La Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni i la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona han organitzat, avui a la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, una conferència sobre el futur i les conseqüències del turisme cultural i del turisme de masses a ciutats com Barcelona i Girona. La ponència “Quan el turisme cultural es torna dolent. Com fer front a les conseqüències del "sobreturisme"” ha anat a càrrec del professor neerlandès Greg Richards (Universitats de Breda i Tilburg, als Països Baixos) i el debat també ha comptat amb les intervencions de Dolors Vidal (directora de la Càtedra GCT) i de Sílvia Aulet (directora de la Càtedra UNESCO). Richards ha subratllat que “el producte turístic de Barcelona ha estat massa barat (pel turista), les aerolínies i els allotjaments tenen un cost baix per passar-hi un cap de setmana. Has de mirar quin producte vols si optes per un públic amb més poder adquisitiu i que aposti per la cultura”. Al mateix temps, de Girona considera que “necessita tenir un mercat propi perquè mes turistes hi vagin no només perquè està a prop de Barcelona. S’ha de desmarcar ja que té coses precioses i malgrat tot té un tipus de turisme similar que visita la ciutat, menja i marxa a casa”.

El turisme cultural s'ha vist sovint com una bona forma de turisme, que atrau visitants educats i que poden gastar molt. Els turistes culturals sovint contraposen amb els ‘turistes massius’ i els ‘turistes de platja’, que o bé no gasten prou o inverteixen la despesa en altres coses. Richards, que ha viscut molts anys a Barcelona, ha explicat que “la ciutat ha creat un vincle molt especial amb el turista. Ha fet servir el model turístic com a motor d’identitat, transformant espais icònics i creant la cultura al carrer com els castellers o la festa de La Mercè”.

Agafant dades de l’Organització Mundial del Turisme com a referents, on es destaca que entre 2024 i 2025 es tornarà a viure una presència del turisme com el 2019, s’ha qüestionat quin model i estratègia es vol desenvolupar fins arribar a aquest període: “Hi ha una gran oportunitat per definir cap a on es vol anar”. La pandèmia pot haver aturat temporalment aquest ràpid creixement del turisme cultural de masses, però els nous models turístics encara no s’han dibuixat clarament. Richards, professor de placemaking (procés de disseny urbà per fer més atractius els espais públics), aposta primer per vetllar pel ciutadà local i “desenvolupar llocs més holístics, sostenibles i atractius per viure-hi. Si s’aconsegueix, de retruc atraurà més turisme. Què fer per què vinguin més turistes? Centrar-se en la qualitat de vida i el turista acabarà venint”. Richards ha recordat que el  turisme cultural gasta un 22% més que el turisme mitjà i de baix cost: “Aquest turisme va ser a conseqüència de l’aposta per la cultura, amb l’increment de museus i de més activitats. Són anys decisius per prendre mesures i les institucions han vist la cultura com un motor econòmic, hi ha d’haver una simbiosi entre l’empresa pública i privada”. Amb el creixement del turisme a moltes ciutats europees, abans de la pandèmia, també va començar a sorgir una nova visió del turista cultural massiu. Davant aquest fet, hi ha ciutats que van començar a prohibir les visites en autocar, les vestimentes inadequades, i altres elements molestos per als visitants. Es va posar en dubte, potser per primera vegada, que el turisme cultural sempre sigui un molt bon turisme. Referent a la turismofòbia que hi ha des de certs sectors, ha dit que “a Barcelona s’ha incrementat el turisme a partir dels Jocs Olímpics. Al 2014 hi va haver la percepció que no feia falta atraure més turistes, que s’havia arribat a la màxima capacitat, però no ha de ser així. És el turisme qui genera llocs de treballs i ens genera riquesa i s’ha vist amb la pandèmia. Sovint la turismofòbia ha estat impulsada per les classes altes. Crec que el que no vol la gent és un grup reduït de turistes que van als bars per les nits, fan soroll i desperfectes”. Una de les altres problemàtiques que ha viscut Barcelona són els pisos turístics: “S’ha de regular l’allotjament; s’ha limitat empreses com Airbnb, però molts cops aquests pisos acaben a mans de lobbys d’empreses estrangeres o de propietaris únics”.

Richards aposta per deixar de mesurar el turisme de forma quantitativa i centrar-se en seleccionar quin tipus de turisme es vol. “Si no pots distingir els diferents grups de turistes no pots prendre decisions sobre el turisme que vols. Cal definir un mercat més cultural i més creatiu per atraure gent més poderosa en l’àmbit econòmic i bo per a la ciutat, i que apreciï les coses que vol la ciutat”. El professor neerlandès considera que “Barcelona, en el passat, ha estat massa barata per les aerolínies de baix cost i per companyies d’allotjament turístic. Si vols un públic amb més poder i interessat en la cultura has de mirar quin producte tens. La solució és pujar els preus? Per gestionar-ho has de controlar l’accés a la ciutat, com per exemple donar menys opcions a

aerolínies de low cost. És un problema polític haver de seleccionar quin turista vols, no pots dir a la gent amb menys recursos que no pot venir, però hi ha altres manera de gestionar-ho”.

Tot i posar el focus en Barcelona, Richards ha dit, de Girona, que “necessita tenir un mercat propi perquè hi vagin turistes, no només pel fet d’estar a prop de Barcelona. Girona té coses precioses i, molts cops, més interessants que Barcelona i s’hi ha d’independitzar. Des de la distància, crec que té un turisme similar al de Barcelona, amb gent que visita la ciutat, menja i va cap a casa”.

La ponència i el debat s’han fet en anglès i s’ha pogut seguir presencialment a la Sala de Graus de la Facultat de Turisme i en streaming a través del següent enllaç: https://youtu.be/sEPgcHiWjhc. Ho han seguit usuaris de diferents universitats europees i de la resta del món. La UdG fa més de 10 anys que imparteix el Màster en Turisme Cultural i la conferència ha estat enfocada tant per professionals del turisme com per professors i estudiants. 

Sobre Greg Richards

Greg Richards és professor de placemaking (procés de disseny urbà per fer més atractius els espais públics) i esdeveniments a la Universitat de Breda i professor d’estudis sobre oci a la Universitat de Tilburg als Països Baixos. Ha treballat en projectes per a nombrosos governs, organitzacions turístiques nacionals i municipis, i té una àmplia experiència en recerca i educació en turisme i oci. Les seves publicacions recents inclouen el SAGE Handbook of New Urban Studies (amb John Hannigan), Reinventing the Local in Tourism (amb Paolo Russo), Small Cities with Big Dreams: Creative Placemaking and Branding Strategies (amb Lian Duif) i Rethinking Cultural Tourism.

Richards ha participat en el desenvolupament i l'avaluació d'una sèrie de grans programes de regeneració cultural i ha realitzat diversos grans projectes d'investigació sobre la relació entre cultura i turisme. També ha col·laborat amb l'Organització Mundial del Turisme en l'informe sobre sinèrgies de turisme i cultura i participa activament en el desenvolupament d'iniciatives de turisme creatiu a diferents parts del món.