Ajudar a ordenar, explicitar i justificar el pensament dels alumnes en relació a l'ensenyament-aprenentatge de la Història a l'escola primària. Plantejar l'estat de la qüestió de l'ensenyament-aprenentatge de la Història per analitzar els documents de la Reforma educativa. Ajudar als alumnes a desenvolupar una pràctica professional.
1. Les aportacions de la Història a la didàctica de la Història. Els models didàctics del segle XX : possibilista, teorètic-quantitatiu, humanista, crític i eclèctic. 2. La Història i la cultura popular en el currículum de primària. Els alumnes de primària i el coneixement del medi històric. Experiències en el medi i coneixement del món en els mitjans de comunicació. 3. La programació dels continguts històrics i de cultura popular seguint els principis de la reforma del sistema educatiu: objectius, continguts i mètodes. 4. La seqüenciació dels continguts. Opcions disciplinars i interdisciplinars. Currículum concèntric i en espiral aplicats al coneixement de la història. 5. Els procediments. El coneixement dels mapes, textos i d'altres tècniques d'anàlisi històric. L'estudi del medi històric a primària: de la descripció de les variables a l'anàlisi, interpretació i modelització. 6. Els valors en l'aprenentatge de la història. 7. L'avaluació dels continguts.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Anàlisi / estudi de casos 0 0 0 Total 0 0 0
Autors varis (1988). Actes del primer Sympòsium sobre l'ensenyament de les Ciències Socials. Vic: Eumo editorial. Autors varis (1991). Actes del segon Sympòsium sobre l'ensenyament de les Ciències Socials. Vic: Eumo editorial. Balcells, Albert; Pérez, Arturo; Sabaté, Flocel; Simon, Antoni (2004). Història de Catalunya. Barcelona: l'Esfera dels llibres. Catàleg Benejam, Pilar (1989). Los contenidos de Ciencias Sociales. Cuadernos de Pedagogia, (168), Benejam, Pilar (1997). Enseñar y aprender ciencias sociales, geografía e historia en la educación secun. Barcelona: Horsori-ICE de la UB. Catàleg Benejam, Pilar i d'altres (2002). Las ciencias sociales: concepciones y procedimientos. Buenos Aires: Graó. Catàleg Carretero, M. i d'altres (1989). La enseñanza de las Ciencias Sociales. Madrid: Aprendizaje Visor. Coll, César (1987). Psicologçía y currículum. Barcelona: Laia. Egan, K. (1991). La comprensión de la realidad en la educación infantil y primaria. Madrid: Morata. Elliott, J. (1989). Pràctica, recerca i teoria en educació. Vic: Eumo. Gross, R.E. i d'altres (1983). Ciencias Sociales. Programas actualizados de enseñanza. México: Limusa. Hannoun, Hubert (1977). El niño conquista el medio. Actividades exploradoras en la escuela primaria. Buenos Aires: Kapelusz. Hernández, Francesc Xavier (1990). Ensenyar història de Catalunya. Barcelona: Graó. Hernández, Francesc Xavier (2002). Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia. Barcelona: Graó. Hicks, D. (1993). Educación para la paz: cuestiones, principios y práctica en el aula. Madrid: M.E.C.. Jarolimeck, J. (1979). Enseñanza y aprendizaje en la escuela primaria. Buenos Aires: Kapelusz. Nieto, J. (1992). Educación Primaria. Pautas para la elaboración del proyecto curricular. Madrid: CCS. Terricabras, Josep M. (1998). Atreveix-te a pensar. Barcelona: La Campana. Catàleg
Hi haurà dos tipus d'avaluació: la contínua i la única. Per a l'avaluació contínua caldrà haver assistit a un 85% de les sessions -teòriques i pràctiques-, haver realitzat la prova escrita final i haver presentat tots els treballs (el de grup i els individuals). En el cas anterior els criteris de qualificació seran els següents: la prova escrita valdrà el 50% de la nota final, el treball de grup valdrà el 25% de la nota final i els treballs pràctics individuals valdran el 25% de la nota final. S'entendrà per avaluació única la que dóna dret a la realització d'un examen final i únic de l'assignatura (100% de la nota final) per a tots aquells alumnes que no compleixin els requisits obligatoris per a l'avaluació contínua.
Les sessions teòriques es complementaran amb sessions pràctiques de debat i treball (individual i/o de grup) on es discutiran i analitzaran els diferents documents de lectura obligatòria referents als continguts del programa. Es realitzarà un seguiment de l'alumne a partir del nivell i qualitat de la seva implicació en les tasques de l'assignatura. A l'aula s'hi va a treballar: escoltar, preguntar, raonar, pensar, reflexionar, analitzar, criticar, debatre, etc. tot allò que estigui relacionat amb l'assignatura. Per poder gaudir de l'avaluació continuada caldrà haver assistit a un 85% de les sessions i haver realitzat i presentat tots els treballs pràctics relacionats amb l'assignatura. Els treballs pràctics d'aula (que, com el seu nom indica, es faran a l'aula durant les sessions pràctiques) seran de dos tipus: individuals i col•lectiu (Un treball de grup, format per 3, 4 o 5 alumnes, per treballar un tema d'història i la seva aplicació a primària). Qui, a final de curs, no reuneixi les condicions descrites anteriorment, tindrà dret a un examen final que inclourà tot el contingut -teòric i pràctic- de l'assignatura.