Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Aquesta assignatura s’entén com a una continuació i aprofundiment de la didàctica de les ciències socials del mòdul 4. Aquí es tractaran les darreres aportacions de la investigació en la didàctica de les ciències socials i les possibilitats de portar-les a l’aula
Crèdits:
2

Grups

Grup GH

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Jesus Granados Sanchez
Idioma de les classes:
Català (100%)

Grup JP

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Jesus Granados Sanchez
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialitat cursada.
  • Conèixer i analitzar les característiques històriques de la professió docent, la seva situació actual i les seves perspectives i interrelació amb la realitat social de cada època.
  • Comunicar-se adequadament, tant de manera oral com escrita, en els diversos contextos educatius, socials i culturals.
  • Interessar-se per la pròpia formació permanent, reconeixent aspectes de millora en el seu exercici professional.
  • Conèixer el potencial educatiu i pedagògic de les TIC per utilitzar-lo com a instrument per al disseny i desenvolupament de la docència.
  • Mantenir una actitud crítica i reflexiva davant de l’entorn social i cultural, l’entorn institucional en el que es treballa i en relació a la pròpia pràctica professional.

Continguts

1. Introducció a la innovació educativa. 1.1. La innovació en l'ensenyament de les ciències socials: concepte i procés. 1.2. Criteris d’un projecte innovador i anàlisi d’experiències educatives innovadores.

2. Innovar en el què: nous enfocaments i perspectives en didàctica de les ciències socials. 2.1. Noves tendències en l’ensenyament i aprenentatge de la geografia i la historia. 2.2. L’aprenentatge conceptual. 2.3. La demanda cognitiva i les bones preguntes. 2.4. L’educació per la sostenibilitat a la didàctica de les ciències socials.

3. Innovar en el com: tecnologies digitals i metodologies innovadores en didàctica de les ciències socials. 3.1. Les TIC i les càpsules didàctiques. 3.2. Els enfocaments problematitzats a l'àrea de Ciències Socials: problemes socials rellevants, treball per projectes i aprenentatge basat en reptes. 3.3. Educació democràtica i aprenentatge participatiu: educació per la ciutadania i aprenentatge servei. 3.4. La construcció d’un banc de recursos digitals per a l’ensenyament i aprenentatge de la geografia, la història i les ciències socials. 3.5. Els enfocaments interdisciplinars.

4. Justificació de la inclusió de la pràctica reflexiva i d’aspectes innovadors en una programació educativa.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Elaboració individual de treballs 2,00 20,00 1,00 23,00
Treball en equip 7,00 3,00 2,00 12,00
Total 9,00 23,00 3,00 35

