Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2007
Descripció:
Estudi de les principals formes de difusió i concreció de les idees artístiques a l'Europa d'època moderna, des de mitjan segle XV a la fi del segle XVIII.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Francesc Miralpeix Vilamala

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dt-dj 18-19:30
Pràctiques d'aula1 dt-dj 18-19:30

Altres Competències

  • Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i reflexió crítica necessària per a la creació de nou coneixement en el camp de les ciències humanes i socials.
  • Desenvolupament de la capacitat de comunicació de coneixements humanístics i culturals: participació en debats generals, comunicació de coneixements específics a diferent tipus de públic, especialitzat i no especialitzat.
  • Preparació com a investigador professional competent en el camp de les ciències humanes i socials: domini dels mètodes de recerca de l'àmbit i capacitat de treball, individual i en equip.

Continguts

1. Introducció: explicació dels objectius de l'assignatura

2. D’artesans a artistes: el llarg camí de l’assoliment de la liberalitat de la pràctica artística. 2.1.La literatura artística: tractats, biografies i altres escrits. 2.2.La creació d’un llenguatge artístic: del Paragone a la Querelle des Anciens et des Modernes. 2.3.Les Acadèmies: de la sistematització de la pràctica artística a la implantació d’un gust oficial.

3. El Concili de Trento: els grans canvis en la iconografia de les imatges. 3.1. La reacció a la "maniera". Els escrits de la nova moral del gust i la seva difusió. 3.2. El triomf del catolicisme: la internacionalització de l’estil barroc.

4. Les grans vies de difusió de les formes i models. 4.1.El gravat i l’estampa de traducció. 4.1.1. Els grans mestres de la disciplina: de Dürer a Piranesi. 4.1.2. Usos i mals usos del gravat: original versus copia. 4.2.Viatges reals i viatges imaginaris. 4.2.1. L’artista viatger. 4.2.2. El comitent viatger: nobles, eclesiàstics i burgesos. 4.3. Una finestra al món: la literatura de viatges. 4.3.1. L’Europa del Grand Tour. 4.3.2. Les expedicions científiques i militars.

5. El comerç artístic i la formació de les col•leccions

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Cerca i anàlisi d'informació 7,00 18,00 25,00
Lectura / comentari de textos 0 84,00 84,00
Prova d'avaluació 3,00 0 3,00
Sessió expositiva 42,00 0 42,00
Sessió pràctica 10,00 10,00 20,00
Total 62,00 112,00 174

