Campus de la Salut > Un tipus de virus present a la microbiota intestinal s’associa a una millor capacitat cognitiva
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Campus Salut

Un tipus de virus present a la microbiota intestinal s’associa a una millor capacitat cognitiva

L’estudi ha trobat una presència més alta d’aquests virus en les persones, ratolins i mosques que ingereixen productes làctics en la seva dieta habitual. El treball s’ha realitzat des de l’IDIBGI i la UdG, amb la col·laboració d’altres universitats, centres hospitalaris i de recerca.

Una nova investigació associa la presència de virus Caudovirales en la microbiota intestinal a una millora de les funcions cognitives i de la memòria en humans, ratolins i mosques. Els resultats demostren que els bacteriòfags presents en la microbiota intestinal influeixen en la relació entre el microbioma i el cervell.

L’article, publicat a la revista Cell Host & Microbe, ha estat liderat pels investigadors del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i CIBEROBN, Jordi Mayneris-Perxachs i José Manuel Fernández-Real. Aquest darrer també és el cap del Departament de Ciències Mèdiques de la Universitat de Girona (UdG).

Els bacteriòfags, un tipus de virus que es replica dins les bactèries, representen un dels buits més grans en el coneixement del microbioma humà. Aquesta investigació s’ha centrat en l’estudi de dos tipus de bacteriòfags prevalents en la nostra microbiota intestinal: els Caudovirales i els Microviridae.

En una mostra de 114 persones, que després s’ha ampliat a 942 subjectes (participants del projecte de l’Imagenoma de l’Envelliment de l’IDIBGI), els investigadors han trobat que “els individus amb més Caudovirales tenien un millor rendiment dels processos executius i la memòria verbal, i, en canvi, la presència d’uns nivells més alts de Microviridae es relacionaven amb un major deteriorament de les capacitats executives del cervell”, afirma Fernández-Real, que també és Cap de Secció d'Endocrinologia de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona.

 

El paper dels làctics

Per saber de quina manera les persones poden accedir a aquests virus, els investigadors van realitzar enquestes alimentàries als participants per conèixer la seva dieta. Els individus que tenien més Caudovirales en la microbiota intestinal consumien més productes làctics de manera habitual. Una troballa recolzada per la literatura científica en aquest àmbit: algunes investigacions prèvies assenyalaven que les persones que prenien més làctics tenien millors funcions cognitives.

Amb l’objectiu de reforçar encara més el resultat, es va fer un experiment amb ratolins, mitjançant la microbiota present a les diferents mostres de la femta humana, trasplantant-la a l’intestí dels rosegadors. “Els ratolins que van rebre una microbiota rica en Caudovirales van presentar un millor rendiment cognitiu que els altres ratolins, amb millores importants a nivell de la memòria espacial i de la memòria emocional”, afirma Rafael Maldonado.

Un segon experiment de confirmació es va fer utilitzant mosques (Drosophila melanogaster) com a model animal, també conegudes com les mosques de la fruita. Primer, un grup de mosques va ser alimentat amb sèrum làctic, i va demostrar tenir més memòria que l’altre grup de Drosophila que va ingerir el sèrum làctic esterilitzat, i per tant, sense virus. L’experiment es va repetir, però en aquest cas es va suplementar l’alimentació de les mosques amb els bacteriòfags aïllats. Els resultats es van replicar de nou. Observant un grup de gens al cervell de la mosca, els autors van trobar que la presència dels Caudovirales regulava a l’alça els gens associats amb la memòria.

Els resultats d’aquest estudi reforcen la consideració dels virus bacteriòfags com a actors influents en la relació entre el microbioma humà i el cervell. A més, el treball obre la porta a noves línies de recerca com, per exemple, l’estudi de possibles suplements a la dieta amb aquest virus de forma aïllada per millorar les capacitats cognitives de les persones.

El treball s’ha realitzat en col·laboració amb el grup de recerca en Neurofarmacologia liderat pel Dr. Rafael Maldonado a la Universitat Pompeu Fabra i adscrit a l’Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM); el grup de Microbioma Humà dels Drs. Andrés Moya i Vicente Pérez-Brocal, de la Fundació FISABIO, l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) de la Universitat de València i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i CIBERESP; i la Universitat d’Alacant (UA).

Article de referència

DOI

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.