L'estructura de la gramàtica: fonologia i fonètica, morfologia, sintaxi i semàntica. Tipologia i universals lingüístics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Llatí (3102G00020)
Estudi de la llengua llatina.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció històrica i literària bàsica als principals períodes, obres i temes de la literatura romànica medieval, estructurada entorn de la lectura d'una selecció d'obres.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi general, transhistòric i transnacional del fenomen literari, amb especial atenció al caràcter específic del llenguatge literari, a la constitució dels texts literaris, a les disciplines d'anàlisi d'aquest àmbit i a les característiques bàsiques dels gèneres que conformen la producció literària.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
B |
2segon semestre |
Estudis sobre temes de gramàtica (fonologia, morfologia, sintaxi i semàntica) analitzats des d'una perspectiva tipològica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filologia romànica: història, corrents i mètodes.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura italianes, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural corresponent a la llengua estudiada. Així mateix, es treballaran textos literaris (en llengua original i traducció) relatius a problemàtiques socio-culturals de l'Itàlia contemporània.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura franceses, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'enfocament comunicatiu, i aspectes del context cultural de la llengua. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura que s’hagi escollit i els seus autors més representatius mitjançant la presentació i anàlisi de textos.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Apropiacions i reescriptures de la literatura arturiana i shakespeariana
Les apropiacions de la literatura arturiana i shakespeariana han adoptat formes molt variades al llarg de la història i encara són ben presents a la cultura contemporània, per exemple a les arts visuals, els jocs de vídeo i la filmografia. El cinema ha estat especialment ric en l’us de materials artúrics i shakespearians: l’apropiació en aquest camp es pot materialitzar en citacions o al·lusions de passada o en reformulacions més complexes de trames i personatges, o fins i tot en intents de beneficiar-se de l’autoritat cultural que s’associa amb el bard o amb el poderós simbolisme arturià.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Aquesta matèria ofereix una introducció general a la cultura periodística i una atenció específica als gèneres periodístics informatius i d’opinió. S’abordarà el concepte de gènere periodístic des de les seves modalitats primordials: notícia, entrevista, reportatge, crònica i opinió. Al mateix temps s’exposarà un conjunt de conceptes que ha de permetre contextuar aquestes modalitats en el marc general del periodisme. Així, les esferes privada i pública de la comunicació, el concepte d’opinió pública, els tipus de publicacions periodístiques, la funció democràtica de la qualitat informativa, les estratègies compositives i les característiques del discurs periodístic, bastiran un cos de reflexió teòrica i un treball pràctic destinats al domini de la cultura periodística, al diagnòstic crític dels mitjans de comunicació i a la consecució de les habilitats expressives de la pràctica periodística de la nostra època.
L’estudi es fa preferentment a partir de mostres de la premsa actual catalana i espanyola, així com a partir de firmes de referència de la tradició periodística d’arreu del món.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Anàlisi de la variació i dels diferents registres lingüístics que incideixen en la llengua dels mitjans de comunicació.
Descripció i anàlisi dels agents que intervenen en la llengua dels mitjans de comunicació (acadèmies, gramàtiques, llibres d'estil, periodistes, etc.), i de l'argumentació implícita o explícita que mostren. Anàlisi dels processos de producció, transmissió i recepció de la informació, especialment la referida a aspectes metalingüístics. Descripció, anàlisi i interpretació dels principals models textuals vinculats als diferents gèneres informatius, interpretatius i d'opinió.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual. -Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica.-Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
-Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual, centrant-nos sobretot el la televisió.- Aprendre la taxonomia dels diferents formats i gèneres televisius -Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica. -Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres (televisives i cinematogràfiques) representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.-Descripció i diferenciació dels estudis de gènere i anàlisi de la seva influència en una reinterpretació del llegat cultural destinada a revalorar l'aportació femenina i a reconsiderar la cultura i l'art com formes de transmissió de la construcció social de la identitat.-Anàlisi i interpretació del món contemporani a partir dels referents i claus que aporta la Història.-Descripció i interpretació de l'evolució de les societats contemporànies observant l'homogeneïtzació derivada de la globalització, però també l'afirmació i perseverança d'identitats culturals diferenciades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Reflexió a l'entorn de la ciutat i el fet urbà en general com a àmbit, instrument i conseqüència de processos econòmics i culturals, recolzant-se en diverses ciutats i situacions concretes com a exemples.
Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
-Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs -Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs (pragmàtica, icònica, ideològica, crítica cultural).-Descripció i anàlisi dels sistemes de recepció de la cultura en diferents àmbits sociològics. -Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius. -Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació al món contemporani.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs.
Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs.
Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius.
Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació en el món contemporani.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals.
(Edició digital, - David Serra)
Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. Gestió i edició de continguts digitals, fent una aproximació pràctica dels recursos necessaris per a la producció real d'un producte-escrit.
(Documental Creatiu, a cura d'Ingrid Guardiola)
Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids.
Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu":
• Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”.
• Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”.
• Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals.
