Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2007
Descripció:
Analitzar la realitat de la conceptualització i aplicació dels problemes i de les seves dificultats. Potenciació a través de la lògica i el joc de la creació d'estratègies resolutòries i l'ampliació de tècniques i recursos que ajuden a aprendre a resoldre problemes.
Crèdits:
4,5
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Indistintament (50%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
JOSEP CALLIS FRANCO

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dc 17:30-19:30 56
Pràctiques d'aula1 dj 17:30-19 56

Altres Competències

  • Comprendre i conèixer els processos mentals que evolucionen en el nen i que tenen implicació en l'aprenentatge del desenvolupament del pensament lògic i el raonament matemàtic.
  • Dominar estratègies i recursos que possibilitin un millor aprenentatge en la resolució de problemes tot coneixent els “problemes” i “problemàtiques” més importants d’aquest aprenentatge.
  • Potenciar i desenvolupar el raonament matemàtic a partir de la manipulació lúdica tot integrant l'aprenentatge en el contacte amb la realitat i els interessos dels estudiants.
  • Tenir capacitat crítica davant les propostes curriculars i materials educatius
  • Saber elaborar propostes metodològiques innovadores, fonamentades en teoríes de la Didàctica de la Matemàtica i, aplicació pràctica de tècniques actives diverses.
  • Conèixer el programa curricular referit a aquest bloc d'aprenentatge matemàtic
  • Conèixer i saber utilitzar les tecnologies TIC per a aquesta integració i coneixement.

Continguts

1. El desenvolupament del pensament lògic: 1.1.- Gènesi, estructura i procès d'adquisició i aprenentatge matemàtic. 1.2.- Didàctica de l'aprenentatge de la lògica matemàtica. Recursos i estratègies.

2. El joc i la matemàtica 2.1.- Joc i aprenentatge matemàtic: característiques i fonamentacions. 2.2.- Anàlisi i descoberta de jocs i la seva interrelació amb la matemàtica. 2.3.- Didàctica de la matemàtica lúdica. 2.4.- Els jocs i les seves tipologies.

3. Resolució de problemes. 3.1.- Factors definitoris: estructures conceptuals i direccionalitats teòriques. 3.2.- Recursos i estratègies d'aprenentatge: de la vivenciació a la generalització. 3.3.- Resolució de problemes i "matemàtica viva"

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 3,00 6,00 9,00
Treball en equip 6,00 9,00 15,00
Total 9,00 15,00 24

