Diuen que la lluna és lluny, que la podem mirar des d’aquí baix, petits i silenciosos. Però hi ha nits, poques, en què sembla acostar-se. Nits en què la seva llum no arriba des del cel, sinó des d’un lloc més proper, gairebé a l’abast, com una presència íntima i delicada.

No cal mirar amunt, aquesta Lluna no s’amaga, no sabem ben bé com ni per què... Però durant quatre vespres, potser la lluna vindrà, ... a tocar.

Una instal·lació de mésMèdia cultural · 25 anys.