Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2012
Descripció:
Presentació de les principals teories del turisme. Relacions entre hostes i amfitrions. Anàlisi dels principals impactes socials i culturals de l'activitat turística. Tipologies de turistes. Anàlisi de l'experiència turística.
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A1

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
SILVIA AULET SERRALLONGA  / SAIDA PALOU RUBIO

Grup A2

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
SILVIA AULET SERRALLONGA  / SAIDA PALOU RUBIO

Grup B1

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
SILVIA AULET SERRALLONGA  / SAIDA PALOU RUBIO

Grup B2

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
SILVIA AULET SERRALLONGA  / SAIDA PALOU RUBIO

Competències

  • 1. Adquirir coneixements bàsics en les disciplines que estudien el turisme
  • 6. Recollir i seleccionar informació de manera eficaç i eficient
  • 14. Analitzar i reflexionar sobre la dimensió transversal del turisme i el seu caràcter evolutiu.
  • 18. Analitzar els impactes generats pel turisme
  • 21. Utilitzar la terminologia i el llenguatge dels diversos àmbits turístics

Continguts

1. (Part Cultural) - Introducció cultura i turisme: definicions, relacions i impactes

2. (Part Cultural) - Breu història de la cultura

3. (Part Cultural) - El turisme cultural, definicions i tipologies

4. (Part Cultural) - Polítiques i institucions per la protecció i posada en valor turística del patrimoni

5. (Part Cultural) - Museus i monuments: eines i estratègies per al turisme

6. (Part Social) - Història del turisme a Occident

7. (Part social) - Oci i turisme a les societats contemporànies

8. (Part social) - Anàlisi de la dimensió social del turisme a les societats receptores (estudi de casos concrets): Bolívia, Madagascar, Lloret de Mar, Euskadi, Salvador de Bahia, Panamà

9. (Part social) - La construcció de la imatge turística

10. (Part social) - L'experiència turística contemporània: el turisme com a ritual, "dream society"

11. (Part social) - La destinació Barcelona: societat, polítiques i experiències

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Altres 0 20,00 20,00
Anàlisi / estudi de casos 9,50 50,00 59,50
Lectura / comentari de textos 1,50 20,00 21,50
Prova d'avaluació 1,50 15,00 16,50
Sessió expositiva 30,00 0 30,00
Total 42,50 105,00 147,5

