Universitat de Girona > Un treball del grup de recerca GRECS rep finançament del Fondo SUPERA COVID-19
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Un treball del grup de recerca GRECS rep finançament del Fondo SUPERA COVID-19

El grup analitza els efectes de l'exposició a llarg termini a contaminants atmosfèrics sobre la propagació espacial de la COVID-19 a Catalunya.

Marc Saez i Maria Antònia Barceló, membres del Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona i Aurelio Tobías, de l’Institut de Diagnóstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA), han publicat un treball relacionat amb els efectes de l'exposició a llarg termini a contaminants atmosfèrics sobre la propagació espacial de la COVID-19 a Catalunya. Aquest projecte, realitzat dins el subprograma ‘Cohorte-Real World Data’ del CIBER de Epidemiología i Salut Pública (CIBERESP) ha estat parcialment finançat pel Fondo SUPERA COVID-19.

Per desenvolupar aquest treball, els investigadors partien de la base que tant la incidència com la mortalitat per COVID-19 varien molt entre continents, països i fins i tot regions dins de cada país. S'han assenyalat diversos factors que podrien explicar les substancials diferències en les taxes d'incidència i mortalitat entre els països i les regions geogràfiques afectades. De fet, s'ha argumentat que el risc d'infecció i mort per COVID-19 podria estar associat amb una distribució heterogènia a nivell d'àrea petita de factors ambientals, socioeconòmics i demogràfics. Precisament, l’objectiu del projecte era el d'investigar, a nivell d'àrea petita (àrees bàsiques de salut i comarques), si l'exposició a llarg termini a contaminants atmosfèrics augmenta el risc d'incidència i mort de COVID-19 a Catalunya, en el període comprès entre el 25 de febrer i el 16 de maig de 2020, controlant per factors socioeconòmics i demogràfics.

L'exposició a llarg termini al diòxid de nitrogen (NO2) i, en menor mesura, a les partícules (PM10) han estat predictors independents de la propagació espacial de COVID-19. Per cada 1 micres / m 3 per sobre de la mitjana, el risc d'un cas confirmat en una àrea bàsica de salut va augmentar en un 2,7% per NO2 i un 3,0% per a PM10. D'altra banda, les comarques amb nivells d'exposició a NO2 en el tercer i quart quartil tenien un 28,8% i un 35,7% més de risc de mort, respectivament, que les comarques situades en els dos primers quartils.

S'ha argumentat que podrien existir mecanismes biològics potencials que podrien explicar l'associació entre els contaminants de l'aire i les infeccions virals respiratòries, inclosa la influença, la pneumònia i la SARS.

En l'article, els investigadors conclouen que, tot i que no es descarta que aquests mecanismes puguin explicar parcialment les troballes, plantegen la hipòtesi que la propagació espacial de l'COVID-19 a Catalunya s'atribueixi a la diferent facilitat amb que algunes persones, els hostes del virus, s'han infectat a unes altres. Aquesta facilitat depèn de la distribució heterogènia a nivell d'àrea petita de variables com la densitat de població, l'habitatge deficient i la mobilitat dels seus residents, per als quals l'exposició a contaminants ha estat una variable intermèdia.

 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.