Comunicació oral i escrita (3102G00001)

Aquesta assignatura té com a objectiu practicar la lectura crítica dels textos, l'escriptura de textos acadèmics i creatius -tant en format tradicional com electrònic- i l'expressió oral, i proporcionar les estratègies d'anàlisi i de producció més adients en cada cas.

L’evolució de les societats humanes (3102G00002)

Introducció a l'evolució de les societats humanes des d'un punt de vista interdisciplinar. Es proposa d'introduir als estudiants en els continguts i conceptes que són essencials per analitzar una societat humana en qualsevol moment del temps i les implicacions territorials que tal evolució suposa. Això inclou l'anàlisi de les grans qüestions que tenen plantejades avui les societats contemporànies. Des d'aquest punt de vista espai i temps són vistos com dos vessants essencials i interrelacionades de la vida humana.

Introducció a la imatge cinematogràfica (3102G00008)

L'assignatura forma part dels crèdits inicials i té per objectiu servir d'introducció al mitjà d'expressió cinematogràfica, centrant-se en els seus orígens i en el desenvolupament i evolució del model clàssic, especialment el cinema clàssic d'Hollywood.

Patrimoni cultural: conceptes i actuacions (3102G00009)

Aquesta assignatura introdueix els estudiants en el complex concepte de Patrimoni Cultural. En un marc ampli de definició de la cultura, el Patrimoni estableix la relació amb la memòria i la identitat, al territori on es troba. Així s'estableix la relació amb el Patrimoni Natural. La ciutat i el Patrimoni històric-artístic serà el segon gran tema a desenvolupar. La legislació sobre Patrimoni Històric artístic constitueix el marc que han de regir les actuacions sobre Patrimoni, i la seva ordenació. Les polítiques culturals entorn del Patrimoni establiran els objectius i estratègies per a la intervenció sobre el Patrimoni Cultural.

Art antic I. Proper orient (3102G05018)

Estudi general de la història de l'art antic en el Pròxim Orient, especialment a Egipte i l'àrea mesopotàmica.

Art antic II. Grècia i Roma (3102G05019)

Estudi general de la història de l'art antic a Grècia i Roma.

Història de l'art de l'Alta Edat Mitjana (3102G05020)

Anàlisi i coneixement de les manifiestacions arquitectòniques i del camp de la imatge a l'Europa occidental entre els segles III i X, art bizantí i art islàmic.

Història de l'Art de la Baixa Edat Mitjana (3102G05021)

Una història de les imatges i els edificis de la Baixa Edat Mitjana (s. XI-XV) des de la perspectiva de la història de la cultura.

Història de la ciència i la cultura (3102G00015)

'Introducció a la història cultural i científica occidental basada en un punt de vista interdisciplinària que enllaçant mètodes i enfocaments propis de les diverses disciplines humanístiques. L'assignatura té un caràcter fonamentalment pràctic. L'alumnat estudiarà aspectes rellevants i fonamentals per a la construcció de la cultura i la ciència europea i occidental a través del contacte amb una sèrie d'idees, debats, autors, obres, artefactes, texts i descobriments. '

Anàlisi dels mitjans de comunicació (3102G00003)

-Descripció i anàlisi dels principals mitjans de comunicació escrits, audiovisuals i digitals, i dels seus models teòrics. -Anàlisi i interpretació dels mitjans de comunicació al llarg de la història en el domini universal. -Anàlisi i interpretació de la funció dels mitjans de comunicació al món contemporani.-Descripció, anàlisi i interpretació de les representacions de l'actualitat que ofereixen els mitjans de comunicació.-Anàlisi de diferents models informatius i interpretatius, tant nacionals com internacionals -Gèneres de frontera: el reportatge literari, el fotoperiodisme, el documental audiovisual.-El llenguatge publicitari, internet i els blocs personals.

Teoria de la comunicació (3102G00004)

L'assignatura parteix de l'anàlisi del concepte de modernitat i la manera com aquest estableix un model de cultura de masses oposat als models de l'alta cultura. A partir d'aquest problema s'estudiarà la vigència d'aquesta oposició en la cultura de la postmodernitat i en els nous camins oberts per les noves tecnologies de la informació.

Fonaments del llenguatge (3102G00005)

Estudi de les característiques del llenguatge humà

Geografia d'Europa (3102G00006)

Ajudar a conèixer la realitat geogràfica del continent europeu, fent especial referència als països de la Unió Europea, i tenint en compte els canvis geopolítics i les transformacions productives que l'han afectat el segle XX i que marquen la seva evolució el segle XXI. Continguts: El concepte 'Europa'; El marc físic; Diversitat ètnica i cultural; La construcció de l'espai polític europeu i el procés de construcció de la Unió Europea; La població: evolució, dinàmica, estructura actual i els fenòmens migratoris; L'espaialitat dels processos econòmics: noves tendències als paisatges rurals, canvis en les activitats industrials i el creixent protagonisme del sector serveis; La vertebració del territori: la xarxa de transports, l'Europa de les ciutats i els desequilibris regionals. El paper d'Europa al món.

Patrimoni natural i problemàtica ambiental a Europa (3102G00007)

Presentar els principals elements del patrimoni natural d'Europa. Analitzar les interrelacions entre els principals vectors ambientals i la societat europea, examinant especialment les polítiques ambientals que promou la Unió Europea i els problemes que afecten els paisatges que hi ha a Europa. Continguts: Les activitats econòmiques i la contaminació de l'aire; Els rius d'Europa; Els boscos europeus; La protecció de la naturalesa; La muntanya europea: un espai de trobada; la gestió dels residus i altres problemes ambientals. Polítiques ambientals de la Unió Europea.

Antropologia filosòfica (3102G00010)

Estudi filosòfic de l'home i de les seves creacions culturals

Ètica (3102G00011)

Aquest curs vol ser una introducció a l’ètica com a disciplina filosòfica, és a dir, com a reflexió sobre la moral. Tanmateix, també vol ser una introducció a l’ètica centrada en la perspectiva i els problemes morals de caràcter públic, problemes que més o menys ens afecten a tots en tant que ciutadans.

Lectures de literatura universal (3102G00012)

Lectura i comentari d'obres literàries majors de la tradició occidental, i contextualització històrica i estètica dels textos.

Gramàtica normativa i ortografia catalanes (3102G00013)

La construcció i l'aplicació de la normativa gramatical del català.

Gramàtica normativa i ortografia de l'espanyol (3102G00014)

En aquesta assignatura es presentaran les qüestions més conflictives de la gramàtica normativa de l'espanyol tant pel que fa a l'ortografia, morfologia, sintaxi i estil. Així mateix s'explicaran les principals divergències entre norma i ús i s'oferiran recursos per reparar les possibles manques que en aquest camp puguin tenir els estudiants.

Món actual I. Pau i conflicte en el món actual: economia, política i societat (3102G00016)

Aproximació a les grans línies d'evolució de la vida econòmica i social, així com de les característiques polítiques, del període que s'obre amb el final de la Segona Guerra Mundial i arriba fins als nostres dies. Reflexió específica sobre les dinàmiques de cooperació i de conflicte que es registren tant en el sistema de relacions internacionals com en el marc dels Estats-nació.

