Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Estudi del desenvolupament, morfologia, estructura i funció del sistema nerviós i òrgans dels sentits, a nivell cel·lular, tissular, orgànic i de sistemes.
Crèdits ECTS:
12

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Pere Boadas Vaello  / Aida Cateura Vall-llosera  / Carlos Munné Rodríguez  / Juan San Molina  / Maria Teresa Serrando Querol  / Enrique Verdú Navarro  / Francesc Xavier Xifro Collsamata
Idioma de les classes:
Català (65%), Castellà (30%), Anglès (5%)

Grup B

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Pere Boadas Vaello  / Aida Cateura Vall-llosera  / Maria Judit Homs Avila  / Marta San Millán Alonso  / Juan San Molina  / Maria Teresa Serrando Querol  / Enrique Verdú Navarro  / Francesc Xavier Xifro Collsamata
Idioma de les classes:
Català (65%), Castellà (30%), Anglès (5%)

Grup C

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Anna Bagó Mas  / Pere Boadas Vaello  / Aida Cateura Vall-llosera  / Meritxell Deulofeu Figueras  / Maria Judit Homs Avila  / Emma Polonio Alcalá  / Juan San Molina  / Joaquin Serena Leal  / Maria Teresa Serrando Querol  / Enrique Verdú Navarro  / Francesc Xavier Xifro Collsamata
Idioma de les classes:
Català (65%), Castellà (30%), Anglès (5%)

Grup D

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
Pere Boadas Vaello  / Oscar Campuzano Larrea  / Salvador Pedraza Gutierrez  / Lluís Ramió Torrentà  / Juan San Molina  / Joaquin Serena Leal  / Irene Soles Tarres  / Enrique Verdú Navarro  / Francesc Xavier Xifro Collsamata
Idioma de les classes:
Català (65%), Castellà (30%), Anglès (5%)

Competències

  • Comprendre i reconèixer l'estructura i funció normal del cos humà, a nivell molecular, cel·lular, tisular, orgànic i de sistemes, en les distintes etapes de la vida i en els dos sexes
  • Reconèixer les bases de la conducta humana normal i les seves alteracions
  • Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà
  • Comprendre i reconèixer els efectes del creixement, el desenvolupament i l'envelliment sobre l'individu i el seu entorn social
  • Establir el diagnòstic, pronòstic i tractament, aplicant els principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica
  • Saber utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats clíniques, terapèutiques, preventives i d'investigació

Continguts

1. INTRODUCCIÓ A LA NEUROCIENCIA INTEGRADA.

          1.1. Generalitats i Embriologia del Sistema Nerviós 1.Definir, descriure i sistematitzar el sistema nerviós (SN) des d’un punt de vista morfològic (encèfal - medul·la espinal), estructural (teixit nerviós – LCR - vascularització) i funcional (segmentari - suprasegmentari), establin les característiques conceptuals que permeten distingir entre el SN de RELACIÓ i el SN AUTONÒMIC. 2.Especificar les característiques diferencials, topogràfiques i funcionals, entre SN central (SNC) supratentorial i infratentorial. 3.Descriure el procés de formació del tub neural, així com els canvis interns i externs que presenta en cadascuna de les seves porcions i els elements i estructures que d’elles se’n deriven. 4.Precisar els derivats de les comissures i plaques, alars i basals , en cadascuna de les vesícules encefàliques i en la medul·la espinal. 5.Detallar els derivats de la cresta neural. 6.Diferenciar els diferents processos que es donen durant el desenvolupament del SN: neurulació, proliferació, migració, diferenciació, sinaptogènesi i apoptosi. 7.Explicar els principals mecanismes, factors extracel·lulars i elements gènics que regulen els processos de neurulació, proliferació, migració, diferenciació, sinaptogènesi i apoptosi. 8.Distingir l’origen embrionari dels diferents tipus de cèl·lules del teixit nerviós. 9.Establir el procés del creixement axonal com a mecanisme de formació dels circuits neuronals i identificar el paper de les cèl·lules glials en el creixement axonal.

