Universitat de Girona > Intercessió celetstial i mecenatge sacre: la imatge del sant patró ciutadà a la Barcelona moderna
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Intercessió celetstial i mecenatge sacre: la imatge del sant patró ciutadà a la Barcelona moderna

Tesi doctoral de Laura Farías Muñoz: "Intercessió celetstial i mecenatge sacre: la imatge del sant patró ciutadà a la Barcelona moderna". Direcció: Dr. Xavier Torres Sans. Departament d'Història i Història de l'Art

Durant l'edat moderna, el sant patró ciutadà fou en element clau en la configuració i la definició de les identitats urbanes, impregnades d'un important component sacre. En aquest context, fortament influenciat per l'atmosfera pos tridentina, augmentaren de forma progressiva no només els membres que conformaven els santorals particulars de les ciutats catòliques europees, sinó també les iniciatives dirigides a exhibir-los i legitimar-los. Entre els impulsors del culte a aquestes personalitats devotes es trobaren, essencialment, les autoritats municipals i els poders eclesiàstics, cadascuna amb els seus propis interessos. Tenint en compte aquesta conjunció de circumstàncies, la naturalesa polièdrica del sant protector ha permès que la literatura crítica s'hi hagi aproximat des d'òptiques diverses i complementàries, enfocant la qüestió des de l'anàlisi de les relacions institucionals, l'autoconsciència i el patriotisme ciutadà, la literatura hagiogràfica o les festivitats i les manifestacions plàstiques.
En la present tesi doctoral pretenem, prenent la ciutat de Barcelona com a cas d'estudi, dilucidar de quina manera les creacions artístiques formaren part i s'integraren dins dels esmentats discursos d'exaltació al sant patró ciutadà. Igualment, a banda de la seva relació amb el context històric i religiós, les representacions d'iconografia patronal també esdevingueren testimoni d'un univers artístic de gran complexitat i regit per dinàmiques pròpies. En el marc de l'actual treball, aquest s'estén entre les primeres dècades del segle XVI i els primers seixanta anys del segle XVIII, període en el qual convisqueren les darreres mostres de l'estil tardogòtic, el Renaixement d'arrel classicista, l'estètica manierista i barroca i les primeres mostres del rococó i l'academicisme. En aquest sentit, les recerques al voltant de les representacions plàstiques no només permeten il·lustrar la relació que aquestes mantingueren amb els postulats civicoreligiosos i patriòtics esgrimits pels agents de poder urbans, sinó també contribuir a l'enriquiment de la història de l'art català d'època moderna mitjançant la relectura de determinades creacions i l'exposició d'una sèrie de dades i obres fins ara inèdites.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.