Món actual II. Pau i conflicte en el món actual: patrimoni, memòria i identitat (3102G00017)

Aquest mòdul es proposa ser una introducció a diverses problemàtiques pròpies del món actual. En aquesta segona part (Món Actual II) s'analitzaran els problemes relacionats amb el patrimoni cultural, en general, la memòria i la construcció de les identitats en un món canviant

Art del Renaixement (3102G05022)

Estudi general de la Història de l'Art, en els seus diversos aspectes, des dels seus orígens a la Itàlia del segle XV fins a finals del segle XVI.

Art Barroc (3102G05023)

Estudi general de la Història de l'Art, en els seus diversos aspectes, des de principis del segle XVII fins a finals del segle XVIII.

Art contemporani I (3102G05024)

Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XIX.

Art contemporani II (3102G05025)

Estudi general de la història de l'art, en els seus diversos aspectes i manifestacions artístiques, al llarg del segle XX.

Teoria de l'art (3102G05026)

Introducció als temes fonamentals de la teoria de l'art occidental des d'una perspectiva crítica i genealògica.

Història de les idees estètiques (3102G05027)

Anàlisi, des d'una perspectiva històrica i filosòfica, de les principals categories estètiques amb què s'ha reflexionat al voltant de l'obra d'art, amb atenció especial a la relació entre els textos teòrics (en els quals les esmentades categories han estat teoritzades) i les obres d'art o pràctiques artístiques (de l'època en què s'han formulat les esmentades teories).

Estètica de la producció i de la recepció de l'obra d'art (3102G05028)

Estudi i anàlisi, des d'una perspectiva històrica, de les principals idees estètiques amb què s'ha reflexionat entorn de la figura de l'artista, des del pensament grec fins a l'actualitat, i entorn de les problemàtiques teòriques vinculades a la recepció de l'obra d'art, des de l'aparició de la problemàtica del gust durant el segle XVII fins a l'articulació de l'Estètica de la recepció en la segona meitat del segle XX, les estètiques relacionals a finals del XX i els fenòmens de la postproducció i el sampler a principis del segle XXI.

Història de la música (3102G05029)

Estudi general de la història de la música occidental, dels estils musicals i dels seus contexts de producció i recepció.

Història i teoria del cinema (3102G05030)

L'assignatura realitzarà un recorregut diacrònic pels moviments cinematogràfics que han posat en crisi el sistema del cinema clàssic, que l'alumne ja haurà estudiat prèviament. Se centrarà en el cinema d'avantguarda, el documental, els moviments de postguerra -neorealisme italià-, nous cinemes dels anys seixanta, cinema asiàtic i propostes de cinema d'autor en el present.

La construcció de la ciutat: arquitectura i urbanisme (3102G05031)

Temes i reflexions sobre arquitectura i urbanisme, especialment sobre la naturalesa i les idees de l'arquitectura i l'urbanisme presents en la història cultural fins a l'actualitat. L'assignatura posarà l'èmfasi en les qüestions relatives als conceptes de ciutat i d'espai urbà i, en el seu cas, a les fórmules per a materalizar-los al llarg del temps.

Museologia (3102G05032)

En aquesta assignatura es realitzarà una aproximació general, tant nivell teòric com pràctic, als museus. De manera més concreta es treballarà sobre el concepte de museologia, sobre les característiques de la gestió dels centres, sobre la gestió de col•leccions, sobre els edificis destinats a museus i les seves característiques o sobre les activitats i ús d'aquests centres. A més es farà també incidència en la legislació museològica.

Músiques del món contemporani (3102G05033)

Estudi de les músiques del segle XX partint de la tradició musical occidental i establint els seus nexes amb músiques populars i improvisades com el jazz o la techno per arribar finalment al tractament de la música a l’era de la globalització.

Cultura visual: del gravat al net-art (3102G05034)

Estudi de l'anomenada "cultura visual" des d'una perspectiva genealògica, en la que la imatge, el símbol, la visió i l'escriptura són els quatre eixos de interrogació. Així, lluny de voler proporcionar un simple catàleg de les "noves tecnologies" relacionades amb les imatges, es pretén trobar els recursos per poder emancipar-se de qualsevol subjecció catalogadora...en aquesta qüestió.

Tradició i modernitat en l'art contemporani (3102G05035)

Estudi de les manifestacions artístiques del s. XX, amb especial atenció a les avantguardes històriques i les seves manifestacions a Catalunya.

Art i conflictes en el món antic (3102G05036)

Art, conflicte i política com a representació de l'Imperi Romà en l'època imperial.

Art medieval hispànic (3102G05037)

Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles VII al XV. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria de les obres de major significació històrica i cultural, així com els processos de gestació de significats i de transferència i reinterpretació de formes i estructures espacials d'ús eclesiàstic i civil.

Art i arquitectura a Espanya: les èpoques del Renaixement i del Barroc (3102G05038)

Estudi del les manifestacions artístiques mes rellevants produïdes als territoris hispànics durant els segles XVI, XVII i XVIII. L'assignatura combinarà recorreguts diversos per observar i analitzar la trajectòria dels autors més avantguardistes, les obres de major vigor creatiu, però també els processos d'incorporació de la plàstica dels diversos territoris de la corona als canvis del codi de representació divulgat des de la Itàlia del Renaixement, o de seguiment i adaptació creativa o artesanal de les avantguardes europees.

Lingüística general I (3102G00019)

L'estructura de la gramàtica: fonologia i fonètica, morfologia, sintaxi i semàntica. Tipologia i universals lingüístics.

Llatí (3102G00020)

Estudi de la llengua llatina.

Literatura romànica medieval (3102G00021)

Introducció històrica i literària bàsica als principals períodes, obres i temes de la literatura romànica medieval, estructurada entorn de la lectura d'una selecció d'obres.

Teoria de la literatura (3102G00022)

Estudi general, transhistòric i transnacional del fenomen literari, amb especial atenció al caràcter específic del llenguatge literari, a la constitució dels texts literaris, a les disciplines d'anàlisi d'aquest àmbit i a les característiques bàsiques dels gèneres que conformen la producció literària.

Lingüística general II (3102G00023)

Estudis sobre temes de gramàtica (fonologia, morfologia, sintaxi i semàntica) analitzats des d'una perspectiva tipològica.

Crítica literària (3102G00024)

Estudi diacrònic del pensament literari occidental des de l'Antiguitat fins als nostres dies, amb especial atenció a les escoles de teoria literària del segle XX, i anàlisi, descripció i interpretació de textos literaris a partir dels instruments que la crítica literària contemporània ens facilita.

Introducció a les llengües romàniques (3102G00025)

Estudi de la filologia romànica: història, corrents i mètodes.

Literatura llatina (3102G00026)

Estudi dels autors més importants de la literatura llatina.

Tercera llengua i literatura: italià (3102G00033)

El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura italianes, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural corresponent a la llengua estudiada. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura italiana (segles XX-XXI) i els seus autors més representatius mitjançant la presentació, lectura i anàlisi de textos (en llengua original).

