L’estimulació elèctrica cerebral augmenta els nivells de SIRT1 i de miRNAs promotors de la memòria
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Universitat de Girona

L’estimulació elèctrica cerebral augmenta els nivells de SIRT1 i de miRNAs promotors de la memòria

Un estudi de la UdG i la UAB demostra, per primera vegada, que l’estimulació cerebral profunda de regions cerebrals relacionades amb la motivació modifica els nivells de determinats microARNs (miARNs) i de la proteïna SIRT1 en l’hipocamp, una àrea íntimament relacionada amb l’aprenentatge relacional i la memòria explícita.

Una de les habilitats més fascinants del cervell és la capacitat de canviar per assimilar nova informació als circuits ja existents. Aquesta propietat s’anomena plasticitat neural i, d’ella, en depenen l’aprenentatge i la memòria. L’interès per trobar tractaments dirigits a preservar i millorar aquestes capacitats cognitives i la necessitat d’identificar marcadors de plasticitat neural que ajudin a entendre els seus efectes ha inspirat un estudi de la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Concretament, el grup de Neurobiologia Cel·lular i Molecular de la UdG i el grup de Potenciació de la Memòria per Estimulació Cerebral Reforçant de la UAB han col·laborat de manera estreta per dur a terme aquest treball. L’avenç científic s’inclou en la tesi doctoral de la investigadora Irene Puig i ha estat dirigit per les Drs. Elisabet Kádár, Gemma Huguet i Pilar Segura. L’estudi s’ha publicat recentment a la revista Molecular Neurobiology.

L’estimulació cerebral profunda permet modular l’activitat elèctrica de regions concretes mitjançant la implantació d’un elèctrode. En aquest projecte, l’equip de científiques ha investigat els efectes de l’estimulació de l’hipotàlem lateral, una àrea del cervell implicada en la motivació i la recompensa. Per fer-ho, han utilitzat un model animal en què les rates, prement una palanca, s’autoadministren el corrent ja que els resulta gratificant.

En anteriors treballs, les investigadores ja havien demostrat que l’autoestimulació elèctrica intracranial (AEIC), aplicada després d’una tasca d’aprenentatge, potencia la memòria tant en rates joves com velles o en rates amb determinades lesions cerebrals. A més, regula l’expressió de gens relacionats amb la plasticitat. Tot i això, fins ara encara no es coneixen del tot els mecanismes moleculars concrets pels quals l’AEIC desencadena aquests canvis.

Resultats pioners
L’estudi actual demostra, per primera vegada, que l’estimulació cerebral profunda modifica els nivells de determinats microARNs (miARNs) i de la proteïna SIRT1 en l’hipocamp, una àrea íntimament relacionada amb l’aprenentatge relacional i la memòria explícita.

Els miARNs són petites molècules d’ARN que regulen el procés pel qual els gens s’expressen en proteïnes. L’equip de recerca ha vist que l’AEIC augmenta, en subregions específiques de l’hipocamp, els nivells de miR-181c, miR-146a i el miR-132, tots ells relacionats amb la regulació de la plasticitat neural. El miR-132, que destaca per ser el més estudiat com a promotor de la memòria, resulta especialment interessant ja que els seus canvis es reflecteixen també a nivell sanguini, la qual cosa el situa com a potencial biomarcador dels efectes del tractament d’AEIC en mostres de fàcil obtenció.

Per altra banda, SIRT1, una proteïna reguladora que afecta múltiples dianes entre les quals hi ha molècules amb funcions protectores i relacionades amb un increment de la longevitat cel·lular, també s’ha trobat augmentada per AEIC a l’hipocamp.

Aplicació en la malaltia de l’Alzheimer
La importància d’aquests resultats rau en el fet que tant els nivells de miR-132 com de SIRT1 es troben significativament disminuïts en cervell i en sang de malalts d’Alzheimer. Diferents estudis clínics han demostrat l’eficàcia de l’estimulació elèctrica intracranial en malalties neurodegeneratives de caire motor com el Parkinson. En Alzheimer, però, on la pèrdua de memòria és capital, els resultats són encara preliminars i manquen estudis per determinar quina és la millor diana cerebral. La demostració que l’estimulació dirigida a l’hipotàlem lateral modula els nivells d’aquestes molècules obre la porta a la possibilitat d’investigar la seva eficàcia en el context de la malaltia d’Alzheimer.

Article científic: Irene Puig-Parnau, Soleil Garcia-Brito, Nastaran Faghihi, Carme Gubern, Laura Aldavert-Vera, Pilar Segura-Torres, Gemma Huguet i Elisabet Kádár. Intracranial Self-Stimulation Modulates Levels of SIRT1 Protein and Neural Plasticity-Related microRNAs. Mol Neurobiol. 2020 Mar 26. doi: 10.1007/s12035-020-01901-w. Consulta’l en aquest enllaç: https://link.springer.com/article/10.1007/s12035-020-01901-w

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.