CB1 Seleccionar de manera adequada les fonts i la informació que permetin desenvolupar una recerca original que aporti nous coneixements en el camp de les ciències humanes. CB2 Analitzar problemes nous en tota la seva complexitat i proposar la seva solució des d'una perspectiva multidisciplinària. CE2 Explorar noves vies de creació de coneixement, en investigacions concretes de l'àmbit humanístic, a partir del coneixement i la reflexió sobre una pluralitat de línies de recerca desenvolupades en aquest àmbit. CE3 Avançar i aprofundir, en el registre que correspon a un postgrau, en el coneixement de problemàtiques concretes plantejades en les diferents disciplines de l'àmbit de les ciències humanes. CE4 Aplicar, en investigacions concretes de l'àmbit humanístic, la terminologia i els marcs conceptuals adequats i estar en condicions de relacionar els problemes específics d'aquestes investigacions amb les teories de referència. CE6 Analitzar i interpretar, amb el màxim rigor acadèmic, i en la seva forma original, les fonts primàries de les investigacions en ciències humanes, ja siguin documentals, materials o iconogràfiques.
1. Les estratègies de legitimació de l'Església Romana durant l'Edat Mitjana (Professor Josep Maria Ruiz Simon): 1.1. De la reivindicació de la primacia romana a l'elaboració de la doctrina de la plenitud de poder. 1.2 Els fonaments de la teocràcia papal: exegesi bíblica, llegendes i invenció i falsificació de textos legals. El cas de la "Donatio Constantini". 1.3. Crítiques medievals de les estratègies de legitimació del poder pontifici. 2. Professora M. Elisa Varela-Rodríguez. 2.1. Les tradicions orals. 2.2. La cultura escrita. 2.3. La cultura monàstica. 2.4. Les universitats a la Europa medieval.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Anàlisi / estudi de casos 13,00 62,00 75,00 Total 13,00 62,00 75
Dante Alighieri (cop. 1992 ). Monarquía . Madrid: Tecnos. Catàleg Guillem,|cd'Occam (1981 ). Breviloqui sobre el principat tirànic damunt les coses divines i humanes : i en especial damunt els súbdits de l'imperi : usurpat pels anomenats suprems pontífexs . Barcelona: Laia. Catàleg Guillem,|cd'Occam (2007 ). Sobre el poder de los emperadores y los papas . Madrid: Marcial Pons. Catàleg Marsili,|cde Pàdua (1988 ). El Defensor de la paz . Madrid: Tecnos. Catàleg Valla, Lorenzo (2012 ). La Falsa i inventada donació de Constantí . Martorell: Adesiara. Catàleg Le Chiavi e la Tiara : immagini e simboli del papato medievale (1999 ). Roma: Viella. Catàleg Bayona, Bernardo (2007 ). Religión y poder : Marsilio de Padua: ¿la primera teoría laica del Estado? . Madrid: Prensas Universitarias de Zaragoza [etc.]. Catàleg Gigliozzi, Maria Teresa (2003 ). I Palazzi del papa : architettura e ideologia : il Duecento . Roma: Viella. Catàleg Miethke, Jürgen (cop. 2005 ). Ai confini del potere : il dibattito sulla potestas papale da Tommaso d'Aquino a Guglielmo d'Ockham . Padova [Italy]: Editrici Francescane. Catàleg Paravicini Bagliani, Agostino (1996 ). Il Trono di Pietro : l'universitalità del papato da Alessandro III a Bonifacio VIII . Roma: Nuova Italia Scientifica. Catàleg Paravicini Bagliani, Agostino (1994 ). Il Corpo del Papa . Torino: Eiunaudi. Catàleg Prodi, Paolo (2011 ). El Soberano pontífice : un cuerpo y dos almas: la monarquía papal en la primera edad moderna . Tres Cantos, Madrid: Akal. Catàleg Ullmann, Walter ([1970] ). The growth of Papal government in the Middle Ages; a study in the ideological relation of clerical to lay power ([3d ed.]). London,: Methuen. Catàleg Ullmann, Walter (2003 ). A Short history of the Papacy in the Middle Ages (2nd ed.). New York: Routledge. Catàleg Ullmann, Walter (1983 ). Historia del pensamiento político en la Edad Media . Barcelona: Ariel. Catàleg Schimmelpfennig, Bernhard (2006 ). Il Papato : antichità, medioevo, rinascimento . Roma: Viella. Catàleg Recht, Roland (1999). Le Croire et le voir : l'art des cathédrales . Paris: Galimard. Catàleg Batjin, Mijail, (2005). La cultura popular en la Edad Media y el Renacimiento. El contexto de François R. Madrid.: Alianza Editorial. Burche, Peter, (1996). Hablar y callar. Funciones sociales del lenguaje a través de la historia. Barcelona: Gedisa. Cardona, Giorgio Raimondo (1994). Los lenguajes del saber. Barcelona: Gedisa. Cardona, Giorgio Raimondo (1994). Antropología de la escritura. Barcelona: Gedisa. Cavallo, Guiglielmo (1988). Libri e lettori nel mondo antico e medievale. Roma-Bari: Laterza. Cavallo, Guiglielmo (1988). Libri e lettori nel Medioevo. Guida storica e critica. Bari: Laterza. Cavallo, Guiglielmo-Chartier, Roger (dirs.) (1997). Historia de la lectura en el mundo occidental. Madrid: Taurus. Clanchy, M. T. (1993). From Memroy to Written Record. England 1066-1307. Oxford: Blackwell. De Ridder-Symoens, H. (dir.) (1992). A History of the University in Europe: Universities in the Middle Ages. Cambridge: -----------. Duby, G. (1998). Arte y sociedad en la Edad Media. Madrid: Taurus. Duby, G. (1985). El siglo de los caballeros. Madrid: Alianza Editorial. Duby, G. (1985). Guillermo el mariscal. Madrid: Alianza Editorial. Eco, Umberto (1990). Art i bellesa en l'estètica medieval. Barcelona: Destino. Eco, Umberto (2012). De los espejos y otros ensayos. Barcelona: Debolsillo. Eliade, Mircea, (1999). Imágenes y símbolos. Madrid: Taurus. Favier, Jean (dir.) (1996). XIVè et XVè siècles: Crisis et genèses. Paris: P.U.F.. Frenck, Margit, (2005). Entre la voz y el silencio. México: F.C.E.. Garín, Eugenio, (1987). La educación en Europa 1400-1600. Barcelona: Crítica. Garín, Eugenio, (2001). Medioevo y Renacimiento. Madrid: Taurus. Googman, A, a Mackay, A., (dir.) (1990). The Impact of Humanism on Western Europe. Londres: ------------------. Guriévich, Aron, (1990). Las categorías de la cultura medieval. Presentación de Georges Duby. Londres: -------------------------. Haskins, C.H., (1972). The Rise of Universities. Cornell: ------------. Huizinga, Johan, (1968). Homo ludens. Madrid: Alianza Editorial. Kauthold, M. (dir), (2004). Polítical thought in the age of Scholasticism. Leiden: ------------------. Le Goff, Jacques (1985). Les intellectuels au Moyen Âge. Paris // Barcelona, 1999: Éditions du Seuil // Gedisa. Moulin, Léo (1991). Ña vie des étudiants au Moyen Âge. Paris: Albin Michel. Ong, Walter, (1997). Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra. México: F.C.E.. Mullet, Michael, (1990). La cultura popular en la Baja Edad Media. Barcelona: Crítica. Powicke, F.M. ; Emden, A.B. (eds.) (1987). Hastings Rashdall: The Universities of Europe in the Middle Ages. Oxford: ---------------------. Rashdall Hastings, (1936). The Universities of Europe in the Middle Ages, 3 vols. Oxford: Oxford University Press. Riché, Pierre& Verger, Jacques, (2006). Des nains sur des épaules de géants. Maïtres et élèves au Moyen Äge. Paris: Édit. Tallandier. Steiner, George (2000). Lenguaje y silencio. Ensayos sobre la literatura, el lenguaje y lo inhumano. Barcelona: Gedisa. Verger, Jacques, (1973). Les universités au Moyen Àge. Paris: P.U.F..
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Lectura de textos i articles 15 Participació a classe 5 El·laboració del treball de l'assignatura 80
L'alumne haurà de redactar un breu assaig de no menys de 10 pàgines sobre un tema que mantingui relació amb el contingut de l'assignatura i que haurà d'acordar amb un dels professors. Criteris específics de la nota «No Presentat»:Es tindrà en compte l'assistència a les classes, donat que és una assignatura presencial. En el cas de que algun alumne no pugui assistir amb regularitat, haurà d'advertir-ho des de principi de curs a cada professor de la assignatura
Espais urbans i mercats en l'occident medieval La cultura de l'humanisme i les seves pervivències La difusió de la cultura en els regnes d'Aragó i Castella Literatura i societat a l'època moderna Noves tendències en els estudis del món medieval