1. En el món clàssic les victòries (ja fossin esportives o militars) eren
considerades un honor, no una recompensa i per tant no eren premiades
físicament sinó amb un espectacle de caràcter efímer però de tal magnitud
que aquell honor fos recordat per sempre més. Així, a Roma, el màxim
honor al que podia aspirar un ciutadà era a aconseguir un triomf,
consistent, principalment, en una processó. En aquesta part de
l’assignatura analitzarem els orígens i desenvolupament d’aquesta
cerimònia així com la seva iconografia tant en les representacions de
caràcter històric com mític.
-El concepte de victòria. Olimpiades i celebracions militars
-El triomf romà. Orígens i desenvolupament.
-El triomf en el món mític. Els Thiasos
2. Iconografies i retòriques dels espectacles efímers a finals de l’edat
mitjana: del banquet del Faisà (1454) a les entrades reials a la Corona
d’Aragó. L’espectacularitat i complexitat del món de la festa, cortesana i
urbana, constitueix un dels arguments més brillants –i també polémics- del
ja clàssic estudi sobre la “tardor de l’edat mitjana” de Johan Huizinga.
Celebracions de tota mena, des d’entrades reials i processons religioses
fins a banquets i funerals, van ser objecte d’una calculada codificació
que va anar acompanyada d’una no menys sofisticada presentació escènica.
En aquest sentit els motius temàtics van ser d’allò més variat, i van
incloure des d'al•legories de caire mitològic i bíblic fins a
representacions inspirades en l’Antigüitat clàssica o alguns dels hits de
la cultura cortesana medieval passant per creacions vinculades a la
realitats coetànees. Microcosmos de la cultura tardomedieval,
grandiloquent proclamació de projectes polítics, legitimació àulica i
urbana, glorificació de la divinitat o, senzillament, refinat divertiment
de les èlits, la festa, i en concret els espectacles efímers del segle XV,
ens ofereixen l’oportunitat d’analitzar creacions performatives amb un
fortíssim accent sinestèsic capaç d'enlluernar i captivar als espectadors
de l’època. Un efecte que es tractarà de despertar entre els alumnes de
l’assignatura juntament amb la reflexió i la discussió crítica.
3. El nexe entre tecnologia i retòriques en els espectacles efímers
nascuts amb la Modernitat: l’exemple del Pavelló Philips de l’Exposició
Universal de Brussel.les l’any 1958.
1. Una nova aliança entre art i tecnologia. El Pavelló Philips com a poema
electrònic total. Una síntesi entre les arts de la vista i de l’oïda.
1.1.. El poema visual creat per Le Corbusier
1.2. El poema sonor: Edgard Varèse i Iannis Xenakis
2. Un desplegament tecnològic i artístic orientat a una percepció
immersiva. El públic com a paper secant vibratori.
3. Un exemple de les noves formes de percepció en l’art i la política.
El procés d'avaluació de les dues primeres parts del programa (antiga i medieval) serà en forma de seminari, a partir de la lectura i comentari de textos, mentre la tercera i més àmplia de les parts del programa donarà lloc a la concepció, redacció i presentació d'un treball.
L’avaluació de la part d'antiga (1cr.) consistirà en un comentari de text (15% del total)
L'avaluació de la II part (2 crd.) consistirà també en el comentari d'un text (35 % del total)
L'avaluació de la III part consistirà en l'elaboració i presentació d'un treball (50% del total).
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
L'alumne que no hagi fet cap de les proves d'avaluació previstes