• Conèixer les diferents tècniques d’edició documental.
• Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals.
• Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
L'assignatura ofereix una anàlisi geogràfica de l'espai litoral centrada en la caracterització biofísica, socioeconòmica i paisatgística de les costes, la presentació dels principals problemes ambientals i els instruments d'ordenació i gestió específica d'aquest espai.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Aquesta assignatura té com objectiu donar els coneixement que permetin compendre, analitzar i gestionar les dinàmiques territorials i socioambientals que incideixen en els espais de muntanya a partir del coneixement de les seves principals característiques biofísiques i els seus principals problemes ambientals. CONTINGUTS: El concepte de muntanya. Origen de les formacions muntanyoses. Les principals formacions muntanyoses des d'una perspectiva multiescalar. Característiques climatològiques de les àrees de muntanya. Característiques geomorfològiques de les àrees de muntanya. Característiques hidrodològiques i edafològiques de les àrees de muntanya. Característiques biogeogràfiques de les àrees de muntanya: la visió de sintesi. Les relacions societat - natura a les àrees de muntanya.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'objectiu de l'assignatura és l'estudi dels principis teòrics i metodològics que permeten la interpretació i l'anàlisi de la distribució geogràfica dels éssers vius. Aquesta perspectiva més clàssica es complementarà amb l'estudi dels problemes derivats de l'anomenat canvi ambiental des d'una perspectiva multiescalar. Finalment es tractara dels reptes de futur que té plantejats la biogeografia com a disciplina científica en el marc socioambiental contemporani. . La influència dels factors abiòtics en la distribució de la vida. La influència dels factors biòtics en la distribució de la vida. Canvis en la distribució dels continents i en el clima. Les comunitats, els ecosistemes i els biomes. Les pertorbacions. Dispersió, colonització i invasió. Evolució, especiació i extinció. Biogeografia i canvi ambiental: una síntesi. Biogeografia i els nous reptes ambientals: la biogeografia de la conservació.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
ER |
Aanual |
SO |
1primer semestre |
La Geopolítica no és només una disciplina acadèmica sinó també un dels temes de major actualitat en la reconfiguració política, econòmica i cultural del món contemporani: la globalització, les relacions benestar/pobresa, els conflictes inter i intraestatals, la 'crisi' de l'estat, els conflictes de base identitària, les trames internacionals,... en són els arguments. L'assignatura té com a objectiu fonamental donar instruments per llegir aquesta contemporaneïtat amb un cert mètode i distància, de manera que el que pot semblar caos, desordre o ruptura es pugui matisar i interpretar dins de processos més profunds i coherents. CONTINGUTS: Exposició de conceptes de partida, instruments i evolució de la geopolítica. Poder, estat i territori. Les relacions internacionals com a marc de la geopolítica. Els sistema mundial. Les escales geogràfiques de la geopolítica: anàlisi d'un cas.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Anàlisi de les politiques públiques, a partir d’instruments d’intervenció espacial, que possibiliten la planificació i la gestió de les diferents temàtiques ambientals. Fer conèixer a l’alumnat documents de característica i procedència diversa: lleis, ordres, decrets, ordenances, plans, cartes, informes vinculants o no vinculats, etc.., a partir de l’anàlisi de temàtiques i casos d’estudi concrets per conèixer l’aplicació de les politiques mediambientals de les institucions, a nivell internacional o local, que en tenen competència. Saber interpretar adequadament tots aquest documents amb esperit crític i saber la responsabilitat i bondat de cada institució alhora de transposar determinats protocols internacionals o nacionals a les lleis, ordres, decrets, ordenances o normativa concreta en relació a la diversitat que engloba la temàtica ambiental i territorial.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
SO |
1primer semestre |
Estudi i pràctica avançada de les tècniques i aplicacions dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Aprenentatge dels principals processos en per implementar un SIG en una organització: anàlisi de l'estructura i necessitats de l'organització, processos d'adquisició de dades, disseny i creació d'una base de dades, resolució de problemes mitjançant l'anàlisi espacial i publicació de resultats per Internet. La majoria de programari utilitzat serà de codi lliure.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
ER |
Aanual |
L’objectiu principal és fornir l’estudiant de les bases conceptuals de la disciplina. Per això s’introdueixen determinats conceptes bàsics i una perspectiva de l’evolució epistemològica de la geografia. Al costat d’això, es vol fer entendre els principis bàsics del funcionament del nostre planeta, tant des del punt de vista ecològic com social. Es posarà especial èmfasi en les interrelacions entre la societat i la natura i en els paisatges resultants de l’acció antròpica: agraris, urbans.. i els que són producte de la combinació de les formes del relleu i els biomes de la terra. 1. Introducció a la Geografia com a disciplina; 2. L’ Evolució del pensament geogràfic; 3. Introducció a la Geografia Humana; 4. Introducció a la Geografia Física.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
El mòdul presenta una introducció a l'anàlisi de la informació en format cartogràfic i numèric que s'utilitza en geografia. Es faciliten les eines per interpretar mapes i elaborar-ne a partir de diversa informació, entre ella l'estadística. Es donen també uns principis d'anàlisi estadística que permetran entendre, elaborar i representar les dades. S'utilitzaran diversos programes informàtics per al tractament estadístic i per a realització de mapes.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi dels conceptes fonamentals i aplicacions bàsiques dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Creació i manipulació d'informació geogràfica per a l'anàlisi territorial i ambiental amb programari propietari (ArcGis-ArcView 10) i programari lliure.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Presentació de l'enfocament regional en geografia. Estudi de les característiques geogràfiques generals de Catalunya, en particular, i d'Espanya, com a conjunt, tant des del punt de vista del medi físic com de les activitats humanes que es desenvolupen. En això s'atén tant la seva evolució com els seus trets actuals. Aspectes com l'estructura física i regional d'aquests territoris, la població i el poblament, les activitats econòmiques o l'organització polític-administrativa rebran una atenció especial. Aquest centre d'interès es concreta amb l'estudi específic d'un espai de Catalunya-Espanya mitjançant una sortida de camp i la realització de la corresponent memòria.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
