L’època dels homenatges a Caterina Albert / Víctor Català va començar a partir dels inicis de la dècada dels 50. El 1951 feia cinquanta anys de la publicació del primer llibre de Víctor Català, El cant dels mesos, i el 1955 seria la novel·la Solitud que celebraria el cinquantenari de la publicació en forma de llibre. Entre totes dues dates, el 1953, l’editor Josep M. Cruzet manifestava a Caterina Albert la intenció d’instaurar un premi de narrativa breu amb el nom de Víctor Català i començaven els preparatius per a la inauguració, el 1955, d’una exposició monogràfica de l’obra plàstica de l’escriptora al Cercle Artístic de Sant Lluc i per a l’edició del llibre de bibliòfil Els dibuixos de Víctor Català (1955), una de les últimes peces del mosaic victorcatalanià.

 

Escrit per Joaquim Folch i Torres sota la mirada atenta de l’escriptora, Els dibuixos de Víctor Català és un llibre important. En primer lloc, perquè revela «la vida artística de Caterina Albert i Paradís és publicat en commemorar els cinquanta anys de vida literària de Víctor Català»; i també perquè l’autor, a més de presentar «els dibuixos de Caterina Albert com la “primera forma d’expressió”» de la futura escriptora, converteix el llibre en una oda a la Barcelona modernista.

 

En aquesta taula rodona, contextualitzarem el llibre en qüestió i aprofundirem el vessant artístic de Víctor Català. En aquest sentit, s'explorarà l’obra pictòrica de l’escriptora, contextualitzar-la i analitzant la intersecció entre pintura i escriptura.

 

Aquesta acció s'emmarca dins les activitats de la Setmana de la Ciència.