Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
La llibertat de consciència i la llibertat religiosa en el Dret espanyol i comparat. Reflexos jurídics: ensenyament, matrimoni, assistència religiosa, objecció de consciència... Règim jurídic de les relacions entre poders públics i confessions religioses.
Crèdits ECTS:
4

Grups

Grup D1

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOAN CAPSETA CASTELLA  / MARIA JESUS GUTIERREZ DEL MORAL
Idioma de les classes:
Català (25%), Castellà (75%)

Grup D2

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOAN CAPSETA CASTELLA  / MARIA JESUS GUTIERREZ DEL MORAL
Idioma de les classes:
Català (25%), Castellà (75%)

Competències

  • CG1. Buscar i gestionar de manera adequada la informació jurídica relativa als diversos sectors de l'ordenament jurídic
  • CG3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenament jurídic
  • CG4. Llegir i interpretar textos jurídics pertanyents a les diferents branques de l'ordenament jurídic
  • CG6. Raonar i argumentar jurídicament en relació amb els diversos sectors de l'ordenament jurídic
  • CG8. Aprendre de manera autònoma
  • CG12. Adquirir valors i principis ètics
  • CE3. Utilitzar i aplicar els principis constitucionals i les fonts legals, jurisprudencials i doctrinals en la resolució de problemes jurídics, en relació amb els continguts propis de cada matèria. En particular, en el camp del Dret Constitucional, del Dret Civil, del Dret Processal, del Dret Administratiu, del Dret Penal, del Dret Internacional Públic, del Dret del Treball, del Dret Mercantil, del Dret Financer i Tributari i del Dret Internacional Privat
  • CE5. Percebre el caràcter unitari de l'ordenament jurídic i adquirir consciència de la interdisciplinariedad dels problemes jurídics

Continguts

1. Dret i fet social religiós: Dret eclesiàstic de l’Estat. 1.1. Concepte, origen i contingut del Dret eclesiàstic de l’Estat. 1.2. Dret eclesiàstic internacional, europeu, estatal i autonòmic. 1.3. Autonomia científica del Dret eclesiàstic estatal.

2. Síntesis de l'evolució històrica de les relacions Església-Estat. 2.1. El monisme precristià. 2.2. El cesaropapisme. 2.3. El dualisme gelasià. 2.4. El hierocratisme. 2.5. L’Estat modern: La reforma protestant i el regalisme. 2.6. El pensament il•lustrat i les primeres declaracions de drets. 2.7. Les relacions entre poders públics i confessions religioses avui.

3. Síntesis de la formació del Dret eclesiàstic espanyol. 3.1. Els règims constitucionals del segle XIX, i la dictadura del general Primo de Rivera. 3.2. La segona república. 3.3. El règim franquista. 3.4. La transició política.

4. Fonts del Dret eclesiàstic. 4.1. Classificació de les fonts del Dret eclesiàstic de l’Estat. 4.2. La Constitució de 1978. 4.3. L’Estatut d’Autonomia. 4.4. La Llei Orgànica de Llibertat Religiosa. 4.5. Els Acords concordataris amb la Santa Seu. 4.6. Els Acords amb les confessions amb notori arrelament. 4.7. Els convenis eclesiàstics menors. 4.8. Els Convenis internacionals i europeus i la llibertat de pensament, de consciència i de religió: a) Declaració Universal de Drets Humans de 1948; b) Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966; c) Declaració sobre l’eliminació de totes les formes d’intolerància i discriminació fundades en la religió o les conviccions de 1981; d) Convenció de Drets del Nen de 1989; e) Conveni de Roma de 1950; f) Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea de 2000; g) El Tractat de Lisboa. 9. Rellevància en l’ordenament jurídic de les normes internes les confessions religioses.

5. Principis constitucionals del Dret eclesiàstic de l’Estat. 5.1. Concepte i funció dels principis informadors. 5.2. Principi de llibertat religiosa. 5.3. Principi de aconfessionalitat o laïcitat estatal. 5.4. Principi d’igualtat religiosa i no discriminació per motius religiosos. 5.5. Principi de cooperació dels poder públics amb les confessions religioses.

