Els investigadors del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Girona (UdG), la professora Eugenia Fosalba i el recent doctorat Adalid Nievas, han aconseguit confirmar una faceta fins ara gairebé desconeguda del poeta del Segle d’Or, Garcilaso de la Vega. A partir d’un manuscrit autògraf de Garcilaso, s’ha corroborat el seu paper com a espia i missatger de confiança del Virrei de Nàpols, Pedro de Toledo. El document, inèdit, està custodiat a l'Arxiu General de Simancas, consta de sis atapeïts folis i data de l’any 1534.

El document porta per títol “La relación de las cosas de Nápoles y de la armada de Barbarroja y de las otras de Italia que ha dado Garcilaso”. Segons els estudiosos de la UdG, “relata el famós periple erràtic i destructiu de les 70 galeres i dotze assots del pirata Barba-rossa que va terroritzar als habitants de les costes mediterrànies”, a primers d’agost del 1534. Fosalba i Nievas han acarat aquest text amb els usos cal·ligràfics del poeta corresponents a dues altres cartes per assegurar-ne l’autoria. 

Els experts en el Segle d’Or de la UdG creuen que Garcilaso no va posar per escrit la informació obtinguda en el seu viatge fins a arribar a Palència, a principis de setembre del mateix any. “Que els detalls d'aquests successos es transportessin sense ser escrits, ni tan sols en xifra, només al cap de Garcilaso, posa en evidència l'extrema importància del contingut de l'informe”, afirma Eugenia Fosalba. El 4 de setembre –ja en territori espanyol i, per tant, fora de perill–, Garcilaso va transmetre oralment tota la informació a l’emperador Carles V i, immediatament després, la va posar per escrit.

“La falta de salutacions, en particular, i, la clamorosa absència d'una mínima retòrica epistolar” per a un document dirigit a l’emperador fa pensar als investigadors que Garcilaso va escriure aquesta informació de manera “precipitada”. Els autors de l’estudi han observat “la sintaxi desmanegada d'alguns passatges, a més de l'estructura esquemàtica dels nombrosos punts que componen el memorial”. “Les notes constitueixen una mena d'esborrany de frases i paràgrafs solts, precedits en general per un guió, la qual cosa dona com a resultat un text fragmentari però ordenat, amb anotacions molt exactes sobre la situació altament complexa i de crisi en què es trobava Itàlia i tota la cristiandat”, detalla Fosalba.

Els investigadors de la UdG sostenen que, “com a bon humanista”, Garcilaso va retenir tota la informació del viatge des d’Itàlia a la memòria. Durant la seva estada, el poeta es va entrevistar amb ambaixadors i ministres italians a Roma, Gènova i Alessandria (Itàlia). El document “constitueix una instantània de la complexa teranyina de tensions que era, en aquell moment, el tauler de la política imperial a Europa”. “És el bigarrat quadre d'un moment especialment crític de la política de l'emperador Carles V, en què Garcilaso, malgrat haver caigut en desgràcia, compleix un paper, gràcies a la infinita confiança dipositada en ell per part de Pedro de Toledo, virrei de Nàpols”, comenta Fosalba,“no sols com a missatger de les més altes esferes, sinó també com a espia, diplomàtic i estrateg militar”.

Un text que havia passat desapercebut
Aquest document autògraf de Garcilaso de la Vega no era desconegut. Ja havia estat citat una vegada en el passat, però cap estudiós de la crítica hispanista o garcilasista l’havia tingut en compte”. Per suposat, tampoc havia estat estudiat, ni editat, subratllen els estudiosos de la Universitat de Girona. La investigació, que apareixerà al Butlletí de la RAE en breu, ofereix un detallat estudi contextual al pròleg i l’edició del text amb nombroses notes d’arxiu.