Campus Patrimoni > Un equip de la UdG promou una pesca artesanal més respectuosa amb la fauna marina protegida
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Campus Patrimoni Cultural i Natural

Un equip de la UdG promou una pesca artesanal més respectuosa amb la fauna marina protegida

Membres del grup de recerca en Biologia Animal i del grup de Biodiversitat i Recursos Marins de la Universitat de Girona determinaran la presència de microplàstics i metalls pesants en el corb marí emplomallat, una espècie emblemàtica per la seva situació d’especial vulnerabilitat. Aquest és un dels objectius de la tercera fase del projecte DESMARES.

Un equip científic del grup de recerca en Biologia Animal i del grup de Biodiversitat i Recursos Marins de la Universitat de Girona (UdG) ha iniciat la tercera fase del projecte DESMARES, amb l’objectiu d’aportar solucions al sector pesquer artesanal davant la problemàtica de les captures accidentals d’algunes espècies marines. És el cas de les tortugues i, especialment, el del corb marí emplomallat, una au que habita a la costa catalana i que està catalogada com a vulnerable a l’extinció.

DESMARES III ha començat aquest any i cerca incrementar la sostenibilitat de la pesca artesanal. El projecte també preveu transferir tot el coneixement generat a organismes gestors i al sector de la pesca per tal que puguin prendre decisions que contribueixin a la protecció de la fauna marina.

El projecte porta per títol “Cap a la sostenibilitat del sector pesquer artesanal: el corb marí emplomallat com a espècie emblema de les àrees protegides” i posa l’accent en el corb marí emplomallat, com a símbol de les espècies vulnerables del Mediterrani. Per tal de reduir les captures no desitjades i els accidents amb les xarxes pesqueres, l’equip científic ja treballa conjuntament amb el sector pesquer per cercar el benefici mutu.

 

Arts de pesca
Els científics de la UdG desenvoluparan un mètode innovador per afavorir la conservació de les espècies marines. Concretament, han dissenyat arts de pesca per allunyar les espècies marines de la zona de pesca i evitar morts accidentals. Aquestes mesures es faran efectives a partir de llums i elements espanta-ocells.

En aquesta fase de la recerca, que durarà vuit mesos, l’equip de biòlegs supervisarà la dieta del corb marí emplomallat. La finalitat és utilitzar-lo com a bioindicador de les comunitats de peixos litorals, ja que conèixer què menja permet saber quines espècies hi ha a la costa. En aquesta línia, els biòlegs de la UdG compararan els resultats actuals amb unes mostres paleontològiques datades de fa mil anys, localitzades per l'investigador Antoni Alcover (IMEDEA) a l'Illot de Sa Galera, Mallorca.

 

Els científics seguiran observant els hàbits dels corbs marins a través d’un sistema GPS per conèixer com i on pesquen, i com són les seves immersions. A més, com a prova pilot, el projecte utilitzarà un robot submarí per recollir arts de pesca perduts (fantasma), fer censos de peixos, i cartografiar el fons marí.

En una altra línia d’actuació, l’equip de biòlegs investigarà com els dofins mulars, una de les tres espècies de dofins que habita al Mediterrani català, interaccionen amb les xarxes pesqueres. Aquests petits cetacis s’han especialitzat en robar el peix de les xarxes amb un resultat nefast pel sector: esquincen les xarxes de manera considerable i això es tradueix en pèrdues econòmiques molt importants.

Finalment, el corb marí actuarà de sentinella de l’estat de salut del mar atès que el projecte també determinarà la càrrega de microplàstics i de metalls presents en aquestes aus.

 

Informació inèdita
DESMARES III pren el relleu de la segona fase del projecte, que ha finalitzat recentment. A partir de seguir 59 corbs marins emplomallats, s’ha aconseguit una informació molt valuosa i, fins ara inèdita, d’aquesta espècie. L’equip de biòlegs ha observat que aquestes aus fan desplaçaments des de la costa catalana fins les Illes Balears i ha detectat les seves zones de pesca, les quals coincideixen sovint amb les del sector pesquer. Per això, l’equip de la UdG i aquest sector seguiran cooperant per reduir les captures accidentals.

Els científics han calculat que els corbs marins emplomallats poden submergir-se a més de 50 metres de profunditat, tot i que normalment descendeixen entre 10 i 20 metres. En l’anàlisi de la dieta, DESMARES II ha aconseguit descriure-la amb molta precisió i finalitzarà en la fase actual, amb noves mostres. S’analitzarà la dieta des del 2014 per estudiar com fluctuen les espècies que consumeix i comprovarà si és similar a les espècies capturades pel sector pesquer, sobretot del sonso. Finalment, s’ha observat que la majoria d’ocells presenten paràsits i els científics seguiran investigant de quina espècie de peix poden provenir, encara que comencen a sospitar algunes espècies en concret.

En l’estadi actual, el projecte també ha previst actuacions per divulgar aquesta recerca entre el públic no expert i, en especial, entre joves i infants. En col·laboració amb un pescador de la costa catalana, es duran a terme espectacles de clown per donar a conèixer la situació del corb marí emplomallat al nostre Mediterrani.

El projecte DESMARES està finançat amb fons FEMP de la convocatòria Pleamar, gestionada per la Fundación Biodiversidad.

 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.