El mòdul té dues parts clarament diferenciades.A la primera part (1r. quadrimestre) es farà una introducció a l'estudi de la demografia i de la geografia de la població. A la segona part del mòdul (2on. quadrimestre) es farà una introducció a la geografia econòmica, fent especial atenció a les reconfiguracions territorials produïdes pel fenomen de mundialització i la crisi econòmica.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Aquest mòdul se centra en l'exposició i anàlisi territorial contemporani en el doble vessant, cada vegada més interrelacionat, urbà i rural. Aquests objectius impliquen, des del punt de vista urbà, una perspectiva àmplia del fet, que integra tant vessants històriques, com culturals, com econòmiques, polítiques i tècniques. Des del punt de vista rural, la visió també és àmplia, tenint en compte tant els processos -agents, polítiques, mercats, institucions,...- com els resultats físics dels mateixos en termes de paisatge i modes de vida.
|
OPoptativa |
18 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura introdueix l'alumnat en aspectes bàsics sobre la interpretació, l'anàlisi, la gestió i la intervenció sobre el paisatge, entenent-ho com a síntesi del patrimoni territorial. Es tracta d'un enfocament transdisciplinar que permet atendre la complexitat del paisatge des de la seva multidimensionalitat històrica, artística, geogràfica i ecològica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Desenvolupar els principals elements teòrics de l'ordenació del territori i el paper dels factors ambientals. Conèixer els diversos mètodes per planificar, ordenar i gestionar el territori a diverses escales. Conèixer els elements, els factors i el processos que expliquen la morfologia biofisica de les estructures territorials. Analitzar i conèixer els instruments urbanístics, d'ordenació del territori, d'estratègia de desenvolupament territorial i les tècniques d'anàlisi emprades en la caracterització i la gestió del sistema d'espais lliures i paisatge.
|
OPoptativa |
12 |
A |
1primer semestre |
ER |
2segon semestre |
SO |
1primer semestre |
Pensament geogràfic és una assignatura que no aspira, pròpiament, a oferir una detallada història de la geografia des dels seus orígens més llunyans (en temps de la Grècia clàssica) fins avui dia. Es tracta, contràriament, d'una reflexió sobre els enfocaments teòrics i metodològics més significatius d'aquest últim segle i mig, és a dir sobre aquells que han marcat i marquen les pautes fonamentals de la teoria i de la pràctica de la geografia dels nostres dies. Al llarg de la primera meitat del curs s'exploraran les arrels més immediates d'aquesta geografia moderna, analitzant el període comprès entre mitjans-finals del segle XIX i la dècada del 1950 del segle XX. És l'anomenada geografia tradicional. Durant la segona meitat, s'analitzarà el període comprès entre la dècada del 1950 i els nostres dies. Aquesta assignatura incidirà no només en l’evolució històrica de la disciplina, sinó sobretot en el seu bagatge conceptual i en la seva aportació al que podríem denominar la ‘cultura geogràfica contemporània’.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
ER |
2segon semestre |
Conèixer i dominar la diversitat de tècniques i mètodes propis de la pràctica professional de la Geografia (realització d’informes, ressenyes, articles per a enciclopèdia, elaboració d’avantprojectes, disseny d’entrevistes i enquestes, etc.) . Es tracta d’una assignatura de caràcter instrumental, que ha de permetre a l’estudiant dotar-se de les tècniques i els mètodes professionals i de recerca d’ús quotidià en Geografia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció als principals textos i autors de la filosofia grega antiga, posant un èmfasi especial en els problemes de la transmissió textual i en el context en què apareixen els primers textos filosòfics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció històrica als principals autors de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de la contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i les doctrines d'aquest període. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia antiga. 3. Introducció a l'obra dels principals autors.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi de l'obra dels principals filòsofs de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitja. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filosofia de l'època moderna. Del Renaixement a Leibniz
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la filosofia de l'època moderna. De Locke a Kant
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Introducció als principals corrents de la filosofia contemporània i als principals debats relacionats amb ells.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
ER |
2segon semestre |
Lectura i comentari de les Investigacions filosòfiques de Wittgenstein
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi sistemàtica de les conceptualitzacions d’allò real en la seva estructura transcendental i categorial, així com el problema del sentit i les diverses maneres de la seva totalització. 1. Sobre el que hi ha. Universals, propietats i particulars. El problema de les realitats intensionals. 2. Causa i efecte. El problema de la llibertat de la voluntat. 3. La naturalesa del temps i de l'espai. 4. El mental i el físic. El problema de la seva naturalesa i interrelació. 5. Identitat i identitat personal. 6. El realisme metafísic: realisme essencialista i realisme científic. 7. Antirealisme, irrealisme i idealisme. 8. Realitat i aparença. 9. Realitat, Necessitat, Possibilitat. 10. El problema del sentit del real. És el no res una possibilitat?
