L'estudi, fruit de la col·laboració entre la Universitat de Girona (UdG) i l’Observatori de Dipsalut, permetrà obtenir noves dades sobre l’efecte de les onades de calor en la població de la demarcació de Girona. El projecte oferirà, per primera vegada, una mirada local sobre els efectes de les onades de calor en l’excés de mortalitat als municipis de les comarques gironines els darrers 20 anys.
L’estudi, desenvolupat conjuntament pel Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la UdG i l’Observatori Social, Ambiental i de Salut de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, tindrà en compte diferències geogràfiques, temporals, socioeconòmiques, d’exposició diferencial a la temperatura, als contaminants o a altres variables meteorològiques, com la humitat relativa. Així mateix, permetrà abaixar a una escala geogràfica menor (fins a aquest moment els estudis han arribat a escala provincial) i conèixer com interaccionen els diversos factors que afecten la mortalitat per calor a aquesta escala.
Així, els resultats contribuiran a generar evidència, en cas que es confirmin les hipòtesis, que factors com el lloc on es viu, l’edat, les condicions socioeconòmiques, el nivell d’exposició a la contaminació, la procedència de la població estrangera, o les condicions d’infrahabitatge, entre d’altres, generen un impacte diferencial en l’efecte de mortalitat atribuïble a episodis de calor extrema.
Per altra banda, s’investigarà la possibilitat de redefinir les onades de calor per a àrees petites, considerant altres percentils que no siguin només els de la temperatura màxima, la temperatura mínima i les diferències entre les temperatures diürnes i nocturnes, que és la referència actual del Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT) i de l'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET).
L'objectiu és poder establir una escala de perillositat, respecte als seus efectes sobre la mortalitat, de cada onada de calor, en funció del moment en què han tingut lloc, la seva durada i intensitat, segons el nivell socioeconòmic dels habitants del municipi i/o segons l’exposició als contaminants atmosfèrics.
La intenció és poder presentar els resultats d’aquest estudi a primers de 2024 per tal que aportin informació tant als Ajuntaments com als gestors sanitaris de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) que els faciliti la presa de decisions davant les onades de calor de cara a l’estiu de l’any que ve. D’aquesta manera els ens municipals tindran eines per determinar quines són les àrees i els grups de població més vulnerables a fi que pugin emprendre les mesures preventives que calguin, així com distribuir els recursos i planificar accions de manera equitativa ajustant-les a una escala i intensitat proporcional al nivell de desavantatge social i ambiental considerat i poder establir polítiques municipals d’adaptació al canvi climàtic.
Els investigadors principals d’aquest projecte son Antònia Barceló i Marc Sáez per part del GRECS de la UDG, i Angi Vilà Pujolràs, tècnica de salut ambiental, i Xavier Perafita Basart, tècnic de gestió i mineria de dades, per part de l'Observatori.
L’Observatori de Dipsalut i el Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut de la UdG també han presentat la idea de la recerca a la convocatòria d’ajuts per finançar projectes de recerca per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, que s’ha de resoldre el mes de setembre.
Especial atenció a l’estiu de 2022
Durant l’any 2022 hi va haver un excés de mortalitat en tot el món, en molts casos només superat per l’excés de 2020, com a conseqüència de la pandèmia. Segons les dades del sistema de monitorització de la mortalitat diària MoMo de l'Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), l’excés de mortalitat a Espanya el 2022 va ser de 30.479 víctimes mortals, el tercer més gran des que es va començar a registrar el MoMo el 2004.
A Catalunya, el 2022, la xifra de víctimes mortals va arribar a 2.290, el major excés de mortalitat després del 2003, any de les onades de calor més extremes. No obstant aquestes dades, tant el METEOCAT com l’AEMET tan sols atribueixen el 50% d’aquest excés a les onades de calor, que van superar les xifres màximes de temperatura, número d’onades, durada i intensitat.
En el projecte també analitzarà si l’altre 50% es pot atribuir a efectes indirectes de la COVID-19, en el sentit que aquelles persones més vulnerables, conseqüència de la mateixa malaltia van ser les més afectades. Es parteix de la hipòtesi que és molt probable que existeixin altres efectes indirectes de la pandèmia. Podria haver existit un desplaçament de les morts degut a una combinació d’un empitjorant de les malalties cròniques com a conseqüència de la COVID-19, d’una falta de control de les mateixes o d’un diagnòstic més tardà en algunes d’aquestes malalties cròniques.