Han passat gairebé dos anys i un llarg procés de diàleg i negociació per tal que la UNESCO hagi elaborat el primer instrument global d'establiment de normes sobre l'ètica de la intel·ligència artificial (IA) en forma de recomanació, seguint la decisió de la Conferència General de la UNESCO en la seva 40a sessió, el novembre de 2019, d'engegar aquesta iniciativa. Sens dubte, el procés ha estat llarg ja que, entre altres, després de la preparació d'un esborrany de text de recomanacions durant l'any 2020, amb l'assistència d'un grup d'experts ad hoc, es van realitzar múltiples consultes de caire inclusiu i multidisciplinar amb una àmplia gamma de parts interessades per garantir que l'esborrany de text fos el més inclusiu possible. Des de finals de 2020 i al llarg d'aquest any 2021, UNESCO s'ha centrat en un procés intergovernamental i en les negociacions sobre l'esborrany de text per produir una darrera versió de recomanacions. Finalment, el 16 de novembre de 2021, i després de llargs i acalorats debats entre els Estats membres en una darrera sessió, la versió final de recomanacions es va acordar (per part de 193 Estats) com a primer instrument global d'establiment de normes sobre l'ètica de la IA, el qual es presentarà a la Conferència General de la UNESCO per a la seva adopció.

Tal i com vam avançar en el nostre Informe OEIAC, en el text de recomanacions es presta especial atenció a les implicacions ètiques de la IA en relació amb els dominis centrals d’UNESCO (educació, ciència, identitat  i diversitat culturals, i comunicació i informació), de la següent forma:

• En l'educació perquè viure en societats en procés de digitalització exigeix ​​noves pràctiques educatives, una reflexió ètica, un pensament crític, pràctiques de concepció responsables i noves competències, ateses les implicacions per al mercat laboral i l'ocupabilitat;
• En la ciència, en el sentit més ampli, que abasta tots els àmbits acadèmics des de les ciències exactes i naturals i les ciències mèdiques fins a les ciències socials i humanes, ja que les tecnologies de la IA aporten noves capacitats de recerca, influeixen en la nostra concepció de la comprensió i explicació científiques i creen una nova base per a l'adopció de decisions;
• En la identitat i la diversitat culturals, ja que les tecnologies de la IA poden enriquir les indústries culturals i creatives, però també poden donar lloc a una concentració més gran de l'oferta de continguts, les dades, els mercats i els ingressos de la cultura en mans d'uns quants actors, cosa que pot tenir conseqüències negatives per a la diversitat i el pluralisme de les llengües, els mitjans de comunicació, les expressions culturals, la participació i la igualtat;
• En la comunicació i la informació, ja que les tecnologies de la IA exerceixen una funció cada cop més important en el processament, l'estructuració i el subministrament d'informació, i les qüestions del periodisme automatitzat i del subministrament algorísmic de notícies i la moderació i la conservació de continguts als mitjans socials i els cercadors, són només alguns exemples que plantegen qüestions relacionades amb l'accés a la informació, la desinformació, la informació falsa, les interpretacions errònies, l'aparició de noves formes de narrativa social, la discriminació, la llibertat d'expressió, la privadesa i l'alfabetització mediàtica i informacional, entre d'altres.

Les recomanacions d'UNESCO tenen per objecte servir de base per posar els sistemes d'IA al servei de la humanitat, les persones, les societats i el medi ambient i els ecosistemes, així com per prevenir danys. També es destaca que, a més dels marcs ètics relatius a la IA que ja han estat elaborats per diverses organitzacions a tot el món, les recomanacions d'UNESCO pretenen aportar un instrument normatiu acceptat a escala global que no tan sols es centri en l'articulació de valors i principis, sinó també en la seva aplicació pràctica, mitjançant recomanacions i accions polítiques concretes, fent especial èmfasi en les qüestions de la igualtat de gènere i la protecció del medi ambient i els ecosistemes. Atès que la complexitat de les qüestions ètiques que envolten la IA exigeix ​​la cooperació de múltiples parts interessades en els diversos nivells i sectors de les comunitats internacionals, regionals i nacionals, les recomanacions UNESCO tenen per objecte permetre que les parts interessades assumeixin una responsabilitat compartida basada en un diàleg mundial i intercultural.

Els objectius específics d'aquestes recomanacions UNESCO són els següents:

• proporcionar un marc universal de valors, principis i accions per orientar els estats en la formulació de les seves lleis, polítiques o altres instruments relatius a la IA;
• orientar les accions de les persones, els grups, les comunitats, les institucions i les empreses del sector privat per assegurar la incorporació de l'ètica a totes les etapes del cicle de vida dels sistemes d'IA;
• promoure el respecte de la dignitat humana i la igualtat de gènere, salvaguardar els interessos de les generacions presents i futures i protegir els drets humans, les llibertats fonamentals i el medi ambient i els ecosistemes en totes les etapes del cicle de vida dels sistemes d'IA;
• fomentar el diàleg multidisciplinari i pluralista entre múltiples parts interessades sobre qüestions ètiques relacionades amb els sistemes d'IA;
• promoure l'accés equitatiu als avenços i els coneixements a l'àmbit de la IA i l'aprofitament compartit dels beneficis, prestant especial atenció a les necessitats i contribucions dels països d'ingrés mitjà baix.

Podeu consultar el document complet de les recomanacions, incloent-hi els valors, principis i polítiques concretes (en anglès) clicant aquí.

Aprofitem per avançar-vos que aviat tindrem disponible una infografia amb les recomanacions UNESCO per tal facilitar-vos la seva lectura i interpretació.