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Anàlisi de temes bàsics en la tradició metafísica occidental
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Què és l’epistemologia o teoria del coneixement? És la branca de la filosofia que s’ocupa del coneixement i la creença justificada. No obstant, això és dir ben poc ja que el coneixement i la creença justificada també constitueixen l'objecte d'estudi d'altres disciplines con la psicologia o la ciència cognitiva. Per entendre allò que distingeix un tipus de teorització d’una altra és útil plantejar-nos qui tipus de problemes distintius afronta la investigació filosòfica sobre el coneixement i la creença justificada. Com estudi del coneixement l'epistemologia tracta de respondre les següents qüestions: Quines són les condicions necessàries i suficients pel coneixement? Quines són les fonts de coneixement? Quins són els seus límits? És possible el coneixement? Són legítimes les posicions escèptiques que defensen que no podem tenir coneixement sobre el món extern? Com estudi de la creença justificada l'epistemologia tracta de respondre les següents qüestions: Quan una creença està justificada? Què és el que fa que una creença estigui justificada? És la justificació quelcom intern o extern a les nostres ments? Quina és l'estructura de la justificació perceptiva?
En aquest curs introductori proporcionarem una visió general dels problemes que sorgeixen d'aquestes qüestions i d'algunes de les teories més importants que s'han formulat per tal de donar-los-hi resposta.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
1. Causalitat. 2. Lleis naturals. 3. Explicació científica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Nocions bàsiques de la teoria de conjunts. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica proposicional. 3. Conceptes metalògics: conseqüència lògica i equivalència lògica per a la lògica proposicional.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Càlcul de lògica proposicional. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre. 3. Conseqüència i equivalència lògica. 4. Càlcul deductiu en primer ordre. 5. Formalització.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
1. Nocions bàsiques de la filosofia del llenguatge: distinció tipus / exemplar; distinció ús / esment de signes; oració, enunciat, proferència, proposició, valor de veritat, condicions de veritat; sintaxi, semàntica i pragmàtica. 2. La filosofia del llenguatge de Frege. 3. La filosofia del llenguatge de Rusell.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1.Quine i la indeterminació de la traducció
1.1. Naturalisme i empirisme
1.2. Els dos dogmes de l’empirisme
1.3. Elements bàsics del conductisme quineà
1.4. Traducció radical
1.5. Inescrutabilitat de la referència i indeterminació de la traducció
2.La concepció griceana del significat
2.1. La teoria de l’acció racional de Davidson
2.2. Austin
2.2.1. Emissions realitzatives i constatatives
2.2.2. Teoria dels actes de parla
2.2.3. Searle. Anàlisi d’un tipus d’acte parla: promeses
2.3. Grice
2.3.1. Significat natural i significat no natural
2.3.2. Significat ocasional del parlant
2.3.3. Significat lingüístic
2.4. Lewis i Schiffer: convencions i significat lingüístic
2.5. Implicatures
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
JUSTIFICACIÓ DEL CURS:
El curs pretén analitzar l’estatut epistemològic, la fonamentació i el valor de veritat que té la moralitat. La filosofia moral, entesa aquí com a metaètica, procura de manera general comprendre què és el que fem quan enunciem judicis morals. Ens plantejarem qüestions com: ¿quin és el significat dels termes morals?, ¿quina naturalesa és pròpia dels judicis morals?, ¿podem parlar d'«objectivitat» o de «coneixement» moral?, ¿són susceptibles els judicis morals de ser considerats veritables o falsos? ¿hem de considerar la seva «raonabilitat» més que la seva «validesa»? En aquest sentit abordarem els debats entre cognitivistes i no-cognitivistes, realistes i constructivistes i contextualistes i universalistes.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquest curs farem una introducció a la filosofia política a partir de la lectura d'algunes de les obres més importants del pensament polític de l'època moderna.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquest curs ens proposem veure i examinar algunes de les controvèrsies més importants de la filosofia política actual. En concret, ens centrarem en els debats més importants al voltant de la qüestió de la nació i al voltant de la democràcia.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció a l'estètica com a disciplina filosòfica mitjançant un recorregut per la història de les principals idees estètiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània. 5. Estètica de la literatura i de la música.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Lectura i comentari d'alguns textos fonamentals de la filosofia política contemporània
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció a la bioètica
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
FILOSOFIA 3/18
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Lectura de la 'Metafísica' d'Aristòtil
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Introducció al marc ambiental i cronològic de la prehistòria, als aspectes socials, tècnics i econòmics de les comunitats prehistòriques i a les eines bàsiques per entendre llur evolució i distribució en el temps i l'espai. I això des dels primers homínids fins l'aparició de les civilitzacions antigues.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes durant l’edat mitjana, amb especial referència a la història medieval d’Espanya.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Breu panoràmica als aspectes comuns que caracteritzen la Història de la Península Ibèrica des de l'aparició de l'home sobre el terra peninsular fins al franquisme, posant l’accent en l'evolució dels regnes hispànics i de la Corona d'Aragó, la seva diversa constitució interna i els aspectes divergents, així com el conflicte social que han caracteritzat el seu desenvolupament final.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Itinerari pensat per aquells que s’orienten cap a Història Antiga, Arqueologia, Antropologia, Paleografia, Diplomàtica i Història Medieval. El seu disseny combina l’apropament a les restes materials i l’ús de les fonts històriques escrites i de les fonts etnogràfiques a més de proporcionar el coneixement de les diferents metodologies de les disciplines esmentades.
