Va ser a Trapani, Sicília, on Garcilaso de la Vega va escriure les Elegies I i II, i molt poc després, ja endinsat a la península, quan va compondre l'Ode ad florem Gnidi, probablement a Leucopetra, esperant, al costat de l'enorme seguici de l'emperador, a que Nàpols s'engalanés per a la seva entrada triomfal; era un moment dolç, en què el poeta, de tornada de Tunísia, acabava de rebre el plàcet de Bembo a les seves odes llatines, de les quals només se'n coneixien, fins avui, tres: en aquest Congrés Internacional que anunciem ara, se'n descobriran dues més desconegudes.

No és estrany, doncs, com anuncia un comentari de Paolo Giovio als seus Elogia veris virorum clarorum, i corrobora Girolamo Seripando a la dedicatòria de la seva Oració a les exèquies de Carles V, que el que es valorés altament a Nàpols de l'obra poètica de Garcilaso fos precisament la seva creativa imitació del poeta venusí. El Projecte PRONAPOLI, acollit a la bella Università degli Studi Suor Orsola Benincasa, es proposa, els dies 20 i 21 d'abril de 2022, i tot seguint el mètode interdisciplinar que li és característic, indagar en la recepció d’aquest poeta llatí en el context napolità en particular, i italià i europeu en general, per explicar-se per què va triar Garcilaso el seu original acostament a Horaci per consolidar-se com a poeta docte.

El congrés pot seguir-se online, com s'anuncia al programa programa .

meet.google.com/xnf-mbgr-emq

Nàpols, 20 y 21 d’bril de 2022
Sala degli Angeli, via Suor Orsola 10

Garcilaso de la Vega en Italia. Clasicismo horaciano (2020-2023). Ref. PID2019-107928GB-I00. Organisme convocant: Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MCIU).