Bibliografia

  • diversos autors. Clases de Historia de l'Art. Recuperat , a http://www.claseshistoria.com/guillermo/adiapositivas.htm
  • Turisme de Catalunya. Club Cultura - Turisme Cultural-. Recuperat , a http://www.turismedecatalunya.com/cultura/
  • UE. itineraris culturals europeus. Recuperat , a http://www.culture-routes.lu/php/fo_index.php?
  • Diputació de Barcelona. Patrimoni. Recuperat , a C:\Documents and Settings\dolors\Mis documentos\Patrimoni Cultural -- Patrimoni
  • Teatre Museu Dalí. Recuperat , a http://www.salvador-dali.org/museus/figueres/index.html
  • Mnac. tv3 a la carta. Recuperat , a http://www.tv3.cat/videos/1486729/Una-restauracio-de-grans-dimensions-al-MNAC
  • Generalitat d Catalunya. CULTURA. Recuperat , a http://www.gencat.cat/temes/cat/cultura.htm
  • Generalitat d Catalunya. Videos de Patrimoni en Xarxa. Recuperat , a http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.4b4ba3c93013c2e1bcbdf910d
  • Choay, Françoise (cop. 2007 ). Alegoría del patrimonio . Barcelona: Gustavo Gili. Catàleg
  • Eliade, Mircea (1995 ). El Mito del eterno retorno : arquetipos y repetición . Madrid: Alianza.
  • Eliade, Mircea (cop. 1999 ). Imágenes y símbolos . Madrid [etc.]: Taurus. Catàleg
  • Aymar i Ragolta, Jaume (DL 2006 ). Simbologia religiosa en l'art occidental . Girona: Edimurtra. Catàleg
  • Pérez-Juez, Amalia (2006 ). Gestión del patrimonio arqueológico : el yacimiento como recurso turístico . Barcelona: Ariel. Catàleg
  • García-Ormaechea y Quero, Carmen (DL 1998 ). Arte y cultura de India : Península del Indostán, Himalaya y Sudeste Asiático : de la A a la Z . Madrid: Ediciones del Serbal. Catàleg
  • Vatsyayan, Kapila (1997 ). Espai i símbol en l'art oriental : Índia, Tibet, Xina, Japó . Barcelona: Cruïlla. Catàleg
  • Coomaraswamy, Ananda Kentish, (2006 ). La Danza de Siva : ensayos sobre arte y cultura india . Madrid: Siruela. Catàleg
  • Los Incas y el antiguo Perú : 3000 años de historia : Centro Cultura de la Villa de Madrid : febrero-abril 1991 (1991 ). [S.l.]: Sociedad Estatal Quinto Centenario. Catàleg
  • Calzada i Salavedra, Arcadi (DL 2005 ). Art sagrat de les tradicions índiques : hinduisme, budisme i jainisme : exposició, del 18 de març a l'1 de maig de 2005 = Arte sagrado de las tradiciones índicas : hinduismo, budismo y jainismo : exposición, del 18 de marzo al 1 de mayo de 2005 . Girona: Fundació Caixa de Girona. Catàleg
  • MNAC : Museu Nacional d'Art de Catalunya : guia (2004 ). Barcelona: MNAC. Catàleg
  • El Louvre : Paris (DL 1990 ). Barcelona: Argos Vergara. Catàleg
  • Miralles, Francesc, 1940- (1983-2005 ). Història de l'art català . Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Miralles, Francesc, 1940- (1983-2005 ). Història de l'art català . Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Hurtado, Luis Alva, Walter (DL 2006 ). El Señor de Sipán : misterio y esplendor de una cultura pre-inca . [S.l.]: Museo Arqueológico de Alicante :Diputación de Alicante. Catàleg
  • Mondéjar Jiménez, Juan Antonio Gómez Borja, Miguel Ángel (2009 ). Turismo cultural en ciudades Patrimonio de la Humanidad . Cuenca: Universidad de Castilla La Mancha. Catàleg
  • Donaire, José Antonio (2008 ). Turisme cultural entre l'experiència i el ritual . Bellcaire: Vitel·la. Catàleg
  • Ralf Buckleya, , Claudia Ollenburga and Linsheng Zhongb (2008). cultural lanscape in mongolian tourism. annals of tourism research, 35(1), . Recuperat , a http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6V7Y-4RR8V8X-4&_user=1 Catàleg
  • Journal of heritage tourism (2006- ). Clevedon: Channel View Books. Recuperat 18-10-2009, a http://www.swetswise.com/link/access_db?issn=1743-873X
  • Gombrich, E. H.|q(Ernst Hans), (1999 ). Història de l'art (16 ed. revisada, augmentada i dissenyada de nou). Barcelona: Columna. Catàleg
  • ANTON CLAVÉ, S.; GONZÁLEZ, F. (coord) (2007). A propósito del turismo. La construcción social del espacio turístico.. Barcelona: UOC. Catàleg
  • DOS SANTOS, R. J. (2005). “Antropología, comunicación y turismo". Estudios y Perspectivas en Turismo, 14 (4), 293-310 Catàleg
  • JAFARI, J. (2005). “El turismo como disciplina científica”. Política y sociedad, 42(1), 39-56 Catàleg
  • MACCANNELL, D. (2003). El Turista: una nueva teoría de la clase ociosa. Barcelona: Melusina. Catàleg
  • MALLART, Ll. (2001). Okupes a l’Àfrica. Un antropòleg defensa la dignitat d’uns pobles (...). Barcelona: La Campana. Catàleg
  • MANCINELLI, F. (2009). More pins on the map. Las practicas y los discursos de los turistas americanos . Pasos, 7(1), 13-27 Catàleg
  • PALOU, S. (2009). La ciudad fingida, el caso de Barcelona. Ábaco, 60(), 66-83
  • SANSI, R. (2005). Marginales, primitivos y auténticos: arte turístico y patrimonio histórico (...). Dins (Ed.), El encuentro del turismo con el patrimonio cultural (...) (, p. 255-268). Sevilla: Actas del X Congreso de Antropología. Catàleg
  • SMITH, V. (1989). Anfitriones e invitados. Antropología del turismo. Madrid: Endymion. Catàleg
  • ANTON CLAVÉ, S. (2009). “El consum d’experiències i d’emocions. Perspectives per a la innovació (...)". Paradigmes, 3(), 93-100 Catàleg
  • GREENWOOD, D. (1992). “La cultura al peso. Perspectiva antropológica del turismo en tanto proceso de m. Dins SMITH, V. (Ed.), Anfitriones e invitados. Antropología del turismo (, p. 257-279). Madrid: Ediciones Endymion. Catàleg
  • SANTANA, A. (2003). “Mirando culturas: la antropología del turismo”. Dins RUBIO GIL, À. (Ed.), Sociología del turismo (, p. 103-125). Ariel. Catàleg
  • Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona. Recuperat , a turismebcn2015.cat
  • Turisme de Barcelona. Recuperat , a barcelonaturisme.cat
  • Organització Mundial del Turisme. Recuperat , a unwto.org/es
  • Revista Pasos. Recuperat , a pasosonline.org/ Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Pràctica 1 (part Cultural)
Realització i lliurament d'un exercici pràctic.`
Bona presentació i contingut correcte.
10
Pràctica 2 (part Cultural) Lectura d'un llibre. Realització d'un comentari / ressenya.
Es valora bona presentació i redactat, capacitat de síntesi i comprensió.
20
Pràctica 3 (part Social): visionat d'un documental i assaig escrit a pròpòsit del cas Realització i lliurament d'un exercici pràctic.`
Bona presentació i contingut correcte.
Nota superior a 4.
10
Pràctica 4 (part Social): observació, descripció, anàlisi i exposició oral d'un entorn turístic conegut Realització i lliurament d'un exercici pràctic.`
Bona presentació i contingut correcte.
Nota superior a 4.
20
Examen Superació de la prova d'avaluació amb una nota superior a 4 per tal que pugui fer mitjana amb la resta d'activitats d'avaluació. 40