L’assignatura està estructurada en tres grans blocs. El primer està format pels tres primers temes del programa i es dedica a l’Arqueologia i a la Prehistòria, curant d’apropar i fer conèixer les bases metodològiques d’ambdues ciències d’estudi del passat humà. El segon bloc, format també per tres temes, es dedica a l’Etnografia com a disciplina per conèixer la diversitat i les semblances de les societats humanes tant des del punt de vista social com cultural. El tercer bloc, constituït pels darrers quatre temes, pretén proporcionar els coneixements per l’estudi de les fonts escrites i els mètodes d’anàlisi de les mateixes que permeten un coneixement científic del passat medieval.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Introducció als principals corrents historiogràfics, actuals i històrics, que han conformat el saber històric. Es posarà especial èmfasi en els corrents historiogràfics sorgits a partir del segle XIX, coincidint amb la professionalització de la història. La segona part de l'assignatura estarà dedicada als corrents de pensament arqueològic.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes durant l’edat antiga, amb referència especial a la història antiga de la península Ibèrica .
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Introducció general a la història d'aquest període (1450-1800) i a les seves diverses vessants: economia, societat, política, religió, cultura.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi històric del període comprès entre 1776 i 1945, des de la política i l'economia fins a la cultura i la ideologia, amb un èmfasi especial en la història d'Europa.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Història d'Espanya.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Analitzar les formes d’organització i de funcionament de les organitzacions dedicades a la gestió del Patrimoni Cultural.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es pretén que l'alumnat conegui que hi ha una altra forma de mirar la història que no és aquella "neutra" a la que majoritàriament estem acostumats. La història es pot estudiar i llegir des de la diferència sexual, perquè al món -que és un- existeixen dos sexes: homes i dones, iguals en valors però diferents.
50%
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
ER |
2segon semestre |
Estudi de les dimensions simbòliques de les manifestacions socials i culturals de la humanitat
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Itinerari del mòdul instrumental dissenyat bàsicament per als alumnes que s’orienten cap a la història moderna i contemporània. El seu contingut combina una aproximació a les fonts documentals –arxivístiques, bibliogràfiques i digitals- i a les fonts materials d’interès per a la investigació històrica, amb la presentació d’un ventall ampli de metodologies d’anàlisi tant quantitatives com qualitatives.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Balanç comparatiu de l'arqueologia a la Mediterrània i a Amèrica, amb especial atenció a les societats prehistòriques i les formes originals d'assentaments humans nòmades i sedentaris, d'una banda, i a l'anàlisi de les ciutats antigues, de l'altra banda.
L'assignatura consta de tres parts:
- Les societats prehistòriques de la península Ibèrica, des del paleolític inferior fins l'inici de l'edat del ferro.
- La reconstrucció de la ciutat romana a partir de l'arqueologia. A través d'un seguit de temes visualment tractats es pretén explicar les característiques i el funcionament de la ciutat tot analitzant l'origen i evolució dels diversos àmbits, espais i edificis (les muralles, el fòrum, la casa privada, els edificis d'esbarjo...).
