Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2019
Descripció:
En els grans conjunts monumentals de l'Edat Mitja es van consumar les primeres experiències d'integració artístiques del món occidental. Les grans fàbriques tants religioses com civils, urbanes o rurals, expressen a través de la seva arquitectura la significació de les institucions que acullen. Els programes visuals desplegats en l'interior dels seus diferents àmbits posen de manifest els interessos, aspiracions, espiritualitat i ideologia de comunitats religioses, reis o nobles.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Gerardo Boto Varela  / Joan Molina Figueras
Idioma de les classes:
Català (60%), Castellà (20%), Anglès (10%), Francès (10%)

Competències

  • CG1- Buscar, seleccionar i utilitzar eficaçment informació de diferent procedència i format en funció d'objectius determinats, usant significativament les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
  • CG3- Llegir, comprendre i comentar textos científics propis de la disciplina i d'altres ciències afins
  • CE43- Emprar els procediments propis de les tècniques historiogràfiques i de les fonts literàries i documentals sobre les quals es construeix la disciplina
  • CE48- Comprendre i expressar en termes divulgatius i científics la naturalesa específica de l'arquitectura i / o l'urbanisme, de la teoria i de la història de tots dos camps de coneixement

Continguts

1. (10/19) Els grans edificis medievals. De la tècnica a l'estètica; de la funció al símbol. Poder i representativitat

2. (10/19) L'orgien del cenobitisme: els primers grans monestirs. De Síria a Irlanda. L'edat d'or dels monestirs. Edificis per la vida cenobítica: l'adaptació a les regles i les seves reformes. Dels benedictins als cartoixos.

3. (10/19) Cluny, el paradigme dels monestirs benedictins. Magnificat opus: El gran taller de l'arquitectura i la plàstica romàniques. Darreres propostes de reconstrucció virtual del conjunt. El ressó a Europa. Ordres i desordre: La reacció de Citeaux com retorn als origens. Emporis monàstics als territoris ibèrics

4. (10/19) Una clausura, un claustre. Iter et paradisus. Llegir al claustre i llegir el claustre. Dispositius visuals, circulacions i paraliturgia. L'aniconisme com opció transversal

5. (11/19) Ordres mendicants i ordres contemplatives: monestirs al dessert i a les portes de la ciutat. Els monestirs, escenari del poder i la pietat dels reis. De Ramon Berenguer IV als Reis Catòlics. Santes Creus i Poblet; las Huelgas (Burgos); la cartoixa de Champmol; San Juan de los Reyes (Toledo) i els Jerònims de Lisboa

6. (11/19) Que és una catedral? L'art total. Organització, funcions i tipologies. Un espai fragmentat: el cor i les capelles laterals. L'edifici i el seu context urbà. European Cathedral Cities: heritage network

7. (11/19) La catedral com seu de la memòria, intitucional, monumental i individiual Relíquies, llegendes, imatges.

8. (12/19) Quan els homes es van tornar bojos: l'època de les grans catedrals (s. XII-XV). De Chartres a Sevilla. Tècnica, llum i color. Geografies de les catedrals gòtiques.

9. (12/19) Coronació i mort del rei (s. XIII-XV). De Reims a Westminster; de Palma a Praga.

10. (01/20) Del castell al Palau: la transformació de les residències del poder (s. XIII-XV). Els espais de representació del rei i l'aristocràcia a la ciutat. La nova cultura cortesna i les seves formes de vida. Arquitectura, decoració, representació.

11. (01/20) Els palaus del Papa: arquitectura i ideologia. De Roma a Avinyó. La retòrica política dels cicles del palau del Laterà. El refinament cortesà a Avinyó: la pintura com a locus amoenus.

12. (01/20) París, metròpoli medieval: del Palais de l'Ile de la Cité al Louvre. L'esplendor bizantí dels reis normands: el Palazzo Reale de Palermo i la Capella Palatina. Karlstein o l'apoteòsi sagrada de Carles IV.