Qualificació

L'assignatura consta de dos blocs, la part cultural i la part social, que estan clarament relacionats i s'avaluaran de manera conjunta.
La nota final de l'assignatura es calcularà d'acord amb els criteris següents:
- Examen final: 40%
- Pràctiques: 60%

Sobre l'examen:
L'examen final inclourà la dimensió social i la dimensió cultural. L'examen es realitzarà l'últim dia de classe (23 de gener) i tindrà una durada de 1,5 hores.
La nota obtinguda en l'examen val un 40% de la nota final, però cal obtenir una nota superior a 4 per tal de poder fer mitjana.
La no realització de l'examen comportarà la nota de No Presentat a la nota final, encara que s'hagin lliurat i aprovat totes les pràctiques.

Sobre les pràctiques:
Es realitzarà un total de 4 pràctiques durant l'assignatura, 2 relacionades amb la dimensió cultural i 2 relacionades amb la dimensió social.
La valoració de les pràctiques es farà seguint els següents criteris:
Pràctica 1 i pràctica 3: 10% de la nota respectivament
Pràctica 2 i pràctica 4: 20% de la nota respectivament
La nota obtinguda de les pràctiques representarà el 60% de la nota, però cal obtenir una nota superior a 4 per tal de poder fer mitjana amb la nota de l'examen.
La no presentació d'alguna de les pràctiques suposa la puntuació de 0.
No s'admetran pràctiques fora de plaç.
A part del contingut de les pràctiques, es valorarà la presentació i la presentació.

Altres consideracions:
Al llarg de l'assignatura es podran realitzar altres activitats no puntuables però que poden ajudar a pujar la nota final.
De la mateixa manera, es valorarà la participació activa a les sessions.
Si no s'aprova quan es finalitza l'assignatura, no hi ha opció a recuperació.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Si l'estudiant no realitza l'examen final de l'assignatura, la nota final serà de NP, encara que hagi entregat i aprovat totes les pràctiques.

Observacions

Gran part del material proposat per l'estudi de l'assignatura es troba a la Biblioteca.
Hi haurà, però, al llarg del curs, algunes indicacions de nous elements bibliogràfics per estudiar.

Assignatures recomanades

  • Creació d'itineraris i viatges combinats
  • Gastronomia i enologia
  • Gestió del patrimoni cultural
  • Gestió del turisme urbà
  • Patrimoni turístic de Catalunya
  • Patrimoni turístic d'Espanya

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.