Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2014
Descripció:
Aquest curs té l'objectiu de proporcionar a l'alumne una sèrie d'eines teòriques i metodològiques que l'ajudin a identificar i analitzar el paper de l'educació en l'economia i en la societat o a identificar les diferents perspectives econòmiques i socials existents sobre el món de l'educació. En aquest curs no només s'observaran les principals teories existents en aquest àmbit, també s'analitzarà quina es l'aplicació d'aquestes a la pràctica i quines conseqüències tenen en l'eficiència i l'equitat i en la reproducció de les desigualtats econòmiques, educatives i socials.
Crèdits ECTS:
6

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Oscar Prieto Flores
Idioma de les classes:
Català (75%), Anglès (25%)

Competències

  • CG1 Adquirir coneixements i interpretar documents de l'àmbit sociopolític amb la finalitat de comprendre el món i el paper de l'educació
  • CG5 Analitzar amb perspectiva històrica i actual situacions de discriminació entre homes i dones en contextos educatius i socials, així com elaborar metodologies per a la seva transformació
  • CG8 Reunir i seleccionar informació eficaç i eficient per a emetre judicis degudament fonamentats sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica
  • CE1 Conèixer, comprendre i valorar críticament les tradicions culturals (filosòfiques, literàries, artístiques, tecnològiques) que conformen les teories i les pràctiques educatives actuals i les seves tendències futures
  • CE2 Analitzar els referents culturals, polítics i legals de caràcter local i global de les propostes educatives i formatives
  • CE14 Aplicar tècniques i estratègies afavoridores de les relacions interpersonals i la dinamització de grups

Continguts

1. Importància de l'anàlisi econòmic de l'educació i del paper de l'educació en l'economia. El pas de la superstició a la ciència.

2. Canvis econòmics i socials que afecten al món educatiu. El pas de la societat industrial a la societat de la informació. Habilitats i competències requerides en la societat actual. Globalització, immigració i desenvolupament.

3. Relació entre educació i ocupació. La universitat és una fàbrica d'aturats? Efectes de l'educació sobre els ingressos, l'atur i l'exclusió social. Universitat, Formació Professional i Plans de Transició al Treball. Sobre-educació (Overeducation) i Sota-educació (Undereducation).

4. Dues vies relacionades amb el fracàs i l'èxit escolar. La via de la presó i la via de Yale. Sobre la diversitat cultural a les aules. Èxit escolar dels grups minoritaris i acció afirmativa.

5. El paper del coneixement en el creixement econòmic. L'I+D és la causa del creixement econòmic d'un país?

6. Evolució històrica i grans interpretacions de l'Economia.

7. La Teoria del Capital Humà.

8. Crítiques a la Teoria del Capital Humà. Credencialisme, Institucionalisme i Radicalisme.

9. Teories neoliberals.

10. Teories actuals.

11. Sistemes educatius, despesa pública i avaluació. L'informe PISA. En què es podrien comparar els resultats de Catalunya i Espanya amb els d'altres contextos? Què explica les diferències entre països des del punt de vista econòmic?

12. Finançament en l'eduació formal i no formal. Costos i beneficis. Anàlisi de Rentabilitat. Sobre els xecs escolars. Diferències entre escola pública, concertada i privada. És veritat que els estudiants aprenen més a l'escola privada que a la pública?

13. Equitat versus eficiència? L'informe Coleman i els efectes longitudinals. Les classes socials. El paper de les "escoles charter", les "escoles magnet" i de les polítiques d'igualtat d'oportunitats. Igualtat d'oportunitats versus igualtat de resultats. Sobre la política de beques.

14. Organització, tamany i eficiència. Importa el tamany de l'aula? Com afecta la segregació a l'eficiència? Escola tradicional, escola diferenciada, escola guetto, escoles d'èlit i escola inclusiva.

15. El paper del professorat vers els recursos. Es poden tenir millor resultats educatius amb els mateixos recursos? Oferta, demanda de professorat. Salaris i mobilitat professional.

