Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2014
Descripció:
Dissolucions d'electròlits. Conductivitat. Equilibris iònics i electroquímics. Cinètica electròdica. Macromolècules. Polímers. Col·loides.
Crèdits ECTS:
3

Grups

Grup QM

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOAN MIRO AMETLLER
Idioma de les classes:
Català (80%), Anglès (15%), Francès (5%)

Competències

  • CG1. - Capacitat per analitzar críticament, a partir de la recollida d'informació i la interpretació de dades, situacions complexes i dissenyar estratègies creatives i innovadores per resoldre-les.
  • CG2. - Saber comunicar-se oralment i per escrit en l'àmbit científic i professional, utilitzant les llengües pròpies i l'anglès.
  • Descriure les propietats macroscòpiques de biomolècules, substàncies i altres materials, i relacionar-les amb les propietats dels seus components.
  • Comprendre i aplicar els principis i teories de les reaccions químiques a l'estudi de compostos, biomolècules i materials, així com al desenvolupament de processos.
  • Comprendre i aplicar processos metrològics per a l'obtenció d'informació de qualitat en la resolució de problemes qualitatius i quantitatius relacionats amb la determinació, identificació i caracterització de biomolècules, substàncies i materials.

Continguts

1. Programa I. Electroquímica I.A. Iònica 1. Dissolucions iòniques i equilibris iònics: Dissolucions reals. Activitats i coeficients d'activitat iònics. Determinació experimental. Força iònica. Interaccions solut–dissolvent. Associació iònica. Dissolvents no aquosos.

2. Conductivitat electroquímica: La conductivitat electroquímica. Conductivitat molar. Nombres de transport, mobilitats iòniques i conductivitat iònica. Teoria de Debye-Hückel-Onsager i altres tractaments. Aplicacions de les mesures de conductivitat.

3. La doble capa elèctrica: Interfàcies elèctrode–dissolució. Diferència de potencial elèctrode–dissolució. Electrocapil•laritat. Models de doble capa.

4. I.B. Electròdica 4. Equilibris electroquímics: Convencions de les piles. Mesura de la força electromotriu (fem) en una pila galvànica. Piles patró. Tipus de piles. Potencial normal d'elèctrode. Aplicacions de la fem.

5. Cinètica electroquímica i processos d'interès químic i industrial: Cinètica electroquímica. Cinètica del procés de transferència de càrrega a través de la interfície elèctrode–dissolució. Densitat de corrent. Sobretensió. Equació de Butler–Volmer. Mètodes experimentals. Electrodeposició de metalls. Oxidació anòdica de metalls. Corrosió. Processos electroquímics generadors d'energia.

6. II Química macromolecular 6 Macromolècules i col·loides: Macromolècules. Estructures de les macromolècules. Macromolècules en dissolució. Macromolècules en estat sòlid. Propietats mecàniques. Col•loides. Les interaccions moleculars en els col•loides. Preparació i purificació. Estructura, superfície i estabilitat dels col•loides.

7. Cinètica de polimerització: Classificació de polímers segons la síntesi. Cinètica de polimerització d'addició per cadena de radicals. Polimerització d'addició per cadena iònica. Polimerització per coordinació (Ziegler–Natta). Reaccions de policondensació.

8. Caracterització de les macromolècules: Distribucions de pesos moleculars. Mitjana de pesos moleculars. Mètodes experimentals de caracterització. Propietats col·ligatives. Difusió de la llum. Mètodes de sedimentació. Mètodes de ressonància magnètica. Viscositat. Altres propietats de caracterització.

9. Característiques quimicofísiques d'alguns polímers: Tipus de polímers segons les propietats. Polímers naturals. Copolímers. Polímers organometàl•lics. Fibres de polímers aromàtics. Ionòmers. Miscibilitat de polímers. Estabilitat en condicions extremes.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 35,00 40,00 75,00
Total 35,00 40,00 75

