Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2017
Descripció:
Factors ecològics que determinen la distribució dels vegetals. Dinàmica de les poblacions i mètodes d'estudi de les comunitats vegetals.
Crèdits ECTS:
3

Grups

Grup CA

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Jordi Bou Manobens  / Lluis Vilar Sais
Idioma de les classes:
Català (80%), Castellà (10%), Anglès (10%)

Competències

  • Capacitat per analitzar críticament a partir de la recollida d'informació i la interpretació de dades , situacions complexes i dissenyar estratègies creatives i innovadores per resoldre-les
  • Capacitat per actuar, generar propostes i prendre decisions en la investigació i en l'activitat professional amb criteris ètics i de sostenibilitat
  • Utilitzar i aplicar de forma segura la instrumentació i les metodologies experimentals pròpies de la disciplina
  • Identificar i entendre , a nivell estructural i funcional , les bases moleculars de les estructures i els processos biològics , les seves aplicacions i els mecanismes de regulació
  • Identificar i descriure els cicles biològics i les adaptacions funcionals al medi
  • Comprendre els diferents nivells organitzatius de l'ecosistema i els seus components , la interacció entre els éssers vius i el seu entorn i identificar les problemàtiques ambientals associades per a la conservació dels ecosistemes i la preservació de la biodiversitat

Continguts

1. INTRODUCCIÓ. Definició de Geobotànica. Els nivells d'integració en la vida vegetal. Divisions de la Geobotànica. Desenvolupament històric de la Geobotànica.

2. FACTORS ECOLÒGICS QUE DETERMINEN LA DISTRIBUCIÓ DELS VEGETALS.

          2.1. El sistema clima-sòl-vegetació. Factors climàtics. Factors orogràfics.

          2.2. La síntesis climàtica. Bioclimes. Índexs climàtics.

          2.3. Factors edàfics. Els processos edafogènics. Propietats i característiques dels sòls. Distribució i classificació dels sòls.

          2.4. Factors del medi aquàtic.

          2.5. Interaccions entre vegetals d'una mateixa comunitat. Els factors antropozoics. L'acció dels animals. El foc.

3. MÈTODES D'ESTUDI DE LES COMUNITATS VEGETALS.

          3.1. Mètodes quantitatius i qualitatius d'estudi de la vegetació. Les escoles florístiques. El concepte d'associació. Sistemàtica de les comunitats vegetals.

          3.2. Conceptes fisiognòmics, estructurals i etològics. Les formes biològiques segons Raunkjaer.

          3.3. Els hàbitats de Catalunya i el Corine Biotopes de la UE.

4. DINÀMICA DE LES POBLACIONS I COMUNITATS VEGETALS

          4.1. Població i comunitat vegetal. Dinàmica de les comunitats vegetals. Estructura en l'espai i en el temps. 4.2. Característiques generals d'una successió. Sèries progressives i regressives.

          4.2. FITOTOPOGRAFIA. El paisatge vegetal, estructura en l’espai i en el temps.

5. BASES FITOSOCIOLÒGIQUES PER A LA GESTIÓ DEL MEDI NATURAL. LA VEGETACIÓ. La gestió del medi natural. Impactes sobre la vegetació. Bases per a la gestió dels hàbitats.

6. PRÀCTIQUES

          6.1. Classes pràctiques amb sortides de camp; observació, descripció i anàlisi de les comunitats vegetals de les comarques gironines.

          6.2. Treball pràctic de camp, individual o en grups reduïts: realització d'una memòria sobre una comunitat vegetal i el seu hàbitat corresponent representativa del nostre territori.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 18,00 16,00 34,00
Elaboració individual de treballs 1,00 14,00 15,00
Prova d'avaluació 2,00 12,00 14,00
Sessió pràctica 4,00 7,00 11,00
Total 25,00 49,00 74

Bibliografia

  • Biosfera (1993). Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Braun-Blanquet, J. (1979). Fitosociología: bases para el estudio de las comunidades vegetales. Madrid: Blume. Catàleg
  • Bolòs, Oriol de (2001). La Vegetació dels Països Catalans. Terrassa: Aster. Catàleg
  • Conesa i Mor, Josep A. (1997). Tipologia de la vegetació: anàlisi i caracterització. Lleida: Un. de Botànica del Dept. d'Hortofructicultura, Botànica i Jardineria de la UdL. Catàleg
  • Folch i Guillèn, R. (1987). La Vegetació dels Països Catalans (2ª). Barcelona: Ketres. Catàleg
  • Història natural dels Països Catalans (1984). Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Izco et al. (2004). Botánica (2ª). Madrid: McGraw-Hill-Interamericana. Catàleg
  • Nuet, J. (2010). Claus per a reconèixer la vegetació de Catalunya. Bubock. Catàleg
  • Strasburger, Eduard, Sitte, Peter (2004). Tratado de botánica. Barcelona: Omega. Catàleg
  • Terradas, J. (2001). Ecología de la vegetación, de la ecofisiología de las plantas a la dinámica de. Barcelona: Omega. Catàleg
  • Vigo, J. (2005). Les comunitats vegetals. Descripció i classificació. Barcelona: Universitat de Barcelona. Catàleg
  • Vigo, J. (2008). L'alta muntanya catalana. Flora i Vegetació (2ª). Barcelona: CEC, IEC. Catàleg
  • Walter, Heinrich (1998). Vegetació i zones climàtiques del món (2ª). Barcelona: Universitat de Barcelona. Catàleg
  • http://www.ub.edu/geoveg/cat/ManualCORINE.php (2011). Recuperat , a UB
  • Fitxes dels hàbitats de Catalunya. Recuperat , a www15.gencat.cat/mediamb_habitats/AppPHP/cat/el_medi/habitats/habitats_a_catalun

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes expositives El professor proposarà diversos exercicis de lectura o comentaris de textos o bé exercicis breus de classe relacionats amb el contingut del programa, que permetin avaluar la capacitat de síntesi i de comprensió de l'alumne. 25
Treball escrit S'avaluarà el contingut conceptual, l'ordre del contingut, la coherència, la presentació, les conclusions i les consultes bibliogràfiques realitzades. 25
Prova d'avaluació Examen teòric sobre el contingut del programa. 50

Qualificació

Es farà un mètode d'avaluació continuada tot tenint en compte l'assistència a classe i la realizació de diversos exercicis a les hores expositives de teoria (25% de la nota final).
Per aprovar l'assignatura caldrà presentar també el treball escrit (25% de la nota final), i superar l'exercici final teòric sobre el contingut del programa (50% de la nota final).

Tots 3 exercicis s'han de superar amb una nota superior al 5 per poder fer mitjana.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
S'entén per NO PRESENTAT, aquell alumne que no ha realitzat l'exercici final teòric, o bé que al moment d'entrar la nota a les actes encara no ha presentat el treball escrit.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.