Tercera llengua i literatura: francès (3102G00034)

El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura franceses, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'enfocament comunicatiu, i aspectes del context cultural de la llengua. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura que s’hagi escollit i els seus autors més representatius mitjançant la presentació i anàlisi de textos.

Llengua i mitjans de comunicació I (3102G01018)

Aquesta matèria ofereix una introducció general a la cultura periodística i una atenció específica als gèneres periodístics informatius i d’opinió. S’abordarà el concepte de gènere periodístic des de les seves modalitats primordials: notícia, entrevista, reportatge, crònica i opinió. Al mateix temps s’exposarà un conjunt de conceptes que ha de permetre contextuar aquestes modalitats en el marc general del periodisme. Així, les esferes privada i pública del periodisme, el concepte d’opinió pública, els tipus de publicacions periodístiques, la funció democràtica de la qualitat informativa, les estratègies compositives i les característiques del discurs periodístic, bastiran un cos de reflexió teòrica i un treball pràctic destinats al domini de la cultura periodística, al diagnòstic crític dels mitjans de comunicació i a la consecució de les habilitats expressives de la pràctica periodística de la nostra època. L’estudi es fa preferentment a partir de mostres de la premsa actual catalana i espanyola, així com a partir de firmes de referència de la tradició periodística d’arreu del món.

Llengua i mitjans de comunicació II (3102G01019)

Anàlisi de la variació i dels diferents registres lingüístics que incideixen en la llengua dels mitjans de comunicació. Descripció i anàlisi dels agents que intervenen en la llengua dels mitjans de comunicació (acadèmies, gramàtiques, llibres d'estil, periodistes, etc.), i de l'argumentació implícita o explícita que mostren. Anàlisi dels processos de producció, transmissió i recepció de la informació, especialment la referida a aspectes metalingüístics. Descripció, anàlisi i interpretació dels principals models textuals vinculats als diferents gèneres informatius, interpretatius i d'opinió.

Comunicació audiovisual I (3102G01020)

Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual. -Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica.-Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.

Comunicació audiovisual II (3102G01021)

-Conèixer els avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història i que han contribuït a la configuració actual dels Mitjans de Comunicació Audiovisual, centrant-nos sobretot el el cinema i la televisió.- Aprendre la taxonomia dels diferents formats i gèneres televisius i cinematogràfics-Descripció dels principals debats entorn de les transformacions de la cultura audiovisual en la societat contemporània, centrant-se en els nous camins que s'obren amb la interrelació entre la imatge i la informàtica. -Conèixer els suports de les imatges i establir una diferenciació entre suport analògic, electrònic i digital. Situant cada un d'ells en un lloc específic dins del món audiovisual.-Visionar algunes obres (televisives i cinematogràfiques) representatives de la producció actual analitzant les fronteres que separen la creació documental, la ficció i l'avantguarda experimental.-Conèixer i saber utilitzar els elements que componen el llenguatge audiovisual com la imatge fixa, la imatge en moviment i els processos d'enregistrament sonor.

Cultura contemporània I (3102G01022)

Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.-Descripció i diferenciació dels estudis de gènere i anàlisi de la seva influència en una reinterpretació del llegat cultural destinada a revalorar l'aportació femenina i a reconsiderar la cultura i l'art com formes de transmissió de la construcció social de la identitat.-Anàlisi i interpretació del món contemporani a partir dels referents i claus que aporta la Història.-Descripció i interpretació de l'evolució de les societats contemporànies observant l'homogeneïtzació derivada de la globalització, però també l'afirmació i perseverança d'identitats culturals diferenciades.

Cultura contemporània II (3102G01023)

Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani.-Descripció i diferenciació dels estudis de gènere i anàlisi de la seva influència en una reinterpretació del llegat cultural destinada a revalorar l'aportació femenina i a reconsiderar la cultura i l'art com formes de transmissió de la construcció social de la identitat.-Anàlisi i interpretació del món contemporani a partir dels referents i claus que aporta la Història.-Descripció i interpretació de l'evolució de les societats contemporànies observant l'homogeneïtzació derivada de la globalització, però també l'afirmació i perseverança d'identitats culturals diferenciades.

Teoria de la comunicació I (3102G01026)

-Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs -Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs (pragmàtica, icònica, ideològica, crítica cultural).-Descripció i anàlisi dels sistemes de recepció de la cultura en diferents àmbits sociològics. -Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius. -Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació al món contemporani.

Teoria de la comunicació II (3102G01027)

Descripció dels fonaments teòrics i metodològics de l'anàlisi crítica del discurs. Descripció i anàlisi de les principals metodologies d'anàlisi del discurs. Descripció, anàlisi i interpretació de la producció i la recepció dels diferents llenguatges comunicatius. Anàlisi de la funció i el sentit ètic del periodisme i dels professionals de la comunicació en el món contemporani.

Transformacions del món global (3102G01028)

- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.

Geografia dels espais litorals (3102G02018)

L'assignatura ofereix una anàlisi geogràfica de l'espai litoral centrada en la caracterització biofísica, socioeconòmica i paisatgística de les costes, la presentació dels principals problemes ambientals i els instruments d'ordenació i gestió específica d'aquest espai.

Geografia dels espais de muntanya (3102G02019)

Aquesta assignatura té com objectiu donar els coneixement que permetin compendre, analitzar i gestionar les dinàmiques territorials i socioambientals que incideixen en els espais de muntanya a partir del coneixement de les seves principals característiques biofísiques i els seus principals problemes ambientals. CONTINGUTS: El concepte de muntanya. Origen de les formacions muntanyoses. Les principals formacions muntanyoses des d'una perspectiva multiescalar. Característiques climatològiques de les àrees de muntanya. Característiques geomorfològiques de les àrees de muntanya. Característiques hidrodològiques i edafològiques de les àrees de muntanya. Característiques biogeogràfiques de les àrees de muntanya: la visió de sintesi. Les relacions societat - natura a les àrees de muntanya.

Biogeografia i canvi ambiental (3102G02020)

L'objectiu de l'assignatura és l'estudi dels principis teòrics i metodològics que permeten la interpretació i l'anàlisi de la distribució geogràfica dels éssers vius. Aquesta perspectiva més clàssica es complementarà amb l'estudi dels problemes derivats de l'anomenat canvi ambiental des d'una perspectiva multiescalar. Finalment es tractara dels reptes de futur que té plantejats la biogeografia com a disciplina científica en el marc socioambiental contemporani. . La influència dels factors abiòtics en la distribució de la vida. La influència dels factors biòtics en la distribució de la vida. Canvis en la distribució dels continents i en el clima. Les comunitats, els ecosistemes i els biomes. Les pertorbacions. Dispersió, colonització i invasió. Evolució, especiació i extinció. Biogeografia i canvi ambiental: una síntesi. Biogeografia i els nous reptes ambientals: la biogeografia de la conservació.