Bibliografia

  • Allcock, Harry R.|q(Harry Rex) (cop. 2003 ). Contemporary polymer chemistry (3rd ed.). Upper Saddle River, N.J.: Pearson/Prentice Hall. Catàleg
  • V.S. Bagotzky (1993). Fundamentals of electrochemistry. Nova York: Plenum P.. Catàleg
  • A.J. Bard, L.R. Faulkner (1980). Electrochemical methods: fundamentals and applications. Nova York: J. Wiley & Sons. Catàleg
  • H. Barrera i altres (1984). Qüestions de cinètica química. Barcelona: L'Avenç. Catàleg
  • P.D. Beer (1999). Supramolecular chemistry. Oxford: Oxford U.P.. Catàleg
  • F.W. Billmeyer (1971). Textbook of polymer science (segona). Nova York: J. Wiley & Sons–Interscience. Catàleg
  • M. Blank (1993). Electrochemistry of nerve excitation. Nova York: Plenum P.. Catàleg
  • J. O'M. Bockris, A.K. Reddy (1970). Modern electrochemistry, 2 vols.. Londres: Macdonald & Co.. Catàleg
  • J. O'M. Bockris (1979). Quantum electrochemistry. Nova York: Plenum P.. Catàleg
  • C.M.A. Brett (1998). Electroanalysis. Oxford: Oxford U.P.. Catàleg
  • R. G. Compton (1996). Electrode potentials. Oxford: Oxford U.P.. Catàleg
  • J.M. Costa (1981). Fundamentos de electródica. Madrid: Ed. Alhambra.
  • P.J. Flory (1953). Principles of polymer chemistry. Ithaca: Cornell U.P.. Catàleg
  • A.C. Fisher (1996). Electrode dynamics. Oxford: Oxford U.P.. Catàleg
  • B. Hilbert (1993). Introduction to electrochemistry. Basingstoke: Macmillan P.. Catàleg
  • A. Horta (1991). Macromoléculas. Madrid: UNED. Catàleg
  • E. Julve (2000). Electrodeposición de metales. Barcelona: autor. Catàleg
  • E. Julve (2004). Elelectrodeposición y desposición química. Barcelona: autor. Catàleg
  • A.E. Kaifer (1999). Supramolecular electrochemistry. Weinheim: Wiley - VHC. Catàleg
  • J. Koryta (1991). Ions, electrodes and membranes. Chichester: Wiley & sons. Catàleg
  • P. Molera (1989). Metales resistentes a la corrosión. Barcelona: Marcombo. Catàleg
  • K.B. Oldham (1994). Fundamentals of electrochemical science. San Diego: Academic P.. Catàleg
  • Painter, Paul C (cop. 1997 ). Fundamentals of polymer science : an introductory text (2nd ed.). Lancaster [etc.]: Technomic. Catàleg
  • K. Rajeshwar, J. Ibanez (1997). Environmental electrochemistry. S. Diego: Academic P.. Catàleg
  • P.H. Rieger (1994). Electrochemistry. Nova York: Chapman & Hall. Catàleg
  • F. Scholz (ed.) (2002). Electroanalytical methods. Berlin: Springer. Catàleg
  • B. Trémillon (1997). Reactions in solution. Chichester: Wiley & sons. Catàleg
  • B. Trémillon (1973). La química en los disolventes no acuosos. Barcelona: Bellaterra. Catàleg
  • John M. West (1986). Corrosión y oxidación. México: Limusa. Catàleg
  • P. Zanello (2003). Inorganic electrochemistry. Cambridge: Royal Society of Chemistry. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Estudi i discussió de temes concrets (poden ser tipus seminari o consistir en exercicis resolts en equip) Implicació en el seguiment de l'assignatura.
Iniciativa individual.
Adaptació al treball en grup.
20
Presentació d'exercicis resolts pels estudiants Implicació en el seguiment de l'assignatura.
Encert en la solució de problemes.
20
Proves escrites d'avaluació Una prova que constarà de dues parts: la primera comprendrà els temes 1 a 5 (60 % de la nota final) i la segona els temes 6 a 9 (40 % de la nota final).
La prova de recuperació serà única i inclourà tots els temes.
60

Qualificació

L'objectiu principal de les proves escrites d'avaluació, la principal i la de recuperació, és poder confrontar els objectius planificats en la programació de l'assignatura amb els coneixements assolits per l'estudiant. En el domini cognoscitiu i de l'aprenentatge es valoren: el coneixement de teories, aplicacions, mètodes i instruments, el grau de comprensió dels conceptes, la capacitat d'aplicació i de relació justificada pels objectius concrets del programa, el fet d'assolir un cert estil de raonament i pensament creatiu i de predicció, el domini de tècniques experimentals i de manipulació de dades empíriques, l'anàlisi de propietats i la capacitat de treballar amb problemes reals.
La prova d'avaluació serà escrita. Constarà de problemes i preguntes teòriques.
No presentar-se a la prova escrita implicarà un zero en l'activitat, que repercutirà en la nota final segons la ponderació prevista. Si l'estudiant no es presenta a la prova escrita, podrà tanmateix presentar-se a la prova de recuperació. Si no es presenta la prova d'avaluació ni a la recuperació, constarà a l'acta com "no presentat".
La qualificació final serà el resultat d'aplicar la ponderació dels percentatges corresponents. No participar en alguna de les activitats que intervenen en la ponderació de la nota implicarà un zero en l'apartat corresponent.
L'estudi i discussió de temes concrets i la presentació de problemes resolts no són activitats recuperables. El professor proposarà setmanalment un problema o tema per resoldre o desenvolupar, individualment o en equip. També comunicarà amb antelació les persones que intervindran com a ponents de la discussió del tema o problema. Si les circumstàncies de l'estudiant impedeixen la seva intervenció en públic, s'admetrà una intervenció per escrit que serà comunicada pel professor al conjunt de la classe.
La prova de recuperació és única. només s'hi pot presentar l'estudiant que obtingui una qualificació inferior a 5'00 un cop aplicada la ponderació de les activitats avaluables. La prova de recuperació implica la renúncia a la nota obtinguda a la prova escrita principal, però no a les notes de les altres activitats avaluables. La qualificació de la prova de recuperació representarà el 60 % de la qualificació final, ja que es combinarà amb les qualificacions de les altres activitats avaluables.
L'estudiant que tingui dret a la prova de recuperació i no s'hi presenti tindrà la qualificació obtinguda per la ponderació de les activitats avaluables que ja havia obtingut.
S'interpreta que per superar l'assignatura cal obtenir almenys una qualificació de 5'00.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
S'aplicarà la qualificació de "no presentat" quan l'estudiant no hagi comparegut a cap de les proves d'avaluació puntuables, com la prova escrita, o a la prova de recuperació.
L'estudiant es considerarà presentat si entra a l'aula on s'efectua qualsevol de les proves puntuables (concretament, la prova escrita) o de recuperació.

Observacions

Periòdicament es dedicarà un temps a la resolució de problemes i d'exercicis i es proposaran a l'estudiant exercicis complementaris perquè els pugui resoldre individualment o en equip. Els exercicis estaran relacionats amb el programa de teoria i tenen per objectiu relacionar els coneixements teòrics adquirits amb la seva aplicació pràctica. L'àrea de Química física facilita una col•lecció de problemes.
L'estudi i discussió de temes concrets podrà fer-se si convé mitjançant un fòrum, encara que en general es preferirà la intervenció directa a l'aula.

Assignatures recomanades

  • Termodinàmica bàsica
  • Termodinàmica química i estadística

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.