Universitat de Girona > Un projecte de la UdG estudiarà els potencials impactes ecològics i socials dels parcs eòlics marins
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Un projecte de la UdG estudiarà els potencials impactes ecològics i socials dels parcs eòlics marins

La Fundación Biodiversidad ha finançat el projecte BIOPAIS amb 247.000 euros en el marc dels Fons NextGenerationEU. La recerca durarà tres anys i se centrarà en la zona del Cap de Creus i Golf de Roses a la Costa Brava, la qual es caracteritza per una gran biodiversitat i un alt valor paisatgístic.

Avaluar l'impacte potencial dels parcs eòlics marins sobre la biodiversitat és l’objectiu principal de BIOPAÍS, un projecte de recerca coordinat per la Universitat de Girona (UdG). La Fundación Biodiversidad ha seleccionat la proposta i la finançarà amb 247.000 euros procedents dels fons NextGenerationEU de la Unió Europea i, concretament, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència 2021.

El projecte està liderat pel biòleg marí i director de la Càtedra Oceans i Salut Humana i membre del grup de recerca SeaHealth de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG, Josep Lloret; i el geògraf i director del Campus Patrimoni i membre del grup de recerca en Canvi Socioambiental (SIMBA) de la UdG, Josep Vila.

En l’actualitat, a la costa mediterrània espanyola, existeixen diversos projectes de construcció de parcs eòlics marins a enclavaments que presenten una elevada biodiversitat, un gran valor paisatgístic i que es troben a prop d’espais marins protegits. BIOPAÍS prendrà com a cas pràctic els projectes de parcs eòlics marins proposats a la zona del Cap de Creus i Golf de Roses, a la Costa Brava. Durant tres anys, la recerca posarà el focus en els hàbitats marins i identificarà les principals afectacions que les instal·lacions eòliques poden desencadenar.


Estudi multidisciplinari

Mitjançant una aproximació interdisciplinària que considera espècies sensibles, hàbitats fràgils, recursos pesquers, paisatge i societat, el projecte pretén contribuir a evitar els impactes ecològics i socials d’aquestes instal·lacions energètiques. Els resultats facilitaran la millora de la planificació i la presa de decisions basades en evidències científiques per tal de fer compatible la transició energètica amb la protecció de la biodiversitat. El projecte permetrà contractar dos joves investigadors.

El cas d’estudi està projectat a una zona adjacent a diverses àrees marines protegides: Parc Natural de Cap de Creus; el Parc Natural de les Illes Medes i el Montgrí; l’espai Marí de l’Empordà; una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA); el sistema de canyons submarins occidentals del golf de Lleó, considerat Lloc d’Importància Comunitària (LIC); el corredor de migració de cetacis del Mediterrani, declarat Àrea Marina Protegida pel Ministeri per a la Transició Ecològica el 2018; i els Aiguamolls de l’Empordà. A més, també s’hi compten dues reserves d’interès pesquer (vedats) establertes conjuntament amb el sector per tal de recuperar els recursos marins de la zona, com ara el lluç.

Segons els responsables de l’estudi, aquesta varietat d’espècies i hàbitats marins, el paisatge i les activitats econòmiques –sectors turístic i pesquer– fan de la zona “un cas ideal per abordar els principals reptes de la implantació de parcs eòlics marins”. Pels investigadors, “el context actual requereix una anàlisi objectiva, exhaustiva i independent”.


Bones pràctiques
Finalment, BIOPAIS proposarà recomanacions per tal que les infraestructures eòliques no comprometin els criteris del bon estat mediambiental definits en l’Estratègia Marina de la UE, els objectius de l’Estratègia Europea per a la Biodiversitat 2030 i el Conveni Europeu del Paisatge, en relació a la protecció de la biodiversitat marina i del paisatge, i els criteris de sostenibilitat de la Fulla de ruta per al desenvolupament d’eòlica marina i de les energies renovables marines. Aquest document considera que la sostenibilitat és prioritària en el desenvolupament de l’eòlica marina, i assenyala que aquesta ha de ser compatible amb l’entorn natural. Aquest projecte de recerca vol constituir una base tècnica, una eina per a la presa de decisions, i un marc per la cooperació entre les administracions, el col·lectiu científic, la societat i els sectors econòmics implicats.

L’estudi comptarà amb la col·laboració de personal investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) i el Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE) de la UdG.

