Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2004
Descripció:
Teoria de la demanda i de la producció per a l’estudi de les aplicacions economètriques i l’anàlisi de l’equilibri general. Aplicacions de la teoria del benestar. Construcció de models.
Crèdits:
12
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
Nicolas Marie Maurice Boccard  / Renan Ulrich Goetz

Altres Competències

  • Analitzar amb profunditat i rigor la conducta dels agents econòmics, la seva interacció en el sí dels mercats de competència perfecta i la desitjabilitat socials dels resultats assolits. L'assignatura es complementa amb l'Economia Industrial, on s'estudien Mercats de Competència Imperfecta.

Continguts

1. Teoria

2. PART I. TEORIA DEL CONSUMIDOR

3. Tema 1. Conjunt de consum, preferències i funció d’utilitat

4. Conjunt de consum i restricció pressupostària

5. Preferències: propietats

6. Utilitat: definició, existència i classes de funcions. Exemples

7. Bibliografia: Villar (1999), Capítols 2 i 3.

8. Tema 2. Demanda

9. Maximització de la utilitat

10. Demanda individual i continuitat

11. Excés de demanda i llei de Walras

12. Bibliografia: Villar (1999), Capítol 4.

13. Tema 3. Dualitat en el consum

14. Funció indirecta de utilitat

15. Funció de demanda compensada i funció de despesa

16. Lema de Shephard, identitat de Roy i equació de Slutsky

17. De la utilitat a la demanda i viceversa

18. Variacions en els preus i en el benestar

19. Bibliografia: Villar (1999), Capítol 5.

20. PART II. TEORIA DEL PRODUCTOR

21. Tema 4. Conjunt de possibilitats de producció i tecnologia

22. Introducció

23. Conjunt de possibilitats de producció, tecnologia i funció de producció

24. Tipus de tecnologies: exemples i rendiments

25. Relació tècnica de substitució i elasticitat de substitució

26. Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 7, apartat 7.1; Varian (1992), Capítol 1; Villar (1999), Capítol 9.

27. Tema 5. Maximització de beneficis

28. Introducció

29. La funció d’oferta: existència, unicitat i propietats

30. La funció de beneficis i propietats

31. Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 7, apartat 7.2; Varian (1992), Capítols 2 i 3; Villar (1999), Capítol 10.

32. Tema 6. Costos i tecnologia: dualitat

33. Minimització de costos i exemples

34. La funció de costos i propietats

35. Costos i tecnologia

36. Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 7, apartats 7.3 i 7.4; Varian (1992), Capítols 4, 5 i 6.

37. PART III. EQUILIBRI GENERAL I BENESTAR

38. Tema 7. Economies d’intercanvi pur: existència i eficiència de l’equilibri walrasià

39. Equilibri d’intercanvi pur: definició i representació

40. Equilibri: definició i existència

41. Equilibri i eficiència: teoremes fonamentals de l’economía del benestar

42. Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 5, apartat 5.2, Capítol 6, apartats 6.1, 6.2 i 6.3 (primera part); Varian (1992), Capítol 17; Villar (1992), Capítol 6 i Capítol 7, apartats 7.1 i 7.2.

43. Tema 8. Economies amb producció: existència i eficiència de l’equilibri walrasià

44. Economies amb producció: definició

45. Equilibri: definició i existència

46. Equilibri i eficiència: teoremes fonamentals de l’economia del benestar

47. Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 5, apartat 5.4, exemple 1; Varian (1992), Capítol 18; Villar (1992), Capítol 11.

48. Tema 9. Anàlisis de l’equilibri: unicitat, estabilitat i nucli

49. Unicitat

50. Estabilitat social

51. Nucli

52. Bibliografia: Varian (1992), Capítol 21; Villar (1992), Capítol 7, apartats 7.3 i 7.4 i Capítol 14.

53. PART IV. ERRADES DEL MERCAT I ECONOMIA PÚBLICA

54. Introducció: Què són els errors de mercat? Quan tenen lloc? Tipus

55. Tema 10. Externalitats

56. Concepte i tipus d’externalitats

57. Equilibri competitiu versus assignació òptima en presència d’externalitats

58. Intervenció pública: imposició òptima i quotes, introducció d’un mercat, introducció de mercats de drets, mecanismes de compensació

