1. Teoria
2. Introducció
3. 1. Els plantejaments bàsics de la història del pensament econòmic
4. Doctrines econòmiques, pensament econòmic i anàlisi econòmica.
5. Absolutisme i relativisme: reconstruccions racionals i reconstruccions històriques.
6. Economia: ciència o ideologia?
7. Bibliografia específica:
8. J.A. Schumpeter (1954)), Història del anàlisis económico, capítols 1-4.
9. R.L. Meek (1979), Economía e ideología, pp. 294-338.
10. M. Dobb (1976), Teorías del valor y de la distribución desde Adam Smith, pp. 13-51.
11. Primera part: ELS CONEIXEMENTS ECONÒMICS PRECIENTÍFICS DERIVATS DE LA PRÀCTICA, L'OBSERVACIÓ ASISTEMÀTICA I LES REFLEXIONS MORALS.
12. 2. El pensament econòmic escolàstic
13. La filosofia aristotèlica i la seva transmissió.
14. Panorama del pensament econòmic medieval: preu just, moneda bona, interès lícit.
15. Els escolàstics espanyols dels segles XVI i XVII: l'escola de Salamanca.
16. Bibliografia específica:
17. J.M. Keynes (1987), La teoria general, cap. 23
18. M. Grice-Hutchinson (1982), El pensamiento económico en España, cap. 3
19. 3. El mercantilisme.
20. Concepte i característiques generals.
21. El mercantilisme en els principals països europeus.
22. El mercantilisme tardà i el cameralisme.
23. El mercantilisme a Espanya: els arbitristes.
24. Bibliografia específica:
25. L. Perdices, J. Reeder (1998), El mercantilismo:política económica y Estado nacional.Madrid,Ed.Síntesis.
26. M. Grice-Hutchinson (1982), El pensamiento económico en España, cap. 4 (Mercantilistes espanyols).
27. P. Vilar (1976), Crecimiento y desarrollo. Barcelona, Ariel, cap.2 (Primitius espanyols).
28. T. Mun (1964), La riqueza de Inglaterra por el comercio exterior. México, Fondo de Cultura Económica.
29. G. de Ustáriz (1968), Teoría y pràctica de comercio y de marina. Madrid, Aguilar.
30. Segona part: L'EMERGÈNCIA DE L'ECONOMIA POLÍTICA CLÀSSICA.
31. 4. Els primers esforços sistemàtics
32. Petty: aritmètica política.
33. Cantillon: el bressol de la ciència
34. Hume: teoria monetària i comerç internacional
35. Bibliografia específica:
36. A. Roncaglia (1980), Petty. El nacimiento de la economía política. Madrid, Pirámide.
37. F. Estapé (1971), Ensayos sobre historia del pensamiento económico, cap. 3.
38. R. Cantillon (1978), Ensayo sobre la naturaleza del comercio en general. México, F.C.E.
39. 5. La fisiocràcia i els seus precedents
40. Boisguillebert i Vauban, els precursors.
41. Il.lustració i crisi econòmica: l'origen de la fisiocràcia.
42. El "Tableau économique" i el producte net.
43. La política econòmica dels fisiòcrates.
44. Bibliografia específica:
45. R.L. Meek (1975), La fisiocracia.Barcelona, Ariel.
46. Ll. Argemí, E. Lluch (1985), Agronomía y Fisiocracia en España (1750-1820). Valencia, Alfonso el Magnánimo.
47. J.M. Naredo (1996), La economía en evolución, cap. 9, pp. 89-108.
48. M. Kuczynsky, R.L. Meek, comps. (1980), El "Tableau économique" de Quesnay. México, F.C.E.
49. 6. Adam Smith
50. L'escola escocesa i la Teoria dels sentiments morals.
51. La Riquesa de les nacions.
52. Divisió del treball i acumulació de capital.
53. Ciència econòmica i doctrina liberal.
54. Bibliografia específica:
55. A.O. Hirschman (1999), Las pasiones y los intereses. Barcelona, Ed. Península.
56. J. Cartelier (1981), Excedente y reproducción. La formación de la economía política clássica. México, Fondo de Cultura Económica.