Geopolítica (3102G02023)

La Geopolítica no és només una disciplina acadèmica sinó també un dels temes de major actualitat en la reconfiguració política, econòmica i cultural del món contemporani: la globalització, les relacions benestar/pobresa, els conflictes inter i intraestatals, la 'crisi' de l'estat, els conflictes de base identitària, les trames internacionals,... en són els arguments. L'assignatura té com a objectiu fonamental donar instruments per llegir aquesta contemporaneïtat amb un cert mètode i distància, de manera que el que pot semblar caos, desordre o ruptura es pugui matisar i interpretar dins de processos més profunds i coherents. CONTINGUTS: Exposició de conceptes de partida, instruments i evolució de la geopolítica. Poder, estat i territori. Les relacions internacionals com a marc de la geopolítica. Els sistema mundial. Les escales geogràfiques de la geopolítica: anàlisi d'un cas.

Institucions i polítiques ambientals (3102G02025)

Anàlisi de les politiques públiques, a partir d’instruments d’intervenció espacial, que possibiliten la planificació i la gestió de les diferents temàtiques ambientals. Continguts formatius: Fer conèixer a l’alumnat documents de característica i procedència diversa: lleis, ordres, decrets, ordenances, plans, cartes, informes vinculants o no vinculats, etc.., a partir de l’anàlisi de temàtiques i casos d’estudi concrets per conèixer l’aplicació de les politiques mediambientals de les institucions, a nivell internacional o local, que en tenen competència. Saber interpretar adequadament tots aquest documents amb esperit crític i saber la responsabilitat i bondat de cada institució alhora de transposar determinats protocols internacionals o nacionals a les lleis, ordres, decrets, ordenances o normativa concreta en relació a la diversitat que engloba la temàtica ambiental i territorial.

Gènere, lloc i cultura (3102G02026)

Els continguts de l’assignatura tracten visions geogràfiques,històriques, filosòfiques, antropologiques, sociològiques i epistemològiques sobre el desenvolupament de la crítica de gènere, i sobre la construcció socio-cultural i la plasmació territorial de les relacions de gènere. Aquests continguts s’elaboraran a partir de la reflexió, el comentari de textos, el debat i el treball dins de l’aula.

Sistemes d'informació geogràfica avançat (3102G02029)

Estudi i pràctica avançada de les tècniques i aplicacions dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Aprenentatge dels principals processos en per implementar un SIG en una organització: anàlisi de l'estructura i necessitats de l'organització, processos d'adquisició de dades, disseny i creació d'una base de dades, resolució de problemes mitjançant l'anàlisi espacial i publicació de resultats per Internet. La majoria de programari utilitzat serà de codi lliure.

Les cares del paisatge (3102G02030)

L'objectiu de l'assignatura és aprofundir el coneixement teòric i aplicat a l'entorn del concepte de paisatge. Durant l'assignatura es presenten i s'utilitzen tant mètodes de caràcter físic com cultural per l'anàlisi del paisatge en dos contextos geogràfics ben diferenciats. Després del curs els estudiants han de disposar d'un millor coneixement de la complexitat inherent al concepte de paisatge i una millor capacitació per interpretar els paisatges. Així mateix aquesta assignatura permet als estudiants apendre a treballar en grups d'estudi de caràcter multinacional. Aquesta assignatura és desenvolupa de forma intensiva al llarg de dues setmanes que repeteixen un model similar de continguts i activitats. CONTINGUTS: Presentació de les caracterísitques i dinàmiques dels paisatges en l'àrea d'estudi. Bases metodològiques per l'anàlisi i estudi del paisatge des de l'ecologia del paisatge i la geografia cultural. Sessions de treball de camp: reconeixement sobre el terreny de les característiques i dinàmiques del paisatge. Treball tutoritzat en grups multinacionals d'un cas concret. Presentació i discussió dels resultats.

Fonaments de geografia (3102G02034)

L’objectiu principal és fornir l’estudiant de les bases conceptuals de la disciplina. Per això s’introdueixen determinats conceptes bàsics i una perspectiva de l’evolució epistemològica de la geografia. Al costat d’això, es vol fer entendre els principis bàsics del funcionament del nostre planeta, tant des del punt de vista ecològic com social. Es posarà especial èmfasi en les interrelacions entre la societat i la natura i en els paisatges resultants de l’acció antròpica: agraris, urbans.. i els que són producte de la combinació de les formes del relleu i els biomes de la terra. 1. Introducció a la Geografia com a disciplina; 2. L’ Evolució del pensament geogràfic; 3. Introducció a la Geografia Humana; 4. Introducció a la Geografia Física.

Anàlisi i tractament de la informació geogràfica (3102G02035)

El mòdul presenta una introducció a l'anàlisi de la informació en format cartogràfic i numèric que s'utilitza en geografia. Es faciliten les eines per interpretar mapes i elaborar-ne a partir de diversa informació, entre ella l'estadística. Es donen també uns principis d'anàlisi estadística que permetran entendre, elaborar i representar les dades. S'utilitzaran diversos programes informàtics per al tractament estadístic i per a realització de mapes.

Sistemes d'informació geogràfica (3102G02036)

Estudi dels conceptes fonamentals i aplicacions pràctiques bàsiques dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Creació i manipulació d'informació geogràfica per a l'anàlisi territorial i ambiental amb programari propietari: ArcGis-ArcView 9.3 i Miramon, i programari lliure: GvSIG.

Geografia regional (3102G02037)

Presentació de l'enfocament regional en geografia. Estudi de les característiques geogràfiques generals de Catalunya i d'Espanya tant des del punt de vista del medi físic com de les activitats humanes que es desenvolupen. En això s'atén tant la seva evolució com els seus trets actuals. Aspectes com l'estructura física i regional d'aquests territoris, la població i el poblament, les activitats econòmiques o l'organització polític-administrativa rebran una atenció especial. Aquest centre d'interès es concreta amb l'estudi específic d'un espai de Catalunya-Espanya mitjançant una sortida de camp i la realització de la corresponent memòria.

Geografia econòmica i de la població (3102G02038)

El mòdul té dues parts clarament diferenciades. Primer es farà una introducció a l'estudi de la demografia i de la geografia de la població. Al segon semestre es farà una introducció a la geografia econòmica, fent especial atenció a les reconfiguracions territorials produïdes pel fenomen de mundialització i la crisi econòmica.

Dinàmiques i gestió dels espais urbans i rurals (3102G02039)

Aquest mòdul se centra en l'exposició i anàlisi territorial contemporani en el doble vessant, cada vegada més interrelacionat, urbà i rural. Aquests objectius impliquen, des del punt de vista urbà, una perspectiva àmplia del fet, que integra tant vessants històriques, com culturals, com econòmiques, polítiques i tècniques. Des del punt de vista rural, la visió també és àmplia, tenint en compte tant els processos -agents, polítiques, mercats, institucions,...- com els resultats físics dels mateixos en termes de paisatge i modes de vida.

Paisatge: visions i intervenció (3102G02040)

EL mòdul introdueix l'alumnat en aspectes bàsics sobre la interpretació, l'anàlisi, la gestió i la intervenció sobre el paisatge, entenent-ho com a síntesi del patrimoni territorial. Es tracta d'un enfocament transdisciplinar que permet atendre la complexitat del paisatge des de la seva multidimensionalitat històrica, artística, geogràfica i ecològica. CONTINGUTS: La construcció cultural i històrica del paisatge: la influència de l'art, Tradicions disciplinàries: de l'anàlisi a la proposta, Escala geogràfica i anàlisi ambiental, Perspectives identitàries i conflicte territorial, Sostenibilitat, governança i participació ciutadana, Eines per a l'anàlisi i la gestió del paisatge actual.

