Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2023
Descripció:
Introducció al pensament de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitjana. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE10- Conèixer les teories i arguments dels principals filòsofs, així com les diferents línies interpretatives dels mateixos
  • CE12- Identificar les qüestions filosòfiques subjacents en qualsevol tipus de discussió i les possibles implicacions filosòfiques que se'n deriven
  • CE14- Utilitzar oralment i per escrit, de manera correcta i crítica, la terminologia filosòfica especialitzada, així com les diverses tècniques del raonament filosòfic
  • CE15- Analitzar amb claredat, rigor i críticament arguments filosòfics, jutjant la seva coherència, força demostrativa i pertinència

Continguts

1. El discurs sobre la felicitat com a bé suprem en el pensament medieval, I: el bé suprem dels filòsofs i el bé suprem dels teòlegs. Lectures de referència: Agustí d'Hipona, "La ciutat de Déu (XVIII, 41 i XIX, 4); Boeci, "La consolació de la filosofia"; Boeci de Dàcia, "Sobre el bé suprem"; Tomàs d'Aquino: "Tractat sobre la felicitat" (Summa teologica I-II, q. 1-5).

2. El discurs sobre la felicitat com a bé suprem en el pensament medieval, II: Qüestions d'hermenèutica i de filosofia i teologia polítiques. Lectures de referència: Macrobi, "Comentari al Somni d'Escipió" (Proemi del llibre I i altres fragments); Orígenes, "Contra Cels (I, 16-18); Alfarabi, "Llibre de les lletres (caps. V i VI); Averrois, "La incoherència de la incoherència" (qüestió XX); Bonifaci VIII, "Butlla Unam Sanctam"; fragments de les "Qüestions sobre la Metafísica" de Siger de Brabant, "La monarquia" de Dante i del "Defensor de la pau" de Marsili de Pàdua.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Lectura / comentari de textos 0 150,00 0 150,00
Total 0 150,00 0 150

Bibliografia

  • Abelard, Pere (1988 ). Diálogo entre un filósofo, un judío y un cristiano . Zaragoza: Yalde. Catàleg
  • Agustí,|csant, bisbe d'Hipona (1988 ). La Ciudad de Dios (4ª ed). Madrid: Editorial Católica. Catàleg
  • Averroës (1994 ). Il Trattato decisivo sull'accordo della religione con la filosofia . Milano: Rizzoli. Catàleg
  • Boeci (2002 ). Consolació de la filosofia . Barcelona: Fundació Bernat Metge. Catàleg
  • Boeci,|cde Dàcia (1987 ). On the supreme good ; On the eternity of the world ; On dreams . Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies. Catàleg
  • Dante Alighieri (cop. 1992 ). Monarquía . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Guillem,|cd'Occam (1981 ). Breviloqui sobre el principat tirànic damunt les coses divines i humanes : i en especial damunt els súbdits de l'imperi : usurpat pels anomenats suprems pontífexs . Barcelona: Laia. Catàleg
  • Marsili,|cde Pàdua (1988 ). El Defensor de la paz . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Orígenes (1967 ). Contra Celso . Madrid: Editorial Católica. Catàleg
  • Tomàs,|cd'Aquino, sant (1988- ). Suma de teología . Madrid: Católica. Catàleg
  • Tomàs,|cd'Aquino, sant (1989 ). La Monarquía . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Alverny, Marie-Thérèse d' (1994 ). La Transmission des textes philosophiques et scientifiquesau Moyen Age . Aldershot: Variorum. Catàleg
  • Bayona, Bernardo (2007 ). Religión y poder : Marsilio de Padua: ¿la primera teoría laica del Estado? . Madrid: Prensas Universitarias de Zaragoza [etc.]. Catàleg
  • Bianchi, Luca (1993 ). Vérités dissonantes : Aristote à la fin du Moyen Âge . Fribourg: Éditions universitaires. Catàleg
  • Dales, Richard C. Argerami, Omar (1991 ). Medieval latin texts on the eternity of the world . Leiden: Brill. Catàleg
  • Dronke, Peter (1974 ). Fabula : explorations into the uses of myth in medieval platonism . Leiden [etc.]: E.J. Brill. Catàleg
  • Flasch, Kurt (2006 ). El Pensament filosòfic a l'Edat Mitjana : d'Agustí a Maquiavel . Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum. Catàleg
  • Gilson, Etienne (1965 ). La Filosofía en la Edad Media : desde los orígenes patrísticos hasta el fin del siglo XIV (2ª ed.). Madrid: Gredos. Catàleg
  • Hoenen, M. J. F. M. (1995 ). Philosophy and learning : universities in the Middle Ages. Leiden [etc.]: E.J. Brill. Catàleg
  • Kretzmann, Norman (1988 ). The Cambridge history of later medieval philosophy : fromthe rediscovery of Aristotle to the disintegration of scholasticism 1100-1600 . Cambridge [etc.]: Cambridge University Press. Catàleg
  • Mahdi, Muhsin (2003 ). Alfarabi y la fundación de la filosofía política islámica . Barcelona: Herder. Catàleg
  • Marenbon, John (1991 ). Later medieval philosophy 1150-1350 : an introduction . London [etc.]: Routledge. Catàleg
  • Marenbon, John (1991 ). Early medieval philosophy 480-1150 : an introduction (Rev. ed.). London [etc.]: Routledge. Catàleg
  • Ullmann, Walter (1983 ). Historia del pensamiento político en la Edad Media . Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Urvoy, Dominique (cop. 1998 ). Averroes : las ambiciones de un intelectual musulmán . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Weinberg, Julius R (1987 ). Breve historia de la filosofía medieval . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Zarka, Yves Charles (1999 ). Aspects de la pensée médiévales dans la philosophie politique moderne . Paris: Presses universitaires de France. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Realització d'una prova escrita Es valorarà la capacitat d'entendre les lectures i la competència en l'expressió escrita 100