2. SISTEMES DE CAPTACIÓ I CONDUCCIÓ

          2.1. Medul.la espinal. 1. Identificar els límits, morfologia externa, relacions topogràfiques i constitució de la medul·la espinal. 2. Descriure la morfologia, estructura i significat funcional de les banyes i els cordons medul·lars (anteriors, laterals i posteriors) al llarg de la medul·la espinal. 3. Explicar el concepte de segment medul·lar, com a unitat funcional de processament de la informació a nivell medul·lar descrivint els elements constituents, connexions (aferents i eferents) i els sistemes de relació intersegmentaris. 4. Descriure la constitució, localització i significat funcional dels sistemes de transmissió de la informació ascendent espinocorticals, sistematitzant-los en les vies corresponents segons el component exteroceptiu, propioceptiu o interoceptiu que transportin. 5. Descriure la constitució, localització i significat funcional dels sistemes de transmissió de la informació descendents corticospinals, classificant-los en vies. 6. Identificar l’organització microscòpica general de la medul·la espinal, classificant els diferents tipus neuronals. 7. Establir la organització neuronal de la medul·la espinal en làmines de Rexed i nuclis. Conèixer quins tipus neuronals es situen en cada ú d’ells. 8. Descriure els elements histològics que formen els ganglis raquidis i identificar els diferents elements cel·lulars que s’hi troben. 9. Definir el concepte de reflex i d’arc reflex. Descriure els diversos tipus de reflexes motors espinals: reflex d’estirament, reflex tendinós i reflex de retirada. 10. Demostrar la capacitat de realitzar diferents tipus de reflexes i interpretar les diferències entre reflexes mono i poli-sinàptics. 11. Descriure les característiques funcionals de les vies nervioses ascendents i descendents de la medul·la espinal. 12. Descriure l’organització anatòmica i histològica de les connexions responsables del processament del dolor a nivell medul·lar. 13. Descriure el mecanisme d’activació dels nociceptors perifèrics, i el processament del dolor a nivell de la medul·la espinal.

          2.2. Tronc de l'encèfal

                    2.2.1. Tronc encèfal i Nuclis dels Parells Cranials. 1. Descriure les porcions del tronc de l’encèfal incloent l’origen real i aparent dels parells cranials (PC), incloent la formació reticular i els centres de relleu sensitiu i motor. 2. Explicar i reconèixer l’organització de la substància gris i la substància blanca en el tronc de l’encèfal. 3. Descriure l’organització columnar dels nuclis d’origen dels parells cranials i la seva classificació, en el tronc de l’encèfal, amb relació al seu origen embrionari i als seus components funcionals.

                    2.2.2. Parells Cranials Somítics i branquials. 1. Especificar l’origen (real i aparent), trajecte (intracranial, extracranial), branques (terminals i col·laterals), així com les funcions dependents dels nuclis que constitueixen els parells motors oculars extrínsecs. 2. Detallar l’origen, trajecte, branques i significat funcional del N.hipoglòs. 3. Descriure i precisar l’origen, trajecte, branques i significat funcional dels parells derivats dels arcs branquials.

                    2.2.3. Parells Cranials Especials.Sistema Visual. 1. Descriure la constitució de les vies òptiques, especificant l’estructura morfo - funcional del receptor retinià, explicant les característiques del processament visual a nivell cortical (via òptica conscient, processament de la forma, moviment, profunditat i color de l’imatge) i a nivell troncoencefàlic – medul·lar (via òptica reflexa). 2. Identificar la morfologia retiniana observada mitjançant l’aplicació d’una font lluminosa transpupil·lar. 3. Descriure i identificar microscòpicament les diferents parts del globus ocular i relacionar-los amb les seves funcions. 4. Conèixer la organització microscòpica en capes de la retina 5. Saber els tipus cel·lulars presents a la retina, com es disposen en les capes, quines connexions realitzen i quines funcions tenen associades. 6. Explicar el mecanisme de transducció dels fotoreceptors, les característiques funcionals dels cons i bastons, i la transmissió vertical i horitzontal d’informació visual en la retina. 7. Especificar les característiques funcionals de la via parvicel·lular i magnocel·lular. 8. Definir el concepte de camp visual i de visió estereoscòpica. Explicar i ser capaç d’explorar el camp visual i la capacitat estereoscòpica. 9. Demostrar la capacitat de realitzar una exploració oftalmològica