57. A. Smith (1988), Investigación sobre la naturaleza y las causas de la riqueza de las naciones. Barcelona, Oikos-Tau. (Versió catalana: La Riquesa de les nacions. Barcelona, Ed. 62).
58. Tercera part: L'ESCOLA CLÀSSICA I EL MARXISME
59. 7. David Ricardo i Thomas R. Malthus
60. La teoria de la població de Malthus. Crisi i subconsum.
61. Ricardo: el model senzill del gra.
62. Els Principis i la teoria del valor i la distribució.
63. Bibliografia específica:
64. P. Sraffa, "Prólogo general" i "introducción" a Obras y correspondencia de D. Ricardo, I, pp. VII-XLV.
65. D. Ricardo (1984), Els principis d'economia política i tributació. Barcelona, Ed. 62 (Versió espanyola: Principios de economía política y tributación. México, F.C.E., 1973).
66. T.R. Malthus (1986), Un assaig sobre el principi de la població. Barcelona, Ed. 62 (Versió espanyola: Primer ensayo sobre la población. Madrid, Alianza ed.
67. 8. L'escola clàssica anglesa i continental
68. Say i la llei dels mercats.
69. Sismondi i les crisis.
70. Mill: la darrera síntesi.
71. Recepció del classicisme a Espanya
72. Bibliografia específica:
73. J.S. Mill (1951), Principios de economía política. México, F.C.E.
74. A. Flórez Estrada (1980), Curso de economía política. Madrid, Instituto de Estudios Fiscales.
75. E. Lluch (1973), El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840). Barcelona, Ed. 62.
76. E. Jaumeandreu (1988), Rudimentos de economía política. Barcelona, Altafulla.
77. 9. Karl Marx i el marxisme.
78. Context i mètode: el materialisme històric.
79. Teoria del valor i plusvàlua.
80. Acumulació i crisi del capitalisme.
81. El marxisme després de Marx.
82. Bibliografia específica:
83. M. Dobb (1976), Marx como economista. Barcelona, Ed. Anagrama.
84. P. Sweezy (1982), Teoría del desarrollo capitalista. Madrid, F.C.E.
85. K. Marx (1980), El capital. Barcelona, Crítica.
86. N. Bujarin (1969), La economía mundial y el imperialismo. París, Ruedo Ibérico.
87. K. Kaustsky (1974), La cuestión agraria. Barcelona, Laia.
88. Quarta part: EL MARGINALISME I LA CONSTRUCCIÓ DE L'ECONOMIA MODERNA
89. 10. Aparició del marginalisme.
90. Gènesi del marginalisme: Cournot, Dupuit, von Thünen, Gossen.
91. La primera generació de marginalistes: Jevons, Menger, Walras.
92. Bibliografia específica:
93. M. Blaug (1985), Teoría económica en retrospección, pp. 374-391.
94. A.A. Cournot (1969), Investigaciones acerca de los principios matemáticos de la teoría de las riquezas. Madrid, Alianza ed.
95. C. Menger (1983), Principios de economía política. Madrid, Unión ed.
96. L. Walras (1987), Elementos de economía política pura (o Teoría de la riqueza social). Madrid, Alianza ed.
97. 11. Desenvolupament del marginalisme.