Bibliografia

  • Pólya, George (1965). Cómo plantear y resolver problemas. México: Trillas.
  • Maza Gómez, Carlos (1991). Enseñanza de la suma y la resta. Madrid: Síntesis.
  • Mialaret, Gaston (1977). Las Matemáticas: cómo se aprenden, cómo se enseñan. Madrid: Pablo del Río.
  • Gran Bretanya. Committee of Inquiry into the Teaching of Mathematics in Schools (1985). Las Matemáticas sí cuentan, : informe de la Comisión de Investigación sobre la Enseñanza de las Matemáticas en las Escuelas bajo la presidencia del Dr. W.H. Cockcroft. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
  • Gómez Alfonso, Bernardo (1989). Numeración y cálculo. Madrid: Síntesis.
  • Mason, John, Burton, Leone, Stacey, Kaye (1992). Pensar matemáticamente. Madrid [etc.]: Centro de Publicaciones del MEC [etc.].
  • Hernán Siguero, Francisco, Carrillo Quintela, Elisa (1989). Recursos en el aula de matemáticas. Madrid: Síntesis.
  • Callís Franco, Josep (2003). El joc i las formació matemàtica a primària: jocs per aprendre i fer pensar.. Perspectiva Escolar, (273), 23,34
  • Matemàtiques divertides. El joc. Barcelona: Perspectiva Escolar. Rosa sensat.
  • Callís i Franco, Josep (1997). Aprenentatge de la mesura. La vivenciació com a procediment.. Perspectiva escolar, (211), 37-47
  • Callís i Franco, Josep (1999). a,e,i,o,... 1, 2, 3, 4 i 5 !. Perspectiva Escolar, (242), 8-19
  • Callís i Franco, Josep i altres (1997). Conèixer la catedral de Girona des de la matemàtica. Perspectiva Escolar, (213), 53-65
  • Callís i Franco, Josep (2004). De veritat no saben mates?. Perspectiva Escolar, (285),
  • Les matemàtiques a primària. Barcelona: Perspectiva Escolar. Rosa Sensat.
  • Matemàtiques per a tothom. Barcelona: Perspectiva Escolar. Rosa Sensat.
  • La resolució de problemes a matemàtiques. Barcelona: Perspectiva Escolar. Rosa Sensat.
  • Resolución de problemas. Barcelona: UNO. Graó.
  • Las matemáticas en el entorno. Barcelona: UNO. Graó.
  • Juegos y matemáticas. Barcelona: UNO. Graó.
  • Competencias matemáticas (29). Barcelona: UNO. Graó.
  • Segarra, Lluís (2000). Problemates. Barcelona: Graó.
  • Perelman, I. (1991). Problemas y experimentos recreativos. Madrid: Mir.
  • Fernández, J.; Rodríguez, Mª.I. (1991). Juegos y pasatiempos para la ensenyanza de la matemática elemental. Madrid: Síntesis.
  • Castelnuovoo, E.; Barra, M. (1976). Matemàtica nella realità. Torino: Boringhieri.
  • Díaz Godino, J.; Batanero, Mª.C.; Cañizares, Mª.J. (1991). Azar y probabilidad. Madrid: Síntesis.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

METODOLOGIA
- Pràctica activa, a l’aula, de procediments i tècniques de manipulació matemàtica i de descoberta.
- L’autometacognició serà la base i fonament de l’aprenentatge. El curs es desenvoluparà intentant desvetllar processos de conflictes metacognitius amb l’objectiu de potenciar la capacitat crítica, la imaginació i la creativitat que permeti assolir les concepcions matemàtiques que es treballin.
-La descoberta i recerca s’aplicarà tant en el que fa referència al coneixement de la realitat escolar com en l’aplicació didàctica de les propostes metodològiques.
-Es treballarà a partir de debats, estudis de casos, pràctica de taller matemàtic, elaboració i disseny de materials i recursos. Al mateix temps caldrà constatar la realitat sigui social, escolar o d'influències curriculars (llibres, vídeos, webs, …) a través d'anàlisis i recerca.

CRITERIS D'AVALUACIÓ
Es tindrà en compte i amb el valor percentual que es detalla:
a.- Treballs obligatoris (2) ..……………………………………….…………(40%)
b.- Proves, exposicions ….……………………….………......………(30%)
c.- Assistència ….…………………….……………………(10%)
d.- Autoavaluació ….……………………….....………………(10%)
e.- Rendiment (treball lliure, esforç, participació, assistència xerrades…) …...................(10%)

La capacitat d’imaginació, creació i aportació d’opinions i criteris personals serà un dels factors que més es tindran en compte en tots els processos avaluatoris.

TREBALLS
-Els treballs obligatoris seran condició necessària per a tenir dret a nota. Seran de descoberta i recerca o d’aplicació pràctica de propostes metodològiques. Durant el curs caldrà realitzar-ne un mínim de dos; un d’ells serà, obligatòriament, l’elaboració d’una proposta didàctica que permeti millorar l’aprenentatge de la resolució de problemes o el desenvolupament del pensament lògic des d’una metodologia activa. El segon serà de recerca o de disseny i elaboració de materials i recursos.

-Els treballs lliures seran imprescindibles per a poder optar a Matrícula d’Honor i condició important per a poder obtenir l’Excel·lent.

Observacions

Poc recomanable a primer. Màxima rendibilitat a tercer

Assignatures recomanades

  • La matemàtica com a recurs de multidisciplinarietat
  • Matemàtiques i la seva didàctica
  • Matemàtiques i la seva didàctica I
  • Matemàtiques i la seva didàctica II

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.