13. (01/20) Entre Occident i Orient: els palaus a la Península Ibèrica. La Corona d'Aragó: espais de representació, espais per la litúrgia. La influència islàmica. Pedro I el Cruel i el Alcázar de Sevilla.

14. (01/20) De Flandes a Itàlia: el grans palaus de la ciutat. Arquitectura i representació a Flandes. Els monuments de les ciutats-república italianes: Siena, Venècia, Florència.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 50,00 45,00 95,00
Exposició dels estudiants 10,00 0 10,00
Prova d'avaluació 5,00 20,00 25,00
Sortida de camp 20,00 0 20,00
Total 85,00 65,00 150

Bibliografia

  • Fermor, P. L. (2010). Un tiempo para callar. Barcelona: Elba. Catàleg
  • Frankl, P. (2002). Arquitectura gótica. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Duby, Georges (DL 1993 ). La Época de las catedrales : arte y sociedad, 980-1420 . Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Erlande-Brandenburg, Alain (cop. 1993 ). La Catedral . Torrejón de Ardoz: Akal. Catàleg
  • Talleres de arquitectura en la Edad Media (1995). Barcelona: Moleiro. Catàleg
  • Gigliozzi, Maria Teresa (2003 ). I Palazzi del papa : architettura e ideologia : il Duecento . Roma: Viella. Catàleg
  • Recht, Roland (cop. 1999 ). Le Croire et le voir : l'art des cathédrales . [Paris]: Gallimard. Catàleg
  • Kunst, Hans-Joachim (1996 ). La Catedral de Reims : la arquitectura como escenario político . México, D.F.: Siglo XXI. Catàleg
  • Esquieu, Yves (1992 ). Autour de nos cathédrales : quartiers canoniaux du sillonrhodanien et du littoral méditerranéen . Paris: CNRS éditions. Catàleg
  • Gigliozzi, Maria Teresa (2003 ). I Palazzi del papa : architettura e ideologia : il Duecento . Roma: Viella. Catàleg
  • Jean Bony (1983). French gothic architecture of the 12th and 13th centuries. Berkeley Univ.. Catàleg
  • Boto Varela, Gerardo (2017). Materia y acción en las catedrales medievales (ss. IX- XIII) : construir, decorar, celebrar =. Oxford: BAR Publishing. Catàleg
  • Boto Varela, Gerardo (2016). Romanesque cathedrals in Mediterranean Europe :. Turnhout: Brepols. Catàleg
  • Herráez Ortega, Mª Victoria (2004). Congreso Internacional "La Catedral de León en la Edad Media" :. León: Universidad de León. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Prova escrita Capacitat d'assimilar informació, maduresa crítica en la seva exposició i en l'argumentació de propostes crítiques 59
Treball sobre un tema vinculat al programa. Capacitat d'anàlisi i maduresa expositiva, 25
Assistència a classe Es valorarà l'assistència a classe i la participació activa 1
Exposició del treball Exposició pública del treball 5
Seminari de lectures Capacitat d'expressar oralment els continguts princcipals de les lectures i d'oferir-ne una visió crítica 10

Qualificació

Capacitat per vertebrar i processar informació, destresa en l'estudi analític de casos, maduresa expositiva

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No realitzar alguna de les activitats d'activitats d'avaluació

Observacions

1. S'ofereix la possibilitat, a tots aquells alumnes que ho desitgin, d'aprofitar el treball de l'assignatura per, mitjançant la corresponent ampliació temàtica i expositiva, realitzar el treball de TFG necessari per concloure el grau.

2. Es proposarà una sortida d'estudis d'un dia per visitar la catedral de Tarragona, els monestirs de Santes Creus i Poblet.

3. Es proposarà una sortida de 3/4 dies per visitar palaus/monestirs/catedrals amb un pressupost econòmic.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.