- Estudi de l'evolució de les societats ameríndies fins la Conquesta espanyola.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Aquest mòdul pretén aprofundir en la història social i econòmica de Catalunya, de l’època medieval a la contemporània, amb un especial èmfasi en les qüestions metodològiques i d’història comparada. És a dir en com vivien els homes i dones del passat, com obtenien recursos per viure o com es relacionaven entre si. En els diversos blocs es revisarà la principal bibliografia existent sobre el tema i es procurarà examinar exemples de fonts o documents dipositats als arxius, per exemplificar les qüestions tractades a classe.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
Estudi de la història política i cultural (de l'època medieval al segle XX) mitjançant l'anàlisi d'algunes conjuntures i temàtiques significatives.
|
OPoptativa |
18 |
A |
Aanual |
L'objectiu de l'assignatura és estudiar la història econòmica mundial del segle XX i, molt especialment, el procés de desenvolupament experimentat per les economies europees durant el segle passat. Es pretén estimular la reflexió i l'anàlisi crítica sobre alguns dels problemes més rellevants de les transformacions econòmiques del món contemporani.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
L'assignatura té per objectiu descriure l'evolució humana, contextualitzant-la dins l'ordre dels primats i paral·lelitzar-la amb els estadis culturals de la prehistòria.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Història d'Amèrica Llatina Contemporània, amb una especial atenció a les causes de l'inequitat social i étnica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Presentació de les religions del món clàssic a través de la mitologia i de la seva representació iconogràfica.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Aquesta assignatura estarà dedicada a donar als estudiants una formació que els permeti entendre els processos de restauració i que els capaciti per plantejar i opinar sobre aquests processos. Per aquest motiu l'assignatura se centrarà en conèixer les causes i els factors de degradació dels elements que constitueixen el patrimoni històric-artístic, plantejar actuacions de conservació preventiva i tenir un coneixement sobre la restauració, a partir de l'anàlisi dels criteris i conceptes aplicats i del procés tècnic d'intervenció.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
ER |
2segon semestre |
Estudi dels moviments, tendències i artistes de l'art contemporani universal des dels anys 50 fins a l'actualitat, en totes les seves manifestacions artístiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
ER |
2segon semestre |
SO |
1primer semestre |
La imatge fotogràfica ha arribat a tenir una importància extraordinària en la nostra vida quotidiana. Com a imatge d'identificació (en els carnets d'identitat i passaports) i com a forma de presentar-nos davant dels altres (perfils de facebook), però també com a testimoni dels llocs en els que hem estat, de la gent amb la que hem compartit part de la nostra història i d'algunes de les coses que hem fet. Col.lectivament, les imatges fotogràfiques ens presenten els esdeveniments del passat i ens descobreixen els espais i la gent de les nostres ciutats i del món. La revolució digital, d'altra banda, no ha fet sinó augmentar la seva importància. Des d'una altra perspectiva, és impossible accedir a una visió panoràmica de l'art del darrer segle i mig sense tenir en compte les aportacions de la fotografia.
Aquest curs planteja una Història de la fotografia (per força incomplerta i fragmentària) a través d'algunes problemàtiques estètiques concretes, com la reinvenció fotogràfica del retrat, els reptes de la fotografia urbana i de la imatge fotogràfica de la ciutat, les possibilitats i els límits de la fotografia instantània, l'aparició i apogeu del fotoperiodisme o les paradoxes del gènere documental, així com algunes tendències de la fotografia actual. Des d'aquesta perspectiva, el curs analitzarà les obres d'alguns dels fotògrafs cabdals de la Història de la fotografia, com Nadar, Sander, Atget, Brassaï, Ray, Kertész, Stieglitz, Riis, Hine, Cartier-Bresson, Capa, Evans, Lange, Frank o Klein. I prestarà especial atenció als noms imprescindibles de la fotografia catalana com Català-Roca, Colom o Miserachs, així com alguns dels referents de la fotografia contemporània recent, com Sherman, Avedon, Arbus, Goldin, Spence, Goldblatt o Sekula.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
ER |
2segon semestre |
SO |
1primer semestre |
En els grans conjunts monumentals de l'Edat Mitja es van consumar les primeres experiències d'integració artístiques del món occidental. Les grans fàbriques tants religioses com civils, urbanes o rurals, expressen a través de la seva arquitectura la significació de les institucions que acullen. Els programes visuals desplegats en l'interior dels seus diferents àmbits posen de manifest els interessos, aspiracions, espiritualitat i ideologia de comunitats religioses, reis o nobles.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
ER |
2segon semestre |
Cultures artístiques del món: Francisco de Goya i l'art de l'època de la Il·lustració
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
ER |
2segon semestre |
SO |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana dels segles XIII i XIV
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments autors i obres de la literatura catalana medieval