                    2.2.4. Parells Cranials Especials. Sistema Vestibul-Coclear 1. Descriure i determinar el conjunt d’elements i connexions del sistema responsable de la captació, transmissió i processament de les percepcions d’origen vestibular y acústica, descrivint les estructures òssies que els acullen i protegeixen. 2. Conèixer i identificar els diferents elements histològics responsables de la detecció vestibular, precisant la seva disposició i característiques 3. Conèixer i identificar els diferents elements histològics de la còclea, precisant la seva disposició i característiques 4. Demostrar la capacitat de realitzar una exploració ortoscòpica 5. Especificar el mecanisme de transducció sensorial en la còclea, i el procés de discriminació coclear de las freqüències i intensitats de les ones sonores. 6. Descriure el funcionament del sistema vestibular: òrgans otolítics, òrgans ampulars i transmissió nerviosa vestibular. 7. Descriure el concepte d’agudesa auditiva i identificar els mètodes funcionals d’avaluació. Demostrar la capacitat de realitzar i valorar una impedianciometria. 8. Especificar les funcions en que participen els diferents nuclis de la via auditiva ascendent, i identificar les funcions de la via auditiva descendent. 9. Demostrar la capacitat de realitzar i valorar les proves de Rinne i de Webber.

                    2.2.5. Formació Reticular i nuclis de relleu. 1. Descriure l’organització dels centres relacionats amb el control de l’estat de vigília, de funcions vegetatives (ex: cardiovasculars, respiratòries, digestives), d’automatismes i reflexes motors, així com de modulació sensitiva. 2. Exposar les connexions aferents i eferents que presenta la formació reticular amb les regions neurals supratentorials, tronco encefàliques i medul·lars. 3. Conèixer les característiques microscòpiques de les neurones de la formació reticular, i saber classificar-les segons el seu tamany, disposició i neurotransmissor. 4. Especificar les activitats moduladores de la formació reticular relacionades amb els neurotransmissors que utilitzen. 5. Justificar la dinàmica funcional de la formació reticular. 6. Descriure i reconèixer la localització i connexions dels centres de relleu sensitiu i motor ubicats en el tronc de l’encèfal. Justificar quines connexions son les mes importants. 7. Identificar els nuclis motors del tronc de l’encèfal que participen en el control del to muscular i en el control de la postura. 8. Identificar i explicar les respostes reflexes de control motor desencadenades des de nuclis tronco - encefàlics: reflexes vestíbul - oculars, reflexes posturals, reflexes d’adreçament, reflexes de control de la marxa.

3. SISTEMES D'EXECUCIÓ

          3.1. Ganglis basals i cerebel.

                    3.1.1. Cerebel. 1. Descriure la morfologia, estructura, relacions topogràfiques, connexions i divisions filogenètiques i funcionals del cerebel. 2. Descriure l’organització histològica de l’escorça cerebel·losa, precisant els diferents tipus neuronals, a quines capes es troben i indicant la seva funció. 3. Descriure les fibres aferents molsoses i grimpadores i la seva relació amb els elements neuronals de l’escorça cerebel·losa. 4. Explicar el circuit intrínsec cerebel·lós, incloent els neurotransmissors que hi participen. 5. Identificar les diferències microscòpiques més rellevants entre el cerebel en desenvolupament postnatal i el cerebel adult, sabent-les interpretar 6. Descriure els processos fisiològics del cerebel en l’aprenentatge motor, cognitiu i emocional. 7. Demostrar la capacitat del cerebel en el control de l’equilibri i de l’aprenentatge motor.