Història de la filosofia antiga I (3102G03018)

Introducció històrica als principals autors de les primeres etapes de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i doctrines d'aquestes etapes. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del período.3. Introducció a l'obra dels principals autors.

Història de la filosofia antiga II (3102G03019)

Introducció històrica als principals autors de la filosofia antiga amb consideració explícita al problema de les fonts: 1. Estudi de la contextualització històrica i historiogràfica dels principals autors i les doctrines d'aquest període. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia antiga. 3. Introducció a l'obra dels principals autors.

Història de la filosofia medieval (3102G03020)

Estudi de l'obra dels principals filòsofs de l'època medieval: 1.Problemes específics de l'estudi de la Història de la Filosofia medieval. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Mitja. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors medievals.

Història de la filosofia moderna I (3102G03021)

Estudi de la filosofia de l'època moderna. Del Renaixement a Leibniz

Història de la filosofia moderna II (3102G03022)

Estudi de l'obra dels principals filòsofs de l'època moderna. 1. Consideracions metodològiques generals sobre la història de la filosofia i específiques sobre la història de la filosofia moderna. 2. Aproximació diacrònica al pensament de l'Edat Moderna. 3. Introducció a l'obra dels principals autors. 4. Lectura i comentari d'obres d'alguns pensadors del període.

Història de la filosofia contemporània (3102G03023)

Introducció històrica als principals corrents de la filosofia contemporània i als principals debats contemporanis relacionats amb ells.1. Estudi històric dels principals autors i doctrines de la filosofia contemporània. 2. Aproximació sistemàtica als principals problemes tractats en els diversos corrents de la filosofia del període. 3. Introducció a l'obra dels principals autors.

Metafísica I (3102G03025)

Anàlisi sistemàtica de les conceptualitzacions d’allò real en la seva estructura transcendental i categorial, així com el problema del sentit i les diverses maneres de la seva totalització. 1. Sobre el que hi ha. Universals, propietats i particulars. El problema de les realitats intensionals. 2. Causa i efecte. El problema de la llibertat de la voluntat. 3. La naturalesa del temps i de l'espai. 4. El mental i el físic. El problema de la seva naturalesa i interrelació. 5. Identitat i identitat personal. 6. El realisme metafísic: realisme essencialista i realisme científic. 7. Antirealisme, irrealisme i idealisme. 8. Realitat i aparença. 9. Realitat, Necessitat, Possibilitat. 10. El problema del sentit del real. És el no res una possibilitat?

Metafísica II (3102G03026)

EL PROBLEMA DEL MÓN EXTERN EN L'EMPIRISME CLÀSSIC: Anàlisi del problema del món extern en l'empirisme clàssic (Hobbes, Locke, Berkeley i Hume), i la seva relació amb l'epistemologia, la teoria de la ment, la filosofia del llenguatge i la teologia defensades pels representants d'aquest corrent filosòfic.

Teoria del coneixement (3102G03027)

Introducció: Els problemes de l’epistemologia TEMA 1: Anàlisi tripartida del coneixement 1.1. Tres sentits de saber: coneixement proposicional, saber per aprehensió i saber pràctic. 1.2. Coneixement com a creença vertadera i justificada 1.2.1.Veritat: teories de la correspondència, teories pragmatistes, teories coherentistes. 1.2.2. Creença 1.2.3 Justificació, evidència i cancel.ladors 1.3. Els contraexemples de Gettier 1.3.1. Respostes als contraexemples de Gettier 1.4. Respostes al problema de Gettier: modificant l'anàlisi tripartida 1.4.1. Conservadores 1.4.1.1. No inferència de falsedats 1.4.1.2. Refutabilitat (Lehrer i Paxon) 1.4.2. Radicals 1.4.2.1. Teoria Causal del Coneixement (Goldman i Dretske) 1.4.2.2. Fiabilisme (Goldman) 1.5. Teoria Condicional del Coneixement (Nozick) TEMA 2: Fonamentisme 2.1. Fonamentisme i creences bàsiques justificades 2.1.1. L’argument del regrés de la justificació 2.2. Fonamentisme clàssic 2.2.1. Objeccions al fonamentisme clàssic 2.3. Fonamentisme modest 2.3.1. Què justifica les creences bàsiques? 2.3.2 Objeccions al fonamentisme modest 2.3.2.1. El dilema de la justificació no doxàstica 2.3.2.2. ¿Per què certes experiències justifiquen i altres no? 2.3.2.3. La impossibilitat de les creences bàsiques TEMA 3: Coherentisme 3.1. Holisme de la justificació: la metàfora de Neurath i la xarxa de creences de Quine 3.2. La noció de coherència: consistència, implicació i explicació. 3.3. Dues versions del coherentisme 3.4. Coherència vs. fonamentació 3.4.1. Objeccions al fonamentisme 3.4.1.1. Les creences com a única font de justificació 3.4.1.2. Argument de la metajustificació 3.4.2. Objeccions al coherentisme: argument de l’aïllament 3.4.2.1. Desvinculació de la realitat 3.4.2.2. Sistemes coherents alternatius TEMA 4: El debat internisme/externisme de la justificació epistèmica 4.1. Distinció internisme i externisme de la justificació 4.2. Concepcions externistes de la justificació 4.2.1. Fiabilisme 4.2.1.1. Tres objeccions al fiabilisme 4.2.1.1.1. El problema del geni maligne 4.2.1.1.2. El problema del clarivident 4.2.1.1.3. El problema de la generalitat 4.2.2. L’epistemologia de la virtut: perspectivisme de la virtut 4.3. Concepcions internistes de la justificació 4.3.1. Internisme d’estatus 4.3.2. Internisme simple: dogmatisme i evidencialisme TEMA 5: Escepticisme 5.1.Argument escèptic de la certesa i de la infal·libilitat 5.2. Argument de l’error 5.3. Argument de la ignorància 5.3.1. Respostes mooreanes 5.3.2. El rebuig del Principi de Clausura del Coneixement 5.3.3. Contextualisme 5.4. La inferència a la millor explicació

Lògica I (3102G03029)

1. Nocions bàsiques de la teoria de conjunts. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica proposicional. 3. Conceptes metalògics: conseqüència lògica i equivalència lògica per a la lògica proposicional.

Lògica II (3102G03030)

1. Càlcul de lògica proposicional. 2. Sintaxi i semàntica de la lògica de primer ordre. 3. Conseqüència i equivalència lògica. 4. Càlcul deductiu en primer ordre. 5. Formalització.

Filosofia del llenguatge I (3102G03031)

1. Nocions bàsiques de la filosofia del llenguatge: distinció tipus / exemplar; distinció ús / esment de signes; oració, enunciat, proferència, proposició, valor de veritat, condicions de veritat; sintaxi, semàntica i pragmàtica. 2. La filosofia del llenguatge de Frege. 3. La filosofia del llenguatge de Rusell.