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'edat moderna (segles XVI i XVII)
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la Il•lustració i del segle XIX.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva evolució des del final de segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Estudi històric i filològic dels principals moviments, autors i obres del període.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva problemàtica històrica, amb especial atenció a les conseqüències culturals de la guerra civil espanyola. Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la postguerra fins a la literatura produïda en l'actualitat.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Es proporcionarà als estudiants una visió general de la realitat actual de la llengua catalana, la seva situació en relació amb el mapa lingüístic d'Europa, les seves varietats dialectals, els diferents estatus jurídics, polítics i socials existents als seus territoris històrics, els principals materials i recursos de referència per al seu estudi. Es farà especial atenció, així mateix, als temes de l'actualitat informativa que tinguin alguna relació amb la llengua catalana.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es traçarà una panoràmica de la història del català en tant llengua literària, començant per la seva aparició vacil•lant (segles X-XIII), recorrent la seva edat d'or (XIV-XV) i culminant el trajecte en l'època moderna i el segle XIX; d'aquesta manera s'abordaran els principals cicles històrics que precedeixen i condicionen la fixació contemporània. Aquesta assignatura inclourà una descripció sumària de la llengua documentada en les diferents èpoques i també el comentari i anàlisi d'alguns texts amb valor representatiu.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es pretén incidir en les evolucions de la llengua catalana contemporània, des de finals del segle XIX, amb els primers projectes de fixació normativa realitzats a l'empara de la Renaixença, fins a la seva adequació als temps més recents. Els períodes del Noucentisme, la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme seran descrits en aquesta assignatura, i així mateix s'analitzaran, amb una perspectiva històrica, els problemes que plantegen els usos actuals de la llengua catalana.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
S'analitzaran els sons i els fenòmens supasegmentals del català des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i es considerarà també el seu comportament lingüístic (fonologia). Es presentaran els principals sistemes i els processos fonològics que afecten tant les vocals i com les consonants. S'introduiran les tècniques bàsiques de l'anàlisi fonètica experimental. S'exposaran diferents models formals de representació fonològica per descriure i explicar els fenòmens descrits. Es farà referència a les solucions normatives per a l'estàndard oral.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es proporcionarà a l'estudiant els aspectes bàsics de la morfologia del català. Es realitzarà una descripció dels processos morfològics bàsics (derivació, composició, i flexió nominal i verbal). S'analitzarà també el comportament dels clítics.
En aquest sentit, tot i que es dóna molta importància a les unitats i processos bàsics de morfologia, el pes del curs se centra a veure de manera particular i detallada quines són aquestes unitats i de quina manera s'organitzen i funcionen en la llengua catalana. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta assignatura és l'estudi de l'estructura interna dels mots catalans i, en especial, dels processos morfològics que donen compte d'aquesta estructura.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Es proporcionarà a l'estudiant una descripció sintàctica de la llengua catalana i la seva representació formal, així com una anàlisi de les relacions semàntiques i estructurals. S'estudiaran la tipologia de verbs i oracions, i les relacions entre les diferents categories lèxiques.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Diversitat tipològica i adquisició de segones llengües; la influència de la L1. El procés d'adquisició i l'ensenyament de segones llengües (teoria i pràctica). El català i l'espanyol com a L2.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
El seminari abordarà diversos aspectes de la llengua catalana relatius a la seva formació, a les formalitzacions històriques que en podem documentar, a les formes lèxiques i gramaticals que n'han perviscut en els documents escrits antics i en les diverses varietats dialectals que existeixen.
Aquest tipus de coneixements de caràcter gramatical i filològic, que abasten la gramàtica històrica, l'etimologia i l'onomàstica, la dialectologia i el comentari filològic, amb prou feines tenen cabuda dins les assignatures obligatòries d'història de la llengua catalana que es cursen en la titulació.
La intenció és, per tant, que aquest seminari optatiu, que s'impartirà biennalment, sigui el marc on es puguin treballar d'una manera teòrica però també, i sobretot, pràctica aquestes qüestions, amb la finalitat d'obtenir-ne una visió de conjunt i de copsar-ne la utilitat per a un especialista de la llengua i de la literatura catalanes.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Estudi de la tradició teatral i escenogràfica de la literatura catalana des dels seus orígens medievals fins a l'actualitat.