6. El dret fonamental a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, i la seva tutela. 6.1. Noció, fonament i naturalesa jurídica. 6.2. Titulars del dret fonamental: individus i comunitats religioses. 6.3. Contingut i àmbit. 6.4. Límits. 6.5. La protecció de la llibertat religiosa: a) la tutela penal; b) la tutela administrativa; c) la tutela jurisdiccional.

7. L’objecció de consciència. 7.1. Noció, orígens i cobertura jurídica de l’objecció de consciència. 7.2. Les objeccions a l’àmbit militar. 7.3. Manifestacions de l’objecció de consciència: a) en matèria fiscal; b) a l’avortament; c) als tractaments mèdics; d) dins les relacions laborals; e) als juraments promissoris; f) a formar part d’un Tribunal del Jurat; g) altres.

8. Confessions i entitats religioses. 8.1. Noció de confessió, federació i entitat religiosa. 8.2. La personalitat jurídica dels ens religiosos. 8.3. Règim jurídic de les confessions i les seves entitats: a) règim general; b) règim especial de l’Església catòlica i de les confessions amb acord de cooperació. 8.4. Els nous moviments religiosos. Les sectes, problemes socials i jurídics. 8.5. El control estatal del fet religiós: a) Registre d’Entitats Religioses; b) Comissió Assessora de Llibertat Religiosa. 8.6. El ministres de culte i els religiosos.

9. Règim econòmic, fiscal, i patrimonial de les confessions religioses. 9.1. Finançament de les confessions, mitjans propis i col•laboració estatal. 9.2. Règim fiscal de les confessions amb acord. 9.3. Els negocis jurídics. 9.4. Patrimoni històric, artístic, cultural i documental de les confessions religioses.

10. Assistència religiosa. 10.1. Noció, fonamentació, i models d’assistència religiosa. 10.2. L’assistència religiosa a situacions concretes: a) a les forces armades; b) als centres penitenciaris; c) als hospitals; d) Als centres d'assistència social i de beneficència. 10.3. Altres situacions.

11. L’ensenyament i la llibertat religiosa. 11.1. El dret a la educació i la llibertat d’ensenyament. 11.2. L’ensenyament de la religió als centres públics. 11.3. Creació i règim jurídic dels centres docents confessionals. 11.4. La llibertat de càtedra.

12. El sistema matrimonial espanyol. 12.1. El sistema matrimonial. 12.2. Eficàcia civil del matrimoni celebrat conforme al Dret canònic: a) preparació; b) celebració; c) inscripció; d) extinció, e) el Reglament Brussel•les II. 12.3. Eficàcia civil del matrimoni religiós evangèlic, islàmic i jueu: a) preparació; b) celebració; c) inscripció; d) extinció. 12.4. Eficàcia civil del matrimoni religiós de les confessions amb notori arrelament. 12.5. Referències als matrimonis contrets a l’estranger.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Prova d'avaluació 2,00 20,00 0 22,00
Sessió participativa 21,00 19,00 0 40,00
Sessió pràctica 9,00 29,00 0 38,00
Total 32,00 68,00 0 100