                    3.1.2. Nuclis d'origen Telencefàlic - Organització funcional dels ganglis basals. 1. Descriure i identificar els nuclis d’origen telencefàlic. Especificar la morfologia, relacions topogràfiques (caudat, accumbens, putamen, claustre i amigdalí) i el seu significat funcional (cos estriat). 2. Explicar el concepte de ganglis basals en relació al control dels moviments, especificant els seus elements constituents i les connexions neuroanatòmiques que els relacionen. 3. Descriure els elements neuronals dels nuclis caudat i putamen, indicant les principals característiques morfològiques, la seva organització, els neurotransmissors que utilitzen i la funció que realitzen. 4. Conèixer les dues poblacions neuronals principals de la substància negra, indicant les seves principals diferències morfològiques i funcionals relacionades amb l’activitat motora dels ganglis basals 5. Explicar la via directa i indirecte dels ganglis basals detallant els neurotransmissors que hi participen. 6. Saber correlacionar la hipocinèsia i la hipercinèsia de les malalties de Parkinson i de Huntington respectivament amb la funcionalitat de les vies directa i indirecta. 7. Descriure la sinergia funcional dels ganglis basals i el cerebel en el control del moviment voluntari i en els processos d’aprenentatge motor.

4. SISTEMES DE PROCESAMENT

          4.1. Escorça emocional- Nuclis d'origen diencefàlic

                    4.1.1. Sistema Límbic. 1. Descriure el sistema límbic i els elements corticals – subcorticals que els formen, especificant les vies que els interconecten amb la finalitat d’explicar la relació existent entre el transcurs del temps i les respostes emocionals. . 2. Descriure microscòpicament les diferents parts de la formació hipocampal, identificant els diferents elements neuronals i com es relacionen entre ells. 3. Explicar les vies de formació i consolidació de la memòria que depenen de la formació hipocampal. 4. Explicar les estructures, vies i mecanismes involucrats en els processos de l’aprenentatge i de la memòria emocional. 5. Demostrar els mecanismes implicats en els processos de somatització dels estats emocionals. 6. Descriure els mecanismes fisiològics implicats en els estats emocionals bàsics i complexes. 7. Descriure les estructures anatòmiques implicades en la captació, transmissió i processament de les impressions olfactives i gustatives. 8. Descriure els elements constitutius de la via gustativa i les seves relacions funcionals amb la via olfactiva. 9. Explicar les relacions de la via olfactòria amb el sistema límbic. 10. Conèixer l’organització microscòpica i les seves connexions de les estructures involucrades en el sentit de l’olfacte: l’epiteli olfactori i el bulb olfactiu. 11. Classificar els principals gustos i olors primaris en l’ésser humà, indicant les substàncies químiques que els produeixen. Determinar els mecanismes de transducció sensorial dels quimioreceptors. 12. Explicar els llindars de sensibilitat gustativa per a diverses substàncies. Descriure la capacitat de discriminació de diferents olors. 13. Descriure les característiques funcionals de les vies olfactiva i gustativa. 14. Justificar la diferència entre gust i sabor.

                    4.1.2. Nuclis d'origen Diencefàlic. 1. Reconèixer els nuclis d’origen diencefàlic, especificant la seva morfologia, relacions topogràfiques (tàlem i hipotàlem) i el seu significat funcional. 2. Descriure els territoris i nuclis talàmics, connexions aferents i eferents i les seves divisions funcionals, entenent el tàlem com a centre nerviós d’enllaç amb l’escorça cerebral. 3. Descriure els territoris i nuclis hipotalàmics, principals connexions aferents i eferents i les seves divisions funcionals, entenent l’ hipotàlem com a centre nerviós d’enllaç entre l’escorça cerebral i el control visceral i hormonal. 4. Explicar l’eix hipotàlem - hipofisari atenent al seu desenvolupament embrionari, morfologia, relacions, vascularització, principals connexions i funcions. 5. Explicar les relacions de l’hipotàlem amb el control del medi intern i amb el sistema límbic, com a responsable de l’activitat motora i vegetativa associada a les conductes afectives i instintives. 6. Descriure els elements que constitueixen l’epitàlem, la seva morfo - estructura, funció i relacións amb el sistema ventricular.