Filosofia del llenguatge II (3102G03032)

1. Nocions bàsiques de la filosofia del llenguatge: distinció tipus / exemplar; distinció ús / menció de signes; oració, enunciat, proferència, proposició, valor de veritat, condicions de veritat; sintaxi, semàntica i pragmàtica. 2. La filosofia del llenguatge de Frege. 3. La teoria de les descripcions de Russell. 3. La teoria de la referència directa: Kripke. 4. La filosofia del llenguatge del segon Wittgenstein. 5. La filosofia del llenguatge de Quine. 6. La teoria dels actes de parla d'Austin. 7. La semàntica de Grice.

Filosofia moral (3102G03033)

JUSTIFICACIÓ DEL CURS: El curs pretén analitzar l’estatut epistemològic, la fonamentació i el valor de veritat que té la moralitat. La filosofia moral, entesa aquí com a metaètica, procura de manera general comprendre què és el que fem quan enunciem judicis morals. Ens plantejarem qüestions com: ¿quin és el significat dels termes morals?, ¿quina naturalesa és pròpia dels judicis morals?, ¿podem parlar d'«objectivitat» o de «coneixement» moral?, ¿són susceptibles els judicis morals de ser considerats veritables o falsos? ¿hem de considerar la seva «raonabilitat» més que la seva «validesa»? En aquest sentit abordarem els debats entre cognitivistes i no-cognitivistes, realistes i constructivistes i contextualistes i universalistes.

Filosofia política I (3102G03034)

Estudi de l'obra dels principals autors clàssics de la filosofia política i introducció als principals debats actuals.

Estètica I (3102G03036)

1. Estudi històric general dels principals autors i doctrines del pensament estètic. 2. Estudi dels principals autors i doctrines clàssiques de la filosofia de l'art i de la teoria de la bellesa. 3. Aproximació sistemàtica als principals problemes de l'estètica. 4. Introducció a l'obra dels principals autors de l'estètica contemporània.

Comentaris de textos filosòfics I (3102G03038)

Lectura de l'Ètica de Spinoza

Comentaris de textos filosòfics II (3102G03039)

Els continguts específics del curs variaran d'acord amb el contingut de la resta d'optatives que s'ofereixin cada any. En qualsevol cas el temari proposarà la lectura i el comentari d'una selecció de texts filosòfics. Els criteris que guiaran tal selecció podran ser històrics -els texts seleccionats pertanyeran a un corrent específic de la tradició filosòfica- o sistemàtics -en el cas del qual, els texts seleccionats tindran en comú el tractar d'un mateix conjunt de problemes.

Qüestions disputades II (3102G03042)

Els continguts específics del curs variaran d'acord amb el contingut de la resta d'optatives que s'ofereixin cada any. En qualsevol cas el temari versarà sobre un dels problemes fonamentals en la tradició filosòfica occidental (per exemple, Universals. Causalitat, Valors, Virtut, El Raonament moral, La Realitat del Món Extern, El Jo, La Justícia, etc.

Curs monogràfic I (3102G03044)

Els continguts específics del curs variaran d'acord amb el contingut de la resta d'optatives que s'ofereixin cada any. En qualsevol cas, el temari s'articularà entorn d'un dels filòsofs o un dels corrents fonamentals de la tradició filosòfica occidental (Plató, Aristòtil, Racionalisme, Empirisme, Idealisme Alemany, Fenomenologia, Filosofia Analítica del segle XX, Existencialisme).

Curs monogràfic II (3102G03045)

Aprofundir en els conceptes filosòfics bàsics que intervenen en el desenvolupament del pensament. Presentar un currículum filosoficoeducatiu sistemàtic i complet que reforça les habilitats de pensament i que permet el seu progrés a través de la discussió de temes filosòfics.

Temes d'història de la filosofia II (3102G03048)

IDENTITAT I AUTENTICITAT: Anàlisi del conceptes d'identitat i autenticitat en la filosofia del segle XX.

Prehistòria (3102G04018)

Introducció al marc ambiental i cronològic de la prehistòria, als aspectes socials, tècnics i econòmics de les comunitats prehistòriques i a les eines bàsiques per entendre llur evolució i distribució en el temps i l'espai. I això des dels primers homínids fins l'aparició de les civilitzacions antigues.

Història medieval (3102G04019)

Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes durant l’edat mitjana, amb especial referència a la història medieval d’Espanya.

Història de Catalunya (3102G04020)

Breu panoràmica als aspectes comuns que caracteritzen la Història de la Península Ibèrica des de l'aparició de l'home sobre el terra peninsular fins al franquisme, posant l’accent en l'evolució dels regnes hispànics i de la Corona d'Aragó, la seva diversa constitució interna i els aspectes divergents, així com el conflicte social que han caracteritzat el seu desenvolupament final.

Arqueologia-patrimoni, paleografia, antropologia (3102G04021)

Itinerari pensat per aquells que s’orienten cap a Història Antiga, Arqueologia, Antropologia i Paleografia i Història Medieval. El seu disseny combina l’apropament a les restes materials i l’ús de les fonts històriques escrites i de les fonts etnogràfiques a més de proporcinar el coneixement de les diferents metodologies de les disciplines esmentades. L’assignatura està estructurada en tres grans blocs. El primer està format pels tres primers temes del programa i es dedica a l’Arqueologia i a la Prehistòria, curant d’apropar i fer conèixer les bases metodològiques d’ambdues ciències d’estudi del passat humà. El segon bloc, format també per tres temes, es dedica a l’Etnografia com a disciplina per conèixer la diversitat i les semblances de les societats humanes tant des del punt de vista social com cultural. El tercer bloc, constituït pels darrers tres temes, pretén proporcionar els coneixements per l’estudi de les fonts escrites i els mètodes d’anàlisi de les mateixes que permeten un coneixement científic del passat medieval.

Història antiga (3102G04027)

Estudi del passat humà en els seus diversos aspectes durant l’edat antiga, amb referència especial a la història antiga de la península Ibèrica .

Història moderna (3102G04028)

Introducció general a la història d´aquest període de la història universal i a les seves diverses vessants: economia, societat, política, religió, etc.

Història contemporània (3102G04029)

Estudi històric del període comprès entre 1776 i 1945, des de la política i l'economia fins a la cultura i la ideologia, amb un èmfasi especial en la història d'Europa.

Història d'Espanya (3102G04030)

Història d'Espanya.

Història de les dones (3102G04038)

En aquesta assignatura es preten que l'alumnat conegui que hi ha una altra forma de mirar la història que no és aquella "neutra" a la que majoritàriament estem acostumats. La història es pot estudiar i llegir des de la diferència sexual, perquè al món -que és un- existeixen dos sexes: homes i dones, iguals en valors però diferents.

Patrimoni històric, mètodes per a l'anàlisi històrica (3102G04042)

Itinerari del mòdul instrumental dissenyat bàsicament per als alumnes que s’orienten cap a la història moderna i contemporània. El seu contingut combina una aproximació a les fonts documentals –arxivístiques, bibliogràfiques i digitals- i a les fonts materials d’interès per a la investigació històrica, amb la presentació d’un ventall ampli de metodologies d’anàlisi tant quantitatives com qualitatives.

