1. Educació artística i educació estètica. Cap a la comprensió de la cultura visual. Interdisciplinarietat en estètica. Sociologia, ètica, política i estètica.
2. Coneixements i valors a través de la cultura visual: les imatges i la construcció del món quotidià i històric.
3. El concepte contemporani d'estètica; relació amb identitat i vida quotidiana.
4. Diferències socials, de cultura i de gènere a través de l'art.
5. Estètica i societat de consum: moda, publicitat, comunicació de mases…
6. Creativitat i relació amb els objectes i processos artístics.
7. Claus d'interpretació dels estils artístics en relació a l'entorn quotidià.
8. Valoració de les funcions, les intencions i la qualitat de les imatges.
9. Interpretació de les relacions entre les cultures i els seus criteris estètics.
10. Aproximació a una metodologia de comprensió artística i visual de l'entorn.
11. Volem educar per a ser capaços d'apreciar el patrimoni tant artístic com natural, és a dir, educar per l'apreciació estètica, desenvolupar inquietuds visuals, desenvolupar la crítica dels missatges visuals…per desenvolupar els valors estètics és important ensenyar a mirar, a tenir capacitat de judici crític, a gaudir de la contemplació, augmentar i guiar la sensibilitat. Cal tenir en compte que de manera més o menys explícita aquest tipus de contingut, entès com aspecte afectiu, sempre s'ha treballat en aquesta àrea, pel que no serà difícil per als educadors adaptar-lo novament. De fet, en moltes ocasions s'ha considerat el contingut característic -a part del procedimental- de l'educació artística. S'imposa una redefinició d'aquest que no el situï únicament en l'àmbit del subjectiu, ja que som conscients que en el món de les actituds, els valors i les normes les qüestions són majoritàriament socials, i àdhuc, moltes d'elles, tradicionals.
12. Aquest tipus de contingut és important perquè possibilita a l'alumnat la reflexió sobre l'entorn visual, artístic, natural i mediàtic, la reflexió sobre la pròpia aproximació al medi, la discussió sobre la validesa del propi judici, i per descomptat, la relativització cultural d'aquest. Per si fos poc, aquest tipus de contingut facilita la inclusió de l'àrea en un projecte interdisciplinar, així com, i sobretot, l'elaboració de la transversalitat.
13. (Juanola, 1997: 408)
Mètodes docents:
En aquesta assignatura, en el primer any que s'imparteix, proposarem una metodologia interactiva en què la professora i els estudiants hauran d'investigar en el món de les imatges i dels artefactes susceptibles de ser "percebuts", començant per unes primeres classes en què s'abordaran les nocions bàsiques a partir de lectures i comentaris de textos, i sobretot de material visual. En aquestes es buscarà conscientment el debat a partir de les imatges que ens envolten.
Partirem d'una visió interdisciplinar de l'estètica i per tant de l'educació que a ella s'enfoca, assumint la importància de les respostes no expertes en la comprensió de la cultura visual, per a estudiar, reflexionar i sobretot produir a la pràctica transformacions d'imatges o contextos eminentment visuals per a imatges determinades que en facilitin una didàctica enfocada als valors (estètics i ètics en interrelació). En particular, enfocarem les nostres recerques al món que ens envolta, sense oblidar que aquest món és en gran part virtual, però experimentat com a real.
Proposem una metodologia que no separa la teoria i la pràctica, considerant especialment que la comprensió estètica és un àmbit on aquesta conjunció és necessària. En aquest sentit, combinarem anàlisis i interpretacions d'imatges, recerca d'informació, lectures i presentació de petits treballs, conferències i visites si és el cas, així com l'experiència de crear imatges.
Tipus d'exàmens:
Els criteris per l'avaluació es relacionen amb els objectius esmentats. Es farà a través de la recollida de comentaris i treballs fets a classe, un treball que es proposarà, i un examen. Es valorarà l'assistència i la participació, les actituds positives per l'educació artística, i la capacitat de desenvolupar un sentit estètic crític.