          4.2. Escorça Cognitiva- Substància Blanca hemisfèrica

                    4.2.1. Escorça cognitiva. 1. Descriure la superfície externa del SNC en les seves porcions encefàlica (supra- i infra-tentorial), especificant i reconeixent els detalls morfològics d’aquestes parts. 2. Identificar en cadascuna de les seves cares, els solcs, cissures i circumvolucions dels hemisferis cerebrals. 3. Reconèixer els detalls anatòmics de la superfície cortical en les exploracions de diagnòstic per la imatge. 4. Reconèixer i identificar les particularitats de l’Isocòrtex i de l’al·locòrtex. 5. Definir el concepte d’àrea cortical i descriure la seva distribució en la superfície hemisfèrica, especificant les característiques anatòmicofuncionals de les escorces efectores, receptores sensitivosensorials i programadores associatives. 6. Analitzar la representativitat funcional de les àrees corticals en ambdós hemisferis cerebrals, així com en el context diferencial d’ambdós sexes. 7. Distingir les particularitats morfo - estructurals i significat funcional, de les escorces cognitiva i límbic - emocional. 8. Identificar l’organització microscòpica en capes de l’escorça cerebral i com s’hi distribueixen els diferents tipus neuronals. 9. Relacionar cada capa de l’escorça cerebral amb la seva funció i la seva connexió (aferències – eferències) 10. Especificar l’origen de l’activitat elèctrica cerebral, i descriure els mecanismes de registre d’aquesta activitat cerebral. 11. Explicar les característiques metabòliques i del flux sanguini cerebral, i la seva relació amb l’activitat elèctrica de les neurones corticals. 12. Classificar els diferents tipus de memòria i relacionar-los amb els nuclis cerebrals implicats. 13. Descriure els mecanismes fisiològics implicats en les funcions cognitives de l’escorça cerebral, en el llenguatge i en la cognició social. 14. Descriure els mecanismes fisiològics implicats en les conductes socials i en les conductes no socials

                    4.2.2. Sustància Blanca Hemisfèrica. 1. Descriure els tipus de fibres que constitueixen la substància blanca hemisfèrica. 2. Reconèixer la morfologia i relacions de les fibres d’associació i de les comissures. Descriure la funció d’ambdues estructures. 3. Explicar l’organització de les fibres de projecció de la substància blanca en l’interior dels hemisferis cerebrals (càpsules interna, externa i extrema). 4. Reconèixer els detalls anatòmics de la substància blanca cortical en les exploracions de diagnòstic per la imatge

          4.3. Sistema Nerviós Autonómic. 1. Descriure les divisions del sistema nerviós vegetatiu en el context de l’homeòstasi del medi intern, precisant les estructures anatòmiques implicades, així com les seves principals connexions, mecanismes de control i funcions diferencials que presenten. 2. Explicar els processos i estructures implicades en la percepció del dolor referit. 3. Descriure la organització histològica dels ganglis simpàtics i parasimpàtics, especificant la organització neuronal, els neurotransmissors que utilitzen i els receptors que expressen. 4. Reconèixer les diferències de l’estructura microscòpica dels SN simpàtic, parasimpàtic i entèric. 5. Explicar els conceptes de compost simpaticomimètic i parasimpaticomimètic i descriure a quins receptors s’uneixen. 6. Explicar les característiques funcionals dels receptors i de les aferències i eferències viscerals del SNA. 7. Especificar els efectes generals de l’activació del sistema nerviós simpàtic i del sistema nerviós parasimpàtic. 8. Descriure els mecanismes centrals implicats en la regulació visceral de: temperatura corporal, equilibri hídric, conducta alimentària, i conducta sexual.

5. Líquid cefalorraquidi-Meninges. 1. Descriure les estructures i determinar els mecanismes implicats en la formació, circulació i reabsorció del líquid cefalorraquidi (LCR). 2. Descriure les funcions del líquid cefaloraquidi 3. Descriure els mecanismes implicats en la regulació de la pressió del líquid cefaloraquidi 4. Conèixer els diferents elements histològics que formen les diferents capes de les meninges

