història de la llengua catalana contemporània, tenint en compte les aportacions de la història cultural i sociopolítica. Aquesta presentació se situarà en el marc general dels principals processos sociolingüístics de les llengües occidentals, tals com la codificació o la institucionalització.

OPoptativa 6 A Aanual

Fonètica i fonologia catalanes (3102G06031)

S'analitzaran els sons i els fenòmens segmentals i suprasegmentals del català des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i es considerarà també el seu comportament lingüístic (fonologia). Es presentaran els principals sistemes i els processos fonològics que afecten tant les vocals i com les consonants. S'introduiran les tècniques bàsiques de l'anàlisi fonètica experimental. S'exposaran diferents models formals de representació fonològica per descriure i explicar els fenòmens descrits. Es farà referència a les solucions normatives per a l'estàndard oral.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Morfologia catalana (3102G06032)

Es proporcionarà a l'estudiant els aspectes bàsics de la morfologia del català. Es realitzarà una descripció dels processos morfològics bàsics (derivació, composició, i flexió nominal i verbal). S'analitzarà també el comportament dels clítics. En aquest sentit, tot i que es dóna molta importància a les unitats i processos bàsics de morfologia, el pes del curs se centra a veure de manera particular i detallada quines són aquestes unitats i de quina manera s'organitzen i funcionen en la llengua catalana. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta assignatura és l'estudi de l'estructura interna dels mots catalans i, en especial, dels processos morfològics que donen compte d'aquesta estructura.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Sintaxi catalana (3102G06033)

Es proporcionarà a l'estudiant una descripció sintàctica de la llengua catalana i la seva representació formal, així com una anàlisi de les relacions semàntiques i estructurals. S'estudiaran la tipologia de verbs i oracions, i les relacions entre les diferents categories lèxiques.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Llengua catalana: anàlisi gramatical (3102G06054)

L'objectiu de l'assignatura és proporcionar eines d'anàlisi per resoldre els processos més habituals del català parlat actual. Les sessions partiran de casos o problemes relacionats amb la pronunciació, els usos lèxics, la morfologia i la sintaxi en els discursos orals i escrits. Es tindran en compte els marcs dialectals i els models estàndard, i es discutiran les alternatives de correcció de les formes analitzades.

OPoptativa 12 A Aanual

Literatura catalana: la narrativa breu (3102G06056)

Lectura i comentari dels millors textos narratius breus en vers i en prosa des de l'edat mitjana fins als nostres dies, és a dir des de "La faula" de Guillem de Torroella o els exemples de Francesc Eiximenis als contes de Quim Monzó o Sergi Pàmies, passant pels de Víctor Català o Mercè Rodoreda. 1. Literatura medieval (Xavier Renedo/Miriam Cabré): 28 set-9 des 2. Literatura moderna (Pep Valsalobre/Albert Rossich): 9 des-10 març 3. Literatura contemporània (s. XIX-XX) (M. Casacuberta):18 març-21 abril 4. Literatura contemporània (s. XXI) (Xavier Pla)

OPoptativa 12 A Aanual

Literatura espanyola moderna (segles XVIII i XIX) (3102G07022)

En aquest curs s'estudiaran de manera diacrònica els principals autors, obres i gèneres de la literatura espanyola dels segles XVIII i XIX, destacant les diferents estètiques (Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme) o filosofia de cada període (Il•lustració, Idealisme, Positivisme...), per analitzar les obres literàries des del punt de vista de la crítica literària i com a reflex de les idees socio-polítiques i estètiques de cada moment.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Literatura espanyola contemporània (segle XX) (3102G07023)

La asignatura tiene como objetivo fundamental que el estudiante obtenga las nociones básicas de literatura española contemporánea, para poder reconocer sin problemas, y en sus diversos géneros, los movimientos literarios de las letras españolas del siglo XX y lo que va del siglo XXI.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Literatura hispanoamericana contemporània (segle XX) (3102G07024)

L'assignatura pretèn un recurregut el més exhaustiu possible de la Literatura Hispanoamericana del segle XX, tot i que es centrarà en els gèneres de la poesia, el conte i la novel·la en una visió diacrònica del principals corrents estètics.

