1. 1. CONCEPTE DE SALUT I MALALTIA MENTAL
1.1. Construcció social del normal-patològic i les biopolítiques
1.2. L’antipsiquiatria
1.3. Aportacions de tendències actuals en la interpretació de malestars psicològics i socials
2. DESIGUALTAT SOCIAL, RELACIONS DE PODER I MALESTARS PSICOSOCIOLÒGICS
2.1. Gènere i psicopatologia
2.2. Sexualitats i psicopatologia
2.3. Relacions laborals i psicopatologia
2.4. Relacions postcolonials i psicopatologia
3. ACTIVISMES SOCIALS, XARXES, COL.LECTIUS I DESPATOLOGITZACIÓ/DESESTIGMATITZACIÓ
3.1. Assamblees i xarxes locals, nacionals i internacionals
3.2. Col.lectius d'activismes (trans, bi,...)
Els criteris d'avaluació tindran en comte:
-El seguiment de les propostes i processos acordats del treball en petit grup: cumpliment de tasques i temporalització
-La capacitat de cercar i presentar coherentment les qüestions, materials i anàlisi realitzats: capacitat d'argumentació i reflexivitat
-La presentació formal adequada i les cites de fonts bibliogràfiques consultades o materials emprats: aspectes formals i de citació
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Les persones que no presentin els informes i treballs sol.licitats que es planificaran en l'inici de l'assignatura tindran així com que no realitzin la prova escrita avaluativa tindràn un No Presentat
Els objectius de l’assignatura de Salut Mental, inclouen els següents:
- Comprendre i identificar de forma crítica i reflexiva, les conseqüències d’exclusió social, estigmes i altres, respecte als diagnòstics de salut mental o els malestars psicosocials tant en processos d’institucionalització com d'atenció.
-Comprendre i analitzar de forma reflexiva la relació entre situacions de marginació, desigualtat de poder i malestar socials i el seu impacte en el benestar psicològic o la “salut mental” per raó de sexe, gènere, sexualitat i altres.
-Conéixer les iniciatives col.lectives i científiques que problematitzen el que es construeix com a "salut mental" i contextualitzar-lo en la història, les relacions socials de poder i dominació i la biogobernamentalitat