6. Vascularització - Barrera Hematoencefàlica. 1. Descriure i reconèixer la distribució arterial i venosa del sistema nerviós central. 2. Descriure els mecanismes implicats en la regulació del flux sanguini cerebral. 3. Establir les característiques morfo-funcionals de la barrera hematoencefàlica. 4. Explicar els elements cel·lulars que formen la barrera hematoencefàlica i determinar-ne la seva funció. 5. Descriure les característiques funcionals del metabolisme cerebral.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Altres 0 0 1,00 1,00
Anàlisi / estudi de casos 1,50 4,00 0 5,50
Aprenentatge basat en problemes (PBL) 36,00 56,00 0 92,00
Prova d'avaluació 5,00 33,00 0 38,00
Resolució d'exercicis 0 12,00 3,00 15,00
Seminaris 0 6,50 3,50 10,00
Sessió expositiva 0 32,00 30,50 62,50
Sessió pràctica 33,00 43,00 0 76,00
Total 75,50 186,50 38,00 300

Bibliografia

  • Baehr, Mathias (2005). Duus’ topical diagnosis in neurology : (4th, completely rev. ed.). Stuttgart [etc.]: Thieme. Catàleg
  • Bear, Mark F. (2016). Neurociencia : (4.ª edición). Barcelona: Wolters Kluwer. Catàleg
  • Benarroch, Eduardo E. (cop. 2008. ). Mayo Clinic medical neurosciences : organized by neurologic systems and levels (5th ed.). Florence,KY: Informa Healthcare. Catàleg
  • Blumenfeld, Hal (cop. 2002 ). Neuroanatomy through clinical cases . Sunderland: Sinauer Associates. Catàleg
  • Boya Vegue, Jesús (cop. 2004 ). Atlas de histología y organografía microscópica (2a ed.). Madrid: Médica Panamericana. Catàleg
  • Camins, Antonia; Pallàs, Mercè (2002). Aproximació a la neurociència. Portic. Catàleg
  • Carlson, Bruce M. (2009). Embriología humana y biología del desarrollo (4ª ed). Madrid [etc.] Elsevier. Catàleg
  • Carlson, Neil R (cop. 2010 ). Fundamentos de fisiología de la conducta . Madrid: Pearson Educación. Catàleg
  • Carlson, Neil R (2014). Physiology of behaviour (11ª ed). Essex : Pearson Education. Catàleg
  • Conn, PM (2008). Neuroscience in Medicine. Totowa, N.J. Humana Press. Catàleg
  • Crossman, A. R (cop. 2015 ). Neuroanatomía : texto y atlas en color (5a ed.). Barcelona [etc.]: Elsevier Masson. Catàleg
  • Fitzgerald, M. J. T (cop. 2012 ). Neuroanatomía clínica y neurociencia : sexta edición . Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • García Porrero, Juan A. (2015). Neuroanatomía humana. Madrid: Editorial Panamericana. Catàleg
  • Gartner, Leslie P (cop. 2007 ). Atlas color de histología (4ª ed). Buenos Aires [etc.]: Médica Panamericana. Catàleg
  • Gartner, Leslie P (cop. 2009 ). Color atlas of histology (5th ed.). Philadelphia: Wolters Kluwer / Lippincott Williams & Wilkins. Catàleg
  • Gartner, Leslie P. (2018). Histología : (7ª edición). L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona: Wolters Kluwer. Catàleg
  • Geneser, Finn (cop. 2000 ). Histología : sobre bases biomoleculares (3a ed.). Madrid [etc.]: Editorial Médica Panamericana. Catàleg
  • Hall, John E (2016). Tratado de fisiología médica : Guyton y Hall (13a ed.). Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Haines, Duane E. (cop. 2008 ). Neuroanatomy : an atlas of structures, sections, and systems (7th ed.). Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins. Catàleg
  • Haines, Duane E (cop. 2012 ). Neuroanatomia : atlas de estructuras, secciones y sistemas (7a ed.). Barcelona: Wolters Kluwer-Lippincott Williams & Wilkins. Catàleg
  • Haines, Duane E. (cop. 2014 ). Principios de neurociencia : aplicaciones básicas y clínicas : cuarta edición . Barcelona: Elsevier Science. Catàleg
  • Heimer, Lennart (cop. 1983 ). The Human brain and spinal cord : functional neuroanatomyand dissection guide . New York [et al.]: Springer. Catàleg
  • Kandel, Eric R. (cop. 2012 ). Principles of neural science (5th ed.). New York [etc.]: McGraw-Hill. Catàleg
  • Kierszenbaum, Abraham L (cop. 2016 ). Histología y biología celular : introducción a la anatomía patológica (4a ed.). Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Kierszenbaum, Abraham L. (2016). Histología y biología celular : (Cuarta edición). Barcelona: Elsevier España SLU, a https://ebookcentral.proquest.com/lib/bibliotecaudg-ebooks/detail.action?docID=4626738 Catàleg
  • Larsen, William J. (cop. 2003 ). Embriología humana . Barcelona [etc]: Elsevier Science. Catàleg
  • Moore, Keith L. (2016). Embriología clínica :. Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Netter, Frank H (2015). Atlas de anatomía humana (6a ed.). Barcelona: Elsevier Masson. Catàleg
  • Netter, Frank H (2015). Atlas de anatomía humana (6a ed.). Barcelona: Elsevier, a https://ebookcentral.proquest.com/lib/bibliotecaudg-ebooks/detail.action?docID=3429728 Catàleg
  • Nolte, John (cop. 2009 ). El Encéfalo humano en fotografías y esquemas (3a ed.). Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Ojeda Sahagún, José L (cop. 2004 ). Neuroanatomía humana : aspectos funcionales y clínicos . Barcelona: Masson. Catàleg
  • Prats Galino, Alberto (cop. 2007 ). UB-Brain v2.0. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Catàleg
  • Puelles López, L. (2008 ). Neuroanatomía . Buenos Aires [etc.]: Médica Panamericana. Catàleg
  • Puelles López, L (cop. 2008 ). Neuroanatomía. Madrid [etc.]: Médica Panamericana. Recuperat 13-03-2019, a http://www.medicapanamericana.com/VisorEbookV2/Ebook/9788498358964 Catàleg
  • Purves, Dale (cop. 2016 ). Neurociencia (5a ed.). Madrid: Medica Panamericana. Catàleg
  • Rosenzweig, Mark R (2005 ). Psicobiología : una introducción a la neurociencia conductual, cognitiva y clínica (2ª ed. actualizada). Madrid: Ariel. Catàleg
  • Ross, Michael H (cop. 2007 ). Histología : texto y atlas color con biología celular y molecular (5a ed.). México, D.F. [etc.]: Médica Panamericana. Catàleg
  • Sadler, T. W.|q(Thomas W.) (cop. 2016 ). Langman embriología médica (13a ed.). Barcelona: Wolters Kluwer. Catàleg
  • Schünke, Michael (cop. 2015 ). Prometheus : texto y atlas de anatomía (3a ed.). Madrid: Médica Panamericana. Catàleg
  • Snell, Richard S (cop. 2014 ). Neuroanatomía clínica (7a ed. rev.). Barcelona [etc.]: Wolters Kluwer Health. Catàleg
  • Sobotta, Johannes (2019). Atlas de anatomía humana (24a edición). Barcelona: Elsevier. Catàleg
  • Tirapu Ustárroz, Javier (cop. 2011 ). Manual de neuropsicologia (2a ed.). Barcelona: Viguera. Catàleg
  • Tresguerres, J. A. F. (cop. 2010 ). Fisiología humana (4a ed.). México, D.F. [etc.]: McGraw-Hill Interamericana. Catàleg
  • Wilson-Pauwels, L (2013). Nervios craneales : en la salud y en la enfermedad (3a ed.). México : Médica Panamericana. Catàleg
  • Anatomy.tv (Primal Pictures). Recuperat 11/03/2019, a http://www.anatomy.tv/defa