98. Böhm-Bawerk: teoria de l'interès i període mitjà de producció.
99. Fisher: teoria de l'interès.
100. Wicksell: teoria de la distribució.
101. Pareto: economia del benestar.
102. Bibliografia específica:
103. N. Bujarín (1974), Economía política del rentista. Barcelona, Laia.
104. E. Böhm-Bawerk (1986), Capital e interés. Historia y crítica de las teorías sobre el interés. México, FCE.
105. E. Böhm-Bawerk (1998), La teoría positiva del capital. Madrid, Aosta.
106. K. Wicksell (1963), Lecciones de economía política. Madrid, Aguilar.
107. 12. L'economia marshalliana
108. Panoràmica de la biografia intel.lectual i de l'obra de Marshall.
109. Teoria de la utilitat i de la demanda. L'excedent del consumidor.
110. Cost i oferta. El temps. Les economies externes.
111. Influència de les aportacions marshallianes.
112. Bibliografia específica:
113. J.M. Keynes (1949), "Introducción" a A. Marshall, Obras escogidas. México, FCE., pp. ix-xxxii.
114. A. Marshall (1963), Principios de economía. Madrid, Aguilar.
115. 13. Altres corrents
116. Historicisme: l'escola antiga i l'escola nova
117. La Methodenstreit.
118. L'institucionalisme americà: Veblen i els altres institucionalistes.
119. Bibliografia específica:
120. B.B. Seligman (1967), Principales corrientes de la ciencia económica moderna, caps. 1 i 3.
121. T.B. Veblen (1966), Teoría de la clase ociosa. México, FCE.
122. Cinquena part: DE KEYNES FINS A L'ACTUALITAT
123. 14. Keynes
124. La determinació dels nivells d'ocupació, els plans de producció i el mercat de treball.
125. La propensió a consumir. L'eficiència marginal del capital. La preferència per la liquiditat.
126. El model de la Teoria general i la política econòmica.
127. Bibliografia específica:
128. Ll. Barbé (1992), Curs d'introducció a l'economia, II, caps. XVIII-XXI.
129. J.M. Keynes (1987), La teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner. Barcelona, Ed. 62.
130. 15.Schumpeter
131. La teoria dels cicles.
132. La teoria de l'empresari innovador.
133. La History de Scumpeter.
134. Bibliografia específica:
135. J.A. Schumpeter (1966), Capitalisme, socialisme i democràcia. Barcelona, Ed. 62.
136. F. Estapé (1971), "El porvenir del capitalismo según J. Schumpeter", Ensayos sobre la historia del pensamiento económico
137. 16. Els enfocaments keynesians
138. La síntesi neoclàssica
139. La revisió de les principals funcions keynesianes: consum i inversió.
140. Les teories del desequilibri.
141. La nova economia keynesiana.
142. Bibliografia específica:
143. M. Beaud; G. Dostaller (1993), La pensée économique depuis Keynes. París, Seuil (Versió anglesa: Economic thought since Keynes. A History and Dictionary. Londres, Routledge, 1997).
144. G.N. Mankiw, Macroeconomía. Barcelona, Antoni Bosch.
145. 17. Les respostes a Keynes
146. El monetarisme de Milton Friedman. La crítica a la corba de Philips i l'estangflació.
147. La nova economia clàssica i les anticipacions racionals. El triomf del mercat i la desaparició de les crisis.
148. L'economia de l'oferta.
149. L'imperialisme de l'economia neoclàssica.
150. Bibliografia específica:
151. R. Heilbroner; W. Milberg (1998), La crisis de visión en el pensamiento económico moderno. Barcelona, Paidós.
152. P. Krugman (1994), Vendiendo prosperidad. Barcelona, Ariel.
153. M. Friedman (1968), Capitalismo y libertad. Madrid, Rialp.
154. 18. Els enfocaments alternatius
155. El neo-ricardianisme de Sraffa.
156. El nou institucionalisme de Galbraith.
157. Pluralisme en el pensament econòmic..
158. Bibliografia específica:
159. A. Barceló (992), "Chequeo a la ciencia económica", Filosofía de la economía. Leyes, teorías y modelos. Barcelona-Madrid, Icaria-FUHEM, Economía crítica, pp. 63-98.
160. A. Barceló (1998), Economía política radical. Madrid, Ed. Síntesis.
161. E. Lluch, "Pròleg" a P. Sraffa (1985), Producció de mercaderies per mitjà de mercaderies. Barcelona, Ed. 62, pp. 5-20.
162. A. Sen (2000), "Mercados, Estado y oportunidad social", Desarrollo y libertad, pp. 142-182.
163. Pràctiques
164. A les sessions de classe, amb dues hores consecutives, es combinarà l'exposició del temari amb l'anàlisi i comentari de textos dels autors i tendències més rellevants de la història del pensament econòmic. Els textos seran publicats durant el curs, almenys una setmana abans de les classes pràctiques.