Bibliografia

  • Ferrer Ortiz, Javier Fornés, Juan (2007 ). Derecho eclesiástico del Estado Español (6ª ed.). Pamplona: EUNSA. Catàleg
  • Souto Paz, José Antonio (2007 ). Comunidad política y libertad de creencias : introduccióna las libertades públicas en el derecho comparado (3ª ed.). Madrid [etc.]: Marcial Pons. Catàleg
  • Llamazares Fernández, Dionisio (2011 ). Derecho de la libertad de conciencia (4ª ed., reelaborada y puesta al día). Cizur Menor (Navarra): Thomson Civitas. Catàleg
  • Llamazares Fernández, Dionisio (2007- ). Derecho de la libertad de conciencia (3ª ed., reelaborada y puesta al día). Cizur Menor: Thomson Civitas. Catàleg
  • Jusdado Ruiz-Capillas, Miguel A. Cañamares Arribas, Santiago (2007 ). Derecho matrimonial canónico y eclesiástico del Estado (2a ed). Madrid: Colex. Catàleg
  • Jusdado Ruiz-Capillas, Miguel A. Cañamares Arribas, Santiago (2008 ). Derecho matrimonial canónico y eclesiástico del Estado (3ª ed.). Madrid: Colex. Catàleg
  • Suárez Pertierra, Gustavo (2016 ). Derecho eclesiástico del estado (2ª ed.). Valencia: Tirant lo Blanch. Catàleg
  • Martín, María del Mar (2014 ). Derecho y religión : lecciones introductorias de derecho eclesiástico . Granada: Comares. Catàleg
  • Rodríguez García, José Antonio (2011 ). Derecho eclesiástico del estado : manual de grado . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Asensio Sánchez, Miguel Ángel (cop. 2012 ). Derecho, conciencia y religión : derecho y factor religioso . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • León Benítez, María Reyes (2009 ). Derecho y factor religioso : ("ad um privatum") . Collado Villalba: Delta. Catàleg
  • Porras Ramírez, José María (2011 ). Derecho y factor religioso . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Ibán, Iván C (2004 ). Manual de derecho eclesiástico . Madrid: Trotta. Catàleg
  • Satorras Fioretti, Rosa Maria (2004 ). Lecciones de derecho eclesiástico del Estado (3ª ed. corr. y ampl.). Barcelona: José María Bosch. Catàleg
  • González del Valle, José Mª (2002 ). Derecho eclesiástico español (5ª ed. / |bactualizada por Miguel Rodríguez Blanco). Madrid: Civitas. Catàleg
  • Ibán, Iván C (2016 ). Manual de derecho eclesiástico (2a ed. rev.). Madrid: Trotta. Catàleg
  • Porras Ramírez, José María (2016). Derecho de la libertad religiosa (4ª ed.). Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Suárez Pertierra, Gustavo (2015). Gestión pública del hecho religioso. Madrid: Dykinson. Catàleg
  • Martín, María del Mar (2014). Derecho y religión :. Granada: Comares. Catàleg
  • Derecho canónico y Derecho eclesiástico del Estado III: Eclesiástico. (2010). Portal de Derecho. Iustel. Recuperat , a www.iustel.com
  • DICCIONARIO GENERAL DE DERECHO CANONICO (2012). Cizur Menor (Navarra) : Aranzadi Thomson Reuters.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Assistència i participació a classe Es valora la participació e intervenció en classe. 10 No
Pràctiques d'aula i exercicis pràctics d'autovaluació Es valora la realització i presentació de les pràctiques individuals o en grup encarregades, així com la participació activa a les classes pràctiques. En les pràctiques que s'han de lliurar per escrit es valorarà la presentació, l’expressió i la correcció lingüística, l'argumentació jurídica, l’extensió ajustada, així com la correcció del resultat. Cada pràctica tindrà una nota i es farà la mitjana per calcular la nota final d'aquesta part. 30 No
Prova d'avaluació En el seu cas es valorarà la presentació, l’expressió i la correcció lingüística, l'argumentació jurídica, l’extensió ajustada, així com la correcció del resultat. Consistirà en un examen de contingut que s'ha d'aprovar amb un 5 (amb preguntes de contingut, o de tipus test, de caràcter pràctic i teòric, amb resposta argumentada...) 60

Qualificació

La docència d’aquesta assignatura es farà seguint el programa proposat . S’estudiarà doctrina, jurisprudència i normativa. A les classes pràctiques es farà crítica de textos variats: legislatius, jurisprudencials i doctrinals; es resoldran casos pràctics sobre la matèria...
Se seguirà l’avaluació continuada, que implica l’assistència obligatòria a les classes pràctiques, i el lliurament de tots els treballs individuals o en grup que corresponguin. Els criteris de qualificació d’aquests treballs ja es detallen a cada activitat. Així mateix s’haura de fer una prova d'avaluació de continguts sobre la matèria, que s'haurà d'aprovar amb un 5, com a mínim.
Per tant, la nota final de l’assignatura serà el resultat d’aplicar un 60 % la nota mitjana del examen, un 30 % la nota mitjana de les pràctiques, i un 10% pel compliment total de l’assistència i participació activa a classe de pràctiques.
Si l’alumne no fa les pràctiques o les suspèn no podrà recuperar-les, però podrà presentar-se al examen i si escau a la recuperació oficial en la data oficial.
Atesa la situació excepcional covid, si es pot fer l'examen de forma presencial a l'aula, consistirà en una prova tipus test i en una o dues preguntes de desenvolupament que podran tenir caràcter pràctic. Les preguntes de desenvolupament poden tenir caire pràctic. Si no fos possible la presencialitat a l'aula, l'examen serà una combinació de preguntes curtes teòriques i pràctiques amb desenvolupament argumentatiu que es lliurarà pel Moodle. Sempre hi haurà temps limitat i limitació d'extensió.
També s'oferirà la possibilitat de fer l'examen oral.
L’examen de recuperació seguirà les mateixes directrius ja explicades. La nota d’aquest examen només serà un 60% com a màxim de la nota final de l’assignatura.
Per altra banda, en l'examen presencial no es podran utilitzar ni el programa de l'assignatura, ni cap text normatiu.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
L'alumne que no faci l'examen de contingut tindrà la consideració de No Presentat.

