El grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona (UdG) ha organitzat el IV Fòrum LEQUIA el 4 de novembre al Parc Científic i Tecnològic. La jornada “Per un cicle urbà més resilient” ha presentat els resultats del projecte “Urban water cycle resilient to pandèmics (RITA)”, finançat per l’AGAUR. L’esdeveniment s'ha inaugurat amb la intervenció del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, i ha inclòs una taula rodona sobre el cicle hidrosocial amb experts d’empreses i entitats del sector de l’aigua a Catalunya. 

Aquesta és la quarta edició del Fòrum LEQUIA, una iniciativa per debatre reptes socials i mediambientals d’interès, i per donar a conèixer les tecnologies desenvolupades a la universitat a diversos públics. Es tracta d'una activitat integrada al campus sectorial Aigua de la UdG, tal com ha subratllat el vicerector de Projectes Estratègics i Internacionalització de la UdG, Josep Calbó.

Gran representació del sector de l’aigua
El IV Fòrum LEQUIA va néixer amb la voluntat de donar a conèixer els resultats del projecte no només dins de l’àmbit acadèmic sinó sobretot entre els diferents agents que intervenen en el cicle urbà de l’aigua (empreses, administracions, consumidors...). Això s'ha aconseguit tant en la representació d’aquests agents entre els més de noranta assistents a la jornada, com en les intervencions dels diversos ponents convidats.

En aquest sentit, Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha inaugurat l’esdeveniment amb una ponència sobre com es pot garantir l’aigua per a tots els usos a través d’inversions en infraestructures, descarbonització i recuperació real dels costos del cicle. Seguidament, Alexandra Popartan (LEQUIA) ha moderat una taula rodona sobre els reptes del cicle hidrosocial amb Laura Mascort (Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter), Meritxell Lendinez (Àrea Metropolitana de Barcelona), Manel Giraldo (Aigües de Barcelona) i Montserrat Alomà (Agència Catalana de l’Aigua).

Un projecte per fer més resilient el cicle urbà de l’aigua
El juliol del 2020 l’AGAUR va publicar la convocatòria PANDÈMIES 23030 amb el lema «Replegar-se per créixer: l'impacte de les pandèmies en un món sense fronteres visibles». El LEQUIA va respondre al repte amb una proposta per augmentar la resiliència del cicle urbà de l’aigua, no només a les pandèmies sinó a tot tipus de pertorbacions de caire econòmic, ambiental o social: el projecte RITA.

Amb el títol “Urban water cycle resilient to pandèmics” el RITA ha investigat durant divuit mesos els efectes de la COVID-19 sobre el consum de l’aigua, i ha desenvolupat i proposat diverses solucions tecnològiques i de gestió. El projecte ha comptat amb un equip multidisciplinari de quinze investigadors de la UdG i la UAB liderats per Manel Poch.

Digitalització, economia circular i dimensió social
Els resultats del projecte es van estructurar en tres eixos: digitalització, economia circular i dimensió social. En l’àmbit de la digitalització, Hèctor Monclús (LEQUIA) va presentar una eina de suport a temps real basada en l’anàlisi quantitatiu del risc microbiològic per a optimitzar l’operació de les estacions de tractament d’aigües potables. L’eina està instal·lada a la potabilitzadora del Ter operada per l’Ens d’Abastament Ter-Llobregat i es preveu instal·lar també a l’ETAP del Llobregat. L’objectiu és poder avaluar els algoritmes i per tant validar l’eina a temps real.

Pel que fa a l’economia circular, s'han presentat dos tipus de solucions. D’una banda, Joaquim Comas ha explicat com s’han estudiat els impactes i els indicadors d’èxit de diverses solucions basades en la natura al barri de Sant Narcís a Girona. De l’altra, Sebastià Puig, també del LEQUIA, ha exposat un projecte de recerca amb sistemes bioelectroquímics per produir proteïna unicel·lular a partir de les emissions de diòxid de carboni i de l’amoni contingut en les aigües residuals.

Finalment, Anna Ribas, del Departament de Geografia de la UdG, ha donat a conèixer l’anàlisi dels factors sociodemogràfics i urbanístics que influeixen en el consum domèstic d’aigua a la ciutat de Girona i quins canvis en el consum i els hàbits d’ús de l’aigua es van produir a les llars durant el confinament. L’estudi es va realitzar amb dades de consum d’aigua a les llars proporcionades per l’Ajuntament de Girona i amb 35 entrevistes a residents.

La ponència de David Saurí, del Departament de Geografia de la UAB, ha fet palesa la rellevància dels reptes de l’aigua a nivell global i a Catalunya, amb afectacions ambientals, de salut humana i de desenvolupament econòmic. Aquesta transversalitat corrobora la necessitat d’aplegar diversos actors per debatre en un mateix espai com les solucions tecnològiques i de gestió han de tenir en compte la dimensió social i econòmica.