Qualificació

La prova consistirà en l'elaboració de dos comentaris de textos seleccionats entre les lectures obligatòries que componen el programa de l'assignatura.

Es valorarà la capacitat d'entendre i interpretar les lectures i la competència en l'expressió escrita.

Cadascun dels dos comentaris valdrà 5 punts.

D'acord amb el que preveu la normativa d'avaluació de la Universitat de Girona, si es detecta la realització fraudulenta (ús d'informació sense autorització, utilització d'informació falsa, utilització de dispositius no autoritzats, suplantació de la identitat, plagis totals o parcials, compra i venda de proves, pràctiques i treballs, etc.) de qualsevol dels exercicis exigits en l’avaluació de l'assignatura, això tindrà com a conseqüència la no superació de l’assignatura, amb independència del procés disciplinari que es pugui seguir contra l’estudiant infractor.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà no presentats els estudiants que no hagin realitzat ni la prova única d'avaluació ni la prova de recuperació.

Avaluació única:
Atès que l'assignatura es pot matricular només en oferta tècnica, tots els estudiants s'avaluaran en avaluació única. La prova, que tindrà lloc durant el període d'avaluació del mes de febrer, consistirà en un únic examen final que abraçarà la totalitat de la matèria de l’assignatura.

Els estudiants que no es presentin a aquesta prova o que la suspenguin tindran dret a presentar-se a una prova de recuperació durant el període d'avaluació del mes de febrer. La prova de recuperació tindrà les mateixes característiques que la primera prova.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà haver obtingut una qualificació mínima de 5.0 en la prova escrita.

Tutoria

El professor convocarà tots els estudiants matriculats a l'assignatura a una tutoria col·lectiva virtual a principis de curs. En aquesta sessió es proporcionaran orientacions sobre com preparar-se el programa i la prova final de l'assignatura.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

A més de la sessió de tutoria col·lectiva virtual a principis de curs, els estudiants podran sol·licitar al professor tutories individuals (presencials o virtuals) per correu electrònic (oriol.ponsati@udg.edu)

Assignatures recomanades

  • Història de la filosofia antiga I
  • Història de la filosofia antiga II

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.