Universitat de Girona > Nou pas endavant per conèixer els hàbits del duc, l’au rapinyaire nocturna més gran d’Europa
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Nou pas endavant per conèixer els hàbits del duc, l’au rapinyaire nocturna més gran d’Europa

El biòleg Albert Compaña Sabrià ha analitzat la dieta del duc, fins ara poc estudiada a Catalunya. S'ha vist que, al Baix Empordà, l'au consumeix principalment rates mentre que a la resta de la península Ibèrica, s'alimenta, sobretot, de conills.

El biòleg Albert Compaña Sabrià ha incrementat el coneixement científic a l'entorn del duc (Bubo bubo), l'au rapinyaire nocturna més gran d'Europa. Els resultats del seu treball final de grau al grup de recerca de Biologia Animal de la Universitat de Girona (UdG) tenen importància perquè s'ha centrat en un aspecte poc investigat fins ara. El biòleg ha analitzat l'alimentació del duc, una qüestió força estudiada en els àmbits europeu i peninsular però no tant a nivell català.

"Estudi de la dieta del duc (Bubo bubo) al Baix Empordà" representa un pas endavant per conèixer una mica més l’au rapinyaire nocturna més gran d’Europa, considerada una espècie indicadora de la bona qualitat de l’ecosistema atès el seu paper de gran depredador.

Fins ara, se sap que a la península Ibèrica la presa principal del duc és el conill. Aquest estudi mostra que, en canvi, a Catalunya la dieta del duc es complementa, sobretot, amb la rata, i demostra una influència directa dels hàbitats en aquesta dieta.


A partir de la recol·lecció de restes del niu per obtenir la dieta històrica de l’època de nidificació, l’estudi de Compaña ha analitzat les mostres per veure'n la composició. Se n’han recollit a sis territoris diferents (3 de litorals i 3 d’interiors) situats a la comarca del Baix Empordà, que han servit per constatar que la dieta del duc es basa principalment en mamífers (57,9%) i ocells (41,3%), amb una escassa representació d’amfibis i rèptils. Les preses més capturades són la rata (Rattus sp.) amb un 40,2%, seguit del gènere Columba sp. (representat per tudons i coloms roquers, 15,0%), l’eriçó comú (Erinaceus europaeus) (7,7%), els còrvids (Fam. Corvidae) (5,9%), el conill (Oryctolagus cuniculus) (5,8%) i passeriformes petits (4%).

No s’han pogut extreure conclusions sòlides sobre si l'alimentació del duc es veu modificada per la proximitat al mar, i la influència excloent d’aquest sobre els territoris de nius costaners. El que sí que s’ha pogut comprovar és que en els territoris estudiats hi ha una variació de la dieta en funció dels hàbitats del domini vital, amb un increment d’eriçó en zones boscoses, i un augment de conill i perdiu en conreus i matollars.

El Grup de Natura Sterna, que fa 20 anys que s’encarrega de fer el seguiment del duc al Baix Empordà, ha col·laborat en aquesta recerca. Recentment, l'entitat ha participat de manera molt activa en l’últim cens d’aquesta espècie elaborat al Parc Natural de Cap de Creus, que ha registrat xifres rècord de presència del rapinyaire en aquesta zona verge de l’Alt Empordà.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.