Bibliografia

  • Best, Brin i Padget, Steve (2014). Secondary starters and plenaries. Geography. Ready-to-use activities for teaching geography.. London: Bloomsbury.
  • Brooks, Clare et al (2017). The Power of Geographical Thinking. Cham: Springer.
  • Casas, Montserrat i altres (2005). Ensenyar a parlar i a escriure ciències socials : la justificació i l'argumentac. Associació de Mestres Rosa Sensat. Catàleg
  • Egan, Kieran (cop. 2000 ). Mentes educadas : cultura, instrumentos cognitivos y formas de comprensión . Barcelona [etc.]: Paidós. Catàleg
  • EGAN, Kieran (1986). Teaching as Story Telling. An Alternative Approach to Teaching. Chicago: University of Chicago Press.
  • Enser, M. (2019). Making every geography lesson count. Six principles to support great geography teaching. Cornwall: Crown House Publishing.
  • Fórum Europeo de Administradores de la Educación de Cataluña (FEAEC) (2018). ¿Qué es innovar en Educación en el Siglo XXI? (CuadernosEducación82). Barcelona: Horsori.
  • Gilbert, Rob i Hoepper, Brian (2017). Teaching Humanities and Social Sciences. History, Geography, Economics and Citizenship in the Australian Curriculum (6th). Melbourne: Cengage.
  • Granados Sánchez, Jesús (2019). Definición y Justificación de un Marco Conceptual para la Didáctica de la GEografía. Dins Maria Joao Hortas, Alfredo Dias i Nicolás de Alba (Ed.), Enseñar y Aprender Didáctica de las Ciencias Sociales: la Formación del Profesor. Lisboa: EDICIONES ESCOLA SUPERIOR DE EDUCAÇÃO, INSTITUTO POLITÉCNICO DE LISBOA AUPDCS. Recuperat 13/01/2021, a http://didactica-ciencias-sociales.org/wp-content/uploads/2019/10/E-book-Simposio-XXX_vf_04_2020_comp.pdf
  • Granados Sánchez, Jesús (2017). La formulación de buenas preguntas en Didáctica de la Geografía. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 63(3), 545-559. Recuperat , a https://dag.revista.uab.es/article/view/v63-n3-granados
  • Hadjichambis, Andreas et al (2020). Conceptualizing Environmental Citizenship for 21st Century Education. Cham: Springer Open.
  • HAYNES, Anthony (2001). Writing Successful Textbooks. Londres: A&C Black.
  • Hortas, Maria Joao, Dias, Alfredo i De Alba, Nicolás (2019). Enseñar y Aprender -Didáctica de las Ciencias Sociales: la Formación del Profesorado desde una Perspectiva Sociocrítica. Lisboa: EDICIONES ESCOLA SUPERIOR DE EDUCAÇÃO, INSTITUTO POLITÉCNICO DE LISBOA AUPDCS.
  • Jones, M. (2017). The Handbook of Secondary Geography. Sheffield: Geographical Association.
  • Jones, Mark i Lambert, David (2018). Debates in Geography Education (II) (2nd). Oxon: Routledge.
  • Lambert, David i Jones, Mark (2013). Debates in Geography Education (I). Oxon: Routledge.
  • Land, Ray et al (2016). Threshold Concepts in Practice.. Rotterdam: SensePublishers.
  • Land, Ray et al (2008). Threshold Concepts within the Disciplines.. Rotterdam: SensePublishers.
  • Medir, Rosa Maria; Calabuig, Salvador (2017). Darreres aportacions en l'ensenyament de la geografia a Catalunya i Espanya. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 63(3), 597-614. Recuperat , a https://dag.revista.uab.es/article/view/v63-n3-medir-calabuig
  • Morgan, John (2012). Teaching Secondary Geography as if the Planet Matters. Oxon i Nova York: Routledge.
  • Muñiz, Osvaldo et al (2015). Geospatial Technologies and Geography Education in a Changing World. Geospatial Practices and Lessons Learned.. Tokio: Springer.
  • Pagès, Joan i altres (2009). Història, memòria i ensenyament de la història : perspectives europees i llatino. Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions. Catàleg
  • Rawding, Charles (2013). Effective Innovation in the Secondary Geography Curriculum. A practical guide.. Oxon and New York: Routledge.
  • ROBB, Laura (2003). Teaching Reading in Social Studies, Science and Math. Nova York: Scholastic Inc..
  • Solé, Isabel (2012 ). La Comprensió lectora, una clau per a l'aprenentatge . Barcelona: Fundació Jaume Bofill :UOC Universitat Oberta de Catalunya.
  • Taylor, Mike et al (2015). Geography in Focus. Teaching and learning in issues-based classrooms. Wellington: NCZER Press.
  • Trepat, Cristòfol-A (1995 ). Procedimientos en historia : un punto de vista didáctico . Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona [etc.]. Catàleg
  • Tribó Traveria, Gemma (2005 ). Enseñar a pensar históricamente : los archivos y las fuentes documentales en la enseñanza de la historia . Barcelona: ICE Universitat de Barcelona :Horsori. Catàleg
  • Young, Michael i Lambert, David (2015). Knowledge and the Future School. London: Bloomsbury.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Creació d'una càpsula didàctica.
(Treball en petit grup).
Es tracta d'una activitat a realitzar en petit grup que no és recuperable. 15 No
Concreció d'un projecte d'aprenentatge-servei.
(Activitat en petit grup).
Es tracta d'una activitat a realitzar en petit grup que no és recuperable. 15 No
Redacció d'un marc teòric crític sobre un camp de la innovació de la didàctica de la geografia, la història i les ciències socials.
(Treball individual).
L'alumne disposarà de recuperació de l'activitat en cas de suspendre el treball presentat, el qual s'haurà de tornar a fer. 70

Qualificació

Els criteris d’avaluació generals que es tindran en compte en l’avaluació seran els següents:

- Les activitats hauran de contenir els apartats demanats;
- La innovació s’haurà de basar en els indicadors proporcionats;
- L’originalitat i la qualitat del marc teòric.