59. Condicions d’eficiència en presència d’externalitats

60. Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 6, apartat 6.3 (segona part); Varian (1992), Capítol 24; Villar (1999), Capítol 15, subapartat 15.2.1 i Mas-Colell, Whinston i Green (1995), capítol 11, apartat 11.B

61. Tema 11. Béns públics

62. Concepte de bé públic

63. Assignacions òptimes amb béns públics

64. L’equilibri de Lindahl (1919)

65. Externalitats multilaterals

66. Paper del sector públic (Quan cal? Problema per la implementació de les intervencions públiques? Informació i incentius: mecanismes de Clarke i Groves)

67. Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 5, apartat 5.4, exemple 2; Varian (1992), Capítol 23; Villar (1999), Capítols 15, subapartat 15.2.2 i Mas-Colell, Whinston i Green (1995), capítol 11, apartats 11.C, 11.D i 11.E

68. Tema 12. Elecció social

69. Agregació de les preferències

70. Teorema d’imposibilitat d’Arrow

71. Vies de solució: , debilitar la transitivitat de la preferència social, mesurabilitat i comparabilitat de les preferències individuals, restricció de dominis, debilitar la independència de les alternatives irrellevants

72. Funcions de benestar social

73. Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 5, apartats 5.3 i 5.5; Villar (1999), Capítols 16 i 17 (nivell més avançat).

74. PART V. INCERTESA I ECONOMIA DE LA INFORMACIÓ

75. Tema 13. La Teoria de la utilitat esperada de Von-Neumann i Morgenstern

76. Consum contingent: loteries simples i compostes

77. Preferències i representació Von-Neumann i Morgenstern de la utilitat esperada

78. Problemes: paradoxa d’Allais

79. Equilibri amb mercats contingents (temps i incertesa)

80. Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 3, apartat 3.1 i Capítol 6, apartat 6.5; Villar (1999), Capítol 8, apartats del 8.1 al 8.4 i Capítol 13, apartats del 13.1 al 13.3.

81. Tema 14. Loteries monetàries i aversió al risc

82. Aversió al risc

83. Mesures d’aversió al risc. Equivalents certs i primes de risc

84. Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 3, apartat 3.2; Villar (1999), Capítol 8, apartat 8.5.

85. Tema 15. Probabilitat subjectiva

86. Model de Savage

87. Problema: paradoxa d’Ellsberg

88. Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 3, apartats 3.4 i 3.5.

89. Tema 16. Risc moral i incentius

90. Risc moral

91. Distribució de riscos i incentius: un exemple senzill

92. Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 16.

93. Tema 17. Selecció adversa i senyalització

94. El model dels "cacharros" de Akerlof

95. Senyalitzant la qualitat en el mercat de treball: el model de Spence

96. Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 17, apartats del 17.1 al 17.3.

97. Pràctiques

98. L'assignatura consta també de problemes i exercicis de pràctiques que s'aniran proposant al llarg del curs. Cada capítol tindrà el seu contingut de problemes.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

    Avaluació i qualificació

    Activitats d'avaluació:

    Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

    Qualificació

    Mètodes docents:
    Després d’introduir els conceptes de cada tema, es faran exercicis a classe per veure com s’apliquen les eines teòriques. Aquests poden consistir tant en treball de lectures com en la resolució de problemes pràctics. S'espera de l'estudiant un adequat coneixement i familiaritat amb les tècniques d'optimització sota restricions.
    Tipus d'exàmens:
    L’avaluació per la convocatòria de juny es farà en dos moments diferenciats:
    (1) al mes de febrer es farà una primera avaluació, corresponent a la matèria del primer quadrimestre;
    (2) al mes de juny es farà un examen final corresponent a la matèria impartida al llarg del curs. No obstant, els estudiants que hagin tret un mínim de 4 sobre 10 en l’examen de febrer podran alternativament fer un examen final de juny especial en el qual entrarà només matèria corresponent al segon quadrimestre. Per aquests estudiants, la nota de la convocatòria de juny serà el promig dels dos exàmens, sempre i quan, es tregui un mínim de 4 sobre 10 en l’examen de juny. En cas contrari, serà la nota més baixa de les dues.
    Per la convocatòria de setembre, només hi haurà un examen corresponent a la totalitat de la matèria impartida.
    Els exàmens constaran d'una part teòrica i l’altra d'exercicis pràctics.

    Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

    Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

    Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

    Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

    Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.