Literatura medieval: 25 setembre / 27 novembre
Literatura moderna: 29 novembre / 14 febrer
Literatura contemporània: 19 febrer / 23 maig
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
Es presentaran problemes relacionats amb la variació i el canvi en les llengües. S'analitzarà la relació entre variació sincrònica i canvi diacrònic, els fonaments del canvi i la percepció que en tenen els parlants.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
En aquest curs s'estudiaran de manera diacrònica els principals autors, obres i gèneres de la literatura espanyola dels segles XVIII i XIX, destacant les diferents estètiques (Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme) o filosofia de cada període (Il•lustració, Idealisme, Positivisme...), per analitzar les obres literàries des del punt de vista de la crítica literària i com a reflex de les idees socio-polítiques i estètiques de cada moment.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquest curs s'estudiaran obres de diferents gèneres i estètiques de la literatura espanyola, del segle XX. Es farà un recorregut diacrònic pels diferents períodes de la centúria (Modernisme, Avantguardes, Tremendisme de postguerra, etc.), repassant els aspectes més significatius de la cultura en cada un d'ells, veient les obres literàries com a reflex de cada estètica, de les idees socio-polítiques del moment i d'una motivació personal de l'autor.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
L'assignatura pretèn un recurregut el més exhaustiu possible de la Literatura Hispanoamericana del segle XX, tot i que es centrarà en els gèneres de la poesia, el conte i la novel·la en una visió diacrònica del principals corrents estètics.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
SO |
1primer semestre |
S'estudia la literatura medieval espanyola, des de les seves primeres manifestacions fins a les obres que prefiguren el Segle d'Or, ja en els últims anys del segle XV i els primers del XVI. La matèria es distribueix en quatre grans blocs, que atenen a les principals característiques de difusió i recepció dels texts estudiats: literatura de tradició oral (lírica tradicional, poesia èpica, romancero), literatura sapiencial (de Berceo a Don Juan Manuel), la tradició cortesa (poesia culta i narrativa medieval) i el Prerrenaixement (prosa intel•lectual del segle XV i La Celestina).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En l'assignatura dedicada a la literatura renaixentista espanyola s'estudiaran els tres grans cursos literaris partint de la renovació poètica que protagonitza Garcilaso a la seva breu i inaugural obra, per analitzar després poetes de gran excel•lència com Francisco de Aldana, Fray Luis de León i San Juan de la Cruz. S'estudiarà la gran varietat de narrativa de ficció que envolta un fenomen aïllat com el Pigall, per aprofundir després en l'anàlisi de l'obra i les seves fonts. Es prepararà l'estudi del Quixot a la llum dels seus precedents narratius renaixentistes. En tercer lloc, s'estudiarà l'estructura dels corrals de comèdies i el significat de l'Art nou de fer comèdies de Lope de Vega, amb una cala en alguna de les seves comèdies palatines més brillants.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En l'assignatura Literatura Espanyola del Barroc s'estudiarà la literatura del segle XVII en relació amb els canvis culturals i les noves orientacions de l'Humanisme de finals del segle XVI, incloent un estudi més detallat de les principals figures de l'època. D'aquesta forma, enllaçant amb l'assignatura de Literatura Espanyola del Renaixement, s'estudiaran les últimes obres de Cervantes (amb especial atenció a les Novel•les exemplars i els entremesos), el Lope de la maduresa, l'evolució estètica de Quevedo en prosa de ficció (Buscón i prosa festiva), poesia, teatre (entremesos) i prosa culta; la poesia de Góngora en els seus diferents vessants, així com l'obra prosistica de Diego de Saaavedra Fajardo (República literària, Empreses Polítiques) i especialment de Baltasar Gracián, tant en les seves biografies primerenques (El Héroe, El discret) com en El criticón.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En esta asignatura se presentan las bases del análisis gramatical con el fin de que el estudiante identifique las unidades básicas de la gramática del español, conozca la estructura sintáctica de la oración simple y sea capaz de construir argumentaciones gramaticales sólidas mediante la aplicación de criterios formales y rigurosos.
En aquesta assignatura es presentaran els fonaments de l'anàlisi gramatical perquè l'estudiant pugui reconèixer les unitats bàsiques de la gramàtica de l'espanyol aplicant criteris formals i rigorosos.
|
OPoptativa |
6 |
A |
Aanual |
Descripció de l'estructura sonora de l'espanyol. S'estudiaran els sons i elements suprasegmentals de la llengua espanyola des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i del seu comportament lingüístic (fonologia), tenint en compte la variació (estilística, dialectal, etc.).
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
En aquesta assignatura s'abordaran alguns aspectes conflictius de la sintaxi de l'espanyol: fenòmens que s'han de tractar transversalment en diferents components gramaticals o qüestions que han suscitat polèmica dins de la tradició gramatical. L'objectiu bàsic és que l'estudiant sàpiga triar entre diverses hipòtesis alternatives i sàpiga argumentar amb rigor i criteri la seva opinió sobre un determinat tema. Per cursar aquesta assignatura es requereix haver superat anteriorment la sintaxi elemental.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
En aquesta assignatura es presentaran els fenòmens gramaticals que tenen com a àmbit la paraula: accent, estructura sil•làbica, morfologia flexiva i derivativa, la composició i la parasíntesi.
En esta asignatura se presentarán los fenómenos gramaticales que tienen como ámbito la palabra: acento, estructura silábica, morfología flexiva y derivativa, la composición y la parasíntesis.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi des del punt de vista gramatical de la formació i evolució de la llengua espanyola, i de la incidència del canvi lingüístic en la fonètica, la fonologia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic i/o la semàntica. Relació i comparació dels processos evolutius del castellà no solament amb els dels dialectes constitutius i substitutius de la llengua espanyola, sinó també amb la variació lingüística peninsular i romànica en general.
|
OPoptativa |
6 |
A |
1primer semestre |
Estudi de la història de la llengua espanyola i dels principals períodes d'estandardització, amb especial atenció als estudis gramaticals i lexicogràfics de la història de l'espanyol.
|
OPoptativa |
6 |
A |
2segon semestre |
Estudi diacrònic de la llengua espanyola
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |
Estudi general dels autors i obres de la novel·lística medieval en el seu context romànic i de la prosa dels segles XVI i XVII.
|
OPoptativa |
12 |
A |
Aanual |
FE |
1primer semestre |