Arran de la problemàtica causada per l’ús de productes químics en les tasques de jardineria del campus de Montilivi, el vicerectorat de Campus va encarregar als responsables del Pla d'Ambientalització (IMA-UdG) l’elaboració d’una proposta de jardineria més responsable amb el medi. Des d’algun àmbit de jardineria més respectuosa es contempla l' "ecològica" com un tipus de jardineria basada, en primer lloc, en la lluita dirigida "que té com a principis la limitació dels tractaments químics i l'elecció dels pesticides amb una repercussió ecològica dèbil". De manera complementària, proposa anar "introduint altres mètodes, a més dels químics, com els culturals, els biològics i biotecnològics" per tal de reduir el nivell de plaga fins a límits tolerables sense arribar a l'erradicació total. D'aquesta manera es redueix l'ús de productes químics de síntesi i per tant l'impacte final és considerablement menor que el produït en un tipus de jardineria tradicional.
La proposta de la UdG vol anar més enllà, no tan sols limitant l’ús de productes químics de síntesi, sinó suprimint de forma radical el seu ús en els Campus de la Universitat donant lloc a uns mètodes menys intervencionistes en el medi i per tant, molt més respectuosos.
Els objectius que persegueix la proposta de jardineria ecològica pels campus són:
- Actuar de forma integrada amb tots els sistemes i cicles naturals.
- Fomentar i estimular els cicles biològics, els quals comprenen els microorganismes, la flora i la fauna del sòl.
- Incrementar la fertilitat del sòl.
- Suprimir totes les formes de contaminació que puguin derivar dels treballs de manteniment.
Característiques
Amb consonància amb els objectius esmentats, la proposta que es presenta és un tipus de jardineria molt més respectuosa i preventiva basada en l'ús exclusiu de fungicides (Cu, S elemental) i adobs orgànics (compost). El mètode més tradicional i natural per lluitar contra les plagues consisteix en augmentar la complexitat de l'ecosistema. Permetent, de manera natural, l'entrada de noves espècies, l'ecosistema anirà guanyant complexitat i resistència davant possibles adversitats. D'aquesta manera es redueix, simultàniament, la necessitat d'introduir energia exosomàtica (erradicació de "males herbes"), l'ús de biocides i el consum d'aigua per a reg donat que les espècies mediterrànies requereixen menys oferta hídrica. Algunes d'aquestes espècies, esteses als prats de les nostres contrades, són Cynodon dactylon, Brachypodium retusum, B. phoenicoides, Lolium perenne, Potentilla reptans, Trifolium sp.pl., Vicia sativa,Medicago sp.pl. etc.
Utilitzant adobs orgànics es facilita l'entrada d'aquestes i altres espècies que, de forma progressiva, aniran substituint les espècies forasteres per passar de gespa a prat. Així les tasques de manteniment es redueixen considerablement i alhora es consolida un tipus de cultiu de qualitat, més resistent i adaptat al medi. Per tant:
- La utilització d'adobs naturals. Segons les necessitats del sòl, el Consell Català per a la Producció Agrària Ecològica proposa tot un llistat de productes. Entre aquests destaquem el compost orgànic com el més adient per cobrir les necessitats existents.
- Pel que fa al control de plagues i malalties mitjançant l'ús de fungicides no agressius, s'han considerat el Sofre elemental i el Coure (caldo bordelès) com els més respectuosos amb l'entorn, que a part de presentar una bona acció fungicida, són dos productes admesos dintre de l'Agricultura i Jardineria Biològica.