Activitat 1: La càpsula s’avaluarà en funció de la complimentació de tots els apartats i de la qualitat dels continguts aportats:
- Síntesi dels continguts;
- Marc conceptual (amb distinció de tipus de conceptes) i mapa conceptual clar i jeràrquic;
- Recursos TIC-TAC innovadors i útils/apropiats.
- Activitats didàctiques apropiades al grup al que van dirigides; inclou diferents nivells cognitius; segueix la proposta d’estructura per sessions.
- Conté un sistema d’avaluació.
- Inclou fonts i recursos.

Activitat 2: El projecte d'ApS ha de contenir, com a mínim, els següents apartats:

- Títol del projecte o campanya d’APS.
- Les finalitats del projecte.
Feu una breu presentació del projecte i el seu objectiu.
- Institució que acull el projecte: característiques i justificació del seu interès per la campanya.
Qui abandera el projecte? Com es justifica aquesta proposta? S’involucren altres entitats o agents?
- Anàlisi del context i dels centres d’interès.
Quin problema es vol solucionar? Quin és el context on està inserit aquest problema?
- Anàlisi del perfil de les persones que aprenen.
A quin col·lectiu es dirigeix la proposta? Quines són les seves característiques pel que fa a l’aprenentatge? Es tracta d’un grup homogeni o heterogeni?
- Finalitat del projecte o campanya.
Quins són els objectius d’aprenentatge? Quins són els objectius de servei? Quants programes diferents té el projecte o la campanya?
- Els recursos i els materials didàctics.
Quines activitats d’ensenyament-aprenentatge es realitzaran? Quines estratègies? Per què?
- El procés. Com s’aplicarà?
- Avaluació dels resultats.
Quins instruments es faran servir com a indicadors per a mesurar l’èxit de la campanya?
- Bibliografia consultada

La valoració de l’activitat/projecte es centrarà en:

- La claredat en determinar l’aprenentatge dels alumnes, les tasques del professorat i la vinculació de la comunitat;
- La viabilitat del projecte proposat;
- La capacitat de justificar el perquè l’activitat proposada és innovadora;
- L’originalitat i qualitat de l’activitat didàctica;
- La capacitat d’integrar diferents agents socials, diferents tipus d’aprenentatges i generar coneixement.

Activitat 3: La qualitat del marc teòric inclou:

- Vàlua acadèmica de les fonts;
- Relació entre les fonts tot construïnt un discurs crític;
- Aportació d’idees pròpies i novedoses;
- Referenciació adequada de les fonts bibliogràfiques.

La valoració de la innovació del marc teòric es centrarà en:
- La capacitat de justificar el perquè de la innovació;
- L’originalitat i qualitat de la proposta;
- La integració i interrelació de diferents aspectes innovadors.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Si les activitats d'avaluació no es lliuren a temps i de manera correcta, es considerarà no presentat.

La falta d'assistència a un 20% de les classes, també es considera com un no presentat. Aquest punt no afecta als alumnes que s'hagin adscrit formalment a l'avaluació única.

Avaluació única:
L'avaluació única consisteix en la realització dels mateixos tres treballs de l'assignatura:

1. Realització d'una càpsula didàctica (15% de la nota);
2. Concreció d'un projecte d'aprenentatge-servei (15% de la nota);
3. Redacció d'un marc teòric crític sobre un camp de la innovació de la didàctica de la geografia, la història i les ciències socials (70% de la nota).

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0 a cada activitat d'avaluació.

Tutoria

Es podran concertar tutories a hores convingudes de forma presencial (si les condicions ho permeten) o bé virtuals, mitjançant videoconferència.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

La comunicació amb l'estudiantat serà via moodle, correu electrònic i mitjançant la plataforma Meet. L'alumnat estarà informat regularment de les sessions de treball, així com de les tasques d'avaluació que hauran d'entregar.

Observacions

És interessant que els treballs d'aquesta assignatura es facin durant els primers mesos del segon semestre. Això facilitarà tant al professorat com a l'alumnat en el feedback dels treballs i en la seva millora, la qual serà determinant també per a enriquir el TFM.

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
La docència de l'assignatura es fa de forma virtual donat el context de pandèmia.

Modificació de l'avaluació:
L'avaluació s'ha modificat i adaptat a la nova situació.

Tutoria i comunicació:
La tutoria es realitza a partir del correu electrònic i la videoconferència.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.