Bibliografia

  • Borea, Evelina, Emiliani, Andrea (2000). L'Idea del Bello : viaggio per Roma nel seicento con Giovan Pietro Bellori. Roma: De Luca.
  • Bonfait, Olivier, dir. (cop. 2002). L'Idéal classique : les échanges artistiques entre Rome etParis au temps de Bellori (1640-1700). Paris: Somogy.
  • Bonfait, Olivier (2000). Les Tableaux et les pinceaux : la naissance de l'écolebolonaise, 1680-1780. [Rome]: Ecole française de Rome.
  • Mâle, Émile (1985). El Barroco : arte religioso del siglo XVII : Italia,Francia, España, Flandes. Madrid: Encuentro.
  • Pevsner, Nikolaus, Calvo Serraller, Francisco (1982). Academias de Arte : pasado y presente. Madrid: Cátedra.
  • Bédat, Claude (1989). La Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1744-1808): contribución al estudio de las influencias estilísticas y de la mentalidad artística en la España del siglo XVIII. Madrid: Fundación Universitaria Española: Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
  • Urrea, Jesús (DL 2006). Relaciones artísticas hispano-romanas en el siglo XVIII. Madrid: Fundación de apoyo a la historia del artehispánico.
  • Alarcia, Miquel Àngel (1998). De Flandes a Itàlia : el canvi de model en la pintura catalana del segle XVI : el Bisbat de Girona : exposició, novembre de 1998 - abril de 1999. Girona: Museu d'Art de Girona.
  • Renacimiento en Europa (1983). Barcelona: Gili.
  • Barroco en Europa (DL 1983). Barcelona: Gustavo Gili.
  • Barroco en Europa (DL 1983). Barcelona: Gustavo Gili.
  • García Melero, José Enrique, comp. (cop. 2000). Tratados de artes figurativas [Recurs electrònic]. Madrid: Fundación Histórica Tavera: Digibis.
  • García Melero, José Enrique, comp. (cop. 2000). Tratados de arquitectura, urbanismo e ingenieria [Recurselectrònic]. Madrid: Fundación Histórica Tavera: Digibis.
  • Palomino de Castro y Velasco, Antonio (cop. 1988). El museo pictórico y escala óptica. [Madrid]: Aguilar.
  • Vasari, Giorgio (cop. 1991). Le Vite de' piú eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue insino a' tempi nostri : nell'edizione per i tipi di Lorenzo Torrentino, Firenze 1550. Torino: Einaudi.
  • Ubeda de los Cobos, Andrés (DL 1992). La Academia y el artista. [Madrid]: Historia 16.
  • Barasch, Moshe (1999). Teorías del arte : de Platón a Winckelmann. Madrid: Alianza.
  • Haskell, Francis (1984). Patronos y pintores : arte y sociedad en la Italia barroca. Madrid: Cátedra.
  • Schlosser, Julius (1976). La Literatura artística : manual de fuentes de la historiamoderna del arte. Madrid: Cátedra.
  • HEINICH, Nathalie (1993). Du peintre a l'artiste. Artisans et académiciens a l'age classique. Les éditions de minuit.
  • LAHALLE, Agnès (2006). Les Écoles de dessin au XVIII siècle. Entre arts libéraux et arts mécaniques. Presses Universitaires de Rennes.
  • GALLEGO, Julian (1995). El pintor de artesano a artista. Granada: Diputación de Granada.
  • García Felguera, María de los Santos (cop. 1991). Viajeros, eruditos y artistas : los europeos ante la pinturaespañola del Siglo de Oro. Madrid: Alianza Editorial.
  • Martín González, Juan José (1993). El Artista en la sociedad española del siglo XVII (2ª ed.). Madrid: Cátedra.
  • Emmanuelle Delapierre, Matthieu Gilles, Hélène Portiglia ed (2004). Rubens contre Poussin : la querelle du coloris dans la peinture française à la f. Ludion.
  • Jacqueline Lichtenstein et Christian Michel, texte établi par Bénédicte Gady, (2007). Conférences de l'Académie royale de Peinture et de Sculpture . ENSBA.
  • ÚBEDA de los COBOS, Andrés (1988). Pintura, mentalidad e ideologia en la Real Academia de Bellas Artes de San Ferna. Madrid.
  • ÚBEDA de los COBOS, Andrés (2001). Pensamiento artístico español del siglo XVIII. de Antonio Palomino a Francisco d. Museo del pRado.
  • WIEBENSON, Dora (1988). Los tratados de arquitectura. De Alberti a Ledoux. Hermann Blume.
  • SOEIA, M.A. (1948). "Some Flemish sources of Baroque painting in Spain" Art Bulletin, XXX-XXXI. AB.
  • SILVA MAROTO, Pilar (1991). La utilización del grabado por los pintores españoles de la época de Velázquez. Madrid: Velázquez y el arte de su tiempo.
  • PEREZ SANCHEZ, A.E (1993). De pintura y pintores. La configuración de los modelos visuales en la pintura e. Alianza.
  • HOLLSTEIN (1450). German engravings, etchings and Woodcuts, Amsterdam, 1975-1991. HOLLSTEIN.
  • HOLLSTEIN (1948). Dutch and Flemish Etchings, Engravings and Woodcuts, c.1450-1700. HOLLSTEIN.
  • HELLWING, Karin (1999). La literatura artística española del siglo XVII,. Visor.
  • GOLDSTEIN, Carls (1966). Teaching art: academies and schools from Vasari to Albers. Cambridge University Press.
  • GADY, Bénédicte (2002). “Gravure d'interpretation et échangues artistiques. Les estampes françaises...". Studiolo. Revue d'Histoire de l’Art de l’Académie de France à Rome,.
  • CARRETE PARRONDO, Juan, (1987). "El grabado y la estampa barroca", a El grabado en España ( siglos XV-XVIII). Madrid.
  • CARBONELL, Marià (2000). L’orde de Malta, Mallorca i la Mediterrània, catàleg d’exposició,. Palma: Sobirà Orde de Malta.
  • BELLINI, Paolo (1992). Manuale dell'incisione italiana. Il Seicento. Piacenza.
  • BELLINI, Paolo (1975). " Stampatori e mercanti di Stampe in Italia", Quaderni del conoscitore di Stampe. Quaderni.
  • Wittkower, Rudolf, Wittkower, Margot (1988). Nacidos bajo el signo de Saturno : genio y temperamento delos artistas desde la Antigüedad hasta la RevoluciónFrancesa (3ª ed.). Madrid: Cátedra.
  • Vasari, Giorgio, Previtali, Giovanni, pr. (2002). Las Vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos. Madrid: Cátedra.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes expositives 70 % nota
Classes pràctiques 30 % nota

Qualificació

Es demanarà que l'alumne/a hagi entès bé els continguts explicats i les lectures recomanades. Es tindrà en compte també el seguiment i la participació de l'alumne/a en les restants activitats de l'assignatura. El professor valorarà positivament la bona redacció i l'absència de faltes d'ortografia.

Observacions

Es recomana a l'alumne una bona predisposició per a la lectura

Assignatures recomanades

  • Cultura i societat a l'època moderna (segles XVI-XVII )
  • Història de la cultura
  • Història de l'art en l'edat moderna
  • Història moderna
  • Història moderna de la Corona d'Aragó
  • Història política d'Europa (segles XVI-XVII)
  • Iconografia
  • L' art a Itàlia, s. XVII
  • L' art hispànic, s. XVI
  • L' art hispànic, s. XVII
  • L’art a Europa, segle XVI: teoria humanística de les arts
  • L'art a Europa al segle XVII: pintura flamenca i holandesa
  • L'art a Itàlia al segle XV: art a les corts italianes del Quattrocento
  • Les arts del segle XVIII: Espanya: dels tallers a les acadèmies
  • Temes de filosofia moderna I: Spinoza
  • Temes de filosofia moderna II
  • Temes de filosofia moderna III
  • TEMES DE FILOSOFIA MODERNA IV

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.