Avaluació única:
L’estudiant podrà acollir-se excepcionalment a l’avaluació única. En acollir-s’hi renuncia a l’avaluació continuada. Perquè l’estudiant es pugui acollir a l’avaluació única, cal que ho sol·liciti dins dels terminis fixats i amb els procediments i criteris establerts per la Comissió de govern de la Facultat de Dret.

Aquesta prova d'avaluació única versarà sobre tot el temari de l'assignatura i serà de resolució de casos pràctics i preguntes teòriques o de teoria aplicada.

La realització d'aquesta prova serà en les dates de la setmana blava i la recuperació a la data prevista en el calendari oficial (setmana verda).

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Seguint les recomanacions de l'Oficina de Salut Laboral (UdG) i les mesures de prevenció Covid-19, les tutories al despatx no són aconsellables.

Es podran realitzar tutories a través de plataformes recomanades UdG i a través del e-mail i altres eines d'internet.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

La comunicació i interacció amb l'alumnat serà a través de tutories (seguint les directrius de prevenció), pel correu electrònic. Si el professor/a ho considera convenient, es poden utilitzar altres sistemes de comunicació electrònics o plataformes.

Observacions

La realització fraudulenta de qualsevol dels exercicis exigits en l’avaluació de l'assignatura comportarà la no superació de l’assignatura, amb independència del procés
disciplinari que es pugui seguir contra l’estudiant infractor, conforme a la normativa vigent.

A les classes s'utilitzarà tant el català com el castellà. Si hi hagués alumnes Erasmus que no coneguin el català, s'utilitzarà el castellà.

Atesa la excepcinalitat covid, si no és possible la presencialitat a l'aula, tindrem presencialitat virtual, amb les plataformes que la UdG recomani per a la docència virtual.


Enllaços d'interès:

"Normativa en materia de libertad religiosa" (Ministerio de Justicia):

https://www.mjusticia.gob.es/cs/Satellite/Portal/es/areas-tematicas/libertad-religiosa/normativa-materia-libertad


"Observatorio del Pluralismo Religioso en España", depenent del Ministeri de Justicia. La diversitat religiosa a Espanya; Recursos i guies per a la gestió municipal de la diversitat religiosa; Recursos i guies per a la gestió de la diversitat religiosa en institucions i centres públics:

http://www.observatorioreligion.es/


Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya:

http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=11010

Assignatures recomanades

  • Dret i matrimoni religiós
  • Dret i pluralisme religiós

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
Les activitats no tindran cap canvi, o es fan a l'aula de forma presencial o a l'aula virtual (ja sigui amb collaborate, teams o meet o qualsevol altre plataforma que s'autoritzi).

Tal com ja s'ha explicat, el format de l'examen serà diferent si es pot fer de forma presencial a l'aula o no. En aquest cas es farà de forma virtual a causa de l'excepcionalitat covid.

En en el cas de fer docència virtual es podrà requerir que l'alumne estigui connectat amb vídeo i micro activat.

Modificació de l'avaluació:
No hi ha cap modificació, a excepció del que s'ha especificat en l'apartat anterior.

Tutoria i comunicació:
Si la situació ho permet les tutories seran personals, i si hi ha excepcionalitat covid es faran per correu electrònic i videotrucades.