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Sessions ABP Sessions distribuïdes en 6 casos problema diferents on s'avaluen les competències marcades per la rúbrica de la Facultats 40 No
Prova d'avaluació EXAMEN ABP 1ª sessió: l’estudiant ha d’aplicar els continguts assolits (bases anatòmiques, histològiques i fisiològiques) necessaris per explicar raonadament els casos problema que es plantegin. Fins a la 2ª sessió té el temps oportú per preparar els temes escollits.
2ª sessió: l'estudiant respon per escrit a les preguntes del tema seleccionat.
Proporció: 1ª sessió (10%) + 2ª sessió (10%)= 20%
Les dues proves es realitzen al final del mòdul
20
Probes d'avaluació TEST sumatives (1ª-2ª) prova avaluativa de continguts mitjançant preguntes tipus test de 4 respostes possibles i una vàlida. Es descompte 0,25 per resposta incorrecte.
Hi haurà dos proves. La 1ª es durà a terme abans d'iniciar els continguts de sistemes d'execució. És important destacar que aquesta prova NO allibera els continguts aprovats. La 2ª es realitza al final del mòdul.
Total de les dues proves = 10%+10%.
20
Prova d'avaluació TALLERS PRÀCTICS examen d'habilitats pràctiques de reconeixement sobre preparacions anatòmiques, imatges radiològiques, preparacions histològiques i proves fisiològiques. Es realitza al final del mòdul 20