Un proyecto de la UdG estudiará los potenciales impactos ecológicos y sociales de los parques eólicos marinos

La Fundación Biodiversidad ha financiado el proyecto BIOPAIS con 247.000 euros en el marco de los Fondos NextGenerationEU. La investigación durará tres años y se centrará en la zona del Cabo de Creus y Golfo de Roses en la Costa Brava, la cual se caracteriza por una gran biodiversidad y un alto valor paisajístico.

Evaluar el impacto potencial de los parques eólicos marinos sobre la biodiversidad es el objetivo principal de BIOPAÍS, un proyecto de investigación coordinado por la Universitat de Girona (UdG). La Fundación Biodiversidad ha seleccionado la propuesta y la financiará con 247.000 euros procedentes de los fondos NextGenerationEU de la Unión Europea y, concretamente, en el marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia 2021. 

El proyecto está liderado por el biólogo marino y director de la Cátedra Océanos y Salud Humana y miembro del grupo de investigación SeaHealth del Instituto de Ecología Acuática de la UdG, Josep Lloret; y el geógrafo y director del Campus Patrimonio y miembro del grupo de investigación en cambio Socioambiental (SIMBA) de la UdG, Josep Vila. 

En la actualidad, en la costa mediterránea española, existen varios proyectos de construcción de parques eólicos marinos en enclaves que presentan una elevada biodiversidad, un gran valor paisajístico y que se encuentran cerca de espacios marinos protegidos. BIOPAÍS tomará como caso práctico los proyectos de parques eólicos marinos propuestos en la zona del Cabo de Creus y Golfo de Roses, en la Costa Brava. Durante tres años, la investigación pondrá el foco en los hábitats marinos e identificará las principales afectaciones que las instalaciones eólicas pueden desencadenar. 

Estudio multidisciplinario
Mediante una aproximación interdisciplinaria que considera especies sensibles, hábitats frágiles, recursos pesqueros, paisaje y sociedad, el proyecto pretende contribuir a evitar los impactos ecológicos y sociales de estas instalaciones energéticas. Los resultados facilitarán la mejora de la planificación y la toma de decisiones basadas en evidencias científicas para hacer compatible la transición energética con la protección de la biodiversidad. El proyecto permitirá contratar dos jóvenes investigadores. 

El caso de estudio está proyectado en una zona adyacente en varias áreas marinas protegidas: Parque Natural de Cap de Creus; el Parque Natural de las Illes Medes i el Montgrí; el espacio Marino del Empodrà; una Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA); el sistema de cañones submarinos occidentales del golfo de León, considerado Lugar de Importancia Comunitaria (LIC); el corredor de migración de cetáceos del Mediterráneo, declarado Área Marina Protegida por el Ministerio para la Transición Ecológica el 2018; y la zona de humedales Aiguamolls del Empordà. Además, también se encuentran dos reservas de interés pesquero (vedados) establecidas conjuntamente con el sector para recuperar los recursos marinos de la zona, como por ejemplo la merluza. 

Según los responsables del estudio, esta variedad de especies y hábitats marinos, el paisaje y las actividades económicas –sectores turístico y pesquero– hacen de la zona “un caso ideal para abordar los principales retos de la implantación de parques eólicos marinos”. Para los investigadores, “el contexto actual requiere un análisis objetivo, exhaustivo e independiente”. 

Buenas prácticas
Finalmente, BIOPAIS propondrá recomendaciones para que las infraestructuras eólicas no comprometan los criterios del buen estado medioambiental definidos en la Estrategia Marina de la UE, los objetivos de la Estrategia Europea para la Biodiversidad 2030 y el Convenio Europeo del Paisaje, en relación a la protección de la biodiversidad marina y del paisaje, y los criterios de sostenibilidad de la Hoja de ruta para el desarrollo de eólica marina y de las energías renovables marinas. Este documento considera que la sostenibilidad es prioritaria en el desarrollo de la eólica marina, y señala que esta tiene que ser compatible con el entorno natural. Este proyecto de investigación quiere constituir una base técnica, una herramienta para la toma de decisiones, y un marco para la cooperación entre las administraciones, el colectivo científico, la sociedad y los sectores económicos implicados.

El estudio contará con la colaboración con personal investigador del Centro de Estudios Avanzados de Blanes (CEAB-CSIC), el Instituto de Ciencias del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB), la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR) y el Servicio de Sistemas de Información Geográfica y Teledetección (SIGTE) de la UdG.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.