OPoptativa 6 A 1primer semestre
B 1primer semestre

Literatura espanyola medieval (3102G07025)

S'estudia la literatura medieval espanyola, des de les seves primeres manifestacions fins a les obres que prefiguren el Segle d'Or, ja en els últims anys del segle XV i els primers del XVI. La matèria es distribueix en quatre grans blocs, que atenen a les principals característiques de difusió i recepció dels texts estudiats: literatura de tradició oral (lírica tradicional, poesia èpica, romancero), literatura sapiencial (de Berceo a don Juan Manuel), la tradició cortesa (poesia culta i narrativa medieval) i el Prerrenaixement (prosa intel•lectual del segle XV i La Celestina).

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Literatura espanyola del Renaixement (3102G07026)

En l'assignatura dedicada a la literatura renaixentista espanyola s'estudiaran els tres grans cursos literaris partint de la renovació poètica que protagonitza Garcilaso a la seva breu i inaugural obra, per analitzar després poetes de gran excel•lència com Francisco de Aldana, Fray Luis de León i San Juan de la Cruz. S'estudiarà la gran varietat de narrativa de ficció que envolta un fenomen aïllat com el Pigall, per aprofundir després en l'anàlisi de l'obra i les seves fonts. Es prepararà l'estudi del Quixot a la llum dels seus precedents narratius renaixentistes. En tercer lloc, s'estudiarà l'estructura dels corrals de comèdies i el significat de l'Art nou de fer comèdies de Lope de Vega, amb una cala en alguna de les seves comèdies palatines més brillants.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Literatura espanyola del Barroc (3102G07027)

En l'assignatura Literatura Espanyola del Barroc s'estudiarà la literatura del segle XVII en relació amb els canvis culturals i les noves orientacions de l'Humanisme de finals del segle XVI, incloent un estudi més detallat de les principals figures de l'època. D'aquesta forma, enllaçant amb l'assignatura de Literatura Espanyola del Renaixement, s'estudiaran les últimes obres de Cervantes (amb especial atenció a les Novel•les exemplars i els entremesos), el Lope de la maduresa, l'evolució estètica de Quevedo en prosa de ficció (Buscón i prosa festiva), poesia, teatre (entremesos) i prosa culta; la poesia de Góngora en els seus diferents vessants, així com l'obra prosistica de Diego de Saaavedra Fajardo (República literària, Empreses Polítiques) i especialment de Baltasar Gracián, tant en les seves biografies primerenques (El Héroe, El discret) com en El criticón.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Gramàtica espanyola I: sintaxi elemental (3102G07028)

En esta asignatura se presentan las bases del análisis gramatical con el fin de que el estudiante identifique las unidades básicas de la gramática del español, conozca la estructura sintáctica de la oración simple y sea capaz de construir argumentaciones gramaticales sólidas mediante la aplicación de criterios formales y rigurosos. En aquesta assignatura es presentaran els fonaments de l'anàlisi gramatical perquè l'estudiant pugui reconèixer les unitats bàsiques de la gramàtica de l'espanyol aplicant criteris formals i rigorosos.

OPoptativa 6 A Aanual

Gramàtica espanyola III: sintaxi avançada (3102G07030)

Sintaxi de les oracions subordinadas.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Gramàtica espanyola IV: la paraula (3102G07031)

En aquesta assignatura es presentaran els fenòmens gramaticals que tenen com a àmbit la paraula: accent, estructura sil•làbica, morfologia flexiva i derivativa, i la composició. En esta asignatura se presentarán los fenómenos gramaticales que tienen como ámbito la palabra: acento, estructura silábica, morfología flexiva y derivativa, y la composición.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Gramàtica històrica i variació lingüística (3102G07032)

Estudi des del punt de vista gramatical de la formació i evolució de la llengua espanyola, i de la incidència del canvi lingüístic en la fonètica, la fonologia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic i/o la semàntica. Relació i comparació dels processos evolutius del castellà no solament amb els dels dialectes constitutius i substitutius de la llengua espanyola, sinó també amb la variació lingüística peninsular i romànica en general.

OPoptativa 6 A 1primer semestre

Història de la llengua i lexicografia (3102G07033)

Estudi de l'origen i evolució de la llengua espanyola en diferents tipus de textos (grafies, fonètica, morfologia i lèxic), amb especial atenció als estudis gramaticals i diccionaris de la història de l'espanyol.

OPoptativa 6 A 2segon semestre

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.