Qualificació

60% de la nota final:
(a) Treball en les sessions de tutories ABP i participació en les mateixes (40 %)
(b) Examen tipus ABP (20 %)(1ª part de l'examen justificació dels casos 10% - segona part de l'examen resposta a preguntes curtes dels temaris escollits 10%)

40% de la nota final:
(d) Examen d'elecció multiple TEST de resposta unica (20%) (1ª examen parcial 10% + 2º examen final 10%)
(e) Examen pràctic (20%)

Per aprovar el mòdul cal tenir superades (APTE = 5.00) PER SEPARAT les sessions ABP, l'examen ABP i l'examen teorico-pràctic.

Una vegada aprovades les anteriors parts, la nota final del mòdul es calcularà en base al criteri següent:
a) Avaluació continuada ABP (40% de la nota final)
b) Examen ABP (20% de la nota final= 10% justificació + 10% resposta pregunta curta)
c) Examen test+ Pràctic (40% de la nota final = 20% test + 20% pràctic)

EXAMEN DE RECUPERACIÓ
Per tal de superar el mòdul, caldrà una qualificació en les diferents parts recuperades d'APTE (com a mínim de 5/10). Els estudiants que superin el mòdul a l'examen de recuperació constarà una qualificació global d'aprovat (5/10)

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considera no presentat aquell alumne que no hagi realitzat cap de les activitats d'avaluació.

Avaluació única:
En situacions excepcionals i degudament justificades els i les alumnes podran acollir-se a l'avaluació única que consistirà en un examen ABP (50% del total de la nota) i en un examen que contindrà preguntes test i preguntes dels tallers pràctics (50% del total de la nota) dels objectius d'Anatomia, Histologia i Fisiologia.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Es realitzaran 2-3 tutories setmanals que corresponen a les sessions ABP.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

Més enllà de les vies de comunicació amb l'estudiantat en les sessions presencials, altres vies de comunicació que es podran utilitzar seran: correu electrònic, fòrum d’avisos i notícies del Moodle. Es prioritzarà aquesta última plataforma.

Assignatures recomanades

  • El sistema de suport i moviment: L'aparell locomotor
  • Introducció a l'estudi de la Medicina. Estudi de l'estructura i funció del cos humà 1
  • Introducció a l'estudi de la Medicina. Estudi de l'estructura i funció del cos humà 2
  • Introducció a l'estudi de la Medicina. Estudi de l'estructura i funció del cos humà 3
  • Introducció a l'estudi de la Medicina: Homeostasis i regulació
  • La conducta, el cervell i els òrgans dels sentits 1. La conducta humana
  • La conducta, el cervell i els òrgans dels sentits 3. El cervell i les seves funcions

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
En cas d'un escenari de NO presencialitat. Es mantindran totes les activitats seguint l'horari establert, que es realitzaran a través del Moodle o la plataforma google meet.
En el cas de passar a un escenari de presencialitat. Totes les activitats es realitzaran als centres docents.

Modificació de l'avaluació:
En el cas de passar a un escenari de No presencialitat: es mantindran les activitats avaluables, que es realitzaran a través del Moodle i seguint els % establerts en el apartat d'avaluació i qualificació.
En el cas de passar a un escenari de presencialitat: sense canvis

Tutoria i comunicació:
Totes les tutories es realitzaran a través de la plataforma Moodle.
En el cas d'un escenari de NO presencialitat: les activitats docents presencials, els respectius docents notificaran a l'estudiantat el canal a través del qual es realitzarà.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.