Antropologia contemporània (3102G04046)

Estudi de la diversitat i la convergència de les manifestacions socials i culturals de la humanitat

Història econòmica contemporània (3102G04047)

L'objectiu d'aquesta assignatura és iniciar els estudiants en l'anàlisi històrica dels fenomens socials i econòmics a l'època contemporània. Es combinarà la presentació de cinc grans temes de caràcter general amb la seva aplicació concreta en alguns fets històrics concrets o en alguns estudis de casos específics.

Humans fòssils (3102G04048)

L'assignatura té per objectiu descriure l'evolució humana, contextualitzant-la dins l'ordre dels primats i paral·lelitzar-la amb els estadis culturals de la prehistòria.

Història d'Amèrica Llatina contemporània (3102G04049)

Història d'Amèrica Llatina Contemporània, amb una especial atenció a les causes de l'inequitat social i étnica.

Història, patrimoni i societat (3102G04050)

Analitzar l'origen històric, les formes d’organització i el funcionament de les institucions dedicades a la gestió del Patrimoni Cultural.

Crítica d'art (3102G05050)

Com parlar dels colors? es preguntava Paul Valéry, tot parlant de Manet... Com ensenyar l'ús dels colors en pintura? Com relacionar la disciplina del dibuix amb l'encant i la cuina dels colors? Com fer correspondre les paraules a les sensacions de colors? Els colors són signes "naturals" o "convencionals"? Aquestes i altres preguntes seràn el fil conductor d'aquest curs dedicat al color i més específicament al problema d'acostar-s'hi des del pensament i la paraula...un "problema" que potser no té solució, però que deu ser tan antic i actual com la pràctica de la pintura.

Música i arts escèniques (3102G05052)

El curs proposa una reflexió sobre les transformacions de l’àmbit musical contemporani tot destacant els seus nexes amb la resta de les arts; les tecnologies emprades i el seu context econòmic i polític, així com l’atenció creixent cap a l’ecologia sonora.

Estètica de la fotografia (3102G05054)

La imatge fotogràfica ha arribat a tenir una importància extraordinària en la nostra vida quotidiana. Com a imatge d'identificació (en els carnets d'identitat i passaports) i com a forma de presentar-nos davant dels altres (perfils de facebook), però també com a testimoni dels llocs en els que hem estat, de la gent amb la que hem compartit part de la nostra història i d'algunes de les coses que hem fet. Col.lectivament, les imatges fotogràfiques ens presenten els esdeveniments del passat i ens descobreixen els espais i la gent de les nostres ciutats i del món. La revolució digital, d'altra banda, no ha fet sinó augmentar la seva importància. Des d'una altra perspectiva, és impossible accedir a una visió panoràmica de l'art del darrer segle i mig sense tenir en compte les aportacions de la fotografia. Aquest curs planteja una Història de la fotografia (per força incomplerta i fragmentària) a través d'algunes problemàtiques estètiques concretes, com la reinvenció fotogràfica del retrat, els reptes de la fotografia urbana i de la imatge fotogràfica de la ciutat, les possibilitats i els límits de la fotografia instantània, l'aparició i apogeu del fotoperiodisme o les paradoxes del gènere documental, així com algunes tendències de la fotografia actual. Des d'aquesta perspectiva, el curs analitzarà les obres d'alguns dels fotògrafs cabdals de la Història de la fotografia, com Nadar, Sander, Atget, Brassaï, Ray, Kertész, Stieglitz, Riis, Hine, Cartier-Bresson, Capa, Evans, Lange, Frank o Klein. I prestarà especial atenció als noms imprescindibles de la fotografia catalana com Català-Roca, Colom o Miserachs, així com alguns dels referents de la fotografia contemporània recent, com Sherman, Avedon, Arbus, Goldin, Spence, Goldblatt o Sekula.

Cultures artístiques del món (3102G05062)

Literatura catalana: segles XIII i XIV (3102G06022)

Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana.

Literatura catalana: Renaixement i Barroc (3102G06024)

Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'edat moderna (segles XVI i XVII)

Literatura catalana: del Modernisme fins a la Guerra Civil (3102G06026)

Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva evolució des del final de segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Estudi històric i filològic dels principals moviments, autors i obres del període.

Literatura catalana: de la postguerra a l'actualitat (3102G06027)

Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva problemàtica històrica, amb especial atenció a les conseqüències culturals de la guerra civil espanyola. Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la postguerra fins a la literatura produïda en l'actualitat.

La llengua catalana: aspectes generals (3102G06028)

Es proporcionarà als estudiants una visió general de la realitat actual de la llengua catalana, la seva situació en relació amb el mapa lingüístic d'Europa, les seves varietats dialectals, els diferents estatus jurídics, polítics i socials existents als seus territoris històrics, els principals materials i recursos de referència per al seu estudi. Es farà especial atenció, així mateix, als temes de l'actualitat informativa que tinguin alguna relació amb la llengua catalana.

El català, dels inicis al segle XIX (3102G06029)

Es traçarà una panoràmica de la història del català en tant llengua literària, començant per la seva aparició vacil•lant (segles X-XIII), recorrent la seva edat d'or (XIV-XV) i culminant el trajecte en l'època moderna i el segle XIX; d'aquesta manera s'abordaran els principals cicles històrics que precedeixen i condicionen la fixació contemporània. Aquesta assignatura inclourà una descripció sumària de la llengua documentada en les diferents èpoques i també el comentari i anàlisi d'alguns texts amb valor representatiu.

Fonètica i fonologia catalanes (3102G06031)

S'analitzaran els sons i els fenòmens supasegmentals del català des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i es considerarà també el seu comportament lingüístic (fonologia). Es presentaran els principals sistemes i els processos fonològics que afecten tant les vocals i com les consonants. S'introduiran les tècniques bàsiques de l'anàlisi fonètica experimental. S'exposaran diferents models formals de representació fonològica per descriure i explicar els fenòmens descrits. Es farà referència a les solucions normatives per a l'estàndard oral.

Morfologia catalana (3102G06032)

Es proporcionarà a l'estudiant els aspectes bàsics de la morfologia del català. Es realitzarà una descripció dels processos morfològics bàsics (derivació, composició, i flexió nominal i verbal). S'analitzarà també el comportament dels clítics. En aquest sentit, tot i que es dóna molta importància a les unitats i processos bàsics de morfologia, el pes del curs se centra a veure de manera particular i detallada quines són aquestes unitats i de quina manera s'organitzen i funcionen en la llengua catalana. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta assignatura és l'estudi de l'estructura interna dels mots catalans i, en especial, dels processos morfològics que donen compte d'aquesta estructura.

Sintaxi catalana (3102G06033)

Es proporcionarà a l'estudiant una descripció sintàctica de la llengua catalana i la seva representació formal, així com una anàlisi de les relacions semàntiques i estructurals. S'estudiaran la tipologia de verbs i oracions, i les relacions entre les diferents categories lèxiques.

