Universitat de Girona > Químics de la UdG sintetitzen ful·lerens amb una metodologia innovadora que imita una nina russa
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Químics de la UdG sintetitzen ful·lerens amb una metodologia innovadora que imita una nina russa

Investigadors del grup QBIS-CAT aconsegueixen un gran nivell de control en el procés de síntesi. Els derivats que se n’obtenen poden tenir una aplicació futura en les plaques solars de nova generació, cristalls líquids o compostos biomèdics actius. Els resultats de l’estudi s’acaben de publicar a la prestigiosa revista científica Nature Chemistry.

La matrioixca és una nina tradicional russa que es desmunta i, a dins, hi conté una nina més petita. A vegades, poden arribar a ser fins a set nines o més, l’una dins l’altra. Inspirant-se en aquesta idea, químics del grup de recerca QBIS-CAT de la Universitat de Girona (UdG) han desenvolupat una metodologia molt innovadora per sintetitzar ful·lerens. Es tracta d’una important descoberta en el camp de la química i l’estudi científic s’acaba de publicar a la prestigiosa revista Nature Chemistry.
 
Els químics de la UdG han aconseguit capturar ful·lerens en una mena de “matrioixca molecular” de tres nines. Aquesta nova estratègia sintètica permet modificar esferes de carboni, com ho són els ful·lerens, amb un alt grau de sofisticació. L’equip científic, liderat per l’investigador Xavi Ribas, concretament ha encapsulat el ful·lerè C60, el més conegut dels ful·lerens, també conegut com a futbolè perquè presenta una geometria idèntica a una pilota de futbol. 
 
La nova metodologia permet controlar de manera molt precisa la superfície del ful·lerè, que té en forma d’esfera, quan se la sotmet a un procés de síntesi. Fora d’una “nina russa molecular”, un ful·lerè reaccionaria en la seva totalitat i això és poc interessant: en resultarien desenes de productes pràcticament impossible de separar entre ells. En canvi, amb aquesta tècnica, “el ful·lerè reacciona tan sols per dos punts i se’n genera un únic producte pur que pot tenir moltes utilitats”, explica Xavi Ribas.
Fins ara, els investigadors de la UdG havien aconseguit accedir de manera selectiva a determinades zones de la superfície de l’esfera a través d’unes “finestres” de la nanocàpsula, la “nina russa” que es troba a l’exterior. Això permetia la modificació selectiva d’aquestes zones. Amb aquest nou treball, el grau de control és molt superior perquè s’afegeix un nivell més: es passa d’un simple encapsulament a una matrioixca de tres nines (o capes). Així, segons Ribas, “s’obté un únic derivat doblement derivatitzat, impossible d’aconseguir de cap altra manera”. 
 
Aquesta és la primera vegada que s’aconsegueix un objectiu tan ambiciós –formar  ful·lerens bi-funcionalitzats purs– amb aquest nivell de control. El descobriment, emmarcat dins la tesi de l’estudiant de doctorat Ernest Ubasart (QBIS-CAT), “representa un pas endavant per a la futura implantació d’aquests compostos en dispositius electrònics, com poden ser noves  generacions de plaques solars, de les quals els ful·lerens en són components essencials”, detalla Xavi Ribas. 
 
A més, la mateixa estratègia es pot aplicar en altres processos. Això generarà oportunitats per sintetitzar nous derivats de ful·lerens de manera selectiva, per exemple, per donar-los un ús com a cristalls líquids en dispositius electrònics o com a compostos biomèdics actius.
 
La recerca del QBIS-CAT, grup adscrit a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC), s’ha desenvolupat en col·laboració amb l’equip del químic Max von Delius de la Universitat d’Ulm (Alemanya), l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN2) i el sincrotró ALBA-BCN. Els resultats s’acaben de fer públics en la versió online de la prestigiosa revista científica Nature Chemistry (https://www.nature.com/articles/s41557-021-00658-6). La versió impresa de l’article apareixerà en el número que la revista publicarà el proper mes de maig.
 
 
 
 
 
 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.