16. Sobre la qualitat, l'eficiència i l'equitat a la Universitat i a l'Educació d'adults.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 50,00 60,00 110,00
Seminaris 10,00 10,00 20,00
Treball en equip 0 20,00 20,00
Total 60,00 90,00 150

Bibliografia

  • San Segundo, María Jesús (2001). Economía de la educación. Madrid: Síntesis.
  • Moreno Becerra, José Luís (1998). Economía de la Educación. Madrid: Pirámide.
  • Calero, J. i Bonal, X. (1999). Política educativa y gasto público en educación: aspectos teóricos y aplicación . Barcelona: Pomares-Corredor.
  • Carnoy, M. et al. (2006). Economía de la Educación. Barcelona: UOC.
  • Cohn, E. i Geske, T.G. (1990). The Economics of Education. New Cork: Pergamon.
  • Oroval, E. (1990). Economía de la Educación. Barcelona: Ariel.
  • Apple, M. W. (2012). Can Education Change Society?. New York: Routledge. Catàleg
  • Apple, M.W. (2006). Educating the Right Way: Markets, Standards, God, and Inequality. New York: Routledge.
  • Hanushek, E. A., Machin, S. i Woessmann, L. (2011). Economics of Education (Handbooks in Economi). Amsterdam: Elsevier.
  • Carter, P. (2012). Stubborn Roots: Race, Culture and Inequality in US and South African Schools. Oxford: Oxford University Press.
  • Carter, P. (2005). Keepin'It Real: School Success Beyond Black and White. New York: Oxford University Press.
  • Pasi Sahlberg (2011). Finnish Lessons. What can the world learn from educational change in Finland?. New York: Teachers College.
  • Duncan, G.J. Murnane, R.J. (2011). Whither Opportunity: Democracy, Inequality and Representation. New York: Russell Sage Foundation. Catàleg
  • Levy, F. i Murnane, R. J. (2004). The New Division of Labor: How computers are creating the newxt job market. New York: Russel Sage Foundation.
  • Castells, M., Flecha, R., Freire, P., H.Giroux., Macedo, D. i Willis, P. (1999). Critical Education in the New Information Age. Boston: Rowman and Littlefield.
  • Giroux, H. (2012). Education and the crisis of public values. Challenging the assault on.... New York: Peter Lang.
  • Crosnoe, R. (2011). Fitting In, Standing Out. Navigating the social challenges of high school.... Cambridge: Cambridge University Press. Catàleg
  • Ball, S. J. (2003). Class Strategies and the Education Market. The middle classes and social advant.. London/New York: Routledge.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Assaig lligant el contingut teòric del curs amb el contingut de les lectures obligatòries del curs. Es tindrà en compte: la comprensió del contingut de les lectures, la relació i comprensió amb els continguts explicats a classe i amb els debats que hi ha hagut en el grup de Facebook i Twitter de l'assignatura. 70
Contingut de la participació en els debats plantejats en els grup de Facebook de l'assignatura i a Twitter #econed Es tindran en compte les aportacions que es facin a la xarxa en aquests fòrums a les preguntes plantejades pel professor i també companys i companyes. 20
Activitats de dilluns (visita al Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i assistència a la taula rodona "Eficiència i Equitat a les escoles") S'entregarà una anàlisi de dues planes cadascuna sobre la visita i la taula rodona. Aquesta anàlisi ha de contemplar la relació del contingut exposat a la visita i la taula amb les classes teòriques de l'assignatura. 10

Qualificació

A mig curs, l'alumnat haurà de presentar un primer esbòs del treball. El professor tindrà en compte el treball realitzat i proposarà canvis a cada estudiant segons els objectius que s'hagin acordat a la proposta que presentaran dues setmanes després d'haver iniciat el curs. La finalització d'aquest treball que consta del 70% de la nota serà el dia oficial de l'examen de l'assignatura. No s'acceptarà cap treball posteriorment.

El professor tindrà en compte els següents criteris de l'avaluació:
1) Comprensió del contingut de les lectures.
2) Relació del contingut de les lectures amb les classes teòriques i debats tractats a classe.
3) Relació amb els debats en els fòrums de les assignatures del Facebook o Twitter.

El plagi parcial o total de qualsevol treball significa la suspensió de l'assignatura.

La participació en el facebook de l'assignatura i sota el #hashtag de Twitter (#econed) sobre les preguntes, videos i debats que es vagin plantejant al llarg del curs comptarà amb el 20% de la nota. El l0% es el resultat de les dues entregues relacionades amb les dues activitats de dilluns plantejades.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Qui no presenti els treballs que es requereixin el dia de la data oficial de l'examen de l'assignatura tindrà un "No presentat".

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.