Llengua catalana: aspectes històrics (3102G06053)

Amb motiu del centenari de la creació de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el professorat de llengua catalana vam proposar que de cara al curs 2011-2012 s’oferís un seminari optatiu de 12 crèdits dedicat a presentar la llengua des de diferents perspectives: aspectes teòrics de la codificació, qüestions lingüístiques a la frontera entre la norma i l’ús, així com els models de llengua divulgats des del món dels mitjans i l’ensenyament, sense perdre de vista la importància dels escriptors en el procés de creació de la llengua actual. Aquest seminari té la voluntat de combinar les classes presencials (expositives o pràctiques) amb conferències o seminaris monogràfics impartits per diferents professionals de la llengua (assessors lingüístics, professors, periodistes, escriptors). Pel que fa a les classes presencials, hi haurà dues aproximacions bàsiques: el professor Xavier Lamuela presentarà el marc general de l’assignatura i els aspectes teòrics més importants de la codificació, mentre que el professor Joan Ferrer tractarà diferents qüestions de sintaxi que la norma actual es planteja. Aquestes sessions es complementaran amb un cicle de conferències, organitzades en tres blocs temàtics: 1) l’IEC i les eines normatives actuals (3 conferències); 2) el món de l’ensenyament i el món dels mitjans de comunicació (5 conferències); 3) els escriptors (7 conferències). En aquest cicle, coordinat per Narcís Iglésias, hi intervindran professionals de la llengua de primer nivell, representatius de sectors diferents, com ara: Isidor Marí, Gemma Rigau, Joaquim Rafel, Joaquim M. Puyal, Quim Monzó o Jaume Cabré. Aquest cicle serà possible gràcies a la col•laboració de diferents òrgans de la UdG (Departament de Filologia i Comunicació, Facultat de Lletres, Estudi de Filologia Catalana).

Literatura catalana: sàtira i paròdia (3102G06058)

Panorama de l'ús literari de la sàtira i la paròdia al llarg de la història de la literatura catalana

Literatura espanyola moderna (segles XVIII i XIX) (3102G07022)

En aquest curs s'estudiaran de manera diacrònica els principals autors, obres i gèneres de la literatura espanyola dels segles XVIII i XIX, destacant les diferents estètiques (Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme) o filosofia de cada període (Il•lustració, Idealisme, Positivisme...), per analitzar les obres literàries des del punt de vista de la crítica literària i com a reflex de les idees socio-polítiques i estètiques de cada moment.

Literatura espanyola contemporània (segle XX) (3102G07023)

En aquest curs s'estudiaran obres de diferents gèneres i estètiques de la literatura espanyola, del segle XX. Es farà un recorregut diacrònic pels diferents períodes de la centúria (Modernisme, Avantguardes, Tremendisme de postguerra, etc.), repassant els aspectes més significatius de la cultura en cada un d'ells, veient les obres literàries com a reflex de cada estètica, de les idees socio-polítiques del moment i d'una motivació personal de l'autor.

Literatura hispanoamericana contemporània (segle XX) (3102G07024)

L'assignatura pretèn un recurregut el més exhaustiu possible de la Literatura Hispanoamericana del segle XX, tot i que es centrarà en els gèneres de la poesia, el conte i la novel·la en una visió diacrònica del principals corrents estètics.

Literatura espanyola del Renaixement (3102G07026)

En l'assignatura dedicada a la literatura renaixentista espanyola s'estudiaran els tres grans cursos literaris partint de la renovació poètica que protagonitza Garcilaso a la seva breu i inaugural obra, per analitzar després poetes de gran excel•lència com Francisco de Aldana, Fray Luis de León i San Juan de la Cruz. S'estudiarà la gran varietat de narrativa de ficció que envolta un fenomen aïllat com el Pigall, per aprofundir després en l'anàlisi de l'obra i les seves fonts. Es prepararà l'estudi del Quixot a la llum dels seus precedents narratius renaixentistes. En tercer lloc, s'estudiarà l'estructura dels corrals de comèdies i el significat de l'Art nou de fer comèdies de Lope de Vega, amb una cala en alguna de les seves comèdies palatines més brillants.

Literatura espanyola del Barroc (3102G07027)

En l'assignatura Literatura Espanyola del Barroc s'estudiarà la literatura del segle XVII en relació amb els canvis culturals i les noves orientacions de l'Humanisme de finals del segle XVI, incloent un estudi més detallat de les principals figures de l'època. D'aquesta forma, enllaçant amb l'assignatura de Literatura Espanyola del Renaixement, s'estudiaran les últimes obres de Cervantes (amb especial atenció a les Novel•les exemplars i els entremesos), el Lope de la maduresa, l'evolució estètica de Quevedo en prosa de ficció (Buscón i prosa festiva), poesia, teatre (entremesos) i prosa culta; la poesia de Góngora en els seus diferents vessants, així com l'obra prosistica de Diego de Saaavedra Fajardo (República literària, Empreses Polítiques) i especialment de Baltasar Gracián, tant en les seves biografies primerenques (El Héroe, El discret) com en El criticón.

Gramàtica espanyola I: sintaxi elemental (3102G07028)

En esta asignatura se presentan las bases del análisis gramatical con el fin de el estudiante identifique las unidades básicas de la gramática del español, conozca la estructura sintáctica de la oración simple y sea capaz de construir argumentaciones gramaticales sólidas mediante la aplicación de criterios formales y rigurosos. En aquesta assignatura es presentaran els fonaments de l'anàlisi gramatical perquè l'estudiant pugui reconèixer les unitats bàsiques de la gramàtica de l'espanyol aplicant criteris formals i rigorosos.

Gramàtica espanyola II: fonètica i fonologia (3102G07029)

Descripció de l'estructura sonora de l'espanyol. S'estudiaran els sons i elements suprasegmentals de la llengua espanyola des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i del seu comportament lingüístic (fonologia), tenint en compte la variació (estilística, dialectal, etc.).

Gramàtica espanyola III: sintaxi avançada (3102G07030)

En aquesta assignatura s'abordaran alguns aspectes conflictius de la sintaxi de l'espanyol: fenòmens que s'han de tractar transversalment en diferents components gramaticals o qüestions que han suscitat polèmica dins de la tradició gramatical. L'objectiu bàsic és que l'estudiant sàpiga triar entre diverses hipòtesis alternatives i sàpiga argumentar amb rigor i criteri la seva opinió sobre un determinat tema. Per cursar aquesta assignatura es requereix haver superat anteriorment la sintaxi elemental.

Gramàtica espanyola IV: la paraula (3102G07031)

En aquesta assignatura es presentaran els fenòmens gramaticals que tenen com a àmbit la paraula: accent, estructura sil•làbica, morfologia flexiva i derivativa, la composició i la parasíntesi. En esta asignatura se presentarán los fenómenos gramaticales que tienen como ámbito la palabra: acento, estructura silábica, morfología flexiva y derivativa, la composición y la parasíntesis.

Llengua espanyola I (3102G07052)

Literatura espanyola I (3102G07058)

Estudi general dels autors i obres de la novel·lística medieval en el seu context romànic i de la prosa dels segles XVI i XVII.