Tesi doctoral de Jesús Requena Hidalgo: "La confianza policial en la ciudadanía. El caso de la Policía de la Generalitat-Mossos d'Esquadra". Direcció: Dra. Ester Blay Gil. Departament de Dret Públic.
La confiança és un atribut clau en qualsevol relació social, també en la que es dona a propòsit de les interaccions policials amb la ciutadania. Tot allò que es pot esperar d'aquest tipus de relacions –principalment la confiança de la ciutadania a la policia i la subsegüent col·laboració ciutadana amb la policia– depèn, en bona part, de la confiança policial en la ciutadania. L'evidència empírica disponible assenyala que la desconfiança és un element clau de la cultura policial i que també està relacionada amb els nivells de confiança generalitzada al conjunt de la societat.
Aquesta Tesi es proposa (1) comprovar si allò que assenyala la literatura especialitzada sobre la confiança policial en la ciutadania, que la desconfiança és un tret especialment destacat en la personalitat policial, es pot aplicar a la policia catalana o, més concretament, a la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra; (2) identificar les diferents dimensions de la (des)confiança policial i conèixer com s'expressa a l'estructura social i (3) identificar les explicacions que els agents donen de la modulació dels nivells de confiança en la ciutadania per establir de què depèn la desconfiança.
L'anàlisi del discurs policial registrat en grups de discussió en què participen policies adscrits a serveis territorials (Seguretat Ciutadana) revela que, efectivament, d'acord amb la bibliografia en què es basa la investigació, els mossos es reconeixen desconfiats respecte de la ciutadania, més desconfiats que els seus conciutadans. Que la (des)confiança s'organitza d'acord amb una sèrie de prevencions entre les quals destaca el risc de patir una agressió física, particularment el risc de morir en acte de servei, i que s'expressa de manera no homogènia a l'estructura social. Que l'explicació policial de la (des)confiança articula elements que fan referència a trets individuals dels policies, especialment l'antiguitat, per la seva relació amb l'experiència; que remeten a aspectes organitzacionals o ocupacionals, entre els quals destaca el tipus de treball que es fa, i que es relacionen amb aspectes ecològics, com la conflictivitat percebuda de determinats entorns